dimecres, 30 de desembre del 2009

Llums nadalenques edició 2009


(Encetem un micaco tradicional...)

Estem en dies de tradicions, de tradicions en regals, de tradicions en menjars, de tradicions en celebracions fins i tot de tradicions en guarniments casolans i aquest blog no és alie a tanta tradició. Des del primer any vaig publicar un apunt per aquestes dates en que mostrava fotografies dels guarniments nadalencs que es podien trobar als carrers d'algunes de les nostres poblacions i aquest any no serà pas diferent. En el cas que ens ocupa, i per falta de temps, només em centraré en dues d'elles, en els dos Cap i Cassals: Barcelona i València.


Barcelona - Corte Inglés de Plaça Catalunya

Barcelona - Avinguda del Portal de l'Àngel

Barcelona - Palau de la Generalitat de Dalt

Barcelona - Ajuntament

Barcelona - La Rambla

València - Plaça de Manises

València - Plaça de la Reina

València - Plaça de l'Ajuntament

València - Ajuntament

València - Arbre Nadalenc


Nota Personal: Com aquest serà el darrer apunt de l'any, aprofito per a desitjar-vos que tots vosaltres comenceu el 2010 amb molt bon peu !!


Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!

dijous, 24 de desembre del 2009

Bon Nadal i bones festes


Bon Nadal

Nota Tiotera: Sumant-me a l'iniciativa del company Albert B. i R. publico una foto del meu tió, que és una mica fredolic i per això té estufeta...

Tió

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 21 de desembre del 2009

Esperits de Nadal


(Encetem un micaco llegendari...)Llums nadalenques

Si parléssim de fantasmes en aquesta època segur que a molta gent els primers que els vindrien al cap són els fantasmes de la famosa novel·la A Christmas Carol (la cançó de Nadal) de Charles Dickens, ja sigui els de la versió clàssica o els de les seves múltiples variacions, de les que podríem destacar aquella que inevitablement programen any rere any per questa època les diferents cadenes televisives i que es titula "Scrooged" (joc de paraules referent al protagonista de "la cançó de Nadal") i que en aquest Estat, com no, van traduir com a "els fantasmes ataquen al cap"...

Doncs bé, tornant al tema fantasmal, cal a dir que per a la tradició popular assegura que la Nit de Nadal és una d'aquelles nits màgiques de l'any, tal com ho són la Nit de Sant Joan o la Nit de Difunts en que s'esdevenen tot de fets sobre-naturals. Així, hom diu que tot remei aplicat aquesta nit gaudeix d'una virtut curativa molt més forta que d'ordinari, i també s'assegura que nombrosos éssers malèfics i encantats perden gran part del seu poder i és, per tant, durant aquesta nit una de les poques èpoques de l'any en que la gent es pot acostar per aquells indrets per recuperar els nombrosos tresors que vigilen.

I una nit com aquesta també és una nit plena de llegendes i, com no, de fantasmes. Segons la gent de mar aquesta nit, al punt de mitjanit, tots els sacerdots que han mort ofegats al mar reviuen i celebren las olemne missa del Nadal a illots deshabitats, ajudant-los a oficiar aquells mariners i pescadors que també van morir ofegats. Assegura la tradició que els que estan en gràcia de Déu gaudeixen el do de poder veure, des de terra, les gran lluminàries que inunden l'indret de la fantasmal celebració i de sentir els cants dels àngels que acompanyen l'acte. Tal i com he esmentat, la celebració s'assegura que es fa a illots deshabitats, i hi ha tradicions que asseguren llocs concrets. Així. al recent llibre "Fantasmes de Barcelona" podem llegir que un d'aquests indrets és la desapareguda Illa de Maians, enfront de les platges barcelonines, un altre indret sembla ser que eren els illots de les Illes Medes...i ves a saber si fins i tot l'illa Roja de la companya Rita no és una d'aquestes illes encantades durant la Nit de Nadal !!

Illes Medes

Avui, tal com vaig fer fa un parell d'anys, volia recuperar una d'aquelles històries nadalenques que semblen ben bé de tot menys nadalenques. Si en voleu llegir unes altres d'aquestes històries que fan referència a Montjuïc, a Banyoles o ha indrets de la Ciutat Comtal com ara la Plaça del Rei o el Passeig del Born us recomano que doneu un cop d'ull a aquest apunt.



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 18 de desembre del 2009

Supòsits


(Encetem un micaco especulatiu...)Imatge Uhh

Quan van acusar al desaparegut Pepe Rubianes per allò que va dir a un programa de TV3 ho van fer mitjançant l'article 501 del Código Penal, que diu el següent :

Artículo 510. 1. Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía, serán castigados con la pena de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses.

2. Serán castigados con la misma pena los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación a su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía.

Sabent això, vaig a fer dos supòsits i les conseqüències que podrien tenir cadascú d'ells...

· Supòsit 1 : els d'Esquerra Republicana de Catalunya insereixen la següent falca a diferents emissores de ràdio ...

