dijous, 28 de maig del 2009

La corona del rei moro


(Encetem un micaco llegendari...)Corona

Sovint utilitzem la frase "de tota la vida" quan ens volem referir a alguna cosa que sempre hem vist al mateix lloc o algun procés que sempre hem fet de la mateixa vida. Però hi ha vegades en que aquesta frase té sentit literal, i no estic parlant de la vida d'una persona (que és una mil·lesima de sospir en el temps) sinó en temps d'una ciutat. Així, hi ha indrets i carrers a les nostres ciutats que van néixer amb ella i estan encara aquí mirant-nos, fa mil·lennis que ens miren i que les seves pedres ens xiuxiuegen històries que els van contar les pedres que hi havia abans en llengües estranyes i secretes, han viscut guerres i paus, han patit modificacions i canvis de nom, però romanen al mateix lloc des de que la ciutat va néixer.

Avui en parlarem d'un d'aquests carrers de Barcelona, un que va néixer alhora que ho feia la vella Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino en temps en els que el mar arribava a on ara està l'església del Pi. De fet aquest carrer va formar part d'un dels principals carrers d'aquesta colònia romana, el Decumanus maximus, que anava de la Porta Praetoria, més tard coneguda com a Porta del Bisbe fins a la Porta Decumana, de la qual encara queden restes al carrer que estem tractant. Quin és aquest carrer? Doncs un d'aquells carrers amb nom curiós "de tota la vida", és clar : el carrer de Regomir.

Carrer Regomir

D'on ve aquest curiós nom? Com passa sovint als carrers de Ciutat Vella, tenim dues versions: la històrica-oficial i la llegendària. La primera la podem trobar al nomenclàtor de Barcelona i ens explica que al segle XI el comte Miró I va restaurar el vell rec romà que portava aigua a la ciutat, desviant-lo cap al mar pel peu de la muralla, molt a prop del traçat d'aquest carrer, d'on agafà el nom aquella zona (rec de Mir). De fet,hi ha constància d'una mena de plaça forta al segle XI anomenada Castrum Regominorum, que podria correspondre a una fortificació feta al costat de la porta de la muralla de la ciutat. També podria haver influenciat en que alguna família noble o benestant que tingués terrenys en aquella zona l'adaptés com a cognom, ja que al segle XIII consta un tal Mateu Regomir com a conseller de la ciutat.

Però, com és habitual, l'explicació llegendària és molt més entretinguda i vistosa. Segons aquesta, quan Lluís I El Pietós vingué amb el seu exèrcit a conquerir Barcelona, el rei moro que la defenia es deia Gamir. Aquest, veient la gran desproporció de forces, es va sotmetre als cristians i aquests, mig en premi mig en càstig, el van permetre habitar al seu palau fins a la seva mort. Aquest palau, segons conta la tradició, estava aproximadament on avui existeix la Plaça de Regomir, mot que derivaria de Rei Gamir.

Carrer Regomir

La tradició, però, encara ens conta més coses, com per exemple que al voltant del Palau del Rei Gamir van establir-se molts dels sarraïns que romangueren a la ciutat, fent que aquell indret se'l conegués com a Vilanova dels Sarraïns. Del Palau del Rei Moro es contava que tenia uns grans soterranis, i que en una volta d'aquests soterranis en Gamir havia amagat la seva corona, d'un valor fabulós, per tal de que els cristians no se la prenguessin i poder cenyir-la de nou quan els musulmans reconquereixin la ciutat, puix entre els moros hi ha la creença de que tornaran a Barcelona i la faran capital d'un gran regne musulmà. Altres tradicions afirmen que a aquells soterranis no només s'amagava la corona del rei Gamir, sinó també un gran tresor que els moros no van poder evacuar abans de la caiguda de la ciutat. Per això, afirmaven els nostres rebesavis, el Gran Soldà de la Moreria feia atacar sovint als seus pirates les costes de la ciutat, per a capturar barcelonins amb l'esperança de que algun d'ells el pogués conduir fins al tresor i la corona perdudes. A hores d'ara, però, sembla ser que no ho va aconseguir pas.

Plaça Regomir

Anys més tard, l'edifici va anar a parar a mans d'una família noble barcelonina, que va fer gravar una làpida de marbre contant la història i la va col·locar, juntament amb una testa que reproduïa la cara ferotge d'un moro, a la cantonada de l'edifici amb el carrer Cometa. A hores d'ara no queda gairebé res d'això, ni tan sols l'edifici,... però qui sap, potser un dia, mentre passegeu pels indrets que envolten la plaça de Regomir, us crida l'atenció un estrany i enigmàtic esplendor daurat que sorgeix entre les pedres del terra...


Nota Personal : Cap de setmana llarg a Barcelona Ciutat... jo l'aprofitaré per anar a terres més enllà del Sènia !! Bon cap de setmana a tothom... i visca el Barça.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 25 de maig del 2009

Detectors


(Encetem un micaco badaloní...)Detectors

El ritual quasi sempre comença de la mateixa manera: agafant una safata blanca. Pots distingir clarament a aquells que els practiquen habitualment dels que no. Els primers realitzen els moviments de forma quasi automàtica seguint unes pautes ja preparades i un ordre i unes tècniques de deixar les coses repetides i estudiades diverses vegades. En canvi els novells repassen mentalment diverses vegades allò que porten a sobre i es toquen repetidament les butxaques per comprovar que no es deixen res. Tant uns com uns altres solen fer el mateix: ells es treuen el rellotge, la cartera, les claus, el telèfon mòbil, el cinturó i la càmera de fotos si han fet de turistes fins al darrer moment; elles, en canvi, simplement solen deixar la bossa. Si tot va bé, passaran sense problemes l'arc i a l'altra banda faran la mateixa operació a l'inrevés. Això que acabo d'explicar no és cap ritual secret ni especial, simplement el que és normal fer cada vegada que agafes un avió, entres a un edifici oficial o a un jutjat. Ara bé, el que no és gens normal és que s'hagi de fer per entrar... a un ambulatori.


Tornem a parlar del meu ambulatori, el CAP de Sant Roc a Badalona. Ara fa un any i mig publicava a la casa antiga aquest apunt on comentava el desgavell organitzatiu que t'hi podies trobar. Doncs bé, com bé diu una Llei de Murhpy si una cosa pot empitjorar, empitjorarà, i així ha passat. Llegia aquesta setmana passada a El Períodico aquest article on se'ns explicava que els treballadors de l'ambulatori exigien més mitjans de seguretat, ja que, segons expliquen, són freqüents amenaces del tipus "et mato si no m'atens ara" o "sabem quin és el teu cotxe" així com empentes, bufetades i altres agressions. Per aquesta raó han creat una comissió per exigir mampares que protegeixin el personal administratiu, reforçar la vigilància policial i un detector de metalls que impedeixi l'entrada de pacients amb ganivets i armes de foc. Mentre tant des de l'Institut Català de la Salut s'assegura que durant els últims mesos ja s'han reforçat les mesures de seguretat i que "El nivell de risc a Sant Roc és intermedi, no és dels més elevats. No podem posar més seguretat que en un aeroport".


Sincerament no m'atreu l'idea d'entrar a un ambulatori que sembla més un centre judicial que un centre de salut, però també cal a dir que m'ha sorprès les paraules de l'Institut Català de la Salut dient que el nivell a Sant Roc és intermedi. Cal recordar que ja vaig parlar no fa molt del barri de Sant Roc, el barri on no fa pas gaire van agredir a uns guàrdies urbans que estaven posant multes, el barri on no fa tampoc gaire una família va tirotejar la casa d'una altra on estava enemistada i un barri que, a despit dels grans esforços que fan part de la bona gent que hi viu allà, cada dia s'evoca més a la foscor, una foscor que quedà més enllà de la llei i l'ordre, si exceptuem "la llei" i "l'ordre" que imposen uns quants. Per això em crec allò que denuncien els treballadors del centre, i m'ho crec perquè ja han hagut altres casos d'agressions a altres professionals, com ara professors (tot i que el centre no està pròpiament a Sant Roc està tot just al tocar i molts dels alumnes venen d'aquest barri).


Potser les mampares i els detectors incrementaran la seguretat dels treballadors, però no cal cap detector per comprovar que al barri hi ha una greu sensació d'inseguretat, i el que és encara pitjor, una sensació d'oblit per part de les autoritats i d'impunitat per a tots aquells que fan que el viure en aquest barri sigui cada dia una mica més dur. És una vergonya haver de tenir un ambulatori vigilat com una presó, però és molt més vergonyós no fer-hi res contra tots aquells que malmeten la pau i la tranquil·litat de la societat. Ja és hora de que els qui manen prenguin les mesures adequades en contra d'ells.




Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 21 de maig del 2009

Miracles i Orejas


(Encetem un micaco lingüístic ...)Banderes europees

Entre la Rambla i l'actual plaça de Medinacelli de Barcelona es situava el convent de Sant Francesc, un dels més grans de la ciutat. En aquest convent va viure el beat Salvador d'Horta, que gaudia de fama de miracler. Precisament per a veure-ho es va desplaçar una parella des de Bascònia. Aquesta parella va tenir molts problemes per a tenir descendència, tants que només van poder tenir una nena, i per a gran disgusts d'ells la pobre xiqueta no podia parlar, així que van decidir venir a Barcelona per veure si el bo d'en Salvador en podia fer alguna cosa. Quan els va veure els hi digué "Ja ens us podeu tornar a la vostra terra que la vostra filleta ja parla" i tot seguit la nena comença a parlar per a gran alegria dels seus pares.

Però al cap de poca estona la parella, molt tristos, va tornar a veure al beat, ja que si bé la seva filla ja parlava, no l'entenien pas! En Salvador els mirà fixament i els va contestar: "No l'enteneu perquè la nena parla en català i com parlo jo i com parla tota la gent d'aquesta terra, i com és, per tant, lògic i natural que parli ella, ja que s'hi troba. Aneu-vos-en ben descansats que així que hagueu donat una sola passa enllà de terra catalana la vostra filleta parlarà en basc com parleu vosaltres" I així va succeir.

Fa enveja veure com de clares que tenien l'assumpte de la llengua els nostres avis (i fins i tot els poders celestials) i, en canvi, veure les complicacions que es construeixen avui en dia al voltant d'aquest tema. Només cal veure les declaracions que va fer l'altre dia el Sr. Mayor Oreja per veure comportaments curiosos com a mínim ...

Frase Oreja

No us crida l'atenció que el seu besavi fes a nivell domèstic allò que tant critiquen els del seu partit: immersió lingüística sense respectar la llengua materna?. Però és que, a més, aquest senyor també va dir que "el català s'ha de defensar a Catalunya" i que a Europa s'ha de defensar l'espanyol perquè "No té l'estatus que es mereix en funció del nombre de milions de persones que el parlen al món".

La realitat és que, a hores d'ara, i en contra del que diu aquest senyor, el català no es pot ni defensar al Principat de Catalunya perquè de seguida salten els del seu partit per a mostrar-se en contra de qualsevol iniciativa en aquest sentit; i al País Valencià ja ni parlem, ja que els membres del seu partit, que són els que tallen el bacallà allà, sembla que el volen fer desaparèixer mitjançant l'anglès i el xinès... encara que segurament ho fan perquè la gent pugui sortir del graner, oi ?

I jