divendres, 31 de desembre del 2010

Micaquet


(Encetem un micaquet...)

Avui pensava fer un apunt típic de repàs d'aquest 2010 que acaba... però no serà així. I tot perquè el passat dia 29, mentre estàvem la meva dona i jo mirant tranquilement un episodi de Ghost Whisperer en Micaquet va decidir venir a aquest món. Quatre hores i mitja després en Carquinyol tenia als seus braços un Micaquet de 2,4 kg de pes i 45 cm de llarg. Tan la mare com el nadó estan bé, en Carquinyol segueix sent un grapat de nervis. De part de tots tres, desitgem que tingueu un Feliç 2011 !!

dimarts, 28 de desembre del 2010

La Batalla de Barcelona

(Encetem un micaco lingüístic...)Escola en Català

El passat dia 22 va caure a Barcelona part de la grossa de la loteria de Nadal. Al mateix temps el Tribunal Supremo espanyol va decidir que amb això no hi havia hagut prou i va decidir que, aprofitant l'ocasió, també havia de caure una nova patacada a la sobinaria del Principat, en concret sobre un dels temes que sempre s'ha considerat intocable: la llengua a l'escola.

Molt s'ha escrit i molt s'ha comentat sobre aquest tema, però potser ens haurien d'anar uns trenta anys en rere per a repassar una història coneguda però massa sovint oblidada: la Batalla de València. I és que en aquell conflicte identitari i lingüístic va ser l'inici d'una guerra originada pel nacionalisme espanyol més ranci que, orfe ja de la protecció i de la seguretat que li oferia el franquisme, cercava mitjans per acabar amb els sentiments nacionals de les altres nacions de l'Estat atacant-les de forma més o menys subtil des de diversos fronts (cultural, lingüístic, de símbols...) amb la intenció d'aconseguir la homogeneitat d'una Estat Castellà anomenat España.

Caldria tenir molt present que aquella batalla, per molt que alguns ens vulguin fer creure el contrari, la vam perdre. I les conseqüències de la derrota són força evidents: a hores d'ara a molts indrets la nostra llengua apareix dividida en dues llengües diferents; a la ciutat de València la presencià pública del català/valencià és merament testimonial, tret de les honroses excepcions que conformen aquelles persones i aquells grups i associacions que treballen en llur defensa; a les escoles del País Valencià existeixen 'oficialment' dues línies lingüístiques, tot i que en la realitat cada cop menys nens poden estudiar en català (i sobre això el Tribunal Supremo espanyol no ha dit ni piu) i, tot i així, segueixen havent denúncies respecte a no poder estudiar en castellà; l'ús social i el prestigi del valencià/català arreu del País Valencià cada any disminueix perillosament...

I tot i això hi ha persones i col·lectius que ens van voler fer creure que allò era un cas particular i que no ens afectava gens... Doncs bé, això és mentira i ja farien prou bé de tenir-ho present perquè sinó acabarem igual. Lamentablement sembla ser que els nostres dirigents això encara no ho veuen.

Primer va ser la Batalla de València, ara és temps de la Batalla de Barcelona.



Nota Innocent: Hi ha notícies que no són innocentades però que bé que ho semblen...

Font: Avui

... realment, jo a qui aplicaria aquests contractes és a tots aquells que voten al PP i als Siutadanos ...

Font: Avui

... això més que una innocentada era una notícia anunciada !! I realment és vergonyós saber que durant anys i anys no trobaven cap jutge que volgués jutjar a aquest pocavergonya !!


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 23 de desembre del 2010

El Mal Caçador

(Encetem un micaco nadalenc...)Boles de Nadal

Aquests darrers dies l'actualitat ofereix un bon grapat de temes dels quals parlar al bloc, tot i que la feina del dia a dia no m'ho permet fer-ho puix a una activitat laboral superior a la normal s'han sumat tots els preparatius per a l'arribada al món d'en Micaquet, per no parlar d'aquelles activitats tradicionals que toquen fer per aquesta època de l'any. I és que estem en dates de tradicions: el tradicional turró, el tradicional cava, les tradicionals nadales, els tradicionals regals, el tradicional pessebre, el tradicional tió... i la tradicional llegenda nadalenca del Badiu dels Micacos que explica que dins de la foscor trencada per millers de bombetes de colors de les nits nadalenques us podeu trobar coses diferents al Pare Noël.

I per continuar amb les tradicions avui us explicaré una de les llegendes més tradicionals del nostre poble: la llegenda del Mal Caçador. Potser no ho sabeu, però entre els caçadors existeix la creença de que caçar des de les matines del dia de la Nit de Nadal fins al dia de Sant Esteve és sacríleg i aquell que ho faci restarà maleït. Explica la llegenda que existia un caçador empedreït que estava obsessionat per caçar una llebre blanca molt grossa, però tot i que ho havia intentat moltes vegades mai la va poder obtenir.

Amb aquesta obsessió dins del seu cap l’home va assistir, a contracor, a la Missa del Gall. Va romandre tot just a la porta del temple per tal de posar-se de nou a la caça tant d'aquella peça que no aconseguia treure's del cap tan bon punt acabés la cerimonia... i tot d’una va passar entre els seus peus la llebre blanca que tan perseguia. Sense recordar-se d’on estava, li va engegar un tret just quan el capellà celebrava l’elevació de l’Eucaristia i immediatament va ser elevat pels aires amb tota la seva gossera i condemnat per la justícia celestial a haver de caçar durant tota l’eternitat.

Explica la tradició que se’l pot veure voltar contínuament seguit d’un allau de gossos que sense repòs li segueixen lladrugant. En la seva interminable volta pel món cada set anys se’l veu passar per casa nostra en forma de ventada perillosa i esgarrifosa, ja que generalment passa acompanyat d’un temps fred i tempestuós... com el que estem patint aquest dies ! I és just durant la Nit de Nadal quan és més probable trobar-se’l si volteu per despoblat. Guarde-ho-vos d’aventurar-vos per indrets solitaris en aquella data, ja que asseguren que és molt perillós trobar-s’ho.

D’esglésies on s’assegura que va succeir aquest fet n’ha un munt, com ara la de Montserrat, la de Poblet o la de Santes Creus, però la tradició barcelonina fixa la petita ermita romànica de Santa Eulàlia Provençana, avui en dia en terres de l’Hospitalet de Llobregat, com el lloc on el Mal Caçador va començar el seu interminable passeig etern.

Nota Personal : Us desitjo de tot cor un Bon Nadal i unes Bones Festes !!

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 1 de desembre del 2010

Donde dije digo...


(Encetem un micaco post-electoral...)

No han passat ni 48 hores de conèixer els resultats de les eleccions, els 'xists' d'en Montilla encara s'escolten pel Palau de la Generalitat de Dalt i els guanyadors encara ni s'han repartit els despatxos i ja ens venen amb això ...

Paraules Felip Puig

... resumint-ho..., que si durant la pre i la campanya no s'han cansat de prometre'ns un concert econòmic d'aquest estil ...

Concert Sinfònic

... ara ja ens diuen que ells miraran de demanar i d'aconseguir una cosa més aviat així ...

Patxanga!!

... en poques paraules, "Mas de lo mismo" !!


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!