Amenaçats per la diferència

La nostra llengua

(Encetem un micaco lingüístic...)

Quan anava a primària dels aproximadament quaranta nois que hi havia a la meva classe només parlàvem català a casa dos. En aquella època l'ensenyament era en castellà, totes les classes es feien en aquest idioma amb les teòriques excepcions de la classe de llengua catalana i la de llengua estrangera. A la secundària la cosa no va pas variar gaire, tot i que ja vam tenir alguna assignatura on la classe s'impartia en català (dos o tres com a molt). Amb llengua materna el català seguíem havent dues persones i el castellà era la llengua predominant de forma aclaparadora en tots els ambients.

Cal a dir que durant tots aquests anys no va haver cap petició a favor del bilingüisme ni del dret d'ensenyament en la llengua materna per part dels partits espanyolistes i associacions afins. Sembla que ja els hi estava bé l'estat de la casa. També cal a dir que la majoria dels meus companys d'estudis no van dominar la llengua catalana, oralment els costava molt expressar-se i de forma escrita la cosa empitjorava molt. De fet jo mateix encara tinc més problemes i menys correcció quan escric en català que quan escric en castellà.

L'ambient al meu barri, pel que fa a llengua catalana, no ha variat per a bé, ans al contrari, encara hi ha menys gent que parla català ara que abans, per això em va molestar trobar a la porta del meu antic col·legi un paper on els Siudadanos convocaven a la gent a una manifestació que es va realitzar ahir en Barcelona a favor "del bilingüisme". Segons la meva experiència, una persona no catalanoparlant no aprèn l'idioma en una escola sense immersió lingüística; aleshores, si aquesta persona, de facto, només domina un dels idiomes... quin tipus de societat bilingüe es defensa?

De fet no cal pensar gaire per saber quin tipus de bilingüisme defensa aquesta gent, només cal veure els comentaris de la notícia ...

... jo diria que alguns tenen molta por a tot allò que els resulta estrany.

Nota Personal: Finalment, més tard del que tocava, la tardor ha arribat al bloc!!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Genocidi

La nostra llengua

(Encetem un micaco enrabiat...)

Ahir llegia una notícia d'aquelles que tothom amb ulls a la cara i orelles al cap sap i que qui mana sempre amaga...

.. i llegia una sèrie de comentaris que no per escoltats i repetits deixen d'indignar-me profundament, frases de l'estil:

· "PREFERIX CASTELLANIZAR QUE CATALANIZAR"

· "Por si no tienen poco los inmigrantes con aprender nuestra lengua castellana,pretender que aprendan tambien el valenciano me parece ya un exceso"

· "No lo hablamos casi nadie, y nos lo imponen a todos. Nos toca pagar con nuestros impuestos una televisión en un idioma que nos importa un pepino."

· "Los valencianos LIBRES a diferencia de catalanes, mallorquines, gallegos y vascos...HABLAMOS EN EL IDOMA QUE DECIDIMOS y si decidimos hablar en castellano , en parte, es por culpa de la CATALANIZACION que se ha estado imponiendo sobre el valenciano"



De tot això podem deduir unes quantes coses:

· Els grans defensors del blavencià sempre ho fan utilitzant llengua forastera.

· Que gràcies als esforços dels grans defensors del valencià (tan els de dretes com els altres, els de dretes acomplexats) l'ús del valencià ha caigut 10 punts en 15 anys. Millor seria que no el defenguessin tant.

· El grau d'autoodi bestial i el gran desconeixement de llur història que tenen alguns, autoodi que arriba al punt de suïcidi cultural.

· La hipocresia i la cara dura d'utilitzar als immigrants quan interessa i sense reconèixer que, si de debò els interessa la integració d'aquest col·lectiu, el que s'hauria de fer es precisament reforçar tot allò que la permetés.

· La terrible pena que han de suportar els castellanoparlants. Pobrets ells que només tenen la gran majoria de pel·lícules, emissores de ràdio, diaris, publicacions periòdiques, cadenes de televisió i llibres en llur idioma. Pobrets que oprimits que estan !! Segur que és molt dur saber que, tot i així, encara hi ha persones que parlen i escriuen en català... i se'ls poden trobar pel carrer !!

· Que a ells els importa un cogombre el meu idioma i a mi m'importa un cogombre la seva família reial i les seves seleccions esportives. Tot i així també les haig de pagar de la meua butxaca.

· Que allò que uns anomenen "valencianos libres" no són més que una colla de renegats consumits per l'autoodi o bé de forasters intolerants i ignorants que lluny d'integrar-se a la terra que els ha donat de menjar han fet que la terra s'adapti a ells, i no pel fet de no parlar la llengua d'aquesta terra, sinó fent que els que si la parlaven deixessin d'utilitzar-la. "Decidir hablar en castellano"... quan només coneixes una llengua la tria és fàcil!! Després de tres-cents anys de persecució i repressió sonaria a acudit sinó fos perquè el genocidi cultural no es pot prendre mai a broma.

