Ancha es Castilla

En primera persona

(Encetem un micaco autocarat...)

"Ancha es Castilla" ... i nosaltres la vam travessar en autocar no fa gaire. Tot va començar la nit de la Cremà, nit que vam passar en vetlla, ja que no ens vam voler perdre el moment en que cremaven les falles i com l'autocar sortirà ben d'hora millor no córrer riscos innecessaris. Arribada l'hora pugem al vehicle i sortim cap a Madrid en autocar. Tot just sortir les passatgeres del darrere es posen a parlar; una li pregunta a l'altre que es el que mes l'ha agradat de les falles i l'altre li contesta que la "mascletada" i la "quemada", així, tal qual. Al cap d'una estona escolto que per la ràdio del conductor posen "suspiros de españa", ara mateix jo més que suspirs el que tinc són badalls. La carretera per on anem es la A-3, la "autovia del este", que està a l'oest de València i a l'est de Madrid... ja sabem quin és el criteri a l'hora de posar noms en aquest Estat.

Arribem a terres de la Manxa, terres planes d'un color vermellós cobertes d'una estora vegetal d'un color verd llampant que correspon, segurament, conreus de cereals. L'autocar fa una parada de 15 minuts i jo ho aprofitaré per trepitjar per primera vegada terra castellana. Estic desitjant fer-ho, ja que m'estic pixant amb urgència. Fa un fred que pela i torno de seguida a l'autocar, a la poca estona sortim i passem pel costat d'un toro d'Osborne que tan agraden a molts espanyols.

Entrem en terres de la Comunidad de Madrid... i això és un maleït desert!! Terra gris amb matolls i arbres esporàdics, muntanyes pelades i grises, i grisor grisor i més grisor, almenys la part de la Comunidad M per on passo és més lletja que un pecat. No m'estranya gens que a la mínima que puguin surtin tots pitant d'allà, i això es nota especialment avui Dijous Sant a l'Estación de Autobuses Sur, plena a vessar de gent estressada que no para de córrer d'un lloc a un altre. Penso que seria un bon servei a la societat obligar que les cafeteries d'allà nomes servissin til.la.

Després d'una espera que se'ns fa eterna finalment surt el nostre autocar, que ix de la Comunidad Madrilenya travessant aquelles localitats immortalitzades per artistes com la Terremoto de Alcorcon o las Supremes de Mostoles, agafant l'anomenada també segons criteris centralistes Autovia del Suroeste i passant per terres toledanes, que bàsicament són planícies ocres de verds marronosos empolvorats d'alzines i arbres dispersos adornats per ramats de bens i vaques, la veritat és que ens costa acostumar-nos a aquestes planes interminables on, a vegades, no es veuen quasi arbres. Aquest paisatge arriba fins a terres extremenyes, on els verds és fan mes intensos, els arbres mes abundants, els turons més habituals i on el mes habitual son les deveses, generalment de porcs ibèrics, que ens acompanyen fins al nostre destí, un poblet que llinda amb terres andaluses i portugueses. Tot plegat un fotiment d'hores en autocar que, si podem, no tornarem a fer mai més ja que cercarem una alternativa de transport més còmoda.

Per cert, l'increïble número de peatges que vam patir des de València a Badajoz va ser de ...0 !! Compareu-los amb els que hi ha entre Barcelona i València...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Brisco i l'episodi perdut

Per la xarxa

(Encetem un micaco vaquer...)

M'encanten les sèries de televisió, encara que generalment no aquelles que tenen grans crítiques o grans audiències. Sobretot m'agraden de ciència ficció encara que no faig fàstics, ni molts menys, a les de temàtica aventurera, misteriosa, sobrenatural, còmica,etc etc . Doncs bé, en aquest món de les sèries et pots trobar de tot, des d'aquelles que t'enganxen en un principi i et cansen de seguida a aquelles que tenen justament el comportament contrari, aquelles que són més del mateix i aquelles que tenen un-no-se-què que les fa molt especials.

