diumenge, 29 de juny del 2008

Nacionalfutbolisme


(Encetem un micaco futbolístic ...)

Aquests últims mesos el diari 20 minutos ha tingut un comportament curiós. A la seva edició de paper no és nota gaire, però a l'edició digital han aparegut unes quantes notícies sobre Catalunya o els catalans, d'aquestes que "conviden" a realitzar comentaris d'aquells que no ajuden gaire a la convivència. I com no podia ser d'una altra manera, els senyors d'aquests diari van aprofitar la setmana passada la febrada espanyolfutbolística per a fer una altra de les seves...

Notícia Felipe

... els comentaris de la notícia ja els us podeu imaginar ...

Comentaris 20 minutos

Comentaris 20 minutos

... arribats a aquest punt voldria recordar que tots aquests comentaris venen motivats per haver expressat una opinió diferent a la majoritària respecte, recordem, *el resultat d'un partit de futbol* !!

I si penseu que els senyors del20 minutos es van quedar satisfets i van deixar de tirar-nos merda al capdamunt us equivoqueu de mig a mig, puix dissabte van tornar a la càrrega ...

Font: 20 minutos

... i clar, vam poder tornar a gaudir de perles com ara ...

Comentaris 20 minutos

Per sort que encara hi ha gent amb seny, tot i que penso que es predicar al desert...

Notícia Felipe

PS: No eren aquests els que deien que no s'ha de barrejar la política i l'esport ? Jo em preguntó com és què hi ha gent que encara els hi fa cas quan diuen allò de "no s'ha de barrejar la llengua i la política", "no s'ha de barrejar l'esport i la política" quan ells ho fan continuament quan els interessa.

PS2: Tan de bo guanyi Alemanya.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 25 de juny del 2008

Espanyols i francesos


(Encetem un micaco comparatiu...)

Farà un dos mesos i escaig podíem llegir per tots els mitjans els fastos realitzats a diferents indrets d'Espanya per commemorar allò que ells anomenen "Guerra de la Independencia" i nosaltres "Guerra del Francès". I si bé espanyols i francesos sovint no es poden veure gaire, hi ha un tema en que es posen d'acord molt fàcilment. Així, si fa uns dies podíem llegir coses com ara ...


Font: La Vanguardia

... ara podem trobar la versió hispànica en ...


Font: El Mundo

... i si llegiu el manifest podreu trobar coses curioses només començar, com ara ...


Font: Manifiesto

... similar en el tema de la unicitat en allò que deien els intel·lectuals de la Academia Francesa ( i a mi que m'expliquin les raons per les quals una única llengua política fa que la democràcia sigui més rica, perquè no ho veig la veritat... no vam quedar que la democràcia s'enriqueix quan més plural és ? ) ...


Font: La Vanguardia

M'agradaria destacar allò de que "todas las lenguas oficiales en el Estado son igualmente españolas y merecedoras de protección institucional como patrimonio compartido". Curiosa afirmació quan en una de les màximes institucions de l'Estat ( el Congreso ) no permeten que hom les utilitzi. Un fet que, sens dubte, il·lustra clarament també aquesta altra frase que diu "hay una asimetria entre las lenguas españolas oficiales españolas, lo cual no implica injusticia de ningún tipo". Us recomano llegir el manifest, és entretingut. És divertit llegir com insisteixen en que no s'ha d'imposar cap tipus d'obligació respecte les "lenguas cooficiales españolas" quan la Constitución Española obliga a tots els ciutadans de l'Estat a saber espanyol. És aquesta una altra de las "asimetrias" ?


Aps... si us pregunteu quins intel·lectuals signen el document aquí teniu uns quants : Mario Vargas Llosa, Félix de Àzua, Albert Boadella, Arcadi Espada i Fernando Savater. O sigui, els de sempre. Fa fins i tot gràcia llegir això de "los intelectuales representan el ideológico-político español". Quan parlem del tema català sembla ser que el "ideológico-político español" és molt limitat en amplitud.