< veu de dona > : perdoni, em podria dir a on és la Plaça de Sant Jaume ?
< veu d'home > : ehhh... gire a la derecha y todo recto.
< veu de dona > : però... < cridant > què diu vostè?< /cridant >
< veu d'home 2 > Segur que a tu tampoc et sembla normal. No a la imposició de l'espanyol. No a la llei del PSOE - PP.
< veu de dona 2 > Amb independència, Esquerra.

· Conseqüències : Gran rebombori mediàtic a tots els mitjans de l'Estat, presentació d'acusacions penals contra Esquerra, ordre jurídica de retirada de la campanya, maror informativa cada vegada més gran amb nombroses acusacions de xenofòbia i racisme, grans guanys obtinguts per El Mundo, La Razón i Libertad Digital, aplicació de la Ley de Partidos a Esquerra i il·legalització de la mateixa, Jimenez Losantos guardonat amb el Premio Ondas, anul·lació de l'estatut d'autonomia, trasllat a Madrid de la Sagrada Familia, la Plaça del Rei i el Park Güell, abolició de la Generalitat del Principat, canvi del nom de Catalunya pel de Comunidad del Aragón Oriental, prohibició i persecució de la llengua catalana i de qualsevol entitat sospitosa de catalanisme, Esperanza Aguirre presidenta del Gobierno i Francisco Camps ministre d'economia, investigació a José María Aznar per haver reconegut que "hablo catalán en la intimidad", "big one" a Califòrnia, José María Aznar declarat innocent de "catalanismo" per haver-se demostrat que el que parlava a la intimitat era una barreja de llengua valenciana i llengua aragonesa oriental, Yellowstone entra en erupció, José María Aznar guanya el títol de Mister Univers, segona vinguda de Crist, aquest apareix al plató de "Sálvame" i Jorge Javier Vázquez el primer que le pregunta és per les seves tendències sexuals i que hi ha de cert en els rumors que asseguren que sempre va envoltat de dotze homes a tot arreu, l'Antàrtida es desglaça, Camela treu un nou disc, la Corrent del Golf desapareix i Europa Occidental entra en un nou periode de glaciacions, Rita Barberá es posa un vestit que no és de color vermell, a EUA guanya les eleccions el Partit Comunista i Cuba es declara Estat associat al Vaticà,...

· Supòsit 2 : els del Partido Popular d'Aragó insireixen la següent falca a diferents emisores de ràdio ...

< veu de dona > : perdone, ¿ podría decirme donde está la plaza del Pilar ?
< veu d'home > : ehhh... giri a la dreta i tot recte
< veu de dona > : pero... < cridant > ¿cómo dice usted?< /cridant >
< veu d'home 2 > Seguro que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán. No a la ley del PSOE.
< veu de dona 2 > Partido Popular

· Conseqüències : < xiulet del vent mentre recórrer les grans praderes nord-americanes mentre fa rodar el típic matoll de forma esfèrica que apareix a les típiques pel·lícules de l'Oest >

Bé... he exagerat una mica, d'acord... però el fet és que el supòsit 1 és totalment fictici.... i el supòsit 2 és totalment real, i la conseqüencia... també. Sembla clar que hi ha gent que pot dir allò que els hi rota sense haver de preocupar-se de les conseqüències.



Nota OWNED : En aquest món d'internet s'ha d'anar molt en compte amb allò que es diu o pots quedar francament malament. A menéame l'altre dia feien referència a unes declaracions d'en Idelfonso Falcones, autor del llibre "l'església del mar" en que aquest deia "En el momento que se pueda leer mi libro gratis en internet, no escribiré más". I bé... al segon comentari de la notícia l'usuari Mordisquitos va i adjunta una cerca del Google que retorna més de 423.000 enllaços des d'on descarregar-se el seu llibre !! Com si amb això no hi hagués prou, a les mateixes declaracions en Falcones també va dir "Cuando vamos a la farmacia a comprar, nadie pide el descuento de la propiedad industrial para no pagarle al que creó la fórmula de la aspirina." obtenint la següent resposta de l'abans esmentat usuari Mordisquitos : "Claro. Porque la patente de la aspirina caducó en 1917.". A vegades és millor romandre calladet...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 16 de desembre del 2009

Un munt de grans petits gestos


(Encetem un micaco consultiu...)Consultes

El dia en que una estranya tardor càlida va decidir disfressar-se d'hivern una part de la meva nació va fer un fet significatiu, un fet senzill (com ho solen ser els fets significatius) però ple de simbologia, un fet que era un petit gest, el petit gest de ficar un paper a una urna, un petit gest d'enorme poder encara que ho oblidem massa sovint, un petit gest que va néixer com a conseqüència d'un altre petit gest que va ocórrer ara no fa gaire a un petit poble del Maresme. Però el més important de tot era que aquest petit gest es va tornar a realitzar.

