dilluns, 29 d’abril del 2013

Demòcrates vs Nazis

(Encetem un micaco comparadpr…)

D'un temps ençà els independentistes catalans (allò que en Espanya agrada anomenar 'nacionalistas catalanes' i que no és ni de bon tros el mateix) reben tota mena de qualificacions 'amistoses' com ara 'feixistes','nazis' i, fins i tot, per part de cert individu, 'pederastes'.

El motiu? Bàsicament dos: voler organitzar un referèndum d'autodeterminació (o sigui, aquesta cosa tan perillosa on tothom pot votar i dir la seva) i defensar la immersió lingüística (aquest mètode educatiu tan sectari que fa que els estudiant ixin de l'escola dominant com, a mínim, català i espanyol). Qualsevol persona que hagi vist 'El Pianista' o 'La llista d'Schindler' segur que troba múltiples similituds entre els procediments dels nazis i els dels 'nacionalistas catalanes'.

Dit això, anem a veure una mostra dels mètodes dels 'demòcrates espanyols' :

Notícies Levante-EMV

O sigui, per aclarir-nos:

· Els 'demòcrates' troben perfectament normal vetar a persones de certs mitjans de comunicació públics per les seves idees polítiques; bé, de fet anem una mica més enllà i no només les vetem sinó que ja les qualifiquem de 'catalanes' (cosa que em sembla perfecte perquè demostra que al País Valencià hi ha catalans i que, per tant, existeixen els Països Catalans…).

· Els 'demòcrates' troben normal que les forces policials persegueixin a una persona només per l'idioma que parla.

· Els 'nazis' són aquells que volen fer un referèndum per a que el poble pugui deixar ben clara (més encara) la seva voluntat.

· Els 'nazis' són els que volen garantir que els alumnes dominin de la mateixa forma dues llengües diferents.

Doncs que voleu que us digui, mirant tot l'anterior, crec que o bé hom té molts problemes amb les definicions de 'nazi' o 'demòcrata' o bé ens volen denigrar de forma descarada i molt potinera.  Jo voto per la segona, encara que la primera no la descarto per a segons qui.

Nota Periodística: Senyors del Levante-EMV… de veritat no hi havia cap categoria més adient que "Música" per catalogar la notícia de l'agressió al membre d'Obrint Pas pel fet de parlar valencià?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 25 d’abril del 2013

L'altre 11 de setembre

(Encetem un micaco efemèride…)

Com suposo que ja sabreu, aquesta passada Diada de Sant Jordi el llibre més venut va ser "Victus", ambientada en la caiguda de Barcelona enfront les tropes francoespanyoles dels Borbons el 11 de setembre de 1714. Lamentablement, els principantins solem oblidar amb massa facilitat que amb anterioritat ja vam patir una altra caiguda, el 25 d'abril de 1707, a Almansa. Aquesta derrota va obrir el camí del País Valencià i del Principat de Catalunya a les tropes borbòniques i, a més, va fer que els aliats europeus (les forces de l'Arxiduc i els anglesos) es desentenguessin de la guerra a la Península Ibèrica i ens deixaren tot sols.

En aquest ambient de pre-independiència que es respira cada vegada més insistentment al Principat no estaria malament recordar que no ens hem d'oblidar de tota la nostra nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I que no hem de caure al parany que sovint ens han posat des d'Espanya de confondre Estat i Nació. La nostra nació són els Països Catalans i de moment, com estat propi d'aquesta nació, només tenim a Andorra, tal i com explicava l'altre dia en Vicent Partal.

Que això canviarà ben aviat sembla inqüestionable, al Principat només cal que ocorreixi aquell esdeveniment que precipiti i condensi tots els esforços que s'han fet en aquest sentit. Però tot i axí no hem d'oblidar que tenim germans de nació més enllà del Sènia, més enllà de la riba del Mediterrani, més enllà de les altes muntanyes pirenaiques i en terres de l'Aragó. Evidentment, ells seran el que vulguin ser, a l'igual que nosaltres, però que des d'aquí els hem de recordar que no els oblidem i estem amb ells per al que calgui.

I per això avui és dia de recordar que "quan el mal ve d'Almansa a tots alcança" i de recordar aquella fantàstica canço de Al Tall que començava dient veritats com a punys i que cada dia són més actuals :

 

lladres que entreu per Almansa

no sou lladres de saqueig

que ens poseu la cova en casa

i des d'ella governeu

 

Governeu de lladrocini

i rapinyeu governant;

sou fartons de vida llarga

que mai voleu acabar.

Visca el País Valencià ! Visquen els Països Catalans !

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimarts, 23 d’abril del 2013

No només dracs

(Encetem un micaco guerrer…)

Avui torna a ser aquella màgica diada en que els carrers de les nostres viles tornen a omplir-se de roses i llibres. I quan un veu tantes roses i tants llibres només pot pensar en l'encanteri del somriure que et regala la teva dona estimada en el moment en que li entregues la flor, o bé en la tranquil·litat d'un bon lloc per llegir, ja sigui un sofà al costat del foc o l'ombra d'un arbre que domina un prat. En definitiva, sensacions romàntiques i tranquil·les que t'inculquen una serenor que falta ens fa en el dia a dia.

