dilluns, 28 de febrer del 2011

El blau del nord


(Encetem un micaco blau...)Escola en Català

El tancament de les emissions de TV3 al País Valencià per part de una Generalitat Valenciana tan fusionada amb la secció valenciana del PP que ja és gairebé impossible discernir on acaba la institució i on comença el partit ha permès mostrar de forma clara moltes coses que, encara que sabudes, no està de més que es recordin perquè molta gent sembla ignorar, ja sigui conscient o inconscientment.

Així, per exemple, ens ha mostrat, una altra vegada, com el PP és un partit que odia la pluralitat informativa i més si és en llengua no castellana; que el PSOE, còmplice actiu en tot l’afer, ha mirat de no parlar gaire per no veure’s massa relacionat i no haver de justificar tot allò que a hores d’ara és injustificable; i que per molt que alguns pensin el contrari, al Principat tenim un grapat d’aquella espècie que sembla originària del País Valencià i que hom anomena ‘blavers’.

Començaré recordant que, a grans trets, l’ideari blaver es fonamenta en tres eixos principals: una gran presència en els aspectes més folklòrics de la societat valenciana com ara les falles, la paella, etc etc,..., en la idea que la llengua valenciana és una llengua diferent a la catalana i en la confrontació constant amb uns catalans que, segons ells, volen absorbir el País Valencià i furtar-los tot el que tenen (paella, taronges,...). Una altra de les idees principals del blaverisme del sud és el seu encaix absolut dins d’un marc nacional espanyol on (de forma majoritària) es senten integrats.

El blaverisme del nord, en canvi no és ni tan folklòric ni tan acientífic (puix reconeix la unitat de la llengua). Ara bé, exceptuant el tema lingüístic mira de trencar tota possible relació política i social i (sorprenentment) fins i tot econòmica amb els germans del sud, basant-se en una idea central: “respectar als valencians”. Pels blavers del nord parlar de Països Catalans és una cosa tan escandalosa com ho pot ser pels blavers del sud, tema en que coincideixen plenament. I no és aquest l’únic punt d’entesa, ja que tan els uns com els altres comparteixen marc nacional, l’espanyol, i tenen ben clar que el focus de poder està a Madrid.

Si us esteu preguntant qui són aquests blavers del nord no cal que us ho pregunteu gaire: CiU. I com exemple prou clar d’aquesta posició només cal que recordeu les darreres declaracions del sr. Duran i Lleida dient que "Sóc conscient que des de Catalunya hem comès errors polítics respecte a València. La mateixa utilització del terme Països Catalans substituint la voluntat del poble valencià ha estat un error” així ho demostra. Potser se li hauria de recordar al sr. Duran que qui va inventar el terme Països Catalans va ser un valencià de Sueca, així com també se li hauria de recordar que hi ha valencians, com l’amic Cucarella, que estan encantats d’utilitzar aquest terme.

Però el que caldria deixar clar és que, en el fons, a Duran i Lleida (i a CiU en general) no els hi preocupa gaire com es prenguin a València això dels Països Catalans... a ells els preocupa com s’ho prenguin a Madrid. I a Madrid s’ho prenen fatal (i de fet ja van fer una Constitución a mida per evitar-ho). Així, no és estrany que, ja sigui per fer l’ullet a l’actual Gobierno Socialista com a un previsible Gobierno Popular els de CiU facin tot el possible per evitar aquests tipus d’incomoditats i ja es rumoreja que amb tal de guanyar-se el favor del Gobierno Central el sr. Artur Masjuga amb la idea de servir-los el cap de l’ACPV en safata de plata.

I si no tenien prou proves de que en el fons el que es vol és que Madrid es senti còmode només cal recordar que això que ha fet la Generalitat Valenciana d’augmentar la quantitat de les multes a ACPV per tancar TV3 és il·legal, ja que la Generalitat de Sud no té competències per a fer-ho, puix “La Comissió del Mercat de Telecomunicacions assegura que té la competència exclusiva per a sancionar els repetidors “il·legals””. I com són competències estatals qui hauria de dir la seva és el Gobierno Central, que ja ha dit la seva : “No col·loquin sobre el govern espanyol un problema que és dels territoris”.

