dimecres, 31 de desembre del 2008

Llums valencianes


(Encetem un micaco d'any nou...)Llums

De la mateixa manera que en el darrer apunt feia una breu passejada per una Ciutat Comtal nadalenca, aprofito ara per mostrar els guarniments nadalencs de la Ciutat del Túria. Comencem el passeig al carrer de la Corretgeria...

Corretgeria

... d'on sortim ràpidament a la Plaça de la Reina, amb la Seu i el Miquelet de fons ...

Plaça de la Reina

... seguim pel carrer de Sant Ferran, on està la llibreria 3 i 4 ...

Carrer Sant Ferran

... el carrer de Sant Vicent Màrtir ...

Carrer Sant Vicent

... el carrer de les Barques ...

Carrer de les Barques

... la magnífica vista que ofereix la Plaça de l'Ajuntament ...

Plaça de l'Ajuntament

... on podem trobar el mateix pessebre des de fa uns anys ...

Pessebre

... i on acabem la passejada gaudint de la preciositat de les llums de l'edifici de l'Ajuntament.

Ajuntament

Desig Personal: He estat uns quants dies sense connexió. Espero que tingueu tots una molt bona entrada d'any i que el 2009 sigui l'any en que molts dels vostres desitjos es facin realitat. Per cert, si no sabeu encara que possar-vos per aquesta nit, sempre podeu triar aquest model tan fashion ...

Fashion

Clickables

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 15 de desembre del 2008

Llums barcelonines


(Encetem un micaco nadalenc...)Llums

En aquests dies de llums i multituds, de llums nadalenques que guarneixen molts carrers de les nostres viles i de carrers plens a vessar de multituds que recerquen aquell regal que s'ajusti als seus propòsits, desitjos o necessitats, jo tinc un costum, que té a veure amb aquestes dies, aquestes llums i aquestes multituds. I és que a mi m'agrada força passejar pels centres de les nostres ciutats per poder gaudir d'aquestes llums, però no m'agraden gens les multituds. Així que el que faig és guardar-me un vespre-nit d'un dia laborable, prendre alguna cosa calenta a mig passejada i gaudir amb tranquil·litat d'uns carrers força transitables.

I això és el que vaig fer no gaire pel centre de la Ciutat Comtal, i vaig poder comprovar, tal com comentava el company Tobuushi, que seguint la mateixa tònica dels darrers anys, és una mica trista. Però això és millor mostrar-ho que contar-ho, així que tot seguit podeu veure com es veu l'Avinguda del Portal de l'Àngel, amb uns llums blancs i blaus que, personalment, trobo una mica freds...

Avinguda de l'Àngel

... Can Jorba i el carrer de Santa Anna, amb el mateix estil ...

Can Jorba

... la Fira de Santa Llúcia sense aglomeracions ...

Fira de Santa Llúcia

... el mercat de Santa Caterina amb aquella cosa horrorosa que algú va batejar com a "arbre ecològic", que ha costat un munt indecorós de diners ...

Santa Caterina

... el Palau de la Generalitat de Dalt, on es pot veure per la finestra un arbre nadalenc ...

Generalitat

... i que al davant seu té el tradicional pessebre, aquest any força senzill i clàssic ...

Pessebre

... els angelets del carrer Banys Vells ...

Banys Vells

... les llums blanques del carrer Petritxol ...

Petritxol

... el rètol del carrer del Carme ...

Carrer del Carme

... els guarniments de la Rambla ...

Rambla 1

Rambla 2

... el carrer Pelai i el Triangle ...

Carrer de Pelai

... i, per acabar, els tradicionals guarniments de El Corte Inglés de la plaça Catalunya i la Ronda de Sant Pere ...

Corte Inglés

... tot i que, haig de confessar, a mi unes de les llums que més m'agraden de Barcelona, sigui l'època que sigui, són aquestes ...

