Camp de batalla : La llengua

La nostra llengua

(Encetem un micaco en lluita...)

La nostra llengua sempre ha estat un punt de fricció amb l'Estat Espanyol. Des d'allà (i a vegades des d'aquí) se'ns ha repetit que no s'ha de barrejar política i llengua, però el cert és que s'ha fet contínuament des de ambdues parts i, per tant, qualsevol proclama en aquest sentit fa temps que ha deixat de tenir veracitat. De fet tampoc és res de nou, des de fa segles s'han perseguit o beneficiat llengües per causes polítiques.

El primer punt de fricció clar en la història del postfranquisme espanyol va estat l'anomenada 'Batalla de València', i cal recordar, com sovint diu el company Cucarella, que aquella batalla la vam perdre, car admetre la creació d'una Acadèmica Valenciana de la Llengua independent de l'Institut d'Estudis Catalans el que va fer es deixar el tema de la llengua en mans dels manaires de la Generalitat de Baix. I per molt que es busquin filigranes per defensar la unitat de la llengua catalana sense utilitzar aquestes paraules el cert és que de forma sistemàtica la Generalitat Pepera ho ha obviat, tot i tenir en contra un munt de sentències judicials.

El símptoma més clar de que un problema no s'ha solucionat és que reapareix amb certa periodicitat. I vaja si reapareix el problema de la llengua: A l'Aragó segueix sense cap tipus de protecció i fins i tot l'han canviat de nom, al País Valencià milers d'escolars es queden sense línia en valencià, al Principat es volen carregar la immersió lingüística des de Madrid, a les Balears ja s'han carregat la immersió per afavorir un ensenyament trilingüe que ni ells mateixos es creuen.

Tot això, però, ha comportat reaccions que, per a segons qui, han estat totalment inesperades: l'èxit de la #ViaCatalana la podem emmarcar dins d'elles, així com les cadenes fetes a la Franja, la Catalunya Nord i el País Valencià. I a les Balears només cal mencionar la gran manifestació d'ahir (que per cert, a TVE1 si es descuiden ni la mencionen…)

Així que cal tenir-ho ben present: la llengua és una de les pedres fonamentals de la nostra identitat nacional. Això ho tenen ben clar des de l'altra bàndol i per això la volen erosionar tant com sigui possible. Per tant, és imprescindible que nosaltres també ho tinguem ben clar i no cedim pas ni un mil·límetre en llur defensa.

• De la immersió a la repressió
• Llengua,llibertat i majories
• Decisions unilaterals
• Els Sense Nom

• Vilaweb

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

El PP i els referèndums

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco votant…)

Fa uns dies en Duran (com no…) va eixir als mitjans de comunicació demanant que en aquest impossible i il·legal referèndum d'autodeterminació que cada cop sembla més pròxim i probable hi hagi més de dues opcions.

Arribats a aquest extrem, no està de més recordar el que fa amb els referèndums el PP. I per a fer-ho, agafarem un cas que es va comentar de passada en aquest mateix blog ara fa uns anyets.

Anem a Torrent, una població de la comarca de l'Horta Oest, al País Valencià. Quan el PP va aconseguir el poder en aquella població una de les primeres coses que va voler fer, justificant-se en 'les reiterades peticions' que havia rebut per a fer-ho era, com no, canviar el nom de l'Avinguda del País Valencià. De les raons per les quals un partit polític posa en marxa un canvi davant 'reiterades peticions' i no ho vol fer enfront 'dos milions de persones fent una cadena humana' millor deixar-les per una altra ocasió, per no allargar-nos més que res…

En fi, al que anàvem, que el PP volia canviar el nom a l'Avinguda del País Valencià… però com sembla ser que fer-ho així directament 'no era maco' ho van voler fer de forma totalment democràtica i tal, o sigui, seguin els alts valors ètics del Partit Popular. Així que van convocar un referèndum per a que la població, que estava desitjant poder dir la seva ja que no en va havia fet 'reiterades peticions'. Les opcions, eren les següents :

· Avinguda del País Valencià (per a que els catalanistes traïdors es callin d'una p¢¢a vegada !)

· Avinguda d'El Vedat (nom local asèptic per dissimular…)

· Avinguda de Torrent (un per als que s'estimen molt, dedicar-se un carrer a ells mateixos…)

· Avinguda del Regne de València (blaveeeerssss….)

