dimarts, 23 de desembre del 2014

Arbres ofesos

(Encetem un micaco nadalenc…)

En aquestes èpoques una de les típiques pel·lícules que posen els diferents canals de televisió és la de 'El Senyor dels Anells : Les Dues Torres'. En aquesta pel·lícula van aparèixer per primera vegada els Ents, els Pastors dels Arbres, éssers amb forma d'arbres que caminen i parlen. En Tolkien es va inspirar en el folklore de diversos pobles que parlen d'arbres que caminen per a crear-los. I un dels folklores en que apareixen arbres que caminen és el català.

La tradició explica que fa molts anys els arbres caminaven i parlaven. De fet, baixaven ells solets des del bosc i s'anaven a les cases per oferir-se com a llenya per al que calgués. Evidentment, els humans estaven encantats.

Una Nit de Nadal hi havia una fadrina molt vella que de forma inesperada va escoltar la música de la banda que anava a tocar al ball del poble. Tot de pressa va anar a empolainar-se per anar a ballar i provar de trobar casador. Enfeinada com estava va escoltar com picaven a la porta, va obrir i era un arbre que li va dir :

"Déu et guard. Aquí em tens pel que faci falta"

La fadrina, que feia tard, li va contestar de molt males maneres

"Perquè ves a distreure'm, maleït? Ves-te'n i no tornis mai més que m'haig d'anar a ballar"

L'arbre, tot empipat, va tornar al bosc i els va explicar als seus companys què li havia passat. Tots restaren molt ofesos perquè en comptes d'agrair-los el seu sacrifici els varen maleir, i van decidir que mai més sortirien voluntàriament del bosc.

NOTA: Aquest serà el darrer apunt fins després de festes, i per això ...

Nadal 2014
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 19 de desembre del 2014

La revista i els enllaços

(Encetem un micaco copístic…)

Quan tenía entre dotze i tretze anys sovint els caps de setmana els meus pares em portaven a la Barceloneta. El pla era més o menys sempre el mateix: passejar pel Port, dinar a un 'xiringuito', passar per l'Estació de França i passejar pel Parc de la Ciutadella. I a l'Estació de França sovint també tenia la sort que em compraven una revista, de vegades un tebeo (ara dit 'comic') de vegades una d'ordinadors d'aquelles que portaven una cinta de cassette amb programes (si, abans els programes es gravaven en cintes de cassette, ni disquets, ni CDs, ni DVDs, ni USBs ni res de res)

Els programes (generalment jocs) que anaven en aquelles cintes no eren cap meravella. Però, de sobte, un dia, una d'aquelles cintes em va sorprendre, ja que portava jocs realment bons! Al mes següent va tornar a passar el mateix, i al següent també ! El misteri es va resoldre poc després... vaig comprar un joc original i... sorpresa! Era un dels que apareixien en aquelles cintes. Traduits de forma barroera, amb un altre nom i de vegades amb petites modificacions, però exactament el mateix.

O sigui, el que feia aquesta gent era agafar els millors jocs del mercat, els canviaven de nom, els traduien malament, els gravaven, li afegien una revista (que eren quatre fulls) i els venien als quioscos. Legalalitat de tot aìxò? Cap ni una... però van estar com dos anys i escaig fent-ho. Si us interessa podeu trobar més informació d'aquesta "revista" aquí.

I ara saltem al 2015, i gràcies a la Ley de Propiedad Intelectual a partir de l'1 de gener si enllacem alguna notícia dels mitjans d'AEDE (aquí podeu llegir als associats) hem de retribuir a aquets mitjans per l'enllaç. Legalitat? Tota, l'ha aprovat el Gobierno Español. Dret de Cita? Se l'han passat per....

Bé, diuen que aquesta retribució només és pels 'agregadors de notícies', que 'ells' (AEDE) associen a coses com Google News (que ja ha tancat perquè diu que no pensa pagar per enllaçar), Meneame i pàgines similars. Curiosament, no consideren així a Facebook, Twitter o altres xarxes socials (de moment...) També diuen que bloggers i similars no aplicaran la taxa però la veritat és que a hores d'ara tot està molt indefinit i es bassa molt en interpretacions i declaracions d'uns i altres.

I aquests és un clar exemple més de com funciona Espanya, el lloc on o bé no s'arriba o bé a passen tres pobles, dues pedanies i un llogaret.