PS: No són aquests els que sempre diuen que no s'ha de barrejar idioma i política ?


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

diumenge, 22 de juny del 2008

Moments relaxants


(Encetem un micaco relaxant...)

Posta Sol


Desitjo que arribi el moment en que pugui gaudir de moments així....


Clickables

Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

divendres, 20 de juny del 2008

Llum de Lluna


(Encetem un micaco de lluna...)

Lluna a Badalona

Clickables

Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

dimarts, 17 de juny del 2008

Ni devolucions ni cessions


(Encetem un micaco inexacte...)

Segons el diccionari "cessió" és l'acció de cedir, i "cedir" és "Donar, transferir, algú a altri (alguna cosa) renunciant al seu dret". Una devolució, en canvi, és "Acció de tornar una cosa a la persona que la posseïa primerament". Així, al llegir ...


Font: El Periódico

Font: El País

... un podria pensar que, ara mateix, l'Ajuntament de Barcelona té potestat per a fer amb el Castell de Montjuïc el que vulgui. Doncs no, no ho pot fer. I no ho pot fer perquè aquesta curiosa "cessió" o "devolució" té una sèrie de "condicions", especificades al projecte de llei de "Cesión del Castillo de Montjuic" del Congreso de los Diputados :


Font: Diario Oficial del Congreso de los Diputados

Així les coses, el grandiós titular de diumenge passat de El Periódico ...


Font: El Periódico

... és només ganes de vendre fum i de fer-nos creure allò que no és, ja que el castell, aquest indret que va passar en uns quants anys de marcar un dels llocs gloriosos de la història del Principat a escriure dels més negres, segueix sota la tutela del Ministerio de Defensa espanyol, i la capacitat de gestió que té sobre ell l'Ajuntament de Barcelona està marcada i delimitada a allò que va aprovar i decidir el Congreso Español.


És això una "devolució" ? Jo crec, sincerament, que no.


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

dijous, 12 de juny del 2008

Les coses d'un alemany enfadat


(Encetem un micaco lingüístic...)AirBerlin

"Més val romandre callat i deixar que pensin que potser ets un babau que obrir la boca i confirmar-ho" és una d'aquelles frases que hauríem de tenir sempre present abans d'opinar sobre temes que desconeixem. En cas contrari et pot passar el que li ha passat al senyor Joachim Hunold i quedar ben retratat. La seva frase "¿O és que un català no està orgullós de ser espanyol?" ja demostra que no sap pas en quin terreny es ficava.


Tot va començar amb una carta que va dirigir el Govern Balear a les diferents companyies que operaven a Ses Illes demanant-les que utilitzessin també la llengua catalana en les seves comunicacions amb les passatgers. Tot i que la carta estava feta amb tota correcció a l'amic Hunold, director general d'Air Berlin, no li va agradar gens, i va aprofitar l'editorial de la revista que la companyia aèria reparteix als seus clients per a esplaiar-se a gust sobre el tema. Així, en un text que hauríem de guardar per a recordar-ho sempre, podem llegir coses com ara "Avui hi ha pobles a Mallorca en què els nens ja no parlen castellà. A les escoles, el castellà és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On a la platja de Palma s'utilitza el català. T'hi acostumes però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial", "La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals","Si continua aquest afany nacionalista, segons m'assegura un amic mallorquí, no serà cap utopia que ningú parli castellà", frases totes elles habituals entre l'ultra ( i no tan ultra ) dreta espanyola, entre els nacionalistes espanyols i, potser, entre alguns alemanys de fa setanta anys però certament estranyes en boca d'un empresari alemany del segle XXI.


