dijous, 22 de juny de 2017

L'encantada de Montalt

(Encetem un micaco màgic…)

Tornem a estar en Sant Joan, una de les nits més màgiques de l'any i la veritable Festa Nacional dels Països Catalans. Aquesta nit està plena de tradicions, la coca, el cava, les fogueres, els petards i mil i una llegendes relacionades, i entre totes aquestes llegendes n'hi ha d'un tipus que és clàssic d'aquesta nit: les encantades.

Explica la tradició que temps era temps al cim del Montalt existia un castell avui en dia enderrocat. En ell hi vivia una dama molt bella, però que no trobava casador. Es va obsessionar amb la qüestió i només tenia un objectiu en ment: ser encara més bonica per tal de trobar pretendent.

Montalt a Google Earth

Un dia va sentir que l'aigua de la font situada a peu del castell cobria virtuts màgiques al punt de la mitjanit de Sant Joan i feia que la persona que es banyés just en aquell moment fos cent vegades més bonica del que era a l'entrar. La dama, molt il·lusionada, va preparar-ho tot per l'ocasió i acompanyada de dues serventes es va dirigir a la font la nit de la revetlla.

A l'arribar, es va despullar i quan eren gairebé mitjanit i estava tota nua a punt de banyar-se va veure dos ulls vermells brillants que la miraven des de la foscor. Tota espantada, cercà ràpidament la seva roba i les serventes, però havien desaparegut. A l'instant es va sentir abrigada per una seda finíssima, molt suau. Eren els seus cabells que l'havien crescut instantàniament i l'havien tapada tota… i des d'aquell moment no es va saber res més de la dama.

Diuen que encara volta aquells verals, i que és especialment visible la nit de Sant Joan, quan amb la cabellera llarga com si fos un fil d'or i la seva bellesa enlluerna a tothom que la veu, tot i que passa esquerpa com una ombra que fuig.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 19 de juny de 2017

Refrescar-se !

(Encetem un micaco acalorit…)

 

Ànec al riu Besòs
 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 16 de juny de 2017

dimarts, 13 de juny de 2017

El riu ressuscitat

(Encetem un micaco fluvial...)

El riu Besòs és un petit riu situat al nord de la comarca del Barcelonès, al Principat de Catalunya. Tot i ser petit porta aigua tot l'any i del seu llit sortia el famós Rec Comtal que durant l'Edat Mitjana proveïa d'aigua a la ciutat de Barcelona.

Als anys 70 i 80 del segle passat aquest riu va ser cèlebre per ser el més contaminat d'Europa. L'aigua bruta, la pudor i l'escuma era una cosa quotidiana i era més una claveguera a cel obert que no pas un curs fluvial. Afortunadament, a partir dels anys 90 es va començar a treballar per canviar això.

Aquesta feina ha permès que en plena àrea metropolitana de Barcelona puguem veure imatges com aquesta…

Riu Besòs

… i que el riu s'hagi convertit en l'habitat de nombroses espècies de aus …

Aus del riu Besòs Aus del riu Besòs

… i de peixos …

Peixos del riu Besòs Peixos del riu Besòs

… al mateix temps, també se han rehabilitat espais veïns del riu en diversos municipis i, poc a poc, el llit del riu i el seu entorn va agafant un aspecte que mai hauria d'haver perdut i és un lloc on s'està molt bé passejant, fent esport o simplement veient com passa l'aigua, tot i que encara hi ha molta feina a fer. I això, per la gent que vivim a ciutat, és un luxe que hem de conservar sigui com sigui.

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 9 de juny de 2017

Y no estaba muerto, no, no,...

(Encetem un micaco Llàtzer…)

D'això...

Notícies defunció procés

...a això...

Notícies defunció procés

Quina credibilitat tenen els que deien que no arribaríem aquí? Quina credibilitat tenen quan diuen que no es farà? Quina por tenen a que es faci si sempre diuen que ells en són més? Hi ha quelcom millor per arreglar els problemes que tothom pugui votar?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 6 de juny de 2017

El substrat

(Encetem un micaco dictatorial…)

La setmana passada es podien llegir les següent notícies…

Dimoni de Badalona 2016

… veieu cap patró? Oi que sí? Desenes d'anys després de finalitzada (oficialment) la dictadura encara hi ha partits polítics espanyols que s'oposen a que se li faci qualsevol tipus de condemna.