Segurament haureu llegit mil i una opinions i mil i una valoracions sobre les consultes de diumenge passat. Bé, jo només voldria remarcar dues coses: la primera és que una organització bassada en la societat civil, sense grans partits ni organitzacions al darrera i sense gran campanyes de publicitat hagi aconseguit un resultat similar al d'altres campanyes electorals pesadament publicitàries té molt de mèrit, diguin el que diguin els demés... i estaria per veure si hi hauria prou mobilitatzació per a organitzar un moviment similar de signe contrari. La independència és una idea fortament arrelada en part de la nostra població i això els partits polítics, aquests partits que sempre tenen a la boca que han de preocupar-se dels temes que interessa a la gent i no pas de futileses, ho haurien de tenir ben clar. Volen temes que interessin a la gent? Doncs la independència és un tema que interessa a força gent. Senyors polítics, prenguin nota.

La segona cosa a remarcar és la gran repercussió internacional que ha tingut la notícia, tanta que sembla que a alguns els ha molestat i tot. De totes elles caldria destacar l'editorial que el diari Le Monde va dedicar a aquesta qüestió a on reclamava que la Unió Europea ha de parar atenció al fenomen que està passant al Principat. Aquest comentari em va agradar particularment, sobretot quan sé que un dels principals comentaris que realitzen els nacionalistes espanyols més rabiosos és de l'estil "pues que se les de la independencia, pero del todo!! se construye una muralla en la frontera y que se olviden de la UE!!", com si la UE fos un patí de propietat exclusiva a on Espanya pot fer i desfer a voluntat. I per molt que m'hagi semblat del tot correcte aquest editorial, cal a dir que m'agradaria veure el que dirà aquest diari quan això passi a la Catalunya Nord (què passarà un dia o un altre...)

En canvi dins de l'àmbit estatal la resposta va ser la de sempre, una barreja d'indignació i malestar coberta amb una subtil capa d'indiferència i ganes de ridiculitzar als participants. Des de l'àmbit popular la resposta és la de sempre, el "españa se rompe" i la condemna furiosa acompanyada de les sempre presents demandes de repressió judicial corresponents, o sigui, res de que estranyar-se, ja que aquesta gent no reconeixeria la democràcia ni pintant-la de vermell i situant-la en mig d'un camp nevat amb grans rètols lluminosos identificatius. Per a ells tota expressió de voluntat popular que no es realitzi de la forma i amb el fons que ells decideixin ha de ser reprimida.

Els socialistes opten més per la indiferència i la ridiculització: per a ells és un fet purament anecdòtic i només una campanya de publicitat política a la que no cal fer-hi gaire cas. O sigui, que uns quants milers de catalans facin saber de forma lliure i democràtica la seva opinió sobre un determinat tema és, des de l'òptica socialista, superficial i anecdòtic. En canvi, que dos-cents artistes facin saber la seva oposició a les actuals lleis estatals sobre drets d'autor és quasi un mandat diví que justifica el poder violar sense control judicial els drets més bàsics dels ciutadans. Curiosa forma de pensar... però clar, tenint en compte que això de les consultes independentistes agafa als socialistes a contrapeu és ben lògic que les vulguin desprestigiar. Per això no es cansen de repetir que tot això no és gens extrapolable, que aquestes consultes només s'han fet a llocs on el "nacionalisme" és fort (com si ells no ho fossin pas, de nacionalistes....) i que queda per veure què passaria a altres indrets (o sigui, als indrets a on ells manen). No els hi falta part de raó, però realment estaria bé saber que passa amb l'independentisme als seus feus,... tot i que, sense aquestes consultes a les que s'hi oposen, no ho podrem saber, oi? I després també podria ser interessant quin factor social fa que hi hagi més o menys independentistes en una determinada zona i relacionar-la amb el vot socialista a aquella zona...

El que és realment patètic és veure com, en un intent de treure importància als referèndums, un grapat d'alcaldes socialistes es concentren per a defensar aquell estatut fet a Madrid que ni així ens volen donar dient-nos que "Avui la nostra prioritat és l'Estatut". Perquè dic que és patètic? doncs perquè enfront de la possibilitat d'obtenir una Constitució Catalana, l'obtenció d'un estatutet que no ens garanteix res de res no arriba ni a premi de consolació. I és que això de vendre una cosa que ja està obsoleta des d'un bon inici és penós, talment com ho eren aquells venedors de DAT domèstics quan hom sabia que davant els CD-R no hi tenia res a fer.

Per sort, cada vegada hi ha més gent que sap el que vol, i ho demostra amb petits gestos... petits, però contundents.



