dijous, 31 de març del 2011

Crisi?


(Encetem un micaco crisiàtic...)

Curiosa crisi aquesta que afecta molt a petites coses necessàries...

Notícia Las Provincias

...i en canvi no afecta gens a grans coses infrautilitzades...

Notícia Levante-EMV

... coses que comporten declaracions realment curioses: "un aeropuerto para personas"... si, per a persones que no hagin d'agafar un avió !!! I, vaja, penso jo, si fas un aeroport per a que "cualquier ciudadano podrá visitarlo" el que estàs fent és, bàsicament, un parc temàtic, o sigui, un Aero Port Aventura !!



Nota déjà-vu : Semblances raonables ?

Semblances raonables

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 28 de març del 2011

La vila de les muralles negres


(Encetem un micaco emmurallat...)Torre de la muralla

Quan la meva mare vivia a Caldes de Malavella agafava sovint el tren Barcelona-Girona. Un dia, mentre el tren estava parat a una de les estacions, vaig fixar-me que la vila a on estava semblava tenir una bon tros de muralla amb torres de guaita. Em va sorprendre, així que vaig decidir fixar-me millor la pròxima vegada que hi passés en el tren i, efectivament, allò que vaig creure veure era una muralla. No cal dir que vaig anar a visitar aquesta vila que tan m’havia cridat l’atenció a la primera oportunitat.

La vila té el nom d’Hostalric i està més o menys a mig camí de Barcelona i Girona i l’únic pas natural entre aquestes ciutats. Edificada sobre un cingle de pedra basàltica, a l’extrem de ponent s’eleva a 189m el turó del castell, ja que, com vaig saber durant la visita, a més de les muralles de la vila, Hostalric també té castell.

Muralles d'Hostalric

La primera cosa que vaig fer va ser dirigir-me a l’oficina de turisme, i allà em van informar que tenien dos rutes amb audioguia: una per la vila i les muralles i l’altra pel castell. Vaig fer les dues, començant per la de la vila.

El tram de muralles que envolta la vila actualment es veu força ben definit (actualment estan fent obres per treure afegits que s’han anat construint durant el pas del temps). La pedra negra amb que estan edificades té el seu origen en la roca basàltica que forma part del terreny on està edificat el poble. Tot i que el nucli antic no es molt gran, té força indrets interessant, com ara el Portal de Barcelona

Fotografia del Portal de Barcelona

… o la Torre d’Ararà, situada en un dels cantons de la muralla …

Fotografia de la Torre d'Ararà

El castell d’Hostalric es veu imponent des de la Plaça de Bous del poble. Edificat en un turó on sembla ser que ja va haver-hi edificacions iberes, el castell medieval sembla ser que era un castell més utilitari que estètic, tot i que a l’actualitat del castell medieval no hi queda practicament res i el que es pot visitar és una fortalesa del segle XVIII projectada pel general d’arquitectes de Felipe V de Castella.

Fotografia del Castell d'Hostalric

Durant la història, Hostalric ha estat sovint protagonista en diferents fets d’armes. Va ser en Hostalric on el rei Pere el Gran va organitzar les tropes per defensar Girona durant la Croada contra Catalunya, va fer un dels llocs on es lluità contra les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors i va ser ocupada diverses vegades pels francesos.

Hostalric és un d’aquells petits llocs amb encant de les rodalies de Barcelona força desconegut i que mereix una visita. I no ja només per visitar les muralles o el castell, sinó per gaudir de les bones vistes als bocs de La Selva, dels seus bons restaurants o de la tranquil·litat dels carrers del seu nucli antic. No puc més que recomanar que hi doneu un tomb per allà, val la pena.



Nota Llegendària: Fa temps vaig parlar de la llegenda del falcó fidel... doncs bé, la tradició assegura que el lloc on es va trobar el cos d'en Cap d'Estopes era als voltants d'Hostalric.


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 24 de març del 2011

El que em permet tenir moments blocaires amb potes


(Encetem un micaco iOS...)Foto iPhone

Aquest any vaig realment de bòlit i no tinc gaire temps (ni gaires forces) per a fer tot el que voldria. Una de les causes és una major activitat a l'àmbit laboral, una altra és  l'arribada d'en Micaquet, que tot i que comporta molta feina i moltes hores de son (sobretot en aquests primers mesos) també proporciona moltes satisfaccions... i és que, de fet, sovint estic desitjant arribar a casa per passar-me una bona estona amb ell en braços !!