Davant el malestar que va crear el text en diferents àmbits catalans, la resposta de l'aerolínea va ser de tot menys conciliadora. Així, el director Peter Hauptvogel, va incidir en la mateixa línia amb "perles" com ara "És com si un bavarès ens exigís que parléssim aquest dialecte en un vol", "Si a mi em sembla molt bé que cadascú parli la seva llengua regional a casa seva o que s'organitzin programes culturals i obres de teatre, però nosaltres som una aerolínia internacional i no podem parlar en una llengua regional" o "Vull dir que entenem que han patit la repressió del franquisme i que volen conservar les seves llengües, però l'espanyol és la llengua oficial i els és més útil per comunicar-se" que es podrien emmarcar, ves per on, en línia d'aquelles declaracions "multiculturals" que tan sovint podem escoltar a casa nostra. Qui no ha escoltat això de "l'espanyol és més útil per a comunicar-se" ? Si la llengua espanyola és tan bona per a comunicar-se, perquè no abandonen l'alemany a l'empresa i utilitzen només l'espanyol ?


Si hi ha una cosa que ens toca els nassos als catalans és que menyspreïn la nostra llengua, i si una cosa ens toca encara més els dallonses és que qui ho faci vingui de fora i parli només d'oïdes. Suposo que fruït d'aquesta indignació en Joan Puig va publicar un muntatge del logotip de l'aerolínea alemanya amb una esvàstica nazi. Comprenc el gest ( de fet, jo, en un primer moment, segurament hagués fet quelcom semblant ) però crec que és desafortunat. I no perquè l'actitud dels senyors d'Air Berlin no fregui un tipus de pensament únic i de menyspreu vers els catalans més propi dels feixistes, sinó perquè, a diferència del que ha passat a l'Estat Espanyol, a Alemanya els símbols feixistes si que estan repudiats a nivell institucional i a nivell social. Així que haig de donar la raó als senyors de l'aerolínia quan diuen que aquest fet ha remogut "ferides que encara no estan cicatritzades". Tal com sempre em recorda Alalluna ( moltes gràcies per fer-ho ) es poden dir les coses de forma clara i contundent sense caure en les males formes que utilitzen altres.


Nosaltres podem entendre perfectament aquestes "ferides no cicatritzades". De fet, a la meva àvia les paraules "avió alemany" li removien, i molt, aquestes ferides; de fet aquest mateix any a Barcelona es recorden les "ferides" que aquests avions van fer fa setanta anys; de fet tots els catalanoparlants recordem les ferides que els aliats espanyols d'aquests avions van fer durant gairebé quaranta anys a la nostra llengua i a la nostra cultura; de fet les ferides que patim els catalans causades pels atacs a la nostra llengua tenen molt més de setanta anys. I és per això que ens emprenyem quan els que no saben res de la nostra història ni de la nostra cultura venen i critiquen allò que fem a casa nostra. Se'ls ha fet arribar una carta educada i el que s'esperava era una resposta educada. Si no estaven interessats, o no ho volien fer, només feia falta que ho diguessin, però en comptes d'això el que han fet és un al·legat contra la nostra llengua i contra la nostra política lingüística totalment fora de lloc. De la mateixa manera que no li diem als senyors d'Air Berlin com han de dirigir la seva companyia ells no han de dir que hem de fer amb el nostre idioma. És així de fàcil, respecte i et respectaran.


I la cosa no va quedar aquí, ja que fonts de l'aerolínia van denunciar a en Joan Puig a les autoritats comunitàries i van comentar que "estaria bé un reconeixement de disculpa" per part del Govern Balear. I és aquí on jo em vaig acabar d'escalfar. Si algú s'ha de disculpar pel succés seria, en tot cas, el senyor Joan Puig. Què és disculparà el Govern Alemany perquè els senyors d'Air Berlin han publicat un seguit de mentides sobre la situació de la meva llengua ? No ho crec pas, tampoc ho demanaria, la veritat, no és culpa seva si al seu Estat tenen alguns directius d'empresa que són uns impresentables. Doncs bé, per recordar-nos que el nostre Estat és molt semblant a una República Bananera el Gobierno Central no ha trigat gaire en excusar-se per l'acusació de nazi, això si, sense dir ni piu sobre si la companyia alemanya hauria d'utilitzar o no el català. Curiosa interpretació de l'article 3.3 de la Constitución Española : "La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección". Això sí, demanen diàleg, molt diàleg per solucionar "el malentès", però la veritat és que el text que el sr. Hunold va distribuir als seus avions no té pas aquest esperit.