Plaça del Rei de nit

Nota Personal: Com estic en una època de vacances que comporta una activitat blocaire irregular, tan escriptora com lectora, aprofito per a desitjar-vos unes molt bones festes i una molt bona entrada d'any.

Clickables

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 10 de desembre del 2008

Mori el Borbó


(Encetem un micaco polèmic...)Borbons

Cap de setmana llarg i amb polèmica, cosa gens estranya a la nostra terra quan es parlen de símbols espanyols. I és que per molt que agradés a determinats sectors que a les terres catalanes passés com a certs pobles d'Extremadura on per aquestes dades els xiquets llancen jocs d'artifici acompanyats de crits de "viva la constitución" el cert és que aquesta Constitución no deixa de ser una més de les eines repressives que utilitzen els espanyolistes, siguin del color que siguin, contra les aspiracions dels integrants d'un poble oprimit.

En aquesta ocasió la guspira que ha fet saltar les ires espanyolistes ha estat la frase "Viva la república, mori el Borbó" amb que el republicà Joan Tardà va concloure un acte de les JERC. Amb això ja va haver-hi prou perquè diferents mitjans de comunicació, i la quasi totalitat de partits polítics, saltessin al damunt seu. Des del sempre disposat a ficar-se amb Catalunya i els catalans des de la seva edició digital 20 minutos fins al "comprensiu" sr. Bono. Tal rebombori ha fet que el sr. Tardà matisés les seves paraules quasi immediatament, però de poca cosa ha servit, ja que els populars siutadans (volia dir els populars i els siutadans, en què estaria jo pensant...) ja l'estan acusant de tot l'imaginable i fins i tot han demanat que actuï (com no) l'Audiendia Nacional, aquell curiós tribunal especialitzat darrerament a tractar injuries a la corona espanyola i que, a aquest pas, qualsevol dia d'aquests cridaran a declarar a en Peñafiel.

No és que estigui jo en contra de que els senyors d'Esquerra tinguin aquestes idees en ment, penso que les haurien de tenir, i més sovint, ja que pocs dies abans podíem llegir que volien que el Rei d'Espanya parlés català i que l'exèrcit espanyol l'ensenyés als militars, cosa, per a mi, contradictòria amb la proclama del sr . Tardà. Crec sincerament que els republicans necessiten més coherència i saber cap a on volen anar, no es pot voler la independència i al mateix temps demanar al Reino de España que es faci seus els nostres símbols. Tal com diu aquella dita no es pot anar a misa i repicar alhora. En tot cas, també cal dir que els populars i el sr. Tardà no es poden veure gaire, només cal recordar que fa un temps van tenir una altra moguda, ja que al Congreso Español els va dir "Vostès no tenen cap credibilitat moral mentre tinguin de president d'honor Fraga Iribarne tacat de sang".

I parlant de dites, hi ha que veure com afecta el pas del temps a algunes d'aquestes dites, coses dels temps políticament correctes d'avui en dia. Per això, en part, ha hagut tan de xivarri en aquest cas, perquè, sincerament, algú pensa seriosament que el sr. Tardà desitja la mort de cap persona? Jo no ho crec, però la dita és aixíí, tal com la va pronunciar, i simbolitza en un borbó concret tots els patiments causats per culpa d'aquest llinatge. I tot i que faci referència a un avantpassat del borbó contemporani, la veritat és que aquest tampoc no ha fet pas gaires mèrits per a que els catalans el tinguem en gran simpatia (això segurament ve de família), i només cal recordar allò de "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes" (i això que respecte de quin era l'idioma de Cervantes sembla ser que en podríem parlar una mica...)

El temps afecta a les frases com afecte a les persones, i els canvis a la societat fa que aquestes canviïn de significat. A mi em costa realment imaginar-me que quan en Bono, En Montilla o en Zapatero canten la Internacional es creguin de debò allò de "cambiemos el mundo de base hundiendo al imperio burgués." (què pensaria l'amic Obama!!!). I ningú no s'escandalitza pas, ja que els temps canvien i els socialistes de començament del segle XXI no són els mateixos socialistes de començament del segle XX. Tampoc es poden agafar aquestes frases de forma literal, en cas contrari ens podríem espantar del sr. Aznar i el seu "vaya coñazo que he soltao" en el Parlament Europeu. En tot cas, no estaria de més advertir que un altre cas d'aquest el podem trobar cada 25 d'abril al País Valencià. Seria bo fer notar que si hom escolta a gent cantant pel carrer "... i si no l'empara, el Nostre Senyor, tallarem la cua, a Felip de Borbó" no són pas un grupet d'incontrolats que li volen fer una operació de fimosi en viu al "heredero" ni tampoc una organització cansada de haver de mantenir més borbonets... només és la lletra d'una cançó tradicional del país. No estaria de més advertir a laAudiencia Nacional d'aquest fet, més que res per evitar detencions massives.

Però el que més m'ha agradat a mi de tot aquest assumpte ha estat el que vaig llegir del sr. Bono, on aquest assegurava que ell disculpava a Tardà, tot i que va indicar que el caràcter "primari" del republicà no l'ha de portar a faltar al respecte al Rei. Bono, aquest gran diplomàtic, aquesta persona gens primària que mai es fica amb els altres, siguin quines siguin les seves idees, disculpava al brètol Tardà !! Què maco ell, si en el fons és un tros de pa...

Nota Complementaria: Crec que no estaria de més afegir alguns dels comentaris del sr. Bono, com aquest o bé aquest, tot i que quan sento a parlar d'aquest personatge no me'n puc estar d'en recordar-me d'aquest acudit. Tampoc estaria de més fer notar la defensa tancada que de la Constitución Española fa el Partido Popular, que bé podriem qualificar de símptome del convers, ja que, recordem, el seu partit mare, Alianza Popular, es va abstenir quan la van aprovar al Congreso Español.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Fonts

divendres, 5 de desembre del 2008

El tresor de l'illa del roure


(Encetem un micaco pirata...)Pirata

Sobre els pirates s'ha parlat molt darrerament, des de dos vessants ben diferents. Per una banda tenim els pirates en la seva versió més clàssica, encarnats pels grups que assalten i segresten vaixells davant de les costes de l'ex-estat de Somàlia i que ha fet saltar l'alarma de gran part de la comunitat internacional que ha reaccionat també de la forma clàssica, enviant vaixells militars per a garantir la protecció dels vaixells que naveguen per aquelles aigües. D'altra banda tenim la pirateria digital, aquella en la qual, recordem, certs personatges es lucren venent còpies de productes dels que no tenen els drets d'autor. I cal deixar clar això de "és lucren" perquè sense aquest fet no hi ha pirateria, cosa que el Ministerio de Cultura no sembla tenir gaire clar quan es dedica a barrejar el temes de pirateria i programes p2p mentre inverteix diner públic en campanyes orientades a defensar els punts de vista de certs "lobbys" privats que volen influenciar al govern per a que dicti lleis en llur benefici.

En tot cas avui no parlaré ni d'uns ni d'uns altres, sinó dels pirates antics, d'aquells de les potes de fusta, dels lloro a l'espatlla, de les botelles de rom i de les illes del tresor. I mireu, justament ens centrarem a una illa amb tresor (o presumpte tresor), i per fer-ho hem de deixar enreda les càlides aigües del Carib i hem de viatjar fins a les fredes aigües de l'Atlàntic Nord, concretament a les costes de Nova Escòcia, lloc on està el nostre destí, la Illa del Roure (Oak Island).

Mapa de l'illa

La nostra història comença un estiu de 1795, quan el jove Daniel McGinnis va anar a passejar fins a la deshabitada Illa del Roure. Passejant entre els seus vells roures un d'aquests arbres li va cridar l'atenció, ja que una de les seves branques estava tallada i d'ella penjava una vella politja de vaixell, a més el terreny a sota de la branca semblava que s'havia remogut. L'idea d'haver descobert el possible amagatall va fer que tornés ràpidament al continent i demanés l'ajuda a dos amics seus, Paul Smith i Antonhy Vaughan. Els tres, equipats amb pics i pales, van tornar disposats a cavar sota el vell roure.

