(Encetem un micaco badaloní...)
, des de l'exterior només sembla una ciutat dormitori més d'aquestes que es van originar entre els anys
50 i
70 al voltant de
Barcelona per a aixoplugar a tots els nouvinguts, però els badalonins de tota la vida sabem que sota d'aquesta imatge s'amaga una població mil·lenària d'arrels iberes i romanes.
Avui voldria proposar-vos una passejada per aquella
Badalona que rarament surt als diaris, aquella
Badalona que va ser el nucli de la
Badalona que coneixem avui en dia, aquella
Badalona massa oblidada. Avui farem un tomb pel nucli vell de
Badalona, aquell indret on els cases tenen arrels romanes i medievals i on hi ha carrers estrets d'aquells on lluiten les ombres i el sol. Un indret conegut com
Dalt la Vila.
Comencem l'itinerari a la
Plaça de Barberà (punt 1) on podem veure dos dels edificis més significatius de
Dalt la Vila: l'església de Santa Maria i la
Torre Vella.
L'església de Santa Maria és un edifici construït al segle
XVIII damunt de l'anterior església romànica i es sospita que està edificada sobre un antic temple romà del segle
I. Va ser remodelada després de la
Guerra Civil Espanyola ja que els revolucionaris van decidir enderrocar-la completament l'any
1936.
La
Torre Vella ha estat la casa tradicional dels senyors feudals de
Badalona, tradicionalment els
Sant Climent, tot i que ha passat per les mans de varies de les famílies nobles més conegudes de la nostra terra com ara els
Pinós i els
Barberà. De fet, la
plaça de Barberà es va originar en terrenys donats al municipi per aquesta família al enderrocar la vella torre que formava part de la casa. Aquest edifici presenta una portalada renaixentista i un celler, una sala i diversos finestrals gòtics.
Prenem ara
el passatge de Barberà, a la dreta de
l'església de Santa Maria i sortim a
la plaça de l'Oli (punt 2), lloc on sembla que en època medieval havia un molí d'oli. En aquesta plaça podem veure un edifici actual d'aparença típica catalana i a la nostra dreta surt el
carrer Fluvià, d'origen medieval, el vell carrer que portava cap al
Maresme i cap al cementiri.
Seguim recte per la
plaça de l'Oli i a l'arribar al fina girem a la dreta, sortim al
carrer d'en Pujol. En aquest carrer, que fa baixada, podem trobar
les restes d'un conducte d'aigua romà (cal consultar al museu per saber quan es pot visitar) i les cases construïdes per la família
Pujol per als seus treballadors, cadascuna amb un esgrafiat diferent a la façana i que ja formen part del patrimoni badaloní.
Tornem sobre les nostres passes i anem a parar al
carrer d'en Lladó (punt 3), on a la planta baixa de dos moderns edificis podem trobar
les restes de dos domus romanes. Una d'elles està ja musealitzada i l'altra està en fase de musealització. En aquestes domus podem observar les diferents estàncies que hi havia i representacions dels mosaics, tot i que la majoria són reproduccions ja que els originals estan en diferents museus.
Seguim pel carrer d'en Lladó i a l'arribar al carrer de la Quintana Alta girem a l'esquerra i continuem per aquest carrer fins arribar al carrer Barcelona. Es sospita que la banda que ens queda a la dreta del carrer Quintana Alta era on s'aixecava la muralla romana i a la cruïlla amb el carrer Barcelona hi havia un portal (punt 4), el que donava pas al camí que portava a la Barcino romana. A la part baixa del carrer hi ha una escola que porta en aquell indret molts anys. Durant unes reformes al seu patí van aparèixer soterrades unes bales de canó llançades per fragates angleses durant la guerra del Francès, no sé sap ben bé perquè. En una altra casa d'aquest carrer van aparéixer més.
Agafem
carrer Barcelona amunt i a l'arribar al
carrer de les Eres, girem a la dreta i prenem aquest carrer, on podem observar les poques restes que queden del
teatre romà de Baetulo, restes que es volen arreglar i estudiar en un futur
(punt 5). També trobem una masia urbana reformada al segle
XVIII.
Seguint pel carrer de les Eres arribem al carrer de la Costa (punt 6), un altra dels carrer típics de la ciutat i que comunicava Dalt la Vila amb Baix Mar i la platja. Aquest carrer és conegut sobretot pel seu paviment particular.
Pujem pel carrer de la Costa i girem a mà esquerra per sortir a la plaça de la Constitució, centre de la vila medieval i la plaça més típica de Badalona (amb la seva típica font també) (punt 7), on estava ubicat originàriament la Casa de la Vila, motiu pel qual s'anomenava Plaça de la Vila. Se li va dir de la Constitució en record de la Constitució de Cadís de 1812 i es va colocar una plaça en llur record. Durant la guerra del Francès els francessos van arrancar aquesta placa.
Sortim de la plaça pel carrer de Vilamajor, un clar exemple de carrer medieval on no hi falta ni una capella, en aquest cas dedicada a Sant Miquel dels Sants.
On sortim a un altre dels carrer clàssics del barri, el carrer de Dalt (punt 8), on podem veure una casa amb finestra gòtica, l'única resta que ha quedat al lloc d'aquella època.
Girem a mà dreta fins arribar a davant de la rectoria (cantonada amb l'església) edificada al segle
XVII i on s'han trobat importants restes romanes, i girem de nou a la dreta i seguim recte fins sortir al damunt de l'escalinata de l'església, des d'on podem observar perfectament la porta gòtica de la
Torre Vella, on dos faunes aguanten l'escut dels
Sant Climent.
Travessem la plaça de Barberà i anem a la plaça de Font i Cussó, plaça que guarda sota seu les restes romanes d'una zona comercial i del decumanus, visitables des de no fa gaires anys. Des d'allà també és té una bona vista de la Torre Vella i del campanar de l'església.
Travessant la plaça, girem a la dreta pel carrer de les termes romanes i baixem fins al
Museu de Badalona, lloc on acabem el nostre recorregut i indret on podem aprofitar per visitar les restes de les termes romanes i les diferents peces trobades a la ciutat, com per exemple la
Venus de Badalona o la
Tabula Hospitalis, lloc on apareix per primera vegada la paraula
"baetulonensis" (badalonins).
Ací acabem la nostra passejada d'avui, però no és aquest l'únic aspecte de Badalona que s'hauria de conèixer, també val la pena donar una ullada a les masies que hi ha disperses per la zona de muntanya, testimoni d'una ruralització medieval que va arribar a ser més important que el nucli de la població, d'aquelles altres masies fortificades de prop de la costa testimoni del perillós que era viure a prop del mar durant molt temps i dels diferents poblats íbers que hi ha al voltant del territori. Badalona té més coses a descobrir, i a cuidar, del que sembla, tot i que, lamentablement, no s'ha sabut potenciar-les.
Nota Personal: Tot i no haver viscut al barri, sempre he tingut una relació especial amb ell, ja que, per exemple, la meva àvia va néixer i viure al carrer de Dalt, els meus pares es van casar a l'església de Santa Maria i el meu avi va estar treballant cuidant horts i jardins al carrer d'en Fluvià. Trobo que aquest barri, tot i estar degradat per construccions que no s'haurien d'haver fet mai, encara manté aquell aire de quan Badalona no era més que un petit poble entre el mar i la muntanya i que té força potencial. Lamentablement, aquest potencial no és del tipus que l'agrada al consistoribadaloní. Bon cap de setmana a tots !!
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Història i Llegendes
En primera persona
Miro, Penso, Opino
Per la xarxa
Escapades