· Comunitat Valenciana (per constitucionalistes…)

· Altres

Doncs va arribar el dia de la votació i… bé, la veritat, hòsties, hòsties el que es diuen hòsties per anar a votar no hi van haver… de fet, va votar el 3,5% de la població amb dret de vot. Això ja d'entrada el que ens indica és que les 'reiterades peticions' doncs segurament eren 'reiterades' però no 'àmpliament compartides' ja que sembla ser que sempre les feien els mateixos. Però anem a veure els resultats :

· Avinguda del País Valencià : 957

· Avinguda d'El Vedat : 307

· Avinguda de Torrent : 299

· Avinguda del Regne de València : 306

· Comunitat Valenciana : 41

· Altres, nuls i blancs : 102

Amb aquests resultats, tu, apreciat/ada amic/ga i jo veuríem que l'opció més votada era exactament la que ja existia i no faríem res… però el PP no ! Clar que no ! Ells són més demòcrates que ningú i saben interpretar allò que el poble no sap explicar!

I van interpretar que… i observeu molt bé la jugada perquè és per recordar-la… sumant tots els vots de les opcions que proposaven canviar el nom hi havia més que en l'opció favorable a mantenir-lo !!! Què ? Bona, oi ? Doncs bé, com "era evident" que la població "de forma reiterada" volia un canvi de nom, el que van fer és preparar una altra consulta… sense l'opció més votada !!Democràcia en estat pur !! I per això ara aquell carrer s'anomena Avinguda d'El Vedat, per mecanismes AB-SO-LU-TA-MENT democràtics !

És com si a Badalona, per exemple, haguéssim sumat tots els vots de la gent que no volíem tenir un alcalde del PP i, com eren majoria, haguéssim dit "ei, ara repetim les municipals… però el PP no s'hi pot presentar !" Segur que haguessin estat plenament d'acord !

Així que basant-me en aquest precedent, i coneixent de fa anys com se les gasten els senyors de la CMM (Caverna Mediática Mesetaria), trobo que això que proposa en Duran seria un error immens. De fet, cal que la pregunto sigui el més senzilla i directe possible i les opcions només dues, una cosa de l'estil 'Vol que Catalunya sigui un estat independent?" i respostes "Sí" i "No". De lectura fàcil, fàcil d'entendre, de resposta fàcil i sense ambigüitats possibles.

Tot això sense entrar en l'excel·lent explicació que en Vicent Partal va fer de la darrera ocurrència d'en Duran. I per cert, de la darrera proposta d'en Duran de que el 'Sí' sigui continuar a Espanya i el 'No' ser independent no comento res… perquè és comenta tot solet! Realment la independència està ja a mil·límetres quan provem de fer coses com aquestes !

Aquí tothom apostant per fer una pregunta senzilla (o per no deixar fer-la…) i en Duran vol fer un examen tipus test… ponderat !

• La revolució dels petits gestos
• La democràcia del PP
• Democràcia a l'espanyola

• LLibertat.cat
• Vilaweb

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

I encara es pregunten el perquè !

El món on vivim

(Encetem un micaco clarificador...)

No és estrany veure aquests dies pels diferents mitjans de comunicació espanyols articles i tertúlies on cerquen el perquè de l'onada independentista que des de fa mesos centra la vida política del Principat. Hi podem trobar tota mena d'arguments : 'es por culpa de la crisi', 'es para culpar a otros de sus problemas', 'es por qué así Mas tapa sus problemas de corrupción' ,etc, etc etc.

I no dic jo que aquests arguments que comenten no tinguin cap mena de pes en això que està passant. Ara bé, aquest cap de setmana hem tingut dos titulars, un a costat de l'altra, que explica clarament perquè uns quants fa ja molts anys que volem marxar d'Espanya :

I és què, per molt que diguin, som ciutadans de segona… o de tercera !

• La normalitat mandinguesa
• Dret i deure a no decidir
• Allò que tothom sap i ningú diu

• Vilaweb
• Vilaweb

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

De la immersió a la repressió lingüística

La nostra llengua

(Encetem un micaco vaguista...)

A Ses Illes estan a la gresca en el món de l'educació. Fa dies que va començar una vaga indefinida dels professors contra la imposició del Tractament Integral de Llengües (TIL), una d'aquelles coses amb sigles que tan agrada al PP i que serveix, de nou, per atacar la llengua catalana. La versió oficial és que aquest nou model servirà per a que l'alumnat ix de l'escola dominant el català, l'espanyol i l'anglès. A la pràctica, tots sabem que és una nova maniobra per esborrar el català de les aules.