Tot això fa que qualsevol invent que ajudi a aprofitar el temps sigui vist com manà caigut del cel, i de moment aquest invent és en Pipon, l'iPhone 4 que em va regalar la meva dona pel meu aniversari. No era el primer smarrphone que tenia, de fet ja feia bastants anys que portava dispositius amb connexió a internet basats en Windows Mobile a la butxaca, i si bé cal dir que aquests dispositius també em van anar força bé, la diferència de coses que podía fer amb ells i amb les que puc fer ara és estratosfèrica.

Cada día passo com a mínim una hora i mitja al metro. Fins ara aquest temps l'aprofitava, en part, veient sèries de TV. Ara, en canvi, puc fer molt més: llegir de bon matí diversos diàris i guardar-me aquelles notícies que m'interessen, llegir i comentar els blocs que segueixo (això abans m'era molt costós de fer amb WM) o fins i tot escriure apunts pel meu bloc (de fet gran part d'aquet apunt l'he escrit al metro). Però això no és tot, també puc endreçar l'agenda, la llista de la compra, administrar remotament els ordinadors de casa o, fins i tot, actualitzar la comptabilitat domèstica. Sense gaires esforços i sincronitzant de forma quasi immediata les dades amb el meu equip de sobretaula, ja que la comunicació amb els Macs (si ets usuari d'aquests ordinadors) és fantàstica.

Tot això és possible gràcies a l'ampli ventall d'aplicacions que pots trobar pels dispositius iOS (iPhone, iPod Touch, iPad...) N'hi ha moltíssimes aplicacions, cosa que fa que de vegades costi trobar aquella que fa allò que vols de la forma que vols. Per això voldria avui presentar unes quantes d'aquestes aplicacions, per si poden ser útils a algú més. No són ni de bon tros totes les que utilitzo, però de moment comencem per aquestes següents :

Reeder : És un client de Google Reader, si utilitzes aquest servei de Google per realitzar el seguiment de blocs i de pàgines que t'agraden i tens un dispositiu amb iOS, Reeder t'encantarà, ja que no només t'avisa de les noves entrades pendents de llegir, a més té una mena de format de 'lectura ràpida' que et permet llegir el nou apunt sense haver d'entrar a la pàgina,  tot i que també et permet entrar a la pàgina de forma molt fàcil i així, per exemple, poder deixar comentaris.

Pocket Informant : No és l'aplicació d'agenda més vistosa que té l'iOS però per a mi és la més pràctica. Perquè? Doncs perquè permet combinar les tasques i els calendaris de forma que ho podem consultar tot d'una ullada. A més, permet combinar calendaris sincronitzats amb Google Calendar amb tasques sincronitzades amb Toodledo de forma que en el moment que marques una tasca a fer o una cita a un calendari automàticament ho podràs consultar des de qualsevol altre ordinador o dispositiu.

• Awesome Note : El substitut perfecte dels post-its. Permet fer qualsevol tipus d'anotació, agrupar-les per carpetes, fer llistes de tasques a fer i moltes coses més. És ideal per guardar idees, esborranys d'apunts pel bloc (o apunts totalment escrits). A cada nota pots afegir una data de caducitat, etiquetes i imatges. Per si fos poc, té un atractiu disseny gràfic i permet sincronitzar les dades amb Google Docs o Evernote (aquest últim és el que jo utilitzo).

iCab Mobile : Safari és el navegador que ve per defecte en l'iPhone i va prou bé... però iCab Mobile per al meu gust va millor. Té una major similitud amb els navegadors d'escriptori que estem acostumats a utilitzar, mostra les pàgines exactament igual a com es veurien en un navegador d'escriptori i permet utilitzar plug-ins que expandeixen força les seves funcionalitats. Un plug-in que trobo indispensable és del de 'Read It Later' que permet guardar la pàgina web que estàs llegint en aquest servei d'internet.

