Miro, Penso, OpinoDesprés de la gran mobilització del passat dimarts, ara toca analitzar les conseqüències. M’agradaria parlar de quatre àmbits diferents :
· Govern de la Generalitat
Quan el Govern de la Generalitat va fer declaracions al dia següent de la Diada la que més em va cridar l’atenció va ser la frase que va deixar anar el sr. Mas: .”L’objectiu és dotar Catalunya d’estructures d’Estat” Em va cridar l’atenció això de ‘les estructures d’Estat’. Quines estructures? Potser una Hisenda pròpia via pacte fiscal? O sigui, anirà a demanar a Madrid un pacte fiscal que permeti crear una hisenda pròpia per així posar les bases d’una futura Catalunya independent, oi ? I Madrid ho donarà gustós, clar ! Au va ! No va quedar prou clara que la postura dels milió i mig de manifestants anava més enllà del pacte fiscals dels nassos ? Doncs no ho semblava gens !
Sincerament aquell discurs no em va agradar gens, no va concretar mínimament res de res i semblava talment que, com solen fer els nostres polítics, tornaven a anar a la seva.
Al dia següent, o sigui, ahir, la cosa va canviar notablement. En una conferència a Madrid el sr. Mas ho va dir clarament “Necessitem un estat”... ara bé, deixant ben clar que era l’alternativa al pacte fiscal. Continuava sense voler escoltar el que el poble li va dir el 11 de setembre, però la cosa ja semblava una mica més encaminada.
La pregunta del milió és: i què passara el dia 20 quan es trobi amb el sr. Rajoy? Veurem un Mas indefinit com el del dia 12 o un Mas més decidit del dia 13 ?
· Espanya
La reacció d’Espanya és la que hom podia suposar: una barreja de fredor, impassibilitat, burla i amenaces més o menys directes, guarnit amb la típica censura que apliquen quan volen treure importància a les coses.
Els mitjans de la ‘caverna’ ja comencen amb les seves pressions a favor del No en un hipotètic referèndum i els polítics espanyols deixen anar les frases típiques i tòpiques que hom coneix: el president de la Xunta que si Espanya va néixer amb els Reis Catòlics, el president d’Extremadura (si, aquesta regió que té menys habitants dels que es manifestaven l’altre dia pels carrers de Barcelona amb estelades) es ficava amb els polítics catalans, el Ministre d’Exteriors ens tornava a dir que vivíem ancorats en el passat (que et digui això un conservador així, en plan serio, és com per morir-se de riure) i la delegada del govern espanyol a Madrid (sí, aquesta senyora que té al seu marit pròfug de la justícia...) ens recorda que Catalunya és Espanya, com si les coses es fessin veritat a força de repetir-les.
En resum, més del mateix de sempre...
· Els unionistes
Na Alicia Sánchez-Camacho va dir una d’aquelles frases que tan els agrada dir als populars i populistes: “4 de cada 5 catalans no s’han manifestat”.
Francament, si aquests són els arguments que tenen els espanyolistes no sé que fem encara dins d’Espanya. Com es pot tenir el morro de dir una cosa així ? Utilitzant el seu argument, com a les darreres eleccions al Parlament el PP va obtenir 387.066, això vol dir que els hi va votar 1 de cada 20 catalans. O sigui, que 19 de cada 20 no van votar al PP, o sigui, el 95% dels catalans no va votar al PP. Com 4 de cada 5 representa el80% dels catalans que no van anar a la manifestació resulta que la representativitat del PP (segons lògica aliciense) és inferior a la dels manifestants.
Alicia, maca, si no saps que dir no diguis res !! No saps que no s’ha de trencar el silenci sinó és per a millorar-lo ?
Els socialistes, per la seva part, continuen cavant la seva tomba a Catalunya volent liderar l’oposició a la independència. Allà ells, però que sàpiguen que per a fer aquesta feina ja està el PP, els Siutadanos i els de UPyD, i segur que ho sabem fer molt millor. Res de nou tampoc, segueixen fidelment l'estratègia de cercar vots espanyolitzant-se i competint amb el PP, estratègia que, com tots sabem, els “ha funcionat d’allò més bé” al País Valencià...
· Mitjans de comunicació
Que exceptuant dels diaris catalans hagin estat els mitjans de fora de l’Estat els que millor han informat de l’esdeveniment és un clar símptoma de que a Espanya hi ha coses que no canviaran mai. Que TVE hagi mirant de manipular la informació per denigrar tot l’assumpte és una mostra clara de que vells tics censors que pensaven que eren cosa del passat han tornat amb força. Que Le Monde acusi als mitjans espanyols i denuncií la seva manipulació ens ha de fer una idea de la magnitud a que ha arribat aquesta.
Espero no haver-vos avorrit gaire amb aquest petit resum personal. Déu n’hi do com està el panorama... i això només acaba de començar !!
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
3 comentaris:
Home! Que un dels arguments més escoltats contra la independència sigui "on jugaria el Barça?" ja dona idea del altíssim nivell de les reflexions que fan els que s'hi oposen. Aviat diran que no podem ser independents perquè aleshores no podríem veure "Sálvame!"
I l'argument de l'Alicia fa riure de pur ridícul. De veritat no se'ls acut cap argument una mica més seriós? (fins i tot jo en trobaria de més presentables). Segons això, tots els que no van anar a les manifestacions contra l'avortament són pro-avortistes? Tots els que no estaven a les manifestacions contra ETA son pro-etarres? És ridícul!
Si ells haguessin reunit la meitat de la gent en favor de "una Grande y Libre" estarien fent bots d'alegria.
És veritat que el discurs del Mas va ser genèric però jo (que no soc dels seus) si vaig veure un canvi en el fons. Es va parlar obertament d'estat i d'aconseguir aquelles eines per tenir-lo. Aquest m'ha decebut moltes vegades i ho creuré quan ho vegi però mira, una miqueta és. En qualsevol cas, els actes i no els discursos són els que jutjarem d'ara endavant.
Daniel: El que realment fa por és pensar que puguin ser tan curtets !!
Jordi: Fets i no paraules!! ;)
Publica un comentari a l'entrada