D'una d'aquestes que tenen el do de l'especialitat vull parlar avui. La vaig veure fa molt, molt de temps, en una galàxia llunyana, molt llunyana anomenada en aquella època TVE2. La sèries s'anomenava "Las aventuras de Brisco County Jr." i venia a ser un western amb tocs de ciència-ficció, aventures, fantàstics, humor... una combinació una mica estranya que a mesura que passaven els episodis anava agafant cos, amb més personatges habituals, més de recurrents i més trames. La trama principal eren les peripècies de Brisco County Jr ( interpretat per un dels actors més famosos entre els frikis, Bruce Campbell ), llicenciat en dret a Harvard i reconvertit en un mític caça-recompenses que perseguia als assassins del seu pare, el comissari Brisco County.

La sèrie constava de 27 capítols dels quals em vaig perdre bastants, però que recentment he pogut veure gràcies a la màgia del P2P. I aquí bé la nota curiosa... d'aquests 27 a l'Estat Espanyol es van emetre 26 ( el que no van emetre es pot trobar subtitulat en espanyol ), i aquest episodi perdut, el 14 de la primera, i única, temporada, titulat "Mail order brides" té un detall, si més no, curiós : a una de les trames de l'episodi apareixen els espanyols. A partir d'aquest punt desvetllaré una mica la trama de l'episodi on apareixen aquests personatges espanyols ( allò que diuen spoiler ) així que si no voleu saber més de la trama argumental no llegiu el tros marcat.

-Inici Spoiler

El Rei d'Espanya regala un brau de pura sang, "el Magnifico", al govern dels Estats units com a mostra d'amistat. L'entrega és fa a un poble de Califòrnia anomenat Madrid com a senyal d'agermanament. L'enviat del govern espanyol, un personatge amb bigotet vestit enterament de negre i molt altiu, es desplaça fins allà per comprovar el lloc on viurà el brau i quan troba coses que no li agraden amenaça diverses vegades de forma explícita al representant del govern nord-americà. En una de les ocasions diu "vam oferir un regal similar a un altre país que no el va saber apreciar, ara és una colònia d'Espanya" i en una altra "vigili perquè es poden despertar amb La Armada picant a la porta del pati del darrere". Al final de l'episodi surt un moment el Rei d'Espanya, del qual s'insinua que és "molt atent" amb les dones.

-Fi Spoiler

Quina cosa més curiosa que un dels pocs episodis on apareixen personatges espanyols ( apareixen a un altre però només una mica i ni tan sols parlen ) no s'hagi emet justament a l'Estat Espanyol. No els haurà agradat alguna cosa? A saber... en tot cas no és la primera vegada que passa una cosa similar, recordem que quan van emetre 'Hotel Fawlty' a TV3 per gràcia de la màgia de la televisió es va convertir a "Manuel from Barcelona" en mexicà. Sembla ser que hi havia gent ara fa uns anys que va decidir que la visió que tenien de nosaltres fora no era adequada i la van retocar una mica. Passaria avui dia quelcom de similar ?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Racons

Imatges

(Encetem un micaco frikifotogràfic...)

Tot i que no ho sembli, i que l'hivern es resisteixi a marxar, han arribat els dies llargs, aquells on el sol ens acompanya més estona, aquells on les temperatures ja no son impediment per a matinar, aquells que conviden a que l'aire ens acaricii la pell i jugui amb els nostres cabells. I són aquests dies els que més conviden a perdre'ns per aquells racons encantadors de les nostres viles...

Get this widget | Track details | eSnips Social DNA

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Cròniques Falleres : Cremà

Imatges

(Encetem un micaco faller...)

Avui s'han acabat les falles d'aquest any amb la Cremà. I tot i que jo voldria haver vist cremar aquesta falla de Na Jordana ( digueu-me recaragolat ) ...

... la cosa no ha estat possible perquè hem d'agafar un autocar molt d'hora avui, així que ens hem conformat amb veure cremar una falla de barri, que tot i ser molt més petita i menys espectacular, no per això deixa de tenir tots els ingredients com ara la mascletà, el castell de focs i l'encesa de la falla.

... i d'aquesta forma s'acaben les meves cròniques falles d'aquest any, tot i que m'agradaria comentar i ensenyar alguns detallets que m'han agradat, però això ja serà quan torni, que ara estaré uns dies de desconnexió. A reveure !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Cròniques Falleres : L'inici del fi

Imatges

(Encetem un micaco faller...)