I així les coses una cosa que tinc jo ben clara és que ja m'han vist prou a Air Berlin. Ells tindran tot el dret a utilitzar el català o no als seus vols, però de la mateixa manera jo tinc tot el dret de no utilitzar els seus serveis i de provar que la gent no els utilitzi. I és que escoltar al sr. Hunold insistint en que per a una aerolínia internacional resulta del tot impossible tenir en compte "totes les llengües regionals" en els avisos a bord i saber que hi ha altres aerolínies que si ho fan només em porta a pensar que, o bé tenen manca de voluntat o bé tenen manca d'eficiència, i jo no vull tractes amb companyies que no tenen voluntat, que no tenen eficiència i que, a més, fan circular mentides de la meva llengua i del meu poble.


PS: Company Joan Puig, penso que hagués estat més encertat posar el logotip d'Air Berlin amb un "Toro de Osborne". Ho haguéssim entès igual i a hores d'ara no t'estarien utilitzant d'excusa els uns i els altres per parlar més d'allò que vas fer tu que del veritable problema de fons.


Nota Bloquística : Segueixo enmig d'una acumulació de feina inacabable, i tot i que com deia l'amic Tobuushi no m'he pogut estar gaire d'escriure un apunt segurament si ho faig no tindré pas cap tipus de periodicitat, però és que, la veritat, em fa coseta veure el bloc tan paradet !!


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

divendres, 6 de juny del 2008

Parèntesi


Masses coses a fer i massa poc temps per a fer-les, així que aquest bloc romandrà inactiu durant un temps indeterminat... però tornarà !!


Salutacions a tothom i fins aviat !!


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

dimecres, 4 de juny del 2008

Els descomptes de Renfe


(Encetem un micaco ferroviari...)Diners

Aquest cap de setmana ha saltat a diferents mitjans de comunicació la possible eliminació per part de Renfe del famós borreguer Estrella Costa Brava que a hores d'ara era l'única opció ferroviaria per anar directament a Madrid des del Principat sense utilitzar el TGV. Els defensors d'aquest clàssic tren esgrimien el cost econòmic del bitllet com un punt a favor del borreguer, ja que tot i que triga molt més que el famós AVE un preu de menys de 40 euros per trajecte és força econòmic a ulls de molts respecte als més de cent del TGV. La resposta de Renfe, molt utilitzada darrerament, és que amb antelació és possible adquirir bitllets de TGV per menys de 40 euros, i és aquesta resposta la que m'indigna profundament, i no m'en puc estar d'explicar-vos les meves experiències amb les tarifes econòmiques de Renfe.


Anem a parlar dels descomptes que pràctica Renfe en les que anomena "Grandes Líneas", i per a fer-ho anem a retrocedir uns cinc anys més o menys. En aquella època havia, per alguns trajectes, el que s'anomenava BonoTren. Al meu cas, per uns 60 euros i escaig, em permetia fer quatre viatges entre Barcelona i València, sempre i quan no agafes un Euromed. Així utilitzant el Talgo o l'Arco podia realitzar dos viatges d'anada i tornada a València per poc més de 30 euros el viatge.