· Que els catalans, del nord i del sud, sempre tenim la culpa de tot, tenim banyes, cua de dimoni i ens mengem nens castellanoparlants per sopar...

Però, sobretot, podem deduir, gràcies també a comentaris de l'estil "Preferisc catalanitzar que paletitzar" o "Es una vergonya total, i damunt patim una alcaldessa que, ni vol ni l´interessa el valencià." que hi ha uns quants que no canviarem mai la nostra forma de viure ni de pensar, per molts artificis que es vulguin buscar per a defendre la seva posició. Us heu parat mai a pensar que a nosaltres ens titllen de fanàtics i intolerants, però que són ells els que volen decidir en quina llengua hem de parlar a casa nostra? Alguna vegada un català els ha dit quina llengua han de parlar a Castella?

Nota Personal: Encara estic retrobant-me !! Bon cap de setmana a tothom !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Alliberat !!

En primera persona

(Encetem un micaco finalitzat...)

No fa gaire temps corria per València un personatge anomenat el Titi que cantava una cançó, "libérate", que es va fer molt popular sobretot en època de Falles. La cançó tenia una tornada força aclaridora: "libérate, libérate, ser sexuar no es un delito, no lo calles y lanza el grito iiiiiiihhh, libérate liberate, si estás vivo y no estás muerto a darle gusto a tu cuerpo".

La veritat és que això d'alliberar-se és d'allò més agradable, i ho puc ben dir avui, dia en que finalment m'he tret de sobre un pes que portava a sobre ja feia masses anys i que em sento com un mòvil després de sortir d'un locutori. I és que avui ha estat el dia en que finalment he presentat i aprovat el projecte final de carrera !!! Ara només queda demanar el títol, tràmit que haurà d'esperar uns dies per tràmics acadèmicsadministratius, i ja estarà acabada la meva llarga etapa universitària. Imagineu si era esperat aquest moment que avui fan festa grossa a Barcelona cap i cassal !!

Alliberat finalment d'aquesta càrrega podré anar recuperant, poc a poc i sense sentiment de culpabilitat, l'activitat blocaire. Però això serà després d'uns dies de merescut relax i de reorganitzacions, que ja porto uns quants mesos que el temps girava al voltant del projecte i ara mateix estic un xic desorientat.

Nota fotogràfica: De moment el que si retornen són les fotografies, de fet, quan tornava caminant de l'ETSE a l'estació de tren he passat per una zona de canyes i amb la pluja que estava caient no he pogut evitar fer-ne aquesta...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Retrobaments

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco personal...)

En aquest temps de desconnexió bloquística obligada no han estat poques les vegades que m'han entrat ganes de fer un apunt per comentar tal notícia, contar-vos una cosa que he vist o simplement penjar una foto. Suposo queaixò de fer un bloc és com fer esport, que quan ho fas amb regularitat quan ho deixes de fer ho trobes a faltar.

Aquestes vacances van passar ràpides, vam anar amunt i avall veient familiars i amics, i tot i no haver fet tot allò que volien prou n'hem fet, ja que m'he passat força estona enganxat a l'ordinador portàtil. I ara, després de les vacances ,arriba l'època dels retrobaments, però a diferència del Nadal, època clàssica de retrobaments, aquests retrobaments no són pas tan agradables: retrobaments amb l'angoixa de la feina, amb l'estrès de la ciutat, amb el matinar sense ganes,...

I com que fins avui no podré continuar amb el que m'ocupa tantes hores darrerament, ahir vam aprofitar per anar a donar un tomb per Barcelona. I allà els retrobaments van continuar : amb la invasió de turistes, amb les estàtues de la Rambla, amb les Diades. Sí, Diades, en plural, perquè, malauradament, hi ha tantes Diades diferents com grupets independentistes. I, almenys a mi, això em produeix una sensació rara, sobretot al sentir-los cridar contra Espanya quan amb la seva desunió els hi estan fent el joc. Si de debò el que els importa és la independència, no seria millor unir-se per aconseguir-la i, una vegada aconseguida, barallar-se si cal ?

Nota Personal: Després de gaudir de dos dies de treva projectual avui tornaré a ficar-me en el procés, l'entrega està pròxima i ja tinc ganes de passar-ho tot. Si tot va bé avui faré els darrers retocs de la memòria i ja la deixaré llista per a imprimir-la i enquardernar-la, així, la setmana vinent l'entregaré i l'altre faré la presentació. En fi, que segueixo liat.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Un breu i ràpida salutació

Els micacos

Amb les vacances acabades escric un breu text per a saludar-vos a tots i comentar-vos que el bloc seguirà de vacances encara un temps més a causa d'un projecte final de carrera que semblava que mai anava a arribar i que amb una mica de sort s'acabarà aquest setembre.

Salutacions

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!