dilluns, 13 de maig de 2013

Decisions unilaterals

(Encetem un micaco nominatiu...)

Una de les notícies més comentades la setmana passada va ser la decisió del Gobierno Aragonés de canviar el nom de l'aragonès i del català, aquest darrer anomenat 'Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental'. Lamentablement no és aquest un esdeveniment aïllat, puix el Govern de les Illes Balears va decidir agafar aquest camí fa temps, anunciant que els llibres de text de les escoles serien en 'balear' i aplicant la segregació lingüística a la quitxalla als col·legis.

No és aquesta una operació nova, ni molt menys. El canvi de nom de la llengua catalana es una operació que es practica des de fa segles i que cerca bàsicament dues coses: 1) negar i menysprear una realitat lingüística i 2) fer més petit l'àmbit de la llengua i així facilitar la seva desaparició. Només cal recordar com durant el franquisme la llegua catalana era denominada 'dialecto catalán', a la Catalunya Nord se la batejava amb el despectiu nom de 'patois', a l'Aragó se li deia "chapurriau", a Ses Illes es mirava de crear un 'balear' que mai ha existit o d'anomenar-la 'lengua cooficial distinta del castellano'  i a València s'utilitzava el vàlid i oficinal nom de 'valencià' per defendre l'absurda idea de que el valencià i el català no eren el mateix idioma… perquè s'utilitzaven paraules diferents per a denominar a la llengua!

No és casual que sigui en aquests moments quan es realitzen els atacs més forts a la llengua des de fa anys per part del partit que governa Espanya, tal i com deia en Vicent Partal l'altra dia sembla ben bé una estratègia d'acotar els 'danys' que pugui causar als territoris veïns una possible independència del Principat.

El més curiós de tot es veure com reaccionen determinats personatges enfront d'aquestes situacions. Evidentment des d'Espanya no ha sorgit pràcticament cap veu denunciant l'animada que es canviar el nom d'una llengua per interessos polítics, de fet el Gobierno Español ho "respecta".

Justament 'respecte' és també l'argument que esgrimeix na Alícia Sánchez-Camacho del PP del Principat. De fet, ha evitat valorar la decisió però ha demanat 'respecte', perquè 'ho han decidit ells'. Xoca aquesta resposta, i més quan queda patent dia rere dia que ella té un problema ben gros amb el que 'decidim' nosaltres mitjançant el Parlament del Principat.

Al govern Bauzá de les Balears li passa més o menys el mateix. Després de carregar-se la immersió lingüística i de posar condicions per a fer les classes en català molt més complicades que per a fer-ho en espanyol va voler fer front a les campanyes de protesta com Enllaçats per la Llengua prohibint a les escoles penjar símbols que no fossin autonòmics. Ara bé, al mateix temps ignora que al mateix Estatut d'Autonomia de les Balears s'indica ben clarament que la llengua pròpia és el català i que la Constitución Española indica que ha de ser objecte d'especial atenció.

També voldria esmentar el cas d'en Jordi Cañas, portaveu de C's al Parlament, que ha comentat que és ridícul el nom que l'han posat en Aragó a la llengua indicant que no hi ha ningú que dubti que la llengua de la Franja és català.  Res que comentar d'aquest raonament, només que he trobat a faltar el lema que els senyors de C's utilitzen des de fa temps, aquell que la possible independència del Principat de Catalunya l'haurien de votar tots els espanyols. Pel mateix raonament, no hauríem de votar tots els catalans sobre el canvi de denominació de la llengua a qualsevol dels territoris on es parla ?

Perquè pot semblar que ara m'he passat una mica amb aquesta darrera afirmació, però no és gens estrany. De fet, l'any 1996 per realitzar unes modificacions ortogràfiques a la llengua alemanya es van haver de posar d'acord quatre dels estats on es parla (Alemanya, Suïssa, Austria i Liechtenstein) tot i que un cinquè (Luxemburg) no va aprovar la reforma. I tot això després de molts estudis i recomanacions per part de filòlegs, creant grups de treball de lingüistes i organitzant nombroses convencions de filòlegs, lingüistes i organismes relacionats.

Exactament igual que a l'Estat Espanyol, on la decisió sobre determinades llengües sovint les prenen polítics que no les parlen...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Un cop més, la teva frase final cau com una llosa a sobre de tota la resta de raonaments, que són molt vàlids, però ja sabem com es prenen les decisions aquí, per pur interès, i no precisament de la lògica. I així estem, oi? Demanar un país més just no és cap utopia, és que difícil no pot ser!

Jordi ha dit...

"Ordeno y mando" és l'únic que hi ha. A més, els còmplices que viuen a Catalunya i que ara surten dient que és català no deixen de ser una colla d'hipòcrites doncs precisament treballen per la imposició de les seves idees i l'eliminació del català.

joan gasull ha dit...

Ens encenen amb coses per distreuren's del que realment es greu, ells saben que el català és inmens i que ens l'estimem i que ni les bales varen aturar-lo.
Marejar la perdiu, la puta i la ramoneta, fugir d'estudis........mil maneres de dir-ho. I nosaltres sempre caiem en el parany.

Carquinyol ha dit...

xexu: Jo penso que fer un estat més just,amb l'exemple que tenim dia a dia, ha de ser mooooolt senzill.

jordi: És el de sempre,...

Joan Gasull: Per sort podem fer més d'una cosa alhora, denunciar bretolades espanyolistes i seguir el camí cap a la llibertat.

Publica un comentari a l'entrada