Un bon dia, i coincidint, oh casualitat!!, amb una campanya de promoció de la tarja de crèdit Visa Renfe, van retirar el BonoTren. Alguns dels que l'utilitzàvem assíduament vam adquirir la Visa Renfe, ja que ens oferia un 12% de la despesa feta al comprar bitllets de Renfe en punts ( 1 punt = 1 euro ) i amb aquests punts podíem adquirir bitllets. L'operació anava de la següent manera : Et donen el 2% immediatament quan fas la compra i el 10% restant al realitzar el viatge. Per cert, amb els AVEs només et donen el 2% perquè aquests tenen la seva pròpia tarja, gratuïta, "de fidelitat".


Això va funcionar així fins que, ara no fa pas gaires mesos, Renfe va crear les "tarifes web" i "tarifes estrella", aquestes tarifes amb descompte a les que tan sovint es refereix quan es vol defendre. Una cosa no tan sabuda és que a més d'oferir-te viatges a un preu més baix tenen una altra contraprestació. I és que si compres bitllets amb aquestes tarifes utilitzant la Visa Renfe només et donen el 2% en punts, el 10% restant no adduint que és "una tarifa amb descompte". Jo em vaig assabentar l'altre dia preguntant telefònicament estranyat de que aquests punts no apareixessin a l'extracte mensual que rebo. Sembla ser que, per a Renfe, els diners que gastes adquirint aquestes tarifes són "menys diners" que els altres, i per això els tracten com si fossin de segona, i aquesta tractament farà que la meva Visa Renfe estigui molt pròxima a la seva liquidació, tan bon punt eixugui els punts que tinc acumulats.


I ara parlem de la pedra angular dels descomptes de Renfe, les tan difoses tarifes Web i Estrella. Primer de tot, cal recordar que tenen "places limitades", o sigui, que tant s'hi val l'antelació amb la que compris el viatge perquè si s'han acabat, s'han acabat, i us puc ben assegurar que s'acaben molt molt ràpid. I quantes places hi ha amb descomptes a cada tren ? Doncs bé, segons la meva experiència, almenys en trajectes Barcelona-València, Barcelona-Madrid i Barcelona-Sevilla, el número de places amb descompte per tren ha estat, com a molt, de sis: dos seients amb "tarifa estrella" a preferent, dos seients amb "tarifa estrella" a turista i dos seients amb "tarifa web" a turista. Encara que no és gens estrany trobar-ne menys, de fet, les tres darreres vegades que he comprat bitllets, sempre al moment en que els posen en venda, el número va oscil·lar entre zero i quatre.


Però no és la Visa Renfe ni les tarifes amb descompte l'únic cas curiós en descomptes. Agafem la tarifa d'anada/tornada... aquesta tarifa permet que la tornada tingui, aproximadament, un 40% de descompte al comprar el viatge d'anada i tornada junt. Això era cert... fins fa un parell d'anys o així, en el qual, per causes misterioses, el descompte per a la tornada baixa del 40%... al 20% ! Per cert, el descompt per "anada/tornada" sembla que no està maleït, ja que si el compres amb la Visa Renfe si que et donen el promès 12% en punts.


Encara que no és del tot just carregar a Renfe tota la responsabilitat en oferir uns descomptes "peculiars". La culpa, en gran part, la té el Gobierno, aquest que ha permès que en la línia Barcelona-Madrid l'única alternativa al TGV sigui "el borreguer" que ara volen suprimir, i que, a més, ha permès que el preu del trajecte es multipliqués quasi per dos ( i ja tremolo de pensar que passarà quan hi hagi TGV Barcelona-València, si a hores d'ara el viatge d'anada/tornada ja costa 60 euros ). La política ferroviària del Gobierno sembla dir les infraestructures les paguem entre tots per a que després només les puguin utilitzar els rics. Sens dubte, així serà difícil que els transports públics guanyin adeptes.


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

dilluns, 2 de juny del 2008

Republicans infiltrats


(Encetem un micaco periodístic...)

La notícia apareixia divendres passat a la portada de l'edició digital d'El Periódico de Catalunya. La maquetació sembla feta per un republicà infiltrat en aquest diari clarament socialista...


El Periódico OnLine

Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!