Shopping List : Permet fer una cosa tan simple com és la llista de la compra. Pots realitzar diferents llistes per diferents començos i pots agrupar els productes per categories (jo els agrupo per la seva ubicació dins del centre comercial on acostumo a comprar i així ja tinc l'itinerari de compra creat). Pots indicar el número d'unitats a comprar de cada producte i fins i tot pots guardar el preu, de forma que abans d'anar a comprar ja et pots fer una estimació de quan et gastaràs. El seu disseny gràfic també és força atractiu i fàcil d'utilitzar.

Read It Later : És el client d'aquest servei d'internet on et pots donar d'alta gratuïtament. Permet accedir a les pàgines que tens guardades, assignar-les etiquetes o realitzar recerques. Una de les millors coses que té (per a mi) és que, de forma similar al que fa Reeder, pots llegir el contingut de la pàgina sense haver d'entrar en ella i sense descarregar tots els elements gràfics que la composen, de forma que permet una lectura molt àgil. A més, permet consultar aquestes pàgines fins i tot offline.

I fins aquí les aplicacions que volia destacar avui. Un altre dia m'agradaria escriure sobre altres tipus d'aplicacions, com ara aquelles de gestió remota dels equips o que interactuen directament amb serveis i aplicacions del Mac.


Nota appleísitca: Aquest divendres posen a la venda l'iPad 2... i ja podeu imaginar qui acaba de trencar la guardiola per comprar-se'n un !!!


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 21 de març del 2011

L'any de la picor


(Encetem un micaco llegendari...)Puça

Comença la primavera a l'hemisferi nord la primavera, aquesta estació que la sang altera i que porta més hores de sol, més flors i temperatures més agradables, però també més al·lèrgies i més cuques !! I una de les coses que tenen en comú les al·lèrgies i les cuques és que sovint fan experimentar uns picors gens agradables. Doncs bé, les picors, encara que sembli mentida, tenen una relació llegendària amb un petit carrer de Barcelona.

Fa un temps vaig parlar en aquest petit bloc d'una llegenda barcelonina situava al carrer de Basea, petit carrer de la Ciutat Comtal situat al barri del Born. Com ja vaig comentar, el que actualment veiem com un petit carrer va ser durant centenars d'anys un dels carrers més típics de la Barcelona antiga i un lloc on es trobàrem palauets gòtics i cases benestants en general.

Precisament en un d'aquests palauets, desaparegut a l'obrir la Via Laietana, afirma la tradició que hi vivia una vella tan immensament rica que havia contractat un munt de servents per a que s'ocupessin de qualsevol cosa que hagués de fer. Això feia que la vella dama tingués moltíssim temps d'oci, un temps que no sabia pas com omplir. Tan fastiguejada estava de no trobar cap distracció que un bon dia va resar a Nostre Senyor per a que li enviés una petita bestioleta ben viva, corredora i saltadissa per entretenir-se.

Carrer Basea

Ves a saber perquè aquell dia Nostre Senyor estava obert a rebre peticions poca-soltes i va decidir complaure a la vella avorrida (en canvi per a altres peticions més raonables i urgents sovint no fa ni cas). I com sembla que aquell dia estava socarró, el bon Ésser Diví no va tenir una altra ocurrència que crear a les puces per a entretenir a la vella acabalada !

Com no podia ser d'una altra manera, la rica avorrida era poc manyosa i de seguida se li van escapar les primeres puces de sa casa i es van estendre per tot el món. És per això el seu palauet va rebre el nom de La Casa de les Puces, puix allà van ser creades aquestes bestioles tan molestes.

I precisament aquestes bestioletes van ser les originàries d'una de les dites típiques de la nostra cultura. Quan hom vol fer referència a un temps molt anterior o antic és costum dir que tal cosa va ocórrer 'l'any de la picor'. Doncs bé, la tradició assegura que l'anunciada de la picor té una data concreta: 1471, any que es va esdevenir una invasió de puces terribles.

Qui sap si no venien pas a visitar a la família...



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 18 de març del 2011

Hi ha diferències ?


(Encetem un micaco sense paraules...)

Font: Avui

Pintada xenòfoba


Nota Mundial: Terratrèmols, tsunamis, fugues radioactives, guerres civils, revoltes, plujes torrencials... realment, aquests 2011 el món s'ha tornat encara més boig que abans !!