Ah... què curiós... ara el Gobierno declina actuar en un tema del qual té totes les competències però frisa a ficar-se en d’altres (encara que sigui judicionalment) on no les té, amb el beneplàcit i la benedicció dels blavers del nord i del sud.

A aquesta gent és a la que els espanyols anomenen 'nacionalistas'... jo els anomenaria simplement 'botiflers'


Nota nacionalista: Realment el cas de CiU és el cas d’un adjectiu mal aplicat. Ja no és que no s’haurien d’anomenar “nacionalistas”, és que sigui quin sigui el marc nacional de referència que s’agafi (ja sigui marc espanyol o marc dels Països Catalans) l’únic adjectiu que els hi escau és “regionalistes”


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 25 de febrer del 2011

Les columnes del fènix


(Encetem un micaco renascut...)Columna

Avui en dia és molt habitual veure com la figura del ruc s’ha assimilat com un dels símbols més coneguts del catalanisme. Però si realment existeix un animal que reuneix tots els requisits per ser símbol d’allò que hem estat, allò que som i allò que volem ser aquest no és pas cap altre que el fènix. No és aquesta idea pas nova, de fet és bastant antiga: al segle XIX els primers catalanistes i els primers independentistes catalans ja van utilitzar el fènix com a símbol de la Renaixença, i fou precisament la revista anomenada així, “la Renaixença”, la primera que va començar a utilitzar aquest animal mitològic com a símbol.

Perquè, digueu-me si un animal que pateix la seva fi entre plomes i ressorgeix amb més força d’entre les seves cendres no és el més indicat per a representar als catalans, aquest poble que ha patit dures derrotes, que hem vist cremar les nostres banderes, prohibir la nostra llengua i desfer les nostres institucions i que, tot així, una vegada rere una altra ha tornat a reivindicar la seua llengua, a recuperar les seves institucions i a fer onejar les seves banderes sota el cel.

I justament d’un d’aquests ressorgiment entre les cendres us voldria parlar avui, ja que gràcies a la bona feina i la constància de moltes persones, però sobretot de La Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans i del seu secretari i fundar, n’Enric Padrosa, el poble català pot recuperar un d’aquells símbols nacionals que han patit, com molts dels nostres avantpassats, la fúria d’aquells que ens volen fer desapareixer. I cal a dir que no ha estat una feina fàcil, puix n’hi ha que, tot i dir-se amics, sempre miren de posar pals a les rodes, com ja vaig explicar anteriorment en aquest i en aquest altre apunt.

Foto Columnes

Però passades ja totes les dificultats i arribats a bon port, ara toca el moment de la celebració. I aquesta celebració es realitzarà el proper diumenge 27 de febrer a dos quarts de dotze del migdia. No cal dir que encoratjo a tots els que em llegiu a que hi assistiu per dos motius: el primer per agrair amb la vostra presència l’enorme tasca realitzada als que ho han fet possible i la segona perquè, lamentablement, poques ocasions tenim els catalans per recuperar coses que ens han manllevat.

I no estaria de més recordar que, si ens organitzem, treballem junts i deixem pors inculcades per altres de banda, podem aconseguir coses que no gosem ni imaginar...



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 21 de febrer del 2011

Els quatre poblats


(Encetem un micaco ibèric...)Detall Poblat Ibèric

Un dels elements més coneguts de les historietes d'Astèrix és un mapa on es representa el poblet dels indomables gals envoltat de campaments romans. Doncs amb la fundació de Baetulo, la vila romana que va ser l'origen de la Badalona actual i que es va fundar al voltant de l'any 100 aC en un petit turó proper al mar, va passar una mica a l'inrevés: va ser la vila la que estava rodejada de poblats ibèrics.