M'ha semblat particularment molest la notícia sobre la simbologia franquista i la forma en que el PP i C's s’hi han oposat perquè consideren que només es centra en les víctimes d'una part. Aquest argument és simplement vomitiu. És cert que en una guerra totes les parts solen tenir actuacions condemnables, però no és menys cert que en aquella guerra en particular les que feia una part eren actes descontrolats i perseguits per ells mateixos i les que feia l'altra eren actes planificats, metòdics i fomentats des dels més alts nivells. I això sense parlar del gran tema, que són els gairebé quaranta anys de després de la guerra on els actes condemnables i les víctimes eren bàsicament només les d'un bàndol.

La notícia de la prefectura de Via Laietana també té el seu què, sobretot per la postura de C's que ve a ser incongruent respecte al de la notícia anterior ja que el museu estaria també enfocat a les víctimes d'una part no? I això per no recordar com se n'alegren els seus simpatitzants i com aplaudeixen quan es manifesten per davant d'aquest lloc.

I la darrera notícia només ens ve a reafirmar que això de complir les lleis i les sentències judicial, tal i com explicava l'altra dia, a Espanya sembla ser que només és obligatori quan l'interessa al Gobierno de torn…

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 29 de maig de 2017

Ous de platja

(Encetem un micaco ovípar…)

Quan aquest estiu vam visitar el Acuario de Sevilla una de les coses que ens va cridar més l'atenció va ser aquesta peixera amb ous de taurons i rajades…

Aquari amb ous de tauró

… una d'aquelles coses que saps però no has vist mai, que situes molt lluny del teu entorn urbà en el que vius de forma quotidiana i que només pots veure en indrets com aquest.

Però fa pocs dies, passejant per la vora del mar a la platja de Badalona vam poder veure això…

Ou de tauró a la platja

… un ou de tauró a la platja de Badalona ! No és pas una cosa inusual, de sempre s'han parlat de tintoreres (taurons blaus) que viuen en aquestes aigües (i qui sap si hi ha alguna altra espècie més), però veure allò que consideres 'exòtic' just al costat d'on vius és sorprenent… i gratificant.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 26 de maig de 2017

Banderetes 2017 Edition

(Encetem un micaco de símbols…)

Tots hem pogut llegir darrerament notícies de actuacions legals en contra de les estelades. L'any 2012 vaig fer aquest apunt sobre la curiosa interpretació de la llei 39/1981, més coneguda com a Ley de Banderas. L'any 2013 vaig tornar a fer un altre apunt sobre el tema. I com diuen que no hi ha dos sense tres, aquest apunt segueix la saga.

Dilluns passat el President Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva van fer una conferència a Madrid per explicar el procés independentista. Davant del lloc on el van fer es van manifestar grups contraris a la independència i vam poder veure imatges com aquesta…

Imatge concentació a Madrid

Ara m'agradaria recordar el que diu la Ley de Banderas :

Art. 8 Ley de Banderas
Art. 9 Ley de Banderas

Es pot veure que vulnerant l'article 8 hi ha una bandera espanyola amb el símbol de la Falange, partit polític. També n'hi ha una amb l'escut franquista (no contemplat a la llei) i tres amb frases escrites (que poden o no vulnerar la llei segons quina sigui la interpretació que es faci). També es poden veure agents de policia que vulneren l'article 9 de la Ley de Banderes al no corregir la vulneració que fa la bandera amb el símbol de la Falange.

I tot això no estaria de més recordar-s'ho a aquells que el seu únic argument consisteix en repetir de forma continuada que les lleis estan fetes per a complir-se.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 23 de maig de 2017

El gestor rèmora

(Encetem un micaco gestor…)

Una de les múltiples funcions que fa un estat amb els seus ciutadans és la de gestor. Així, ha d'administrar els diners que l'arriben des de diferents vies i revertir-los en el funcionament de tots aquells serveix que ofereix a la seva ciutadania. Per fer-ho bé, hauria d'utilitzar els mitjans més eficients amb l'objectiu tant d'assegurar una bona entrada d'ingressos com per garantir que els serveix oferts es poden mantenir amb aquells ingressos i ofereixen la qualitat mínima que necessita la gent.

Això en el nostre cas no passa. Només cal veure el lamentable servei que s'ofereix als Rodalies i a les connexions ferroviàries que no són AVE en general. Per no parlar de diferents instal·lacions que també gestiona l'estat com ara l'Estació de Sants. Que a aquestes alçades la principal estació ferroviària de Barcelona no tingui *un* ascensor per comunicar-la directament amb la xarxa de metro és una autèntica vergonya.

Però després tenim casos més flagrants, com el de l'aeroport. I ja no és només que l'Estat, com a gestor, no es preocupi pel seu bon funcionament sinó que sembla que ja els hi està bé, cosa doblement greu sabent que és un dels que majors beneficis. Com igual de greu és no potenciar els ports amb el Corredor Mediterrani i vendre un traçat ferroviari que evita la majoria d'ells.

És el que passa quan el gestor prima aspectes polítics sobre aspectes socioeconòmics. Així és com pots explicar que en comptes de cuidar la gallina d'ous d'or et dediques a mirar de que aquesta gallina vagi al niu que a tu més t'agrada amb el perill de que, pel camí, et quedis sense gallina i sense ous.

I mentrestant tant, qui paga tot el desgavell són el conjunt de ciutadans, tots, els d'aquí i els d'allà, els que voten A i el que voten B però això sembla només escandalitzar a uns quants. I a sobre molts dels altres encara s'indignen de que ens escandalitzem.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 16 de maig de 2017

Quo Vadis, PSC ?

(Encetem un micaco actual…)

La setmana des de l'entorn del PSC ens van arribar unes quantes notícies si més no que criden l'atenció…

Recull notícies PSC

Comencem per la dels llibres. Voler fer una campanya per fomentar la lectura enviant llibres a en Trump no és que sigui poc efectiva, és que és populista amb P majúscula. Segurament servirà per sortir una estona als mitjans i l'única lectura que fomentaran serà la dels articles que parlin d'aquest fet. Que a més la campanya la realitzi l'empresa que va dirigir la campanya electoral al candidat socialista a la batllia de Barcelona i on, curiosament, el cap d'aquesta empresa és amic del candidat és força lleig.

Seguim per la de l'accent andalús. Si això l'hagués dit qualsevol membre d'ERC o del PDeCAT les acusacions de xenofòbia s'haguessin escoltat fins a Copenhaguen, però no ha estat el cas. I és sorprenent, ja que no és la primera vegada que passa… recordeu quan el exministre Sevilla deia que en Montilla no era un bon candidat a la Generalitat per 'charnego' ? Aquestes són coses de la 'gauche divine' barcelonina, coses que no ens són pas estranya a uns quants…

I acabem amb la que més rebombori va aixecar, la de que ERC no vol obrir les fosses del franquisme per motius (ves per on) xenòfobs. Bé, només cal recordar un comentari de l'ONU sobre el tema…

Notícia ONU i memòria història

Fa temps que penso que el PSC ara mateix és com un gall sense cap, que corre però que no sap cap a on va. Haver-se alienat de format tan clara amb el PP i C's contra el Procés (ells que havien defensat el 'volem votar'), la submissió total davant del PSOE i l'aliança (més o menys clara) del PSOE amb el PP a Madrid els ha passat una forta factura, tot i que no ho vulguin demostrar. Amb les sortides de to com la de les fosses només demostren que no tenen projecte polític, que estan totalment perduts i que l'únic que saben fer és mirar d'atacar a altres per fer-se notar, mentre segueixen fent (sempre que poden) la ‘política d’amiguisme’ que havien practicat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. S'han posat a fer de PP sense veure que la gent, si ha de triar, triarà l'original o com a molt la seva marca 'moderna'

I, al final, aquest partit que durant anys era la insígnia de l'esquerra i del 'catalanisme amable' al final acabarà desapareixent. O sigui, com UDC. I és que, cada vegada més, s'està demostrant que Catalunya no és país de terceres vies.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 9 de maig de 2017

divendres, 5 de maig de 2017

dimarts, 2 de maig de 2017

El corredor de pa sucat amb oli

(Encetem un micaco corredor…)

Uns dels apunts que més m'agraden del company XeXu són aquells que fan referència a "l'excursionista de pa sucat amb oli", tal com s'anomena a ell mateix. Doncs bé, jo avui confesso que sóc un 'corredor de pa sucat amb oli'.

Sembla ser que anar a córrer (o 'running' com li agraden dir ara) s'ha posat de moda, no és estrany llegir notícies sobre el dolent que potser fer-ho sense preparació o dels diners que es gasta la gent que practica aquest esport. Jo ho vinc fent des de fa més de 25 anys, tot i que quan va néixer en Micaquet ho vaig deixar durant uns anys i ara farà justament un any que ho vaig reprendre, sobretot per consell del metge que hem va dir que m'aniria molt bé per la hipertensió (i realment ho va).

