dilluns, 7 de setembre de 2009

La revolució dels petits gestos


(Encetem un micaco consultiu...)Consulta

Hi ha vegades en que diferents conceptes es relacionen en el temps de forma curiosa. Fa uns mesos que podem veure una publicitat de la Generalitat de Dalt amb el lema "la revolució dels petits gestos"... i ara l'atzar sembla voler donar-li al lema un significat molt més literal del que els impulsors de la campanya tenien en ment... però comencem per les coses petites. Arenys de Munt és un petit poble del Maresme, un petit poble que vol fer una petita consulta, una petita consulta que està tenint una gran repercussió.

A aquestes alçades suposo que ja sabreu tots que a Arenys de Munt (Maresme) l'ajuntament vol donar suport a una consulta popular sobre la independència del Principat impulsada per una organització social local. També sabreu tota la polèmica que ha envoltat aquest fet, des de la denúncia del Govern Espanyol, a la prohibició d'una jutgessa a que l'ajuntament hi doni suport i a la manifestació de la Falange. Però no estaria de més aturar-nos un moments als arguments utilitzats en contra: el senyor Miquel Iceta, del PSOEc ens recorda "la competència exclusiva de l'Estat per convocar referèndums sobre qüestions d'especial transcendència política, així com consultes populars municipals", argument utilitzat també per populars, siutadanos i Govern Espanyol. Així mateix, el sr. Iceta també ens recorda que "ens hem d'acostumar que hi ha unes regles del joc".

Curiós que un senyor del PSOEc ens recordi la competència de l'Estat en referèndums, quan no fa pas gaire un alcalde del seu partit en va realitzar un a Sant Adrià del Besòs (Barcelonès) (un de bastant "dirigit" cal recordar) sense que, en aquell moment, ningú al seu partit se'n recordés de que no tenien competències per a fer-ho. Però no només els socialistes han violat la Constitución en aquest aspecte, els ultra-constitutional-boys del Partido Popular també ho han fet, concretament al País Valencià, a Torrent (Horta Sud). En aquest l'alcaldessa ho va justificar per les reiterades peticions que li feien els ciutadans d'aquella població per a canviar el nom a l'Avinguda del País Valencià... doncs bé, aquella reiteració de que feia gala l'alcaldessa va quedar ben demostrada al veure que de 53.000 persones van anar a votar només 1.960 i d'elles 957 s'oposaven al canvi. Com d'opcions favorables al canvi hi havia més d'una (una per cada nom proposat), l'opció amb més vots va ser... la de no canviar el nom! Tot i així, i en una clara demostració (una altra) de la "democràcia" que practica el PP, van sumar els vots de totes les opcions en contra i van dir que aquella havia estat l'opció més votada (quan en realitat era més d'una...) i que en setembre farien una altra consulta per a decidir el nou nom.

Acabem de veure que les consultes populars per part dels ajuntaments no són, ni molt menys, estranyes ni molt menys denunciades. De fet, els dos principals partits que ara es queixen n'han fet i no s'ha acabat l'Estat... quin és el problema ara? "Les regles del joc" que diu el sr. Iceta ?

Té raó el sr. Iceta que la convivència entre diferents ideologies dins d'una societat democràtica és, sovint, el resultat de l'acceptació per totes les parts d'unes determinades regles de joc. Contra allò que hom podria pensar, i sempre dins d'aquest marc, la possibilitat de crispació i de conflicte no té, generalment, el seu origen en que una o més ideologies deixin d'acatar les regles (més que res per l'acceptació negativa que el conjunt de la societat tindria d'elles) sinó en les maniobres més o menys dissimulades per part d'algun col·lectiu per a fer que, a la pràctica (i tàcitament acceptades per molts), existeixin més d'un conjunt d'aquestes regles: unes aplicades a les ideologies del col·lectiu esmentat i unes altres per a la resta. Aleshores el problema no és acceptar les regles del joc, el problema és *voler fer acceptar* als altres unes regles diferents.

Perquè anem a allò que cou: Una de les coses que cou és *la pregunta*. I per això hi ha tot aquests rebombori. A un estat realment democràtic, no hi hauria d'haver cap diferència entre que els torrentins votin pel nom d'un carrer, els adriadencs per si conserven o no les (horroroses) xemeneies de la FECSA i que la gent d'Arenys de Munt doni la seva opinió sobre l'eventual independència del Principat. Però si tenim en compte que vivim a un Estat on cremar una determinada bandera és delicte i cremar una altra no, on xiular a un determinat himne comporta una denúncia al jutjat i xiular a un altre no, on saber un determinat idioma és obligatori i saber un altre no.... què podem esperar?

Però el que cou encara més és que ara és Arenys de Munt, però demà pot ser Seròs... i passat? Què passaria si, de sobte, nombrosos municipis del Principat comencen a fer públic allò que pensen majoritàriament els seus ciutadans sobre una possible independència d'Espanya? Doncs que seria, realment, "una revolució dels petits gestos" i que deixaria en forta evidència a una sempre esmentada democràcia amb peus de fang incapaç d'entendre i assimilar allò que, lliurement, escolleix part de la seva població.



Nota Informativa: Dels populars i dels Siutadanos no n'he parlat gaire, però penso que no hi ha gran cosa a dir d'aquests "demòcrates" més favorables a que els feixistes de la Falange puguin desfilar que de que es realitzi una consulta popular no vinculant dins d'una democràcia.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

6 comentaris:

vullunfestuc ha dit...

I és que es demostra una vegada més la incompetència del govern espanyol, que converteix un petit gest en una veritable revolució pel simple fet de causar-los urticària tot el que soni independentista.
L'Iceta diu que la convivència ve per l'acceptació per part de tots d'unes regles del joc. Curiós que no digui qui hauria de decidir aquestes regles i qui les decideix veritablement.
Et recomano un apunt al bloc d'en Titot Canvi de Joc .

Apa,

Bentornat per cert!

Joana ha dit...

Quan aquest agost vaig veure els papers i pancartes a la riera d'Arenys de Munt, em va semblar divertit i vaig pensar en quin seria el resultat. Em va venir al cap que no havia sentit res de res ni en diaris, ni a la ràdio ni a "la TV3", però no va trigar gaire en sortir tot i no deixar de sentir comentaris insofribles. Potser els agafa la por de que Arenys ja no és tan petit i si el veí de Mar que encara és més gran s'encomana? i així com si fos una taca de petroli pel mar. Si, vivim en una democràcia un xic estranya per dir-ho d'alguna manera, mai no ho entenc.

Anna ha dit...

jeje, m'ha fet molta gràcia que hagis utilitzat el lema dels petits gestos. M'encanta l'anunci, i encara més aquest post! Per quan aquest petit gest a Barcelona?

Alalluna ha dit...

El grup d'Esquerra Unida en l'Ajuntament de Guadalajara va fer una petició el maig, subscrita pel PSOE, per eliminar la simbologia de la dictadura a la capital. L'alcalde va decidir llavors sotmetre a consulta la modificació de la llista de carrers franquista. Per a això, va enviar un escrit als 480 veïns que resideixen als quatre carrers per als quals es demanava un canvi: Travessia i Carrer de Germans Ros Emperador, de Gutiérrez Orejón i Plaça Capità Boixareu Rivera.

Un 96% dels enquestats no vol canviar el nom de cap carrer. De 272 respostes que ha rebut l'Ajuntament de Guadalajara, només 12 recolzen que la seva via es cridi d'una altra manera.

Segons l'alcalde de Guadalajara, un número elevat dels ciutadans consultats demanava a les seves cartes que els polítics «es dediquin a coses importants» i no a causar molèsties amb aquest tipus d'iniciatives.

En declaracions a El Mundo, Román matisa que no ha estat un referèndum com a tal el que ha dut a terme, «sinó una consulta als veïns que més afectats es poden veure pel canvi de direcció, targetes o locals d'oficines». A més, recorda que el 1983 ja hi va haver «un canvi massiu» de noms en la llista de carrers de Guadalajara, i que «no és necessari reobrir noves ferides que la Constitució va deixar tancades».

IU ha anunciat que sospesa recórrer als tribunals. El seu portaveu municipal, José Luis Maximiliano, subratlla que l'alcalde incompleix l'article 15 de la Llei de memòria Històrica, és «una burla» apel·lar a un jutge per complir una llei aprovada en el Parlament... El problema no és acceptar les regles del joc, el problema és *voler fer acceptar* als altres unes regles diferents.

La pregunta és: Per què el PP rebutja que l'alcalde d'Arenys de Munt faci un referèndum a favor de la independència de Catalunya i sí ho fa a Guadalajara amb els carrers franquistas?».

Algú té una resposta?, suposo que tot es redueix a una paraula, por, por a que un resultat pugui posar de manifest que l'Estat no és tan sòlid com aparenta ser, por a que existeixi aquesta possibilitat i sigui com un "llumí" que prengui el foc. En el fons això dels referendums no deixa de ser un mitjà més per posar "arguments" a una decisió presa per endavant. Una cosa de què valer-se per ser "políticament" correcte. Una cosa que no serveix per escoltar al poble sinó per fer com que l'escoltes. Una cosa que perd tot el seu sentit per la forma en la qual s'utilitza, per tant, una cosa absurda.

Carquinyol ha dit...

Vullunfestuc: Molt interessant l'apunt d'en Titot.

Joana: Realment, Arenys de Munt no és un poble tan petit... però per a relacionar-ho amb allò dels "petits gestos" havia de jugar una mica amb el terme !! ;)

Anna: A Barcelona? Ja voldria jo, ja... i a Badalona també... tot i intuir el resultat !!

Alalluna: Només hi ha una petita diferència entre uns referèndums i uns altres: El PP els fa servir com a excusa per a no complir amb la llei perquè saps quin serà el resultat (tot i que en el cas de Torrent li va eixir el tret per la culata però, igualment, va fer el que va voler). En canvi, a Arenys de Munt no està clar quin serà el resultat, pot sortir perfectament que no, i al no ser vinculant no obliga a ningú a fer res.

Met ha dit...

Espanya té por a la democràcia, que tant malatissament es posa a la boca confonent-la amb constitucionalitat.

Però bé, l'ajuntament d'Arenys ha acatat la sentència, que no vol dir estar-hi d'acord. Els organitzadors han complert les lleis, sinó la justícia l'hagués prohibit la consulta...
Les lleis, com diu l'Iceta, són les regles del joc i per tant cal complir-les. Però no cal oblidar que les lleis que no serveixen tard o d'hora acaben sent canviades/modificades o directament ultrapassades per l'evolució de la societat que suposadament serveixen.

Arenys ha fet un pas petit, però molt significatiu. De mica en mica...

Publica un comentari a l'entrada