Baetulo es va aixecar en Laietania, zona geogràfica que rebia aquest nom perquè estava habitada per la tribu ibera dels Laietans, que poblaven diversos turons del Maresme, Barcelonès i del Vallès en la zona compresa entre el Llobregat i la Tordera. A la zona més propera a la ubicació de la ciutat romana podem contar fins a quatre poblats íbers, alguns d'ells possiblement ja deshabitats a l'época fundacional i altres que es van deshabitar al poc temps. Al següent mapa trobareu la ubicació dels poblats i de la ciutat romana, si clickeu al damunt ho podreu consultar en format Google Maps, on podreu fer totes les ampliacions que vulgeu.

Mapa dels poblats ibèrics que envolten Badalona

Anant d'esquerra a dreta ens trobem primer el poblat de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramanet, aixecat cap al segle VI aC sobre un turó de 303 metres i que va estar habitat fins als segles III - II aC. Actualment es visitable de forma lliure i gratuïta i podem trobar plafons informatius al jaciment. Les vistes del litoral, de la plana de Barcelona i de la Vall del Besòs són espectaculars.

Fotografia del Poblat Ibèric del Puig Castellar

El següent poblat que trobem és el de les Maleses, situat a un turó de 462 metres que fa de límit municipal als termes de Montcada i Reixach i Sant Fost de Capsentelles i des d'on s'obtenen unes bones vistes del Vallès i del Montseny. Actualment és pot visitar de forma lliure i gratuïta i té també plafons informatius. S'hi estan realitzant treballs d'excavació.

Fotografia del Poblat Ibèric de Les Maleses

Anant més cap a la línia del litoral ens trobem el Poblat de Can Boscà, situat en un petit turó al terme municipal de Badalona. Originalment emmurallat i amb dues torres de defensa, aquest poblat es va fundar cap al segle IV aC i va ser totalment abandonat cap a mitjans del segle I aC, coincidint amb l'edificació de Baetulo. Actualment s'han reacondicionat els seus espais i s'ha millorat la seguretat i el Museu de Badalona organitza visites guiades de forma mensual.

Fotografia del Poblat Ibèric del Turó d'en Boscà

Per últim està el poblat ibèric de Montgat. Situat en un turó que s'endinsava al mar aquest assentament es suposa fundat cap al segle V aC. Actualment no hi queda cap resta visitable, i de fet tampoc queda gaire turó, ja que va resultar molt afectat per la construcció de la línia de ferrocarril entre Barcelona i Mataró i la Nacional II. Per a fer-se una idea, si avui en dia presenta una alçada de 40 metres respecte el nivell del mar originàriament la seva alçada seria d'uns 70 metres.

Fotografia del Turó de Montgat

Al ser llocs pròxims a la ciutat són punts idonis per a realitzar petites excursions els matins de cap de setmana, cosa que us animo a fer. Les vistes que s'obtenen des d'aquests indrets fa que valgui la pena fer-ho.



Nota Polaca: Si no heu vist aquest gag del Polònia, us recomano veure-ho, és descriptiu com ell sol...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 18 de febrer del 2011

Un dia t'apaguen la tele...


(Encetem un micaco censurat...)

Font: Avui

... però només a l’habitació de més al sud ...
... i tu penses que aconseguiràs que no ho facin més...
... i et dediques a jugar les teves cartes dins del sistema ...
... però el sistema l’han construït ells ...
... i ells canvien les regles com els interessa i per a qui els interessa ...
... així que arriba el dia en que a tot el sud li apaguen la tele ...
... i mentrestant veus com a volen emmudir-te a l’escola ... .
.. i com comencen a moure fitxa per emmudir-te també a la tele del nord ...
... i al centre es dediquen a desfer el que vam aprovar a casa nostra ...
... al mateix temps que et manlleven diners a mans plenes ...
... amb l’excusa de que n’hi ha que necessiten la teva solidaritat ...
... però resulta que tu també la necessites ...
... i com no la tens et dediques a hipotecar-te ...
... quan realment haurien de ser els altres qui s’haurien d’hipotecar ...
... i com que t’hipoteques es dediquen a avisar-te que vigilis el que fas ...
... i mentrestant segueixen retallant-te infraestructures vitals ...
... i utilitzant el poder polític per condicionar i canviar el món econòmic ...
... i així enfonsar-te una mica més dia rere dia ...
... i tu segueixes pensant que t’has d’enfrontar des del sistema ...
... i no vols veure que això és com Matrix ...
... que per guanyar al sistema l’has ‘d’hackeiar’ ...
... perquè un no guanya mai seguint les regles que dicta l’enemic ...
... sinó seguint les seves pròpies regles ...
... així que més ens val mirar al sud i aprendre ... .
.. perquè o ens espavilen ...
... o un dia els de l’oest apagaran quelcom més que una televisió ...
... i tot i que aquesta acció covarda provoca un cop molt fort ...
... és moment de no defallir ..
... és moment de despertar el ferro ...
... és moment d’anar via fora ...
... és moment d'hissar la bandera negra ...
... i deixar ben clar que no pensen fer ni un pas més cap en rere ... .
... recordant que qui de debò té por ...
... són els feixistes que han de tancar televisions.