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 16 de març del 2011

El pitjor cataclisme


(Encetem un micaco preocupat...)Cataclisme

Com si fos una Atlàntida del segle XXI, Japó ha hagut de patir fa pocs dies les terribles forces desencadenades de la natura. Primer un fort terratrèmol va fer tremolar bona part d'aquella terra i després, per si no hi hagués prou, una part del mar que l'envolta va entrar en forma de mur d'aigua força quilòmetres endins emportant-se tot al seu pas i deixant només solars ple de runes allà on hi havien hagut cases, escoles, museus, ports, aeroports, pobles i ciutats. Realment les imatges d'edificis agitant-se al ritme que marcava la terra o la dels tsumanis entrant a les poblacions són d'aquelles que no s'obliden mai en la vida.

I tot i que la destrucció provocada per aquests fenòmens ha estat apocalíptica no és menys cert que els supervivents i els equips d'emergència han pogut començar de seguida a treballar sobre el terreny afectat, ja que els efectes destructius han estat limitats en el temps i en l'espai permetent una hipotètica ràpida reconstrucció. Això, però, no passa amb el tercer gran cataclisme que amenaça ara mateix als japonesos: el nuclear.

Amb aquest nou cataclisme que acaparà l'atenció del món sencer ens trobem davant de la curiosa paradoxa que el més mortal de tots els cataclismes als que s'enfronta el Japó té origen en l'activitat humana. Un cataclisme aquest que no proporciona imatges espectaculars però que pot arribar a ser el responsable de la malaltia i de la mort de milers de persones durant molt temps i obligar a que molta gent hagi d'abandonar casa seva, qui sap si per sempre. El que no van aconseguir les terribles onades ni els forts tremolors ho aconsegueix els efectes colaterals d'una energia enfront la qual no tenim eines efectives per a combatre-la o eliminar-la quan es rebel·la. Com a mínim ens hauria de fer reflexionar.

Ara no és el moment de fer balanços, però d'aquí un temps hom hauria de reconsiderar si val la pena de córrer grans riscos per obtenir determinats guanys, i hauríem de recordar que de fonts d'energia en poden haver moltes (i l'enginy humà segur que trobarà moltes més) però de planeta per viure, de moment, només en tenim un.



Nota informativa: La informació que va arribant a la opinió pública no ajuda gaire a confiar en aquells que governen o aquells que controlen les centrals nuclears. Hem passat de no tenir fugues a detectar-se radiació en Rússia, d'una calma expectant a l'anunci de que la població civil es pot veure afectada, de que el succés no es greu i està controlat a l'evacuació de milers de persones i a l'exigència del Primer Ministre japonès d'informació. Realment, aquest món capitalista nostre ens pot fer pagar molt car el veure centrals nuclears només com a màquines de generar diners.


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

diumenge, 13 de març del 2011

Terratrèmols a la nostra terra


(Encetem un micaco sismòleg...)Terratrèmol

Aquest cap de setmana tots hem vist les terribles imatges del terratrèmol i posterior tsunami que ha portat el caos al Japó. Amb els pas dels anys tots havíem aprés que el poble japonès era un dels pobles més preparats per enfrontar-se als efectes dels terratrèmols, gràcies a les mesures de seguretat, prevenció i de protecció civil que aquell país ha adquirit al llarg de la seva història com a conseqüència d'estar enclavats en un dels indrets amb una sismologia més activa de tot el planeta. Lamentablement, quan la natura decideix alliberar una mica de la seva potència poca cosa es pot fer, més encara si el que t'envia és una paret d'aigua de 10 metres d'alçada que avança a gran velocitat.

De la mateixa manera que veiem el Japó com un país acostumat i preparat per a enfrontar-se a aquests fenòmens, veiem la nostra terra com un lloc on aquestes coses no passen. I això seria un error, ja que si bé és cert que no som una zona molt activa sísmicament cal recordar que estem en una zona de fricció entre les plaques tectòniques europea i africana cosa que fa que els terratrèmols no siguin fets desconeguts a casa nostra i que al llarg de la història hem patit alguns de força devastadors.

El 3 de febrer de 1373 va ocórrer un dels primer terratrèmols forts dels que es té constància a la nostra terra. Amb un epicentre situat entre la Ribagorça i la Val d'Aran i una magnitud de 6,2 els seus efectes es van sentir fins a uns 360 km de distància i va ocasionar, per exemple, que a Barcelona es caigués part del campanar de Santa Maria del Mar que en aquell moment estava en construcció.

Però el pitjor terratrèmol del que es té constància va ser el del dia 2 de febrer de 1428, conegut popularment com el terratrèmol de la candelera. Aquest terratrèmol de magnitud 6,5 va tenir l'epicentre prop de Camprodon i va afectar a tot el Principat i a part d'Occitània, provocant moltes morts i danys força importants: 200 morts a Camprodon, entre 100 i 300 a Puigcerdà per l'enfonsament de l'església d'un monestir, la pràctica aniquilació de la vila de Queralbs i de tots els seus habitants, l'enfonsament de l'abadia de Sant Martí de Canigó, la destrucció de la rosassa de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona que va provocar una trentena de morts i multitud de greus desperfectes a l'església de Santa Maria del Pi de la mateixa ciutat.

Santa Maria del Mar trencada

El següent terratrèmol important va succeir el 25 de maig de 1448 i va tenir l'epicentre situat entre Cardedeu i Llinars del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental amb una magnitud estimada entre 5,3 i 5,8 i que va provocar a més de morts l'esfondrament de diversos castells (Montornès, Llinars, Papiol...) de campanars de diverses esglésies (Granollers, Mataró, Cardedeu) i moltes afectacions a diverses poblacions, com per exemple desperfectes a les muralles de Barcelona.

Saltem ara fins el segle XVIII i canviem d'escenari, ja que en aquella ocasió qui va rebre l'impacte de les forces de la natura va ser el País Valencià. L'any 1748 un fort terratrèmol va assolar les comarques centrals del Regne de València amb especial incidència a Xàtiva i en el seu castell, tot i que l'efecte més conegut d'aquest sisme es va donar a Montesa on es va enfonsar pràcticament totalment la fortificació d'aquesta població (juntament amb moltes cases del poble), el castell de Montesa, d'origen templer i seu de l'Ordre de Montesa.

I només mencionar que Ses Illes també han patit diferents tipus de terratrèmols, però també han rebut les conseqüències d'altres provocats al nord d'Àfrica o a Itàlia. Sense anar més lluny, l'any 2003 un terratrèmol amb epicentre a Algèria va provocar un tsunami de 2 metres d'alçada que va enfonsar 73 embarcacions només a Menorca.

Així que tot i no viure en un indret fortament amenaçat pels terratrèmols, com ara Xile, el Japó o Califòrnia, està clar que si que hem d'estar mínimament preparats per poder afrontar aquesta mena de successos.



Nota Informativa : Us deixo una parell d'enllaços que us poden interessar de l'Institut Geològic de Catalunya: En aquest primer enllaç podeu veure els terratrèmols ocorreguts els darrers 30 dies i des d'el segon us podreu descarregar una interessant publicació titulada "Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya".


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 10 de març del 2011

El curiós efecte MLH


(Encetem un micaco demòcrata...)Llum

Hola catalanoparlant !! T'has trobat mai que, de sobte, et venen unes ganes inaguantables de pronunciar unes quantes frases en la fantàstica, internacional i tremendament amenaçada al Principat"lengua del imperio" ? No et preocupis ! No ets un traïdor a la catalana terra ni un botifler a la nostra petita, insignificant i regional llengua-dialecte, només has tingut la sort de gaudir de l'efecte MLH, més conegut com "Momento de Lucidez Hispana", una mena d'èxtasi sobrenatural que ens permetrà avançar en la nostra evolució i que ens dotarà d'una avançada i sofisticadíssima eina idiomàtica de darrera tecnologia que ens permetrà comunicar-nos amb qualsevol altre humà de planeta... sempre que aquest humà sigui originari d'Amèrica Central o del Sud, és clar !

Aquest efecte evidentment no l'he descobert jo, és clar ! Com podria el meu medieval i obsolet cervellet regionalcatalà imaginar fet tan fabulós ? No companys, ha estat gràcies als imparcials comunicadors del meravellós Telemadrid que l'he descobert...

Notícia e-Notícies

.... i gràcies a aquest efecte estic començant a veure quin són els pilars fundamentals de la hispanitat: ficar-se amb els sindicats, els gais, tot allò que pugui fer recordar que "los nacionales" eren una colla de fatxes, els 'rojos', el feminisme, els moros i, no podia faltar, el català. De fet, Intereconomia, la cadena amiga, condensa tot això que acabo de dir en una única imatge d'un dels múltiples anuncis adoctrinants que emeten ...

Captura Intereconomía

... i tot i que, sembla ser, malparlar dels jueus i dels maçons també és un signe hispànic prou clar, confesso que a hores d'ara em costa identificar-los com a "SOS ANFIBIOS ATROPELLADOS" o "TORNOS NUNCA USADOS", potser necessitaré tres o quatre MLH addicionals per a fer-ho !

Lamentablement, encara no acabo d'entendre la populatirat de la Belén Esteban i de certs programes de televisió, però tinc l'esperança que amb uns quants MLH més seré capaç de fer-ho...i qui sap!, si tinc molta sort puc arribar al Grau Vidal-Quadras i acabar cantant allò de "polaco el que no vote" !!!



Nota humorística :

Notícia Avui

HAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAAAAAAAA.... ainss... HAHAHAHA.... amf amf....

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 7 de març del 2011

Només una paraula...


(Encetem un micaco paraulístic...)

De vegades canviant una simple paraula es canvia molt el sentit d'un text...

Notícia Avui

... i és que canviant libaneses en comptes de líbies es converteix una guerra civil en una guerra mundial !! Per sort, només era una equivocació !!



Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!

divendres, 4 de març del 2011

Retorn al passat imperfecte


El que més m'agrada de passejar pels vells carrers de les viles i ciutats es que, encara que no siguem conscients, estem caminants pels mateixos llocs i veiem les mateixes coses que ja van veure avantpassats nostres centenars d'anys abans, com si passegéssim per davant d'història paralitzada per a que pugui ser admirada per diferents generacions.

Tot i així, sempre s'ha de tenir en ment que allò que és no té perquè haver estat fa molt temps, les coses canvien al llarg del temps i l'aspecte que tenen allò que podem veure actualment no té perquè haver estat sempre igual, per molt que a nosaltres ens sembli molt antic. Mirem un exemple pràctic, una perspectiva de la Casa dels Canonges de Barcelona, residència oficial del President de la Generalitat de Dalt, des del Carrer de la Pietat...

Casa dels Canonges

... si envellim aquesta foto, és molt probable que pensem que fa centenars d'anys aquest racó de la Ciutat Comtal tindria aquest aspecte ...

Casa dels Canonges envellida

... però l'aspecte que tenia a finals del segle XIX era aquest ...

Casa dels Canonges s. XIX

... i és que, com bé comentaven al llibre 'Històries i Llegendes de Barcelona' (llibre on apareix aquesta darrera fotografia), a la restauració se li va 'afegir un xic de fantasia'. Ara bé, cal a dir que va ser una fantasia que va obtenir un resultat espectacular !!



Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

dimecres, 2 de març del 2011

Por a les paraules


(Encetem un micaco xerraire...)No parlar

Jo sempre he escoltat que acceptant les regles de la democràcia i fen-t'ho de forma pacífica es pot defensar qualsevol idea. Aquesta és una de les dites recurrents dins de l'Estat Espanyol que han utilitzat una i mil vegades diferents polítics de tots els partits posibles. Lamentablement, els anys ens ha demostrat que és mentira, puix hi ha coses de les quals no es poden parlar, o millor dit, de les quals hi ha persones que no en volen parlar, i com a mostra un botó ...

Notícia Avui

... i mentre la llegia no podia deixar de pensar en la raó que hi havia en les paraules d'un savi del sud ...

Cita Ovidi Montllor

Els Siutadanos han representant a la perfecció aquesta frase: fins ara els hi molestava que es normalitzés la llengua catalana, ara ja directament els hi molesta que es parli de determinats temes.

Voldria remarcar que en aquest debat els representants dels Siutadanos poden participar, poden dir la seva i ho poden fer en la llengua en que ells vulguin. En canvi ells prefereixen directament no debatre, no parlar.... qui està negant drets a les persones ? Quin valor té una democràcia que es dedica a seleccionar de què està permès parlar i de què no ?



Nota afegida: Això no passa només ací, a Euskadi la cosa va encara més enllà: el Parlament Basc ha aprovat amb els vots del PP, del PSOE i d'UPyD que l'esquerra abertzale no aparegui a EiTB. Tota una mostra de quina democràcia volen alguns !!


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!