Ja s'acosta el fi de les falles, tres senyals indiquen que s'acaba : la Nit del Foc ...

... el mantell de flors de la Verge ...

... i els bunyols de la meva cunyada

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Cròniques Falleres : Les falles premiades

Imatges

(Encetem un micaco faller...)

Els darrers apunts sobre les falles els he escrit a les tantes de la matinada quan he tornat de voltar per València, i entre el cansament que portava a sobre i que volia explicar allò que havia fet i vist no s'ha pogut comprovar la grandiositat d'aquests efímers monuments. Ara miraré de remediar-ho, i per fer-ho us poso ací sota les fotografies de les falles premiades.

Comencem per la falla guanyadora en categoria especial, la de Nou Campanar...

... i continuem amb la que ha quedat segona, Convent de Jerusalem ...

... i la tercera, la d'Exposició...

Ara veurem les falles infantils de secció especial premiades, la guanyadora va ser la d'Exposició...

... en segon lloc va quedar la de Nou Campanar ...

... i el tercer premi va ser per la falla de Sueca ...

... falla que, per cert, també es va emportar el premi al millor enllumenat ...

Una altra falla imprescindible és la Falla de l'Ajuntament, que està fora de concurs...

... i molt a prop d'aquesta està la de Periodista Azzati que va guanyar el primer premi de la categoria Primera A...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Cròniques Falleres : Caminada

Imatges

(Encetem un micaco faller...)

La jornada en números és : 13 km de caminada ( coses de la vaga de l'EMT ), 6 hores i mitja utilitzades, més de 250 fotografies fetes i 8 falles visitades, entre elles la guanyadora de categoria especial... i què voleu que us digui ? ; si, molt gran, si, molt ben feta,... peeeerò li falta "aquella cosa" que la fa veritablement especial, i és que a mi no m'acaba d'agradar això de sacrificar detalls, sarcasme i ironia a canvi de grandiositat i espectacularitat, però ja se sap que sobre gustos... Per una altra banda una altra falla, Na Jordana, que, sense ser tan espectacular, era ben divertida, llàstima que li faltés ser "més falla" i concretar el seu humor en més figuretes falleres, puix es basava massa en els textos i, en una falla, els textos són, sens dubte, importants però no la part principal. Com a prova i model de la meva idea de com hauria de ser una falla tenim la falla de l'Ajuntament que aquest any era força divertida, ja que unes figures hilarants i ben fetes s'encarregaven de canviar completament el sentit a uns textos curs i concisos.

Però ja aniré parlant de tot això amb més calma, us deixo ací sota un detall de la falla guanyadora, la de Nou Campanar

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Cròniques Falleres : Premis

Imatges

(Encetem un micaco faller...)

Avui han fet públic la llista de les falles premiades. De les de secció especial (les més grans) hem visitat la que ha quedat 2a i la 3a. La campiona la vam visitar ahir però com no estava acabada de muntar anirem demà a visitar-la de nou, d'igual forma que farem amb altres falles que no hem vist acabades. També hem visitat la falla infantil campiona de secció especial, i cal a dir que és una autèntica obra mestre, tota plena de detallets simpàtics. Avui no havia molt ambient ni molta gent pel carrer, almenys per a on hem estat nosaltres, cosa que s'agraeix ja que així es poden visitar (i fotografiar) les falles molt millor. Demà segurament la cosa serà diferent, ja veurem.

Us deixo un detall de la falla que ha quedat 2a, la de Convent de Jerusalem

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Cròniques Falleres : Primer Contacte

Imatges

(Encetem un micaco faller...)

A mi m'agrada visitar les falles de nit, no sé, sembla que amb la foscor de l'ambient les figures agafen més protagonisme, aquesta ha estat la primera nit que hem sortit de falles aquest any i la veritat és que hem fet una bona passejada. És la nit de la Plantà i, tal com el seu nom indica, les comissions falleres estan acabant de muntar els monuments, per tant no les hem vist acabades ni molt menys, però ja hem pogut veure detalls curiosos i fer-nos una idea general. Aquest any s'han posat de moda dues coses : la primera és veure gent que megàfon en mà es dedica a "compartir" la música que porta al telèfon mòbil amb la resta de la gent. La segona és trobar parades d'artesania, bijuteria i similars al costat de falles importants. Una cosa no canvia, però :el barri del Carme ja és un macrobotelló.