Van començar a cavar i a uns 60 cm de profunditat van trobar una capa de pedres de llosa, van treure les pedres i van seguir cavant i als 3 m de profunditat van trobar una plataforma de troncs de roure, obstacle que van tornar a superar per, de nou, trobar-ne una altra una plataforma de roures idèntica als 6 m de profunditat. Esgotats, van marcar el lloc amb el pensament de tornar-hi un altre dia.

Pou del tresor

Però aviat es va estendre el rumor de que a l'illa havia un tresor i un home de negocis va decidir organitzar una expedició per a continuar l'excavació. A mesura que els seus homes cavaven van anant trobant més plataformes de roures cada tres metres, però també van trobar capes de carbó vegetal i fibra de coco. A l'arribar als trenta metres es van trobar una inusual pedra amb caràcters estrany i a partir d'aquesta profunditat es va començar a notar que el fons del pou es començava a omplir d'humitat, tanta que al dia següent l'aigua va inundar els darrers 10 metres del pou. Una representació de la pedra trobada la podeu veure en la foto d'aquí sota.

Pedra del Pou

La recerca va quedar pausada fins a l'any 1849 en que una nova expedició va trobar l'origen de l'aigua que inundava el pou, i era un origen certament inesperat, ja que provenia d'una platja artificial. A partir d'aleshores es van anant succeint les expedicions que sembla ser han anat descobrint diferents objectes, des de trossos de pergamí fins a fusta del segle XVI i tota sort d'objectes curiosos dels que no es saben gaires coses ja que ho bé s'han perdut o bé s'han robat. Al mateix temps, en la seva ràpida recerca de resultats també han destruït nombroses proves, pistes i indicacions que es trobaven a l'illa i que, potser haguessin pogut aportar una mica de llum a tot aquest misteri. Com a curiositat cal indicar que un dels membres de l'expedició de 1909 va ser el mismíssim Franklin Delano Roosevelt. Per la seva part, des de la vessant més escèptica, s'assegura que aquest pou no és més que una dolina d'origen natural, mitificada per les nombroses històries de tresors pirates de la regió.

Respecte l'origen del tresor, s'han generat infinitat de teories: des de que l'illa amagava el tresor secret dels templers (on figuraria el Sant Grial) que aquests cavallers haurien aconseguit treure de França durant a la seva persecució. Una altra de les possibilitats que apunten és que sigui un autentic tresor pirata, del que es barallen diferents propietaris com seria el Capità Kidd o sir Francis Drake. Una altra de les teories és que fos l'enterrament d'un tresor d'origen militar, ja sigui per les forces britàniques durant la Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica ja sigui per les tropes franceses durant les guerres Franco-índies. Una altra teoria apunta a que aquell lloc és on estan amagades les joies de la reina Maria Antonieta. Altres teories apunten a que en realitat és una mena d'arxiu on es van guardar manuscrist secrets del filòsof Francis Bacon. Com es pot veure, de teories hi ha de tots gustos i colors.

I per acabar, tot tresor mític ha de tenir una llegenda al seu voltant i aquest no és pas l'excepció. Si de fet ja es comenta que per l'illa no és inhabitual veure fantasmes de soldats anglesos del segle XVIII, hi ha una llegenda que assegura que fins que no morin set persones durant la recerca no es podrà recuperar el tresor. De moment, ja n'han mort sis...

Nota Personal: Bon cap de setmana llarg a tothom!! El meu és una mica més llarg... ja que no tornaré a la feina fins després de reis!!

Fonts

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 3 de desembre del 2008

Un pont molt llunyà


(Encetem un micaco pontístic...)Ponts

En setembre de 1944 els aliats van llançar una gran operació d'efectius aerotransportats sobre les terres dels Països Baixos. Aquesta operació, anomenada Market Gardem tenia com objectiu capturar una sèrie de ponts estratègics que permetessin crear un passadís per superar el Rin, darrer obstacle per entrar a Alemanya. L'operació va ser un fracàs absolut al no poder capturar el pont d'Arnhem i va suposar que la guerra durés a Europa gairebé un any més. El desenvolupament d'aquesta operació es va reflectir bastant fidelment a la gran superproducció "Un pont massa llunyà" inspirat en un llibre del mateix títol de l'escriptor Cornelius Ryan.

Seixanta quatre anys després, a Badalona també tenim problemes amb ponts llunyans. La ciutat del Barcelonès Nord pateix dos grans barreres provocades per les infraestructures de comunicació: la autopista del Maresme i la via fèrria. Aquesta darrera separa la ciutat de la platja i, per sortejar-la, s'han fet diversos ponts i passos subterranis. Fa vint anys, la situació d'aquestes infraestructures era la següent ...

Ponts del Gorg - 1990

... havien tres ponts més o menys repartits de forma uniforme. Un d'ells (el pont etiquetat com 1, l'antic pont de la Cros) permetia fins i tot el pas de vehicles. Amb la construcció del port esportiu i la planejada reordenació del barri del Gorg això va canviar, i la situació que patim des de fa uns cinc anys aproximadament és ...

Ponts del Gorg - 2008

... on dels tres antics ponts, dos han desaparegut i s'ha realitzat un nou pas subterrani (etiquetat com a 3). Com podem observar, els ponts s'han desplaçat cap al centre de la ciutat (el nord) i ha obligat a la gent que vivim al sud a fer una gran volta si volem travessar les vies amb seguretat. Voldria destacar el pont etiquetat com a 2. Aquest pont és un vell pont de metall sobre pilars d'obra...

Pont del tren al Gorg

... aquest pont, en evident mal estat de conservació, i que l'Ajuntament hauria de restaurar quan abans millor, ja que és quasi centenari (té 96 anys) segons indica una vella placa oblidada que podem veure a un dels seus pilars...

Placa del Pont

... de fet, aquest pont tenia un de bessó (etiquetat a la primera foto com a 2) ja desaparegut a causa de les obres de remodelació del barri del Gorg. I penso jo que aquesta mena de patrimoni és el que una ciutat ha de cuidar i no es pot permetre que desaparegui, sobretot veient el cas de la ciutat del costat que vol conservar unes horroroses xemeneies de formigó armat de menys de cinquanta anys.

Al darrer mapa de la zona també hi ha una zona marcada com a color blau... aquesta marca correspon a les obres d'un nou pont, tan per vianants com per a vehicles, segons ens informa un cartell a la zona d'obres...

Gràfic Pont

... on també diu que les obres acabarien en agost de 2008... i bé, això no és del tot exacte, ja que en novembre de 2008 l'aspecte de les obres és...

Obres pont 1

Obres Pont 2

... i això és culpa (fora bromes) de l'actual crisi, ja que l'empresa adjudicatària ha presentat suspensió de pagaments. I és que l'actual crisi ha pegat molt fort en aquesta zona de la ciutat, només cal que us fixeu en els descampats que hi ha en els plànols de més amunt). Què això era difícil de preveure? doncs no ho sé, però si sé que no és bona idea deixar la major part del pes del desenvolupament de l'urbanisme d'una ciutat damunt empreses privades, que és precisament el que ha fet l'Ajuntament i el que és sol fer històricament a la meva ciutat. I per això, en gran part, estem com estem, o sigui, sense un pont centenari, amb un pas elevat situat a la quinta forca i amb una zona totalment degradada que no es sap ben bé quan s'arreglarà del tot.

Imatges Clickables

Fonts

Nota fotogràfica: Una imatge de la platja després de la tempesta...

Plata en tardor

Me'n vaig al badiu...



Visca la terra !!