Nota anecdòtica: Llegir coses com ara "Una sesentena de manifestantes de Alianza Nacional marcharon por las calles de Barcelona -desde la plaza Uquinaona a Arc de Triomf-, bajo el lema «Referendo ilegal»" et permeten veure que la vida quotidiana té mostres de surrealisme ben patents. Que a una democràcia un grapat de feixistes es manifestin protestant de la il·legalitat de convocar una certa consulta popular és un fet indescriptible...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 11 de desembre del 2009

Rebel·lió a la xarxa


(Encetem un micaco telemàtic...)Drets a la xarxa

Una de les coses curioses de mantenir un blog durant uns quants anys es veure com hi ha coses que no canvien en el pas dels anys. Un d'aquests temes són les ganes que tenen les associacions estil SGAE per controlar tot allò que consideri contrari als seus interessos que estigui circulant per internet. Aquestes ganes són, sovint, secundades des dels governs que veuen aquest tema com un excel·lent "troià" per mirar de controlar (de forma legal) el mitja de comunicació més revolucionari dels darrers temps. Si voleu obtenir més informació sobre la SGAE, la còpia privada, el canon digital i altres temes relacionats us recomano rellegir aquest i aquest altra apunt que ja vaig publicar fa temps. Per centrar una mica les coses només voldria fer dos breus apunts : a l'Estat Espanyol no hi ha cap jutge que hagi sentenciat mai que descarregar-se material audiovisual amb drets d'autor de la xarxa mitjançant xarxes P2P sigui delicte, ni tampoc ha tancat cap pàgina web que facilités enllaços a aquest tipus de material (i cal remarcar enllaços i no el material pròpiament dit).

Dit això, anem a veure de forma molt breu tot l'enrenou que ha hagut darrerament al voltant d'aquest tema. Tot va començar fa uns mesos quan el Gobierno va nombrar ministra de Cultura a la cineasta Ángeles Gonzáles-Sinde, contraria declarada a l'intercanvi lliure d'arxius a internet (i signatària del Manifiesto por la lengua común, no ho oblidem...). La cosa va precipitar a començaments de desembre, quan emmarcada dins de l'anomenada "Ley de la Economia Sostenible" (això de posar "sostenible" a les coses es veu que queda d'allò més bé) es preveia modificar la LSSI per a poder tallar el servei d'internet amb l'objectiu de "salvaguardar los derechos de propiedad intelectual", posant així aquest dret a l'alçada dels altres casos en que és legal tallar aquest servei (mantenir ordre públic, la defensa "nacional", investigació penal, defensa "nacional", protecció de la salut pública, de la infància i de la dignitat de la persona). Com no podia ser d'una altra manera l'alarma es va encendre ràpidament entre el col·lectiu internauta.

Qui també va reaccionar ràpidament va ser la Ministra de Cultura, assegurant que «No se va a cortar internet a ningún usuario en ningún caso» (però no deia res de retirar la proposta de modificació de la LSSI que permetia fer-ho...) i es reafirmava en un altre dels aspectes polèmics de la llei : el bloqueig de pàgines web per part d'una Comisión de Propiedad Intelectual depenen del Ministerio de Cultura, sense cap tipus d'intervenció judicial i saltant-se així, en un únic moviment, la independència de poders a l'Estat i la quasi divina Constitución Española. I això, encara que no ho sembli, era força greu, ja que qualsevol pàgina que tingues un rendiment econòmic, per petit que fos, estaria al seu punt de mira. Així, per exemple, podrien, legalment, tancar qualsevol blog amb publicitat on s'hagués utilitzat una fotografia sense permís o bé una cita que no quedés perfectament validada pel Dret de Cita. Per a fer una símil, que us semblaria que una comissió pogués tancar qualsevol diari o cadena de televisió sense mandat judicial? És lògic que el Ministerio de Justicia per a tancar una web amb apologia del feixisme hagi de demanar una ordre judicial mentre el Ministerio de Cultura (bé, una comissió seva) pugui decidir tancar una web perquè, al seu parer, vulnera els drets d'autor ?

Aquestes declaracions van tenir també una molt ràpida resposta per part de nombrosos col·lectius i pàgines de la xarxa, que van publicar un manifest conjunt (redactat de forma conjunta utilitzant el Google Wave) on al seu primer punt remarcaven que "Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos". I a partir d'aquí es va generar una immensa maror d'adhesions al comunicat, que va aparèixer publicat a moltíssimes webs i blogs. Tan rebonbori es va muntar que va haver de sortir el mateix presidente de gobierno español declarant que «No es tancarà res. Cap web, cap bloc» (encara que venint de l'autor de "aceptaré el estatuto que apruebe el parlamento de cataluña" la frase té menys credibilitat que una profecia d'Aramis Fuster).

I tot i que semblava que la cosa s'ha calmat, no és així, és més aviat com un volcà adormit a punt d'esclatar. Cap a on ens dirigim? Doncs, segons es podia entreveure en alguns articles, cap a Europa, ja que com el Gobierno ha vist que adoptar aquestes mesures els hi podia suposar un elevat cost electoral, sembla que volen aprofitar que l'any vinent presidiran la Unió Europea per a aprovar-les com a normativa europea i implantar-les amb l'argument de que és una "directiva europea". Sembla que l'any vinent pot ser un any força mogut en aquest camp.

Evidentment els autors han de ser recompensats per la seva feina (i per això existeix, en part, el famós "canon"), però aquest dret no pot sobreposar-se a altres drets que tenim la resta de mortals, com ara el de la privadesa de comunicacions o el de un judici just. Perquè els polítics acusats de corrupció són "presumptes corruptes" i en canvi les webs pirates no són "webs presumptament pirates" si no hi ha cap resolució judicial en ferm? Perquè en un cas s'és molt prudent fins que un jutge decideixi i en l'altre cas ja s'està decidint abans de saber la sentència? Del que estem parlant ja no és de si còpies o deixes de copiar una cançó, aquest punt ja fa temps que el vam deixar enrere, ara el tema és de qui i com controla (i censura) la informació que circula per la xarxa.



Nota Informativa : Us recomano que mireu aquest apunt del web Sinergia Sin Control on expliquen tot això de forma gràfica de forma clara i divertida.

Nota Googleística: Parlant de Google Wave, tinc algunes invitacions disponibles. Si algú està interessat que em faci arribar un correu i li envio una.


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 9 de desembre del 2009

divendres, 4 de desembre del 2009

L'estupidesa i el jardí


(Encetem un micaco de ximplets...)àrab

Hom diu que Albert Einstein va dir una vegada "Només dues coses són infinites, l'Univers i l'estupidesa humana, i no estic gaire segur de la primera". No sé ben bé si és cert o no, sovint passa que es posa en boca de personatges celebre frases que realment aquests no van dir mai, però sigui veritat o no, la frase l'encerta de ple i és digne d'un savi com ell. Un altre savi, en aquest cas més contemporani i proper i que coneixem en aquest món com a Dan, va publicar no fa gaire al seu blog aquest post on parlava justament d'aquest tema i de com era d'important la tasca de divulgar el coneixement per a fer-ne front.

Canviem un moment d'escenari i anem a València. L'estació de ferrocarril de València s'anomena Estació del Nord i es situa al mateix centre de la ciutat. Aquesta estació és de l'estil terminal, o sigui, els trens no la creuen i han d'entrar i sortir pel mateix camí, de forma com passa a l'Estació de França de Barcelona o a l'estació d'Alacant i de forma ben diferent a les estacions de Tarragona, Barcelona-Sants, Girona, Castelló de la Plana i Lleida-Pirineus que són estacions de trànsit. Aquest tipus d'estació terminal situada al centre de la ciutat té com a característica que ocupa bastant terreny a un indret privilegiat (entre tallers, vies de maniobres, etc...) i ja fa temps que a València han projectat soterrar totes aquests instal·lacions (sobretot aprofitant l'arribada del TGV) i urbanitzar aquella zona fent, entre altres coses, un gran parc que s'anomena Parc Central.

Font: Google Maps

El disseny d'aquest parc no està ni molt menys decidit i encara ni s'ha convocat el concurs, però tot i així van sorgint diferents propostes. Una d'aquestes propostes va sorgir des d'àmbits de la Universitat Politècnica de València i proposava realitzar un jardí àrab dins de l'espai del Parc Central. Aquesta mena de jardins es basen en estimular els sentits mitjançant els sorolls de les fonts, el frescor provinent d'aquestes, els olors de les diferents plantes i els volums de les plantes, i constitueixen un entorn agradable que t'aïlla de la ciutat i és força indicat per a climes mediterranis. Doncs bé, precisament l'altre dia al diari Las Provincias informaven d'aquesta proposta ...

Notícia Las Provincias

... i els seus primers tres comentaris tenen molt a veure amb allò que comentava l'Einstein (per cert, no deixeu de mirar les votacions de cada comentari)...

Font: Las Provincias

... que després van estar acompanyats d'aquests altres i alguns de similars (sembla que l'estupidesa crida a l'estupidesa)...

Font: Las Provincias

... per sort també van aparèixer comentaris com els següents que mantenen la meva esperança en la creença de de que encara existeixen éssers humans intel·ligents sobre la superfície del planeta ...

Font: Las Provincias

... i uns altres que demostren que hi ha gent que se l'ha anat tant l'olla que si s'hagués de mesurar s'hauria de fer en parsecs, perquè, realment, ja m'explicareu a mi com s'ho fan per fer determinades relacions ...

Font: Las Províncias

Encara no he sigut capaç de decidir si aquest panorama em provoca més pena o més por... perquè penseu una cosa... tota aquesta gent *té dret a vot*, igual que tu i que jo... pitjor encara, molt em temo que són dels espècimens més cercats pels polítics gràcies a la seva nul·la capacitat de raonament. I després segur que són dels que se'n van de visita a l'Alhambra o a Egipte i van ensenyant les fotografies a tot el món tan orgullosos... realment hi ha gent que haurien de ser estudiats per la ciència per a descobrir com pot ser que visquin amb tant de suro dins del cap ...



Nota Personal: Un cap de setmana llarg comença, espero que aquells que el gaudiu l'aprofiteu al màxim, i els que no (com jo)... també l'aprofitem al màxim dintre de les nostres possibilitats. Bon cap de setmana a tothom !! !!