Nota Personal : Tan malament estem els catalans que no podem organitzar-nos 60.000 per pagar un euro cada mes (0 30.000 pagant dos euros, o altres variacions) , pagar-li la multa al lladre d’en Camps i seguir emetent TV3 al País Valencià davant dels seus peperos morros ? És que només per veure rabiar a tota aquella colla de feixistes els pagaria molt a gust !!


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 14 de febrer del 2011

Fets, no paraules...


(Encetem un micaco recopilador...)

Recull de notícies de l'Avui


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dissabte, 12 de febrer del 2011

Democràcia a l'espanyola


(Encetem un micaco demòcrata...)Capitoli

Una de les coses habituals d'aquest Estat que ens toca patir es veure com els espanyolistes es venen com els éssers més demòcrates del univers universal i com es dediquen a glorificar la democràcia existent a l'Estat Espanyol com la millor democràcia que es pot fer i desfer, cosa que, per cert, han estat fent durant més de cent anys. Qualsevol persona amb dos dits de seny sap algunes de les característiques de la democracia, com ara la separació de poders (executiu, legislatiu i judicial), el dret a la pressumpció d'inocència, el dret a un judici just amb un jutge imparcial i el dret a la igualtat davant la llei, tal com expressa l'article 14 de la Constitución española"Los españoles son iguales ante la Ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social."

Doncs bé, analitzem el que va dir l'altre dia el vicepresident primer del Gobierno español ...

Notícia Avui

 

... i així, de primeres, jo veig el següent :

· La separació de poders se'n va a can Pistraus quan des de el poder executiu es decideix paralitzar una petició política sense que hagi un acte judicial que avali aquest fet.

· La pressumpció d'inocència se'n va norris perquè ja s'està pressupossant que el sospitòs és culpable.

· El dret a un judici just desapareix quan es considera que una cosa “evident” és sinònim de “certa”.

· El dret a la igualtat davant de la llei s'esfuma quan en casos similar tot el que he comentat fins ara no s'ha fet, com ara

a) És “evident” que en Zaplana estava en política per forrar-se, però no se li va condemnar.

b) És “evident” que a la família Fabra no li pot tocar la loteria quatre vegades en cinc anys però se li va desestimar gran part de la causa en contra seva.

c) El PP no ha condemnat mai el franquisme ni la violència ocasionada per aquell règim. A més dins seu han militat personatges importants de la dictadura i que sovint fomenta l'odi cap als catalans per motius polítics, per tant és “evident” que no compleix la Ley de Partidos, però mai se l'ha aplicat el pes de la llei.

d) 'Partits polítics' com Democracia Nacional, España 2000, Plataforma x Catalunya o Coalició Valenciana han utilitzat actes violents amb finalitats polítiques, s'han dedicat a potenciar la xenofòbia i 'evidentment' són feixistes a rabiar, però mai se'ls ha aplicat la llei de partits.

Resumint: Patim una democracia a on, a voluntat del que mana, s'apliquen o no determinades lleis. És un exercici curiós veure la hipocresia flagrant d'aquells que redacten lleis selectives dirigides només a certs col·lectius i veure que, quan aquests col·lectius s'adapten a elles, canvien de sobte les regles del joc de forma unilateral i, sense despentinar-se, segueixen autonomenant-se 'demócrates'. Realment, “Spain is different” !!