Però ens equivocaríem si creguéssim que al nostre país la imatge de Sant Jordi és la del valent cavaller que rescata a la donzella enfrontant-se al temible drac. Certament aquesta és la imatge més comú, però hi ha una altra que es troba amb facilitat en les terres del sud, sobretot al País Valencià: la del Sant Jordi Matamoros. És aquest un Sant Jordi que, a l'igual que el Sant Jaume dels castellans, apareix en moments en que la derrota de les tropes cristianes enfront dels musulmans sembla gairebé segura. De fet, fa un parell d'anys en aquesta pàgina vam parlar d'una llegenda d'aquest Sant Jordi Matamoros que feia referència a la ciutat de Barcelona.

I avui m'agradaria parlar d'una de les llegendes més conegudes d'aquest particular Sant Jordi: la d'Alcoi. I és que al voltant d'aquesta llegenda a la capital de la comarca de l'Alcoià s'ha vingut organitzant una d'aquelles mostres de cultura popular més boniques i impressionants de veure: la festa de 'Moros i Cristians' d'Alcoi

Moros i Cristans a Alcoi

Diu la llegenda que tot i que Alcoi va ser conqueria al segle XIII per en Jaume I i repoblada amb cristians, la ciutat vivia sota l'amenaça constant dels musulmans, ja que aquests eren molt nombrosos a les rodalies i tenien atemorida tota la regió amb els seus atacs. Per mirar d'evitar això, lo Rei Jaume I va fer enviar 40 cavallers des de Xàtiva a Alcoi per augmentar la defensa de la ciutat.

Tot i això, el 23 d'abril de 1276 els sarraïns, comandats pel seu cap Al-Azraq, tenien envoltada la ciutat i estaven a punt d'atacar-la. Com era costum abans de les batalles, en Mossèn Torregrossa va oficialitzar la missa de campanya per fer augmentar la moral dels defensors i demanar ajuda celestial que va sol·licitar específicament al sant del dia, o sigui, Sant Jordi.

Làpida Commemorativa

Mentre esdevenia l'atac, quan tot semblava perdut pels cristians, va aparèixer de sobte un cavaller muntant un cavall blanc per damunt de les muralles del castell. Tenia una creu al pit i de seguida va carregar contra els moros causant grans baixes entre les seves files. Tan furiosos i forts van ser els seus atacs que va aconseguir fer fugir als sarraïns i, fins i tot, va acabar amb llur comandant.

I des d'aquell dia,els alcoians van nombrar-lo patró de la vila i van jurar celebrar una festa en el seu honor, i així fins avui dia.

I només resta dir que no podria acabar un apunt sobre Sant Jordi si al text anterior no l'acompanyés la rosa de rigor...

Rosa Vermella

Que tingueu un Feliç Sant Jordi !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 19 d’abril del 2013

El full de ruta

(Encetem un micaco brúixola…)
Notícia Vilaweb
Notícia Ara

Quan les coses comencen a anar-se de mare i existeix una sensació de que no es sap ben bé cap a on es va, és moment d'aturar-se, agafar cinc minuts per a reflexionar i recordar cap a on volem anar. Comencem per les coses simples.

· Punt 1 : Els polítics han de ser conscients de que són triats pel poble per executar la voluntat del poble. Ni la seva, ni tan sols la del seu partit: la del poble. Això que sembla tan elemental i indiscutible lamentablement no ho és. Al país del costat queda ben patent rere dia rere i al nostre país, encara que no tan descarat, també Déu n'hi do. Sort que encara hi queden polítics, com en Junqueres, que ho recorden de tant en tant.

Foto 11S 2012 naciodigital.cat

· Punt 2 : Aquesta curiosa senyera que té un estel al capdamunt ben visible i nombrosa en la foto anterior del 11 de setembre de 2012 a Barcelona no representa cap voluntat confederal, tampoc cap voluntat federal i, evidentment, cap voluntat de negociar un millor finançament. L'estrella solitaria vol dir llibertat, i en aquest cas concret llibertat vol dir independència. Aquella munió de catalans que van sortir al carrer l'11 de setembre demanàven això Aquells votants que van votar una CiU on el seu cap, el sr. Mas, apareixia en els cartells electorals rodejats d'estelades volien això; els votants d'ERC volen això; els votants de la CUP volen això i els votants d'ICV troben perfecte que deixin a la gent triar amb llibertat si volen això o alguna altra cosa. Ningú no els va pas enganyar (com sí ha passat al país del costat amb les promeses del PP) i tots sabien de forma clara que votaven.

Per tant, arribats a aquest punt, cal a dir que la realització d'un referèndum d'autodeterminació té  el suport necessari entre la població i la majoria suficient al Parlament per a realitzar-se, sigui o no sigui amb el beneplàcit d'Espanya. I en aquest cas concret el beneplàcit d'Espanya hauria de ser una qüestió totalment secundària perquè, evidentment, és part interessada, i molt, en una de les dues opcions. Òbviament, mirarà de fer tot el possible per a que aquesta opció sigui la guanyadora.