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 2 de desembre del 2009

dilluns, 30 de novembre del 2009

El curiós cas de Bernad Weiss


(Encetem un micaco curiós...)Imatge Uhh

Durant un any no precisat a un lloc desconegut d'Alemanya potser hauria nascut un nen anomenat Bernard Weiss. Segurament hagués passat la seva infantesa, adolescència i joventut fent coses d'alemanys (que no sé pas quines són) i convivint amb un fenomen realment curios: el de canviar-li el nom a les coses. Aquesta mania, com segur que compreneu, pot provocar més d'un aldarull domèstic, com seria el cas que la seva mare li demanés sal i el bon d'en Bernard li portés sosa càustica.

I així, entre anècdotes, a l'inexistent Bernard li va agafar afició a això de jugar amb les paraules i va acabar com a filòleg al Departament de Llengües Romàniques de la Universitat de Munic. Potser un bon dia, avorrit per haver canviat de nom a tot allò que els alemanys li van deixar canviar, va mirar cap a on anaven els seus compatriotes de vacances cap, va veure la nostra terra i si li va obrir tot un món de noves possibilitats. Engrescat pel nou escenari que se li va obrir al davant, va començar a enviar ponències a reunions blaveres i articles per a la premsa valenciana en què validava el secessionisme tot donant-li una legitimació científica. Tot anava tan rodat que els blaverets el van convidar al "primer congrés de la llengua valenciana" fet l'any 1985 i allà va fer el major dels miracles: anar i no anar alhora!! Això ho poden comprovar en dues contradictòries notícies que van aparèixer al diari Las Provincias...

Notícia Las Províncias
Notícia Las Províncias

... i a partir d'aquell dia més res es va saber d'en Bernard. Consultada la Universitat de Munic aquesta va dir que allà no tenien ningú amb aquell nom i, finalment, no es va aconseguir aclarir si l'assumpte va ser un un invent dels blavers per a legitimar les seues teories o bé un intent de ridiculitzar-los. Encara que, potser, l'assumpte té més ramificacions de les que veiem a primera vista... i si resulta que en Bernard no era alemany? I si resulta que era... soviètic ? Aleshores la història canviaria substancialment... així, hagués passat la seva infantesa, adolescència i joventut fent coses de soviètics (que tampoc sé pas quines són) i s'hauria encarregat de vetllar per la "llengua moldava" que, de fet, és el romanès que es parla a Moldàvia i que durant l'època soviètica es va pretendre que fos una llengua diferent i se li va imposar l'alfabet ciríl·lic. Caiguda la Unió Soviètica tot va anar tornant a la normalitat, i qui sap si en Bernardov va saltar a l'antiga RDA i des d'allà (amb el nom canviat a Bernard) va seguir fent de les seves ?

I per si no fos prou gran la paranoia que acabo de crear basant-me en aquest personatge inventat... encara la puc fer més gran ! Així, després de ser descobert a mitjans d'anys 80 en Bernardov-Bernard es va amagar a l'Aragó, i allà es va dedicar a provar de fer plantacions d'enciams espigats a los Monegros sota el nom de Bernardo. Poc a poc es va fer a la seva nova terra amagatall fins que va ingressar al PAR, en concret a la seva divisió lingüística, des d'on va continuar fent de les seves ser el principal impulsor de la següent jugada...

Notícia Avui

Així que ja sabeu amics, no és que els blavers s'inventessin un filòleg alemany per a validar les seves teories, ni que els soviètics volguessin fer desapareixer els romanès a Moldàvia, ni tan sols que la catalanofòbia romanent al PP i al PAR vulguin atacar la llengua catalana fragmentant-la encara més... és que existeix un estrany ésser sobrenatural conegut com Bernard* i que volta pel món des de temps immemorials al qual li encanta fer aquesta mena de coses qui sap amb quin fosc propòsit...



Nota Personal : Millor cercar la part divertida de les rucades, no ?


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 27 de novembre del 2009

Un dia de fúria


(Encetem un micaco enfadat...)España i Catalunya

Ahir s'alçava el dia amb la publicació d'una editorial conjunta titulada "la dignitat de Catalunya" per part de dotze diaris catalans (en una maniobra sense precedents) defenent l'Estatut aprovat pel Parlament del Principat, el Congreso de los Diputados i pel poble del Principat en referèndum davant el molt més que probable pronunciament en contra per part del Tribunal Constitucional español. I seguint fidelment la Tercera llei o llei d'acció i reacció, "l'altre banda" no s'ha pogut estar de dir també la seva i el diari El Mundo, exercint una altra vegada d'avantguarda de l'espanyolisme més ranci, ha contestat ràpidament d'aquella forma prepotent que a mi particularment tan em toca els nassos i, de fet, me'ls ha tocat tan que avui he decidit que millor no practicar allò que faig de tant en tant de sintonitzar Intereconomia TV per a veure com escenifiquen els seus odis els representants mediàtics d'aquella España casposa intransigent i cavernícola que tan m'agradaria a mi tenir a un estat de distància. I dit això, i sabent que aquestes coses millor treure-les fora perquè a dins fan més mal que bé, voldria comentar allò que penso de tot plegat als següents punts.

· L'Estatut és una merda, així de senzill, més clar i català impossible. Ni obtenim un nou tipus de finançament més interessant com el que gaudeixen el País Basc o Navarra, ni obtenim noves competències transferides totalment sense control estatal i, en canvi, veiem que aquest control es present fins i tot en aspectes interns i en la definició i ús dels nostres símbols. Sembla ben bé un Estatut fet per a tapar-nos la boca mentre tot continua igual i estic segur que, per dins, això ho sabem fins i tot els senyors populas i altres espanyolistes en general.

· Coincideixo plenament en l'argumentació que ha fet en Vicent Partal i penso que "la dignitat de Catalunya" ja es va perdre quan van acceptar oblidar l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i van tramitar aquell que els hi va arribar fortament retallat i modificat des de Madrid. No seré jo qui defensi aquest Estatut aprovat finalment (del que he deixat molt clar el que en penso al punt anterior), però el que toca ara no es tan defensar una dignitat empassada fa temps sinó evitar la humiliació que representaria que després d'haver abaixat el cap i d'haver-se resignat amb les molles que ens volia donar l'amo ara vingui l'amo i ens digui que pensa que aquelles molles són encara massa per a nosaltres.

· El Parlament de Catalunya aprova un Estatut, aquest arriba a Madrid on es retallat de totes les formes possibles i retornat al Principat, on el fan seu, l'aproven i l'envien al Congreso de los Diputados, el qual al seu torn l'aprova permetent d'aquest forma que es convoqui un referèndum al Principat per a que la població en digui la seva i aquest finalment el torna per aprovar. I després d'haver fet tot això apareixen uns senyors que formen el Tribunal Constitucional español i que estan als seus càrrecs gràcies, sobretot, als dos principals partits espanyols i ens diuen que tot això no ha servit per a res perquè va més enllà de la Constitución. En resum, que seguin mitjans democràtics, pacífics, consensuats i a més segons les seves normes, i tot i així no aconseguim res de res. Aleshores, què hem de fer? Jo la resposta la tinc ben clara, i vosaltres?

· El Tribunal Constitucional pot decidir moltes coses de l'Estatut, pot dir si segons el seu parer qualsevol dels seus punts s'ajusta a la Constitución o no. Però una cosa es decidir que una cosa s'ajusta a la Constitución Española i una altra molt diferent dir que "és" aquella cosa. O sigui, El Constitucional té competències per a dir si la definició (ambigua en l'actual Estatut) de Catalunya com a nació té cabuda o no en el marc de la Constitución, però no té cap tipus de competències per a decidir si Catalunya és o no una nació. I no les té perquè això només ho podem decidir els catalans, una decisió que, per molt que els hi pesi, fa ja molts segles que vam prendre. No caiguem en la trampa d'atorgar-los unes competències sobre nosaltres que no tenen, i que mai de la vida poden tenir.

· N'estic fart. N'estic fart de fer pedagogia, que n'estic fart de que ataquin a la meva llengua, que n'estic fart que de qualsevol cosa que diem se'ns hi tirin al damunt, que n'estic fart de que no respectin els meus símbols ni la meva forma de pensar, que n'estic fart de que em diguin nacionalista per mostrar la meva bandera i ells no s'apliquin el mateix raonament quan ensenyen la seva sempre que poden, que n'estic fart que em demanin moderació quan el que volen realment és que calli, que n'estic fart que em diguin totalitari per defensar la meva llengua quan jo no obligo ningú a que la parli sinó a que m'entenguin a diferència del que fan molt d'ells, que n'estic fat d'haver d'escoltar cada Nadal allò del "boicot al cava catalán", que n'estic fart d'haver de llegir sempre els comentaris de l'estil "pues si quieren que se hagan independientes pero que no pidan nada, hacemos una muralla en la frontera y que se queden en su tierra, y que se olviden de la UE", que n'estic fart de tantes coses que necessitaria un blog sencer per a parlar-ne i és que ja n'estic realment fins al capdamunt.

· I, sobretot, n'estic fart de que ens fiquin amb nosaltres només per reivindicar de forma pacífica i democràtica allò que volem i que se'ns vulgui manipular amb titulars com el que m'ha fet explotar avui ...


Notícia El Mundo

... i més si recordo "perles" d'aquest diari com ara ...

Notícia el Mundo

... "Es imposible decir más falsedades con peor intención en menos espacio". Doncs no, ni molt menys, els de El Mundo particularment ens demostren que, en aquesta matèria, són capaços de superar-se cada dia més.

I per acabar només dir que si realment el que es vol es recuperar aquesta dignitat i no utilitzar de nou als catalans com a carn de canó en la guerra que mantenen en España socalistes i populars, queda força clar després de tot el que hem vist durant anys que la nostra única sortida és la independència. Encara hi ha algú que pensi que hi tenim lloc dins d'España sense renunciar a allò què som i que del no res des d'España es respectarà la nostra forma de pensar, la nostra llengua i la nostra forma de fer les coses ?