 


Nota aclaradora : I us heu parat a pensar perquè fan aquestes coses ? Evidentment per motius polítics, perquè tant el PSOE com el PP saben de ben cert que si es legalitza un partit 'batasuno' a les properes eleccions al País Basc no sumarien majoria i perdrien el poder, per tant no podrien continuar fent tot el seu gran 'programa de progrés' per Euskadi que comprén, entre altres coses, fets tan importants i transcendentals com ara que que la Roja torni a jugar en algun camp d'allà, que la Vuelta Ciclista España passi per aquelles terres o fer desaparèixer Navarra dels mapes metereològics d'Euskal Telebista. I aquí ja fariem bé d'anar prenent nota de totes aquestes juguesques...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 7 de febrer del 2011

Cròniques d'en Micaquet


(Encetem un micaco nounat...)Nounat

Ara fa poc que fa un mes que som pares i voldria explicar-vos una mica com ha anat aquest canvi a les nostres vides. Per aquells que ja sou pares el que explicaré no serà res de nou, segur que la pel·lícula us sonarà força. Per aquells que encara no ho sou, segur que la pel·lícula també us sonarà força de la de vegades que ho haureu escoltat per par d'amics vostres que ja són pares, així que us demano disculpes tan a uns com a uns altres si us avorreixo, però em fa il·lusió explicar-ho !!

En Micaquet va venir, de forma natural, un mes abans del que li tocava. Al venir tan aviat no cal dir que tan la meva dona com jo estàvem força preocupats per veure si tot anava bé. El dia del part l'hospital estava saturat, era finals de 2010 i "misteriosament" molts parts van venir per aquella època. La raó? El famós "cheque bebé" que acabava aquell any. Ens van comentar les infermeres que en aquells dies van haver uns seixanta parts a l'hospital on estàvem i que havien hagut de demanar bressols a altres hospitals. "Misteriosament" també el dia 31 de desembre moltes de les persones que havien tingut un part avançat marxaven cap a casa, en alguns cassos a petició expressa dels pacients. Així que el primer que vam aprendre va ser que hi ha persones per les quals els diners o els dies de festa tenen molta més importància que la seva pròpia salut o que la salut del seus fills.

Vam passar-nos els primers cinc dies a l'hospital i com a bons novells els primers moments de canvi de bolquers o simplement d'agafar el nadó van ser problemàtics perquè no sabies ben bé com fer-ho. Però el pitjor de tot va ser l'aliment, ja que en Micaquet va venir justet de pes (no va anar a la incubadora però estava al límit). El primer que fan és recalcar-te l'important que és la llet materna i que s'han de fugir dels biberons com si fossin el dimoni... però clar, nosaltres teníem dos problemes: el primer és que el nadó era prematur, i aquests nadons es passen la major part del temps dormint, cosa que dificulta que s'agafin al pit i la segona,... bé, és que el nen era tan petit que el mugró era més gran que la seva boca !! Així que quan vam descobrir la tècnica per a que un nadó adormit és ventilés un biberó no cal dir que ens vam alegrar moltíssim !! Combinant els biberons amb la lactància materna, que va començar uns dies més tard (justament el 31 de desembre a les 23:58 i no és conya!) vam aconseguir que durant la seva estància a l'hospital en Micaquet només perdés 30 grams respecte el seu pes de naixement.

Va arribar el moment de tornar cap a casa... i els primers dies també van ser un caos ! La raó bàsica és que als primers mesos de vida el cicle diari del nen gira al voltant de les 3 hores, o sigui, cada tres hores s'ha d'alimentar ja que la resta del temps dorm (amb sort...) i també s'ha d'aprofitar per banyar-lo, canviar-lo, etc etc. I clar, per a un adult això costa de portar, sobretot per la nit ! Com ho fas?... puix dormint aquelles horetes en que ell dorm, aprofitant per a fer unes becainetes (voluntàriament o no) al llarg del dia. Ara bé, això no evita que acabis semblant un protagonista de "The walking dead" !