Que el PP dels Països Catalans treballa contra la llengua fa temps que ho sabem: A Aragó li va canviar el nom, al País Valencià ha deixat a 14000 estudiants sense possibilitat d'estudiar valencià, al Principat mirant d'eliminar la immersió lingüística, cosa que ja han fet a les Balears. El raonament 'lògic' és el següent: si la gent no parla català es sentirà més espanyola. O sigui, una barreja de xenofòbia i genocidi cultural en parts iguals que en qualsevol país civilitzat seria condemnat però que en Espanya sembla ben normal.

El PP Balear defensa el seu model per combatre el fracàs escolar. Segons les estadístiques del 2012, les Balears són la segona comunitat amb una taxa més alta d'abandonament dels estudis, i Bauzá no ha trigat en apuntar que el culpable és la immersió lingüística. Evidentment, no ha comentat en cap moment que hi ha sis comunitats on no hi ha immersió lingüística i que presenten un índex més elevat que Catalunya, lloc on si que es fa la immersió. Això qüestiona la versió del PP Balear, com també ho fan les opinions de diversos experts que no veuren clara la TIL.

Més enllà del món educatiu saltem al món polític. No va trigar a sortir en Bauzá dient que aquesta vaga és antidemocràtica perquè no respecta el que la majoria del poble ha expressat a les urnes. El problema és que la 'vena democràtica' del PP Balear sembla que és com el Guadiana, que de vegades apareix i de vegades no. Davant de tota la polèmica el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va suspendre cautelarment el TIL, però el Govern Balear el va aplicar via decret. És una forma legal de fer-ho? Sí. És una forma ètica que s'ajusta al joc democràtic d'una societat madura? No.

Què això és una lluita política i no pas educativa queda patent en diferents gestos dels membres del PP de Ses Illes. Sabeu allò de 'por sus actos los conocereis?', doncs exactament això. L'altre dia un diputat autonòmic del PP deia això...

... "sabremos, con nombres y apellidos (...) quienes, por el contrario, juegan con los alumnos para conseguir objetivos políticos". La frase ja demostra la paranoia que existeix en Espanya de "los suyos y los nuestros" i aquella inèrcia franquista de fer llistes d'adeptes i contraris al règim.

I que és, a més, un acte més del PP contra el català queda clar en els reiterats intents de trencar la unitat de la llengua que ha fet en Bauzá. És un dels objectius del PP Balear i del PP del País Valencià, tot i que el PP Balear no té un nom diferent amb el que jugar amb l'ambigüitat amb la que juguen sempre en el País Valencià. Tot i així, no descarto que aparegui algun il·luminat que ens digui que la llengua de les Illes Balears prové del fenici, de la mateixa manera que ja ha aparegut al País Valencià dient que el valencià prové de l'íber.

En resum, tinguem la cosa clara: al PP el que li interessa és que a la nostra quitxalla li sigui cada vegada més estranya la llengua catalana i farà tot el possible per aconseguir-ho. La lluita que ara mateix hi ha a Ses Illes és una lluita de tots els catalanoparlants.

• Llei de reacció
• Manipulacions interessades
• Decisions unilaterals

• La veu del PV
• Vilaweb
• Ara Balears
• Ara
• La Información

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

El PP de les majories silencioses

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco postdiada…)

No ha passat gaire temps des de la Diada i els fets s'han anat succeint a un ritme vertiginós. Hem tingut la ja clàssica amenaça per part d'alguns membres del Ejército i les típiques 'millor dedicar esforços a sortir de la crisi' i 'no pot ser perquè és il·legal'. O sigui, el mateix de sempre Si aquesta gent treballés de guionista es moririen de fam, ja que de sorpreses cap ni una.

Com a novetat aquest any s'ha trencat el bloqueig que havia imposat el Gobierno Español a altres governs de parlar de les mobilitzacions catalanes. Així, Letònia i Lituània han mostrat el seu suport i comprensió a les demandes dels catalans i diputats del Parlament Britànic han signat un document de felicitació a Catalunya per la iniciativa de la Via Catalana. Per cert que els ambaixadors letó i lituà ja han estat cridats pel ministro de exteriores...