Nota Personal : Els de El Mundo anunciaven per avui "una respuesta" a l'editorial dels diaris principantins i molt em temo que seguirant tensant una corda que comença a estar massa tensada, avisats quedeu... Jo, per la meva part, aquest cap de setmana m'ho penso passar el millor que pugui i sense deixar que aquella colla de desgraciats em toquin el que no sona. Bon cap de setmana a tots !!


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 25 de novembre del 2009

dilluns, 23 de novembre del 2009

Amb el títol equivocat


(Encetem un micaco llegendari...)Entrada de Poblet

Un dels principals monuments del nostre país és el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, un monestir de l'ordre del Cister fundat a mitjans del segle XI i situat enmig en un indret deliciós als peus de les muntanyes de Prades. A més de significat artístic (fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1991) que ha tingut per a la nostra terra, aquest monestir també té un important significat simbòlic, ja que des del segle XIV esdevingué el panteó reial dels sobirans de la Corona d'Aragó.

I, com no podia ser d'altra manera en un lloc important en la història com és aquest, hi ha nombroses llegendes al voltant seu. Una d'elles diu que estava el sobirà Felip I d'Aragó (i II de Castella) de viatge i la seva ruta l'anava a fer passar per Poblet. Tal i com marcaven les costums de l'època va enviar un missatger per a comunicar-los a la gent del monestir que al dia següent hi faria nit allà. Dit i fet, el missatger reial es va posar de seguida en camí i al arribar al monestir va demanar per l'abat, que el rebré immediatament. Després de les pertinents i protocol·laries salutacions, el missatger va començar dient-li que venia de part del Rei d'Espanya, fet que provocà que l'abat li respongués immediatament amb un "No el conec!". Estupefacte el missatger, que no s'esperava aquella resposta, va comunicar-li, de nou, que el Rei d'Espanya arribaria el dia següent... i de nou obtingué la mateixa resposta per part de l'abat: "No el conec!".

El claustre de Poblet

Totalment desconcertat, i atemorit d'haver de transmetre a Felip I la contestació rebuda per part de l'abat de Poblet, el missatger es presentà davant del monarca i, molt inquiet i temorós, explicà al sobirà el succeït. el rei Felip se'l mirà i li contestà "Demà de bon matí torna a Poblet i anuncia l'arribada del Comte de Barcelona". I així fou com el missatger tornar de bon matí al monestir i, de nou, parlar amb l'abat, al qual digué : "Us anuncio l'arribada d'aquí unes hores del Comte de Barcelona al monestir per a passar la nit", a la qual l'abat respongué "Les portes del monestir s'obriran de bat a bat per rebre'l amb tots els honors que li corresponen".



Nota Aclaratoria : Diu la llegenda que, en aquella època, l'abat de Poblet era, alhora, el President de la Generalitat de Catalunya. I també cal dir que Poblet no era pas un monestir més del territori, ja que el Senyoriu de Poblet va arribar a ser un dels més extensos de Catalunya, només superat pel dels Comtes de Cardona, i aquest fet conferia a l'abat de Poblet un poder considerable. Aquest senyoriu incloïa sis baronies, una d'elles al País Valencià. Aquesta darrera ha mantingut fins avui dia en el nom de la població aquesta relació, ja que la vil·la s'anomena Quart de Poblet. I, per cert, just aquesta població dona nom a una de les portes de la muralla de la ciutat de València que encara romanen en peu: les Portes de Quart.


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 20 de novembre del 2009

El verí del gos


(Encetem un micaco investigador...)Feixistes

Diu un vell refrany d'origen jueu que "mort el gos morta la ràbia", tot i que la adaptació més nostrada ho varia una mica i ens diu que "morta la cuca mort el verí". Dons bé, avui és un dia d'aquells en que podem veure que aquests refranys no es poden aplicar en tots els cassos, ja que tot i que fa uns 34 anys que el gos (amb perdó pels gossos) es va morí, el seu verí encara continua entre nosaltres, enverinant gent plena de ràbia i d'aspecte molt variat.

I tot i haver passat, segons uns, una etapa anomenada "Transición" que diuen que va eliminar gran part del verí, la realitat és que en menys d'un any hem pogut llegir aquestes noticies enverinades relacionades amb una alcaldessa i l'ajuntament d'una gran ciutat, un jutge (i recordant també l'advocat de l'Estat del cas 'Arenys de Munt'), els presidents de les diputacions de València i Castelló de la Plana i, com no, la Conferència Episcopal !!

El País

Font: Público

Font: Levante-EMV

Font: Levante-EMV

Font: Levante-EMV

Font: El Periódico

... i recordant que encara tenim símbols enverinats per les nostres ciutats ...

Gallina de Lleida

Gallineta València

... tot i que, sembla que (aeleuia!!) finalment alguns desapareixeran ...

Font: El Periódico

... però, realment, la pregunta és : fins quan el verí seguirà entre nosaltres ?



Nota Personal: Una tardor estranyament càlida aquesta que vivim... en fi, bon cap de setmana a tothom !!


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!