Per acabar una imatge. De totes les falles que he vist avui la que més m'ha agradat, per la seva simpatia, originalitat i missatge ha estat aquesta d'ací sota, plantada a la plaça del Tossal...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

El castell del Graal

Escapades

(Encetem un micaco de castells...)

Diumenge vinent, 18 de març, farà 764 anys que els catòlics cristians van cremar a 210 persones a una gegantina foguera que van plantar als peus d'un turó occità de 1207 metres d'alçada i que està coronat per un castell. El motiu ? no renunciar a la seva fe. El nom del lloc? Montsegur.

Montsegur, un nom que està clavat en la nostra memòria com lloc de misteri i enigma. El turó on està el castell ja va estar habitat des de la nit dels temps, primer a les coves de la muntanya i després a un castrum celta i romà situat al damunt. El 1204 el senyor del lloc, Ramon de Perella, va fortificar el lloc, que es convertí en fortalesa-santuari del catarisme i l'indret on molts càtars, entre ells perfectes, es van refugiar de la croada organitzada pel Papa i els nobles francesos, croada que va arribar fins a Montsegur i el va assetjar durant 10 mesos. La negociació per la rendició de la fortalesa va fer que els vencedors donessin a triar als assetjats entre l'abjuració de la seva fe o la foguera, i els van donar 15 dies per a que abandonessin el castell. 15 dies que van ser la forja de nombroses llegendes, ja que la tradició assegura que durant aquell temps uns voluntaris càtars van descendir per la pitjor cara de la muntanya emportant-se amb ells el tresor dels càtars, entre els quals, diuen, figurava el famós Sant Graal.

Deixant de banda tradicions i llegendes, el que avui és pot visitar a Montsegur són les restes del castell que va aixecar l'any 1246 el seu nou propietari Guy de Lévis, antic company de Simó de Montfort. El paisatge és preciós i la vista llunyana del turó on està el castell impressiona, tan que arribes a pensar "allà pujaré jo?", però un cop arribes al peu de la muntanya ja veus que la cosa no és tan difícil com semblava, en la següent fotografia podeu veure el camí, el "Camp dels Cremats", el tros de bosc, el cim rocallós i el castell.

Com ja he comentat, pràcticament al començament del camí està el "Camp dels Cremats", el lloc on van cremar als càtars que no van voler renunciar a la seua fe. Una estel·la de pedra recorda aquest fet...

... el camí no es gaire difícil, i al començament, com travessa un espès bosc, gens impressionant excepte per trobar-te, de sobte, amb la taquilla on s'ha de pagar l'entrada. Però a mida que s'arriba al cim rocallós la cosa canvia, ja que el camí transcorre damunt de la roca nua, roca molt polida a causa de la quantitat de gent que ha passat per allà i que fa que sigui fàcil relliscar-se si no es va amb compte. A més, quan desapareixen els arbres les vistes són impressionants, només cal dir que els puntets blancs de la part inferior de la foto són vaques ...

... al final s'arriba a unes escales que condueixen a un tarima de fusta que porta a l'entrada del castell ...

... i ens permet entrar dins del recinte emmurallat ...

... val la pena estar un temps passejant i tafanejant pel cim, ja que les vistes són espectaculars. Una visita que val la pena, sobretot si el temps acompanya.

Nota Informativa : Ahir vaig llegir això...

... o sigui que si ens hem d'entendre amb Espanya és que *no* som Espanya oi? Ai com ens delata l'inconscient per molt que vulguem dissimular!!! Per cert, què n'opina d'això "el compañero" Bono ?

Nota Personal: Me'n vaig de vacances uns dies, primer a gaudir de les Falles i després de visita familiar a l'altre punta de l'Estat. Tot i que estaré uns quants dies sense escriure ni llegir miraré de cercar una mica de temps per a compartir amb tots vosaltres unes fotografies de les Falles. Gaudiu de les vacances ( si en teniu ), cuideu-vos i espero que ens tornem a llegir a finals de març. Bon cap de setmana i bones vacances.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!