dijous, 31 de març del 2016

Setmana Santa 2016

Aquest és el típic apunt de després de les vacantes de Setmana Santa, un recull de fotografíes fetes durant aquests dies de descans. De nou, vam estar al País Valencià amb la família i van aprofitar per descansar i relaxar-nos, ja que fins als nous dies de descans haurà de passar molt de temps !

Refugi
Orangina
Vall dels Alcalans
Crepuscle
Cabrit
Oceanogràfic
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 14 de març del 2016

El Montjuïc de Badalona

 

(Encetem un micaco badaloní...)

Montjuïc és una de les icones de Barcelona, una muntanya al costat del mar plena de pins, amb restes arqueològiques i que va ser ocupada durant molt temps per militars. Doncs bé, a Badalona també tenim un cas pràcticament igual, i com a Badalona tot és més petit, la muntanya també ho és. S'anomena Turó d'en Caritg i està situada entre els barris de La Salut, Can Claris i Sistrells, al tocar de l'autopista de Mataró i no gaire lluny del mar, tot i no estar a tocar com en el cas del Montjuïc barceloní.

Mapa situació Turó d'en Caritg

Abans del gran creixement que va patir Badalona aquest petit turó (uns 60 m actualment) estava envoltada de camps de conreu i boscos de pins. Un ramal de la Via Augusta passa a prop i es van trobar restes d'una necròpoli paleocristiana. Més tard, es va utilitzar el turó per obtenir argiles per les bòbiles, operacions que van fer desaparèixer les restes arqueològiques.

Detall Parc

L'any 1898 amb motiu de la Guerra Hispanoamericana es van instal·lar unes unitats d'artilleria al turó per defensar-se d'un possible atac naval, no es van arribar a utilitzar però si que ho van fer durant la Guerra Civil Espanyola. Els militars s'hi van estar gairebé fins poc abans de l'any 1990 quan es va inaugurar el Parc del Turó Caritg que hi ha avui en dia. Encara avui podem trobar les restes dels búnquers on es situaven els canons.

Restes de búnquers Restes de búnquers

El Parc actual combina una petita part forestal, amb camins i terrasses amb bancs per descansar o per a que juguin els nens. Ofereix vistes al mar i a la ciutat entre els pins, i una bona panoràmica sobretot de Barcelona, ja que bona part del nord Badalona queda amagada per l'orografia i la vegetació del turó. També es pot veure molt bé tota la Serralada de Marina.

Vistes al litoral

Lamentablement el parc ofereix un pobre estat de conservació, amb elements i escales trencades, brutícia i pintades. Seria molt fàcil dir que tot això és culpa de l'Ajuntament (de l'actual i dels anteriors), i tot i que potser si que caldria que des del consistori es dediquessin més esforços no és menys cert que la manca de civisme d'una part dels seus usuaris també té bona part de culpa, cosa que no deixa de ser curiosa saben que al capdamunt del turó està situada la comissaria de la Guàrdia Urbana de la ciutat.

Detall escales Vistes a la ciutat

Segurament amb un replantejament i obres de millora Badalona recuperaria per a la seva zona sud un magnífic parc que podria ser el contrapès al meravellós parc de de Can Solei de la seva zona nord.

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 10 de març del 2016

Per terra, mar i aire

(Encetem un micaco espoliat…)

Fa pocs dies des de la Unió Europea ens va arribar una bona notícia des del Parlament Europeu: A partir d'ara les taxes de cada port les haurà de fixar l'organisme gestor del port. Això fins ara no era així a Espanya, ja que aquestes tarifes les definia Puertos del Estado. No només això, sinó que Puertos del Estado té la intenció de fer un fons comú per a que aquells ports amb beneficis aportessin fins els 50% dels mateixos per 'ajudar' als ports deficitàries. I qui és el port que més hauria d'aportar? Sí, el de Barcelona. De moment sembla que això no serà així, però sembla ser que la idea no està descartada del tot. I tot que la normativa europea podria ser un cop dur al centralisme espanyol, segur que aquests ja estan estudiant com canviar la seva legalitat per a parar el cop.

A aquest espoli, (perdó, solidaritat… ) que patim per via marítima hem de sumar el que patim per via aèria: L’any 2014 Barcelona El Prat va obtenir fins a 12 vegades més beneficis que Madrid - Barajas - Adolfo Suárez i suposava el 52% dels beneficis que obtenia AENA. Què fan amb els diners dels beneficis no ho tinc gens clar, tot i que invertir-los en l'aeroport que més genera crec que no gaire. I recordem que fa uns anys al Parlament Europeu es va aprovar un document on es denunciava les males arts d'Espanya respecte a l'aeroport de El Prat ja que Barajas tenia un tracte de favor en els acords bilaterals que signa Espanya per a fer rutes aèries.

I si per mar i aire no n'hi hagués prou, també tenim incidències per terra. Primer per l'escandalòs tema de l'AP-7, la principal vies de comerç i comunicació del litoral mediterrani i que és de pagament a diferència de moltes altres de l'Estat. I segon pel etern tema del Corredor Mediterrani, aquest eix de comunicació considerat prioritari per la Unió Europea i que connecta una part significativa de l'activitat econòmica i social de l’Estat i que és paralitzat de forma continua i reiterada pel Gobierno Español, que prefereix dedicar les inversions en altres eixos o en les famoses línies d'AVE.

Per terra, mar i aire patim la gestió interessada d'un Estat que tenim en contra. No va sent hora de canviar tot això ? Quantes polítiques socials es podrien fer amb tots aquests diners ?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 7 de març del 2016

Novetats des de l'Illa del Roure

(Encetem un micaco cercador de tresors…)

Fa més de set anys (coi, mira que passa el temps ràpid, eh) publicava un apunt sobre una curiosa illa de Nova Escòcia on s'ha estat cercant un mític tresors des de fa més de 200 anys. De fet és un d'aquells clàssics temes recurrents de les publicacions de temàtica paranormal que de tant en tant li dediquen articles on es promet molt però no s'ofereix res de nou.

Però els darrers anys sí que hi ha hagut novetats, de fet una de ben curiosa: Han fet una sèrie de televisió sobre el tema. La sèrie, produïda pel History Channel, s'anomena 'The Curse of Oak Island'. És una mena de 'reallity' que segueix les peripècies de dos germans dedicats a cercar el mític tresor que s'assegura que hi ha en aquella illa, seguint totes les pistes d'anteriors cercadors i totes les teories, per molt boges que siguin, que pretenen explicar què és el que hi ha i qui ho va portar allà. Porten ja tres temporades i a hores d'ara no es sap si hi haurà una quarta.

The Curse of Oak Island Logo

Per a que us feu una idea del format de la sèrie és un d'aquells típics documentals que segueixen el que fan determinades persones que, de tant en tant, expliquen les seves impressions en primera persona. També són d'aquells on hi ha moltes coses que es tornen a repetir d'episodis anteriors, el que fa que més o menys el 50% d'un episodi siguin coses ja dites en ocasions anteriors, molt sovint de forma literal.

No espereu un treball rigorós de recerca arqueològica, ni ho és ni ho plantegen com a tal, ells són cercatresors i la història, tot i sí que hi apareix, no és l'eix primordial. De fet, podem trobar coses tan dispars com fenicis, Francis Bacon, Montsegur, pirates espanyols, templers, maçons, Rennes-le-Chateau, l'Arca de l'Aliança, nadius nord-americans i moltes coses més totes juntes. Per ser justos, els protagonistes no defenen cap de les versions ni realitzen cap hipòtesis, només escolten totes les que els hi arriben per estrambòtiques que siguin mentre realitzen les seves feines de recerca.

Com exemple un dels darrers detalls: es va anunciar que s'havia trobat… una espasa romana ! La notícia així tal qual semblaria una bomba, però clar… no és tal qual. De fet, el que havia passat és que s'havia fet públic que fa uns anys unes persones havien trobat a prop d'allà al fons del mar (diuen) una espasa romana. Així dita la cosa ja canvia força, no és el mateix trobar en primera persona una espasa romana a Nord-Americà a les restes d'un vaixell enfonsat que et diguin que s'ha trobat allà sense ni la fiabilitat de que realment vingui d'allà ni, si realment es va trobar allà, poder estudiar el jaciment de la troballa i tot el que l'envolta.

I tot i que com a font fiable de coneixement històric aquest programa no pot aportar gaire cosa més enllà de documentar la història de la recerca del que sigui que hagi a la Illa del Roure (si és que hi ha alguna cosa) com a entreteniment està força aconseguit. Jo espero que hagi una temporada 4, la veritat, ni que sigui per veure quines coses s'empescaran a partir del punt on estan per a que la cosa no perdi l'interès.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 1 de març del 2016

Les promeses i els fets

(Encetem un micaco plurilingüe…)

D'un temps ençà diferents partits polítics espanyols ens fan arribar propostes per a reconèixer el caràcter plurinacional de l'Estat. Així, hem escoltat coses des d'un ministre de les nacionalitats dels de Podemos, a un DNI on hi figuri la nacionalitat dels de En Comú Podem a una llei de llengües del PSOE.

Tot això només evidencia una cosa (deixant de banda les grans dificultats que tenen a Espanya per a formar Gobierno) : que el tractament de les llengües i de les nacionalitats diferents a la castellana a Espanya és un tema normalitzat lluny d'estar normalitzat.

Lamentablement el tema de com tractar les llengües estatals diferents del castellà està lluny de normalitzar-se, el paper de cosa secundària i supèrflua (quan no directament de molèstia) ha quedat impregnada en elles. El problema d'aquestes llengües a Espanya no és conjuntural, és estructural, ja que no tenen lloc a un estat dissenyat per ser centralitzador i potenciar només una única llengua i una única cultura estatal.

Així, davant de les promeses i cants de sirenes que ens arriben en aquest temps d'urgències polítiques parlamentàries només cal que fem una ullada als fets quotidians que passen dia sí i dia també, fets com ara els següents :

Notícia Vilaweb
Notícia Vilaweb
Notícia El Punt Avui
Notícia Levante-EMV
Notícia El Punt Avui

Això és el que està passant i això és el que s'hauria de canviar. Podran fer-ho les promeses de Podemos, PSOE i En Comú Podem? Podran trencar l'estigma de coses molestes i innecessàries que tenen les llengües estatals diferents al castellà ? Jo crec que no, ni de lluny.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!