Sempre he fet més o menys el mateix trajecte, de Badalona a Montgat per la platja, uns 10km (una mica més d'una hora) que faig dues vegades per setmana a un ritme tranquil (no arriba a 9 km/h). De vegades puc fer una carrera més de 5km a la setmana, però d'aquí ja no hi passo.

Recorregut

I tinc moltes manies sobre aquest assumpte: no m'agrada córrer pel mig de la ciutat, m'agrada fer-ho per la platja (mira, el corredor mediterrani!...), ja que allà tinc dues coses que trobo fonamentals : aire menys viciat (tot i que no deixes d'estar en una ciutat) i no haver d'estar parant i arrancant cada dos per tres, agafes el teu ritme i vas tranquil, cosa que mentalment em va d'allò més bé. Unes altres manies són sobre l'equipament: no m'agraden les coses ajustades i no m'agrada portar allò del braç per portar el mòbil. Prefereixo portar una motxilla on guardar les coses i… la meva gorra de córrer de sempre !

Equipament

La motxilla, a més, em va bé per portar una jaqueta pels temps en que fa fresqueta i que em poso just a l'acabar, ja que una altra de les manies és que m'agrada caminar una estona abans i després de córrer. De fet, generalment acabo pel centre de Badalona, compro el pa al forn que més m'agrada de la ciutat i vaig caminant cap a casa.

Tampoc no m'agraden les grans curses més o menys populars ni les massificacions, a mi córrer em relaxa i per això prefereixo fer-ho a primera hora i amb tranquil·litat. Tampoc tinc obsessió per reduir temps o fer més distància, el que faig és el que he fet sempre, em fa sentir bé i amb això ja en tinc prou. Em sembla molt bé la gent a qui sí li agradi tot això, però a mi no em va.

I per acabar les manies, m'agrada córrer a primera hora del matí, sortir abans de que surti el sol i veure com es fa de dia mentre corro (o quan just acabo). I això fa que darrerament m'emporti una càmera per fer fotos de la sortida de sol.

Sortida de sol

Durant aquests anys ha canviat molt tot el relacionat amb aquest esport. De fet ha canviat fins i tot l'escenari, recordo que als primers anys a Badalona no s'havia fet bona part del Passeig Marítim i els petrolers encara arribaven al Pont del Petroli, per no parlar del camí entre Badalona i Montgat que era… Ara tot això ha canviat molt, i per a bé. També recordo aquells walkmans que portava i que no tenen ni punt de comparació amb els auriculars bluetooth i els smartphone d'avui dia, que et diuen la distància que portes, el ritme, el temps total… de fet, no sabia que havia fet 10km durant tota la vida fins l'any passat !

En fi, que jo seguiré fent les meves carreres mentre el cos m'aguanti, em trobi bé, em faci sentir bé i el metge no em digui el contrari.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 28 d’abril de 2017

dimarts, 25 d’abril de 2017

Productivitat i sostenibilitats

(Encetem un micaco AVE…)

La setmana passada el Gobierno Español es va dedicar a celebrar els 25 anys de la creació de la primera línia de TGV de l'Estat. Durant aquella celebració el Presidente del Gobierno va dir coses com aquesta …

Notícia Diari ARA

… voldria fixar-me en dues paraules : 'sostenible' i 'productiva'. Comencem per la segona, ‘productiva' : El diari ARA feia l'altra dia aquest article on s'explicava que de productiva res de res, que la inversió feta en els AVEs no es recuperarà mai i que,per exemple, la línia Barcelona-Madrid pot arribar a recuperar el 46% de la inversió al llarg del temps. Ni tenint en compte els criteris mediambientals o de benefici social surten els números. Ara mateix, només el corredor Madrid-Andalucía cobreix el cost de manteniment i finançament de la línia, el Barcelona-Madrid ho fa en el 95% i la resta estan per sota del 40%.

Anem per l'altra terme, 'sostenible': en Rajoy el va dir fent referència a termes econòmics, que acabem de veure que no són certs. Si ho fem tenint en compte termes mediambientals (reducció d'emissions CO2,…) la cosa va una mica més encaminada ja que la línia Barcelona-Madrid és la segona línia de l'Estat Espanyol en sostenibilitat. Però… quina és la primera ?

Doncs la línia Barcelona-València, aquesta línia que no té TGV ni construït ni planificat i que té trams amb una única via. Aquesta és la línia més sostenible de l'Estat Espanyol, d'un estat que, recordem, utilitza línies de TGV per connectar la capital de l'Estat amb poblacions de 66.000 habitants com Zamora mentre, recordem de nou, la 2a i la 3a ciutat de l'Estat segueixen unides per una infraestructura ferroviària d'amplada ibèrica i amb trams on només hi ha una única via.

I per acabar una dada estadística, si entreu a aquesta web podreu veure que a l'any 2010 el trajecte ferroviari València-Madrid tenia 728.000 passatgers i el Barcelona-València 883.900. Un anys després, en 2011, el València-Madrid es dispara fins a 1.815.2000 i el Barcelona-València es manté en 840.000. Què va passar el 2011? Que es va inaugurar l'AVE Madrid-València, un AVE per un trajecte que tenia menys passatgers que el Barcelona-València.

Ara caldria saber quin criteri van seguir per a prendre aquesta decisió…

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 21 d’abril de 2017

Un petit Sant Jordi

(Encetem un micaco amb roses…)
Rosa
Drac
Cavaller
 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 18 d’abril de 2017

dimecres, 29 de març de 2017

En AVE cap a la via única

(Encetem un micaco ferroviari…)

Torno a parlar de les infraestructures ferroviàries i el Corredor Mediterrani, i és que començo creure que no n'hi ha cap exemple millor de com Espanya castiga al Principat i al País Valencià amb les infraestructures que aquesta obra. Aquesta setmana hem pogut llegir coses com aquestes…

Recull de notícies

El comentari del Ministro de Fomento parla tot solet, vincular el Corredor Mediterrani a Madrid només deixa ben clar que a Espanya *TOT* ha de passar per Madrid si vol existir. També és una mostra més del típic centralisme espanyol, com quan van inaugurar l'AVE d'Alacant i la publicitat de Renfe era 'la playa más cerca', a la que la gent d'Alacant responia 'nosaltres la seguim tenint a la mateixa distància!'. L'Estat Espanyol és com és i pensa com pensa, i no canviarà pas, ni ganes en té. Que per anar de Madrid a Castelló de la Plana (422 Km per carretera) es trigui el mateix que per anar de Barcelona a Castelló de la Plana (280 km per carretera) diu molt de per qui mira l'Estat.

Per la seva banda, el que ha dit en Rajoy, tot i que no ho sembla, és prou sucós. Comenta que el tram del Corredor Mediterrani estarà acabat per 2020 i que el tram Tarragona-Vandellòs  estaria en proves al començament del 2018.

Anem a pams. Fa més de tres anys ja vaig parlar d'unes suposades obres per allargar l'AVE que arribava a l'estació de Camp de Tarragona cap al sud, justament fins a Vandellòs. Aquestes obres, tres anys després (i amb molts kilòmetres d'AVE construïts per Espanya) segueixen així, en obres. És cert que han avançat, ja que si tafanegeu una mica per Google Maps podeu veure que bona part del recorregut ja té una doble via instal·lada tot i que també hi ha (poques) zones que encara tenen que acabar de fer-se.

Però el més curiós de tot és quan arribes a Vandellòs, just a on està la Central Nuclear. Allà podem veure en gris claret a l'esquerra el nou tram de vies i en fosc i més a la dreta la via existent fins ara, via, per cert, única.

Font: Google Maps

I què passa més endavant? Doncs passa que el tram de doble via (presumptament AVE) s'uneix a la zona de via actual i agafa el camí cap a València… amb via única ! O sigui, passem d'un tram nou de doble via (presumptament AVE) a un de via única d'amplada ibèrica.

Dimoni de Badalona 2016

Aquest és el famós tram Tarragona-Vandellòs del que parla en Rajoy. En resum la idea és que al 2018 es farà una prova d'un AVE que anirà a petar a una zona de via única d'amplada ibèrica on no s'està fent cap tipus d'obra més.

I aquí anem a la segona part de la qüestió: si en tres anys no han acabat de fer el traçat Tarragona-Vandellòs i això que ja estava començat… el 2020 tindran tot el Corredor Mediterrani de la zona del Principat acabat? Fins a Castelló de la Plana? Jo no m'ho crec, la veritat.

Excepte, clar, que per en Rajoy el Corredor Mediterrani sigui el que passa per Madrid… 

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!