Però el més interessant de tot es veure com ha reaccionat el Gobierno Español. Aquesta reacció ha estat bàsicament de dues maneres: La primera traient importància a la mobilització dient que 'una mayoría silenciosa de catalanes no se ha manifestado', la segona amb la resposta a la famosa carta d'en Mas a en Rajoy.

De la primera que cal dir? Davant d'una protesta que ha fet moure a centenar de milers de persones per tot el territori la única resposta és que hi ha moltes més que no s'han mogut demostra la greu falta d'arguments que tenen. Sobretot recordant les manifestacions (molt menys nombroses) que organitzava el partit que ara governa (aquelles del 'agua para todos' o del 'derecho a la vida') i a les quals donava tanta importància fent valer l'assistència. I el més greu de tot: Mostra una indiferència terrible a que la gent surti a protestar.

Però és que, a més, és un argument tan pobre que es pot rebatre fàcilment: hi ha una majoria de catalans que no s'han manifestat? Tenen aquesta gent dret a votar en un referèndum, oi? Doncs la cosa es soluciona ràpidament: es convoca el referèndum i que tothom digui la seva, i així sabrem el que pensa la majoria sorollosa, la silenciosa i qualsevol altre categoria que hom tingui a gust d'inventar-se.

De la famosa resposta a la carta d'en Mas només es poden dir un parell de coses: Que s'ha de ser incompetent en grau extrem per equivocar-se en posar l'adreça en una carta d'aquesta mena i que és normal que en Rajoy hagi trigat tant en contestar-la, ja que si la contesta abans del 11 de setembre ara mateix estaríem parlant de més de 1.600.000 persones a la Via Catalana.

Però de nou el més greu de tot és que torna a mostrar la mateixa indiferència que en el cas de la 'majoria silenciosa'. La carta d'en Rajoy es podia haver escrit perfectament abans de que 1.600.000 persones sortissin al carrer (si és que no va ser escrita realment abans…) ja que no les menciona per a res ! Com si no haguessin existit mai !

I realment no és bona idea obviar la petició de més d'un milió i mig de persones quan veus que el PP ha fet modificar el sistema d'educació a Catalunya per la petició de 23 famílies i com ha fet servir milers de manifestants per a justificar les modificacions de les lleis de gestió de recursos hídrics i de l'avortament. Sabeu allò de que Constitucionalment (la paraula màgica que més els hi agrada) tots som ciutadans amb els mateixos drets ? Doncs en el cas dels catalans que volem la independència és mentida.

Augmentant els greuges vers els catalans no aconseguirà pas el Gobierno Español solucionar el problema, ans el contrari, el fa cada vegada més gros. I de retruc deixa que la Generalitat de Dalt tingui més llibertat de moviment per a solucionar-ho.

I ara mateix, aquesta solució es dibuixa amb una claredat enlluernant...

• Hem de parlar…
• El dia D…esprés
• Una immensa minoria
• Històries de por

• Ara
• El Mundo
• Vilaweb
• La Vanguardia
• 324

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Via Catalana - Trams 419 i 420

Imatges

(Encetem un micaco via…)

Us deixo un parell d'imatges de la Via Catalana al seu pas per Badalona. Tot i que pot semblar que hi ha poca gent, cal aclarir que aquesta zona del sud de Badalona està molt poc habitada, ja que cau entre el Port Esportiu, un polígon industrial, l'antiga central de FECSA i la zona que hauria de ser reurbanitzada del Gorg i que ara mateix són tots solars.

També cal dir que els barris dels sud de Badalona no són de trajectoria independentista precissament, així que trobar tanta gent i, sobretot, trobar estelades penjades als balcons (no és que siguin moltes com en altres zones, però si que no és estrany veure-les i això ja és un gran èxit) en zones on no és estrany veure una bandera espanyola al balcó el 11 de Setembre (aquest any guanyen les estelades per golejada!) és una notícia francament bona.

I tot i arribar-hi tard, voldria posar un enllaç a la Cadena de Blogs per a la Independència que s'ha organitzat.

 

 

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Les Onze Batalles

Història i Llegendes

(Encetem un micaco alliberador…)

Barcelona té moltes històries interessants. Algunes són ben sabudes, altres s'han perdut per sempre en el forat negre de la història oblidada i unes quantes van recordant-se poc a poc gràcies a l'esforç d'institucions i particulars. La inauguració de El Born Centre Cultural ajudarà a fer conèixer molts fets del terrible càstig que va partir la Ciutat Comtal (i tots els Països Catalans) al segle XVIII enfront de les forces militars i repressores de Felipe V. I és una història digne de ser contada i llegida, una història d'aquelles digna de portar-se a la gran pantalla.

La cultura popular té innombrables records d'aquella època. Una de les històries que s'expliquen demostra la ferocitat de la lluita de les dates prèvies al 11 de Setembre i està ambientada no gaire lluny del Mercat del Born, a l'església de Sant Pere de Puelles. Hom assegura que durant la batalla l'església i el convent adjunt van ser perduts i recuperats onze vegades, i que aquell fet va comportar que els veïns de l'indret recordessin aquelles onze batalles cada 11 de Setembre fent una mena de culte que durava onze dies, una per cada batalla, per demanar a Déu protecció i ajut enfront de la duresa de la repressió.

Les batalles (si més no d'aquella mena) per sort han acabat, però no així la repressió. Potser no es nota tant 'el efecto' però es segueix notant 'el cuidado', i és per això que cal que …

• Una immensa minoria

• Història i Llegendes de Barcelona

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

L'origen dels castells derruïts

Història i Llegendes

(Encetem un micaco de castells…)

Una de les coses que m'ha cridat l'atenció en els diversos viatges que he fet per Andalusia i Extremadura aquests darrers anys és observar com la majoria de pobles (fins i tot els més xicotets) presenten castells en un excepcional estat de conservació… almenys pels patrons als que estic acostumat. És molt usual veure castells amb tota la muralla completa i no són ni molt menys estranys aquells que presenten dependències i fins i tot parts habitables. Un contrast molt gran quan viatges per Catalunya, on la majoria de castells que es poden veure des de les carreteres (sempre hi ha excepcions) no són més que un grapat de parets enrunades.

De ben segur que n'hi ha diversos motius pels quals ha passat això, però d'un d'aquests motius és adient parlar en aquestes dates properes al 11 de Setembre : Felipe V

Entre les moltes decisions preses per aquest monarca castellà d'origen francès després de la derrota dels catalans del 1714 per assegurar-se el seu sotmetiment va estar fer enderrocar tots els castells no reials i cases fortes. Així, castells com el de Cervelló, Corbera, Centelles, Gélida, Talamanca o Picalquers van caure total o parcialment sota el piquet de les forces de Felipe V.

Un cas curiós va ser el Castell de Montgat. Aquest castell s'aixecava sobre el Turó de Montgat, un petit turó molt proper al mar que separa el Barcelonès del Maresme. Aquest turó avui en dia està molt malmès i és molt més petit del que era originàriament, ja que va servir durant un temps de pedrera i d'ell es van extreure els materials per a fer el túnel ferroviari que el passa per sota, el primer fet al Principat. El castell de Montgat té una llarga trajectòria en els fets del país, ja que allà van ocórrer forts enfrontaments tant en la Guerra dels Segadors, com en la de Successió i en la del Francès.

Aquest castell també va ser enderrocat el 1715, però poc temps després va ser reconstruït. El motiu? El perill a les invasions corsàries que castigaven el litoral català. Lamentablement ja no queda res ni del castell, i del turó cada dia menys. No va ser l'únic en ser reconstruït, altres, com el de Talamanca, per exemple, també ho van ser per diferents motius.

D'aquesta manera podem veure que la repressió continuada exercida des del segle XVIII sobretot des de Castella cap als territoris catalans no només ens ha afectat al nostre idioma, la nostra història i als nostres drets com a poble, sinó que fins i tot ha afectat a coses més tangibles com el nostre patrimoni arquitectònic.

• Castells que passen en un sospir
• El castell del Graal
• El castell de la infantesa

• Viquipèdia

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Records de vacances

Imatges

(Encetem un micaco postvacances…)

Hi ha gent que compra nines vestides de sevillana, altres barrets mexicans i fins i tot d'altres que omplen les maletes de enganxines magnètiques per a les neveres. Jo sóc més simple, només necessito endur-me una imatge, una rialla, un somriure i una abraçada per recordar-me d'aquells moments que vaig tenir la sort de gaudir amb aquells que més estimo ...

… encara que si a tot això l'acompanya el sabor d'una paella feta amb llenya de taronger, d'una amanida de tomàquet valencià acabat de collir, d'un poliol amb menta i anís de matinada o d'un boníssim pernil de gla… qui és capaç de negar-se ?

 

 

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!