divendres, 14 de març de 2008

El castell del Graal


(Encetem un micaco de castells...)Montsegur


Diumenge vinent, 18 de març, farà 764 anys que els catòlics cristians van cremar a 210 persones a una gegantina foguera que van plantar als peus d'un turó occità de 1207 metres d'alçada i que està coronat per un castell. El motiu ? no renunciar a la seva fe. El nom del lloc? Montsegur.


Montsegur, un nom que està clavat en la nostra memòria com lloc de misteri i enigma. El turó on està el castell ja va estar habitat des de la nit dels temps, primer a les coves de la muntanya i després a un castrum celta i romà situat al damunt. El 1204 el senyor del lloc, Ramon de Perella, va fortificar el lloc, que es convertí en fortalesa-santuari del catarisme i l'indret on molts càtars, entre ells perfectes, es van refugiar de la croada organitzada pel Papa i els nobles francesos, croada que va arribar fins a Montsegur i el va assetjar durant 10 mesos. La negociació per la rendició de la fortalesa va fer que els vencedors donessin a triar als assetjats entre l'abjuració de la seva fe o la foguera, i els van donar 15 dies per a que abandonessin el castell. 15 dies que van ser la forja de nombroses llegendes, ja que la tradició assegura que durant aquell temps uns voluntaris càtars van descendir per la pitjor cara de la muntanya emportant-se amb ells el tresor dels càtars, entre els quals, diuen, figurava el famós Sant Graal.



Turó i Castell



Deixant de banda tradicions i llegendes, el que avui és pot visitar a Montsegur són les restes del castell que va aixecar l'any 1246 el seu nou propietari Guy de Lévis, antic company de Simó de Montfort. El paisatge és preciós i la vista llunyana del turó on està el castell impressiona, tan que arribes a pensar "allà pujaré jo?", però un cop arribes al peu de la muntanya ja veus que la cosa no és tan difícil com semblava, en la següent fotografia podeu veure el camí, el "Camp dels Cremats", el tros de bosc, el cim rocallós i el castell.



Vista General


Com ja he comentat, pràcticament al començament del camí està el "Camp dels Cremats", el lloc on van cremar als càtars que no van voler renunciar a la seua fe. Una estel·la de pedra recorda aquest fet...



Estel·la


... el camí no es gaire difícil, i al començament, com travessa un espès bosc, gens impressionant excepte per trobar-te, de sobte, amb la taquilla on s'ha de pagar l'entrada. Però a mida que s'arriba al cim rocallós la cosa canvia, ja que el camí transcorre damunt de la roca nua, roca molt polida a causa de la quantitat de gent que ha passat per allà i que fa que sigui fàcil relliscar-se si no es va amb compte. A més, quan desapareixen els arbres les vistes són impressionants, només cal dir que els puntets blancs de la part inferior de la foto són vaques ...



Vistes



... al final s'arriba a unes escales que condueixen a un tarima de fusta que porta a l'entrada del castell ...



Porta


... i ens permet entrar dins del recinte emmurallat ...



Dins el castell

... val la pena estar un temps passejant i tafanejant pel cim, ja que les vistes són espectaculars. Una visita que val la pena, sobretot si el temps acompanya.




Clickables



Nota Informativa : Ahir vaig llegir això...



El Períodico


... o sigui que si ens hem d'entendre amb Espanya és que *no* som Espanya oi? Ai com ens delata l'inconscient per molt que vulguem dissimular!!! Per cert, què n'opina d'això "el compañero" Bono ?





Nota Personal: Me'n vaig de vacances uns dies, primer a gaudir de les Falles i després de visita familiar a l'altre punta de l'Estat. Tot i que estaré uns quants dies sense escriure ni llegir miraré de cercar una mica de temps per a compartir amb tots vosaltres unes fotografies de les Falles. Gaudiu de les vacances ( si en teniu ), cuideu-vos i espero que ens tornem a llegir a finals de març. Bon cap de setmana i bones vacances.



Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

9 comentaris:

Uribetty ha dit...

Que vagin bé aquests dies i les falles!
Salut i força!

Dan ha dit...

Ahhh! Montsegur. Un any vaig fer la ruta dels castells càtars i encara em dura el vertigen. Hi ha indrets amb màgia, i Motsegur n'és un (encara que, com ja dius, el castell no sigui el d'aleshores)
Que vagin bé les Falles i les vacances!
Salut

Anna ha dit...

Tota la zona dels càtars és preciosa, valen la pena les pujades per veure el que queda dels castells!

Bones vacances!

Carquinyol ha dit...

Uribetty: Moltes gràcies

Dan: La veritat és que són terres molt maques però no gaire aptes per als que pateixen de vertigen

Anna: Si que és una terra preciosa, si. A mi encara em queden uns quants per veure.

ddriver ha dit...

m ha emocionat molt veure aquet post noi,aquet castell he pujat 3 cops amb les persones que mes trobo a faltar a aquet mon,dos cops de petit amb el meu pare i un cop amb el meu fill.
Un llco que val la pena la mes de mitja hora de pujada.
Jo tinc familia molt a prop i per sort la zona la conec bastant be

Marga ha dit...

Magnífica entrada i magnífiques fotos. Bé, com sempre ;-)

Bones Falles i bones vacances, tant per a tu com per a tots els seguidors del Badiu dels Micacos. Ens retrobem per Pàsqua, amb la Mona i tot. Faràs un Micaco dolç? :)

Carquinyol ha dit...

ddriver: Una zona preciosa. Tens sort de que aquest indret màgic estigui lligat a la família.

Marga: Moltes gràcies companya. Contant que el Dilluns de Pasqua estaré en terres extremenyes, més que un Micaco Dolç serà un Micaco Ibèric ;)

rita ha dit...

No ho conec, però té molt bona pinta. Hauré de buscar algú que m'hi porti :). Molt bones vacances, maco!

Trist ha dit...

He estat per allà (Quéribus, etc) i us ho recomano a tots/es.

Publica un comentari a l'entrada