Aquesta nova etapa comporta nous reptes: curar el melic (que fa coseta perquè ho passa malament), mirar el color de les caquetes (aquest camp d'estudi apassionant tan entretingut que em va presentar en Dan), adquirir amplis coneixements pràctics en la utilització de l'esterilitzador, destresa en cocteleria de biberons, identificació de necessitats bàsiques del nadó mitjançant un anàlisi probabilístic del plor i moltes altres que de ben segur me n'oblido. Però voldria destacar el cas del xumet: si abans explicava que els biberons eren tractats com objectes del dimoni, els xumets són directament la representació absoluta del mal ! Ara bé, quan a les tres de la matinada el nen comença a plorar i tu ja l'has alimentat, canviat i netejat i veus que es calla quan li ofereixes un xumet per a tu es torna un objecte amb poder diví. Potser en Jan i el seu còmic "el Señor de los Chupetes" tenien raó !!

I ara comencen una nova etapa, l'etapa de sortir amb en Micaquet pel carrer, ja que fins ara només hem fet petits desplaçaments. Però sobretot és una nova etapa perquè avui acabo el meu permís de paternitat i haig de tornar de nou a la feina i... realment trobaré a faltar estar tot el dia amb ell, tot i que resulti esgotador !!



Nota Descriptiva: No us he parlat de com és en Micaquet, però... que voleu que us digui !! És maquíssim, amb força cabell castany i amb uns ulls foscos que et miren amb serenitat i que queden preciosos a la seva careta de 'bon jan'. No ha sortit gens ploraner, només plora amb avidesa quan arriba l'hora de menjar. Ara ja pesa més de tres kilos (una alegria per a nosaltres) i mesura més de 50 cm, cosa que va genial per anar omplint els pijames, que fins ara li venien grans ! Per cert, ja em perdonareu que no posi cap foto, però ja sabeu que això de posar fotos personals al bloc no m'acaba d'agradar... de fet, crec que en aquests cincs anys només he aparegut en tres fotos !!


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 4 de febrer del 2011

Nacions imaginaries cares

(Encetem un micaco imaginari...)

 

Paraules Felip Puig


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimarts, 1 de febrer del 2011

Twitter revolta


(Encetem un micaco twitterià...)Imatge d'un diari

Parlar de la importància social que han arribat a assolir dins de la nostra societat diferents serveis d'internet no és res de nou, només cal encendre la televisió o llegir els diaris per veure com aquestes eines han esdevingut importants eines de mobilització social, i un bon exemple d'això ho tenim en la importància que ha tingut (i té) el servei Twitter alhora d'explicar el que està passant a Egipte o el que ha passat a Tunísia. I és justament aquesta importància social la que ha fet que tant el Twitter com el Facebook hagin esdevingut importantíssimes plataformes comercials, i a hores d'ara pràcticament totes les empreses i personatges importants utilitzen ambdós sistemes per promocionar, informar i estar en contacte amb els seus seguidors.

Passa, però, que si no es va amb compte, s'obtinen resultats no gaire desitjats. Ahir per la nit, per exemple, el cantant espanyol David Bisbal va deixar al seu twitter la seva opinió sobre allò que està passant en aquestes dates per Egipte...


laInformacion.com

...i bé, sembla ser que a molta gent aquest frívol comentari els hi va molestar, i unit amb la indignació que hi ha (sobretot per la xarxa) amb un cert grupet d'artistes per tot allò relacionat amb la famosa 'Ley Sinde', hom va crear un nou tòpic a Twitter anomenat #TurismoBisbal per anar-hi burlant-se del cantant deixant comentaris graciosos relacionats amb altres parts del món utilitzant un estil de redacció similar al que ha utilitzat el cantant per a referir-se a Egipte. El resultat? Una conya monumental que ha arribat a ser 'trending toppic' i dels que us deixo unes mostres aquí sota ...


laInformacion.com


Nota twittera : Sembla ser que al sr. Bisbal tot això no l'ha fet gaire gràcia, ja que hores després publicava un nou text al seu twitter: "El insulto es lo único que os queda. Bueno, y también mucho tiempo libre". Després sembla ser que va reflexionar (!!!!) i va esborrar aquest missatge juntament amb el que va originar tota la conya marinera.


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!