Pel mateix raonament, és totalment legítim i democràtic una declaració d'independència, ja que aquesta la faria un Parlament escollit democràticament sota unes condicions que, com he comentat abans, van quedar ben clares en la campanya electoral.

I arribat a aquest punt, i com sé que el Govern té moltes preocupacions i molts temes en que pensar ja li deixo jo aquí tot seguit el full de ruta a seguir :

Foto 11S 2012 naciodigital.cat

I si necessitem cap full de ruta més a partir de que siguem independents que sàpiga el Govern que estic disponible i de ben segur podem arribar a un acord ;)

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 15 d’abril del 2013

Gràcies TSJC !

(Encetem un micaco agraït…)
Notícia El Punt Avui

Gràcies per recordar-nos que els drets dels catalanoparlants estan subjugats als drets dels hispanoparlants.

Gràcies per explicar-nos clarament que som inferiors.

Gràcies per deixar ben clar el caràcter colonial de la nostra "autonomia".

Gràcies per carregar-te d'una vegada i per totes als defensors de l'Espanya "federal".

Gràcies per desemmascar a aquells bilingües que sempre parlen d'igualtat dels idiomes però que han aplaudit amb les orelles la teva decisió.

De debò moltes gràcies. Dintre de no res, quan siguem independents, i tot just després de dissoldre't et farem una placa commemorativa per recordar la teva ajuda.

Ah… i també moltes gràcies al Congreso de los Diputados

Notícia La Vanguardia

… això de prohibir parlar una llengua "espanyola" al lloc on resideix la sobirania "del pueblo español" és impagable ! Gairebé tant com escolrar al Presidente del Congreso dient al sr. Tardà "… expulsado por hablar en cat… por incumplir las normas del hemiciclo" ! De poc se li escapa !

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 10 d’abril del 2013

Mira qui acusa !

(Encetem un micaco surrealista…)

Una de les primeres vegades que vaig trobar-me amb la gent del partit ultradretà España 2000 estava a València, prop del FNAC. Vaig veure com es tallava el trànsit al carrer de Sant Vicent Màrtir i com a l'alçada de la Plaça d'Espanya es reunien unes 100 o 200 persones amb banderes feixistes encapçales per una "amazona" que cavalgava un cavall blanc flanquejat per portadors de torxes, una estètica que venia ser una barreja de l'estètica de les manifestacions nazis dels anys 20 i 30 del segle passat amb l'aire de l'Espanya "makinera-choni-macarra" d'avui dia.

No cal parlar gaire sobre les idees d'aquesta gent, només cal mirar un dels seus adhesius publicitaris...

Adhesiu fatxa

Doncs bé, no deixa de ser xocant que un jutge hagi acceptat una denúncia d'aquesta gentola contra el batlle de Burjassot, Jordi Sebastià (Compromís), per demanar-los que desmuntessin una paradeta que havien muntat enmig de la Plaça de l'Ajuntament sense permís municipal. El més curiós d'aquesta denuncià és que els d'España 2000 denuncien al batlle per haver-los impedit la llibertat d'expressió i, llegiu atentament... haver incitat a l'odi !!

Aquesta mena d'acusacions  (recordem l'adhesiu d'abans) són tota una mostra del marxisme que impregna el lloc on vivim, un marxisme no de Karl, sinó de Groucho ! Realment tenim un estat que cada dia està pitjor !

Per cert, que trobo que no es fa prou publicitat de la gran permissivitat que tenen els Delegados de Gobierno en general, i del País Valencià en particular, respecte a les manifestacions i els actes dels ultradretans. Evidentment, l'aplicació a aquests col·lectius de la Ley de Partidos és pura quimera.

Això sí, quan surten uns nois de batxillerat a manifestar-se pel carrer no dubten en enviar-hi els antiavalots...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 5 d’abril del 2013

El país de l'olivera

Al país de l'olivera...

Olivera

…hi ha un riu de paper…

Riu

…unes galtes color terra...

Galtes color terra

…i un somriure d'argent…

Somriure d'argent

…al país de les riberes…

Riberes

…hi ha un canyar sota els estels…

Canyar

…i un mural de fulles seques…

Fulles

…a l'ombra d'un taronger

Taronger

Un petit homenatge per Obrint Pas ara que han decidit fer un descans indefinit

 

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

dimarts, 2 d’abril del 2013

Adoctrinaments

(Encetem un micaco reprimidor...)

Aquesta passada Setmana Santa vaig llegir una d'aquelles notícies que deixen clar en quina mena d'Estat estem vivim …

Notícia Ara

… amb la següent imatge de campanya ...

Imatge campanya

… que, ja em perdonareu, però semble ben bé La Niña de Rajoy saludant a Franco !

Evidentment, quan el jovent del PP parlar de 'adoctrinar' no fa referència als següent casos que passen al País Valencià

Notícia Vilaweb
Notícia El Periódico

… perquè, clar, ensenyar aquestes coses no és adoctrinar, sinó utilitzar la llibertat de càtedra que tenen els professors.

Adoctrinar és dir, per exemple, que el català i el valencià és la mateixa llengua.

Us ha quedat clar ?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!