divendres, 31 d’octubre del 2014

Fantasmes marins

(Encetem un micaco fantasmagòric…)

Des de fa temps podem observar sobretot en les botigues els símbols típics de la festa anglosaxona de Halloween que es celebra la nit del 31 d'octubre. Aquesta festa, amb un altre nom evidentment, no ens és pas estranya als Països Catalans, tot i que si pels anglosaxons es centra en una nit en la nostra tradició s'allarga fins la nit del 1 al 2 de novembre, Nit de Difunts. I si ells tenen moltes llegendes al seu voltant, nosaltres també en tenim un bon grapat !

I unes quantes d'elles estan ambientades en el món de la mar. Així, una de les tradicions assegura que la nit del Dia de Tots Sants (1 de novembre) al Dia de Difunts (2 de novembre) navega un sinistre vaixell amb veles negres tripulat per tots els mariners que han mort durant l'any al mar. Tots es situen al lloc que els pertoca segons el seu ofici, i si n'hi ha molts fan torns.

Vaixell de les ànimes

Altres tradicions asseguren que aquesta 'barca de les ànimes' comença a navegar la nit de Tots Sants (nit del 31 d'octubre) i navega fins la nit del dia 2, que es veu sempre a l'horitzó mig confosa entre núvols i el patró que la comanda fa sonar un corn marí que ressona per tota la mar.

Asseguraven els vells mariners de la Barceloneta que les ànimes dels ofegats feien una processó tètrica i silenciosa per damunt de les aigües, processó que, a l'igual que el vaixell del que acabem de parlar, es veia difuminada a l'horitzó marítim entre boirines.

I per acabar, explicar que s'assegura que la nit de Tots Sants la mar desprèn una fosforescència que sembla que l'aigua flamegi. Segons la tradició és per culpa de les flames de la part submarina de l'infern, on van a parar totes les ànimes dels pecadors que moren ofegats.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Nazis i demòcrates

(Encetem un micaco observador…)

Si ens haguessin donat 10€ als independentistes cada vegada que un dels nostres contraris ens haugés dit 'nazis', ara mateix l'economia de la futura República de Catalunya seria una de les més fortes del món. És ben curiós aquest fenòmen, ja no perquè en altres estats seria delicte, sinó que titllen de 'totalitari' un moviment que, justament, és un dels més transversals que es poden trobar actualment socialment parlant, ja que hi formen part gent d'origen i status molt divers.

Fem una ullada a les darreres actuacions dels nostres 'demòcrates' adversaris…

Recull de notícies

O sigui: censuren cançons, titllen de nazis a la gent que vol votar, volen prohibir fins i tot votar (de fet, per segona vegada), dictaminen per llei qui o què és valencià i repressaliaran a tot aquell que els hi porti la contrària per raons polítiques encara que sigui defensant postures antiacadèmiques.

Bé… crecs que aquests precissament no poden anar donant massa lliçons de democràcia als altres, la veritat.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 20 d’octubre del 2014

Manifestacions

(Encetem un micaco manifestant…)

A Barcelona hem tingut dues manifestacions de signe contrari al mateix lloc en dos diumenges consecutius. Així, és molt difícil no fer comparacions…

12 d'Octubre de 2014
19 d'Octubre de 2014

Deixant de banda els detalls organitzatius (que poden influenciar i molt) quedem-nos amb les xifres oficials d'assistència: 34.000 en el primer cas i 110.000 en el segon. Com ara mateix no tenim altres dades per comparar, el que sí es pot dir és que la segona manifestació ha convocat un 220% més de gent que no pas la primera. Així les coses, en una democràcia fora absurd justificar que s'ha d'imposar l'opinió de la minoria sobre la majoria, però és just el que està passant.

Però en el nostre cas és més absurd encara aquesta idea, ja que el que demana la majoria no és una altra cosa que poder expressar el desig popular de la forma més democràtica que es coneix actualment: per sufragi universal. Enfront d'això no hi ha cap objecció plausible a utilitzar.

Perquè la vella objecció de que no es pot fer perquè és 'il·legal' és simplement ridícula, sobretot quan una majoria està en contra. O és que les lleis es fan per anar contra les opinions majoritàries de la societat? Certament algunes semblen que sí, i quan això passa és simptoma de que la societat té algun tipus de problema greu.

I més enllà de tot això està l'ètica. Fa molts anys tenir esclaus era legal, però era ètic? Això s'ho van preguntar els nostres avantpassats i d'aquestes preguntes va sorgir el desig de modificar aquelles lleis. Ara la minoria pot imposar la seva voluntat sobre la majoria gràcies a les lleis. És ètic que així sigui?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 16 d’octubre del 2014

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Majories i legitimitats

(Encetem un micaco recapacitador...)

En les democràcies actuals un del punts clau és el joc de les majories: les majories marquen qui ha de manar, què s'ha de fer i com s'ha de fer. La legitimitat d'un govern ve donat no pel fet de governar, sinó per la majoria que l'ha refrendat per a que sigui qui governa. Això, evidentment, no vol dir que aquells que no formen part d'aquesta majoria no hagin de ser tinguts en compte. De fet, les democràcies modernes s'han dotat amb mecanismes per a que les minories puguin dir la seva. Això sí, amb més o menys fortuna.

A Catalunya ara tenim justament un xoc de legitimitats: allò que és legitim a l'Estat Espanyol no ho és a Catalunya i a l'inrevés. Els grans partits estatals són cada vegada més residuals a Catalunya i els partits catalans, per lògica, no tindran mai legitimitat a la resta de l'Estat. Aquesta situació, per si sola, ja demostra que hi ha un cert problema, i que alguna cosa s'ha de fer per arreglar-ho.

12 d'Octubre de 2014

Lamentablement, els que es senten còmodes amb aquesta situació no volen fer-ho i recorren a la legalitat vigent per justificar-se. Però la realitat és tosuda i a falta de que ens deixin poder contar vots el que podem fer és contar manifestants. I amb els números a la mà (amb totes les reticències que es vulgui) una cosa queda clara: la majoria de catalans que es manifesten es fan a favor de la independència (i no ja només de la consulta), amb una desproporció tan gran que no es deixa marge a cap tipus de dubte.

Fa molts anys hom va aferrar-se a la religió per mirar de detenir els avenços científics, així la Terra havia de ser el centre de l'Univers i l'home no podia 'evolucionar del mico'. Avui hi ha qui vol frenar els anhels d'un poble aferrant-se a la legalitat vigent. Veient els resultats, no se'n sortiran.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 9 d’octubre del 2014

El Rat Penat

(Encetem un micaco llegendari…)

Explica la llegenda que quan les forces de Jaume I estaven assetjant València tenien el seu campament a l'actual Russafa. Allà hi havia les tendes i entre d'elles, la més luxosa de totes, estava la tenda reial on dormia el Rei. Un bon dia una rata-pinyada va fer el niu dalt de tot de la tenda i el Rei va ordenar que no la molestessin, puix va veure en aquest fet un auguri de victòria.

Escut de València

Una nit dormia tranquil el campament cristià quan de sobte s'escoltà en mig de la negra nit un ràpid soroll timbal que despertà al Rei, que es posà en guardia i de seguida despertà a la seva gent. La guàrdia es posà més cautelosa que de costum i de seguida s'adonaren que els moros, ben camuflats per a no ser vistos en la foscor, es trobaven a punt de caure per sorpresa sobre el campament. Descoberts, no van poder fer-ho i les forces catalanes i aragoneses els van rebutjà ferament.

Acabada la baralla el Rei va voler saber qui el va salvar tocant el tambor. I va resultar que l'heroi va ser la rata-pinyada, que veient com els moros s'aproximaven es va deixar caure moltes vegades damunt el timbal per avisar del perill. El Rei, agraït a la bestiola, la va premiar posant-la al damunt de les seves armes. I allà va passar a la història, damunt dels escuts de València, Barcelona i Palma, entre altres.

I abans d'acabar, només una pregunta: perquè el rat penat va desaparèixer de l'escut de Barcelona ? Jo crec que s'hauria de recuperar, primer com a símbol històric i segon com a símbol d'unió i fraternitat amb les ciutats de València i de Palma i de tots els territoris on es parla la nostra llengua.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 6 d’octubre del 2014

dijous, 2 d’octubre del 2014

Perspectives

(Encetem un micaco observador…)

Sovint s'ha d'agafar una certa perspectiva per tenir una imatge global del que passa al nostre voltant. Aquestes notícies són dels dos darrers dies…

Recull de notícies

Fas una ullada i veus clarament quin camí has de triar si vols sobreviure com a poble.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!