Jo, per la meva part, el que penso fer a partir del 1 de gener és no enllaçar res de cap mitja d'AEDE. Per sort, els mitjans que més utilitzo (Vilaweb, El Punt Avui, Ara) no formen part d'AEDE.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 11 de desembre del 2014

Llistes

(Encetem un micaco de llistes…)

Com si als independentistes catalans ens faltessin motius per dividir-nos, aquestes darreres setmanes hem trobat un de nou: La forma en que ens hem de presentar a les futures eleccions autonòmiques-plebiscitàries. Com ho fem, en una única llista que ens agrupi a tots o en llistes separades ? Segur que heu llegit mil i un articles, opinions, piulades i entrades de blogs al respecte. Bé, ara a mi m'agradaria explicar el meu punt de vista.

Jo penso que la llista única és la millor opció, i ho raonaré utilitzant dos arguments que sovint s'han utilitzat en aquest debat: imatge exterior i indecisos.

Un procés d'independència té dos moments claus: el moment de la proclamació i el moment en que els altres estats et reconeixen com a tal. Sense cap dels dos es pot considerar que la proclamació ha fet fallida. En el nostre cas, l'aspecte exterior és particularment important perquè "el nostre estat d'origen" (o sigui, Espanya) es mostrarà molt contrari a tot el procés i mirarà de posar-hi entrebancs allà on pugui. Per això és tan important cuidar l'aspecte exterior. I una de les millors maneres de cuidar-lo és mostrant un bloc compacte de totes les capes socials i sensibilitats polítiques que recolzen la independència.

Perquè? Doncs perquè aquesta unitat demostraria una cosa que els agrada molt als mercats: estabilitat. Un bloc compacte demostraria que, abans de néixer, el futur Estat Català ja té estabilitat social. Aquesta estabilitat social tranquilitza als mercats, i el que tranquilitza als mercats tranquilitza als estats. Poder assegurar als altres estats que el nou estat serà un punt d'estabilitat al sud d'Europa seria una carta molt bona de cara l'exterior, i la millor forma de presentar-ho seria fent una llista conjunta.

I ara parlem dels indecisos: una de les raons argumentades per tenir llistes separades és per atreure als indecissos cap a les posicions independentistes, ja que segons qui sigui el 'cap de cartell' hi ha gent que pot triar, o no, la independència.

A mi em perdonareu però jo això no ho acabo de veure clar. Em costa molt imaginar quelcom que trii la independència si aquesta va de la mà d'en Junqueras en solitari però no si fan equip en Junqueras i en Mas. Més que res perquè, tot i ser un irreductible d'esquerres, en cas de no ser independent continuràs sota un Gobierno Español on les dretes tenen moltes més possibilitats de manar que no pas a una Catalunya independent. És del tot il·lògic! El "vull un estat nou si és d'esquerres(dretes) però no en cas contrari" no té cap mena de sentit. Un estat no és de dretes o és d'esquerres, ho serà en tot cas el seu govern en un moment determinat.

Una declaració d'independència (almenys una com cal) ha de ser un acte transversal i apolític. I el nou estat que s'ha de bastir a partir d'ella ha de ser prou flèxible per encabir a tots als ciudatans. Una vegada fet això, el color polític ja es decidirà en les primeres eleccions parlamentàries del nou estat i serà de nou el poble qui ho decidirà.

El que s'ha de fer, en tot cas, és informar bé als indecisos de què comporta tenir un estat nou, i que siguin ells els que decideixin. Però amagar-ho darrere d'unes sigles de partit o d'una foto d'un líder jo ho trobo un frau. No estem decidint això, estem decidint una cosa que va molt més enllà.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 4 de desembre del 2014

Una pedra sagrada de Barcelona

(Encetem un micaco petri…)

Fa temps ja vaig parlar aquí de l'Església de Sant Jaume i vaig explicar-ne alguna batalleta associada, però evidentment els edificis antics i cèntrics de ciutats com Barcelona sovint tenen diverses batelletes associades, i aquest no podia ser una excepció.

Església de Sant Jaume - Interior

I és que segons la tradició popular, a l'interior de l'antiga església es guardava la pedra que serví de tribuna a l'apostol Sant Jaume des d'on predicava al poble quan va fer estada (llegenària) a Barcelona en el seu (també llegendari) viatge evangelitzador per les terres de la Hispània romana. Assegura la tradició que, al traslladar el temple i fer les reformes de la nova seu a mitjans del segle XIX, amb aquella sagrada pedra es féu l'escultura de Sant Jaume que hi ha actualment a la façana de l'edifici.

Església de Sant Jaume - Porta

Tot i que sagrada, sembla ser que la pedra no tenia la mida necessària per a fer l'imatge sencera i per això la testa del sant es va haver de fer amb una altra pedra que, potser no tan sagrada, si que va ésser molt útil al creador de l’obra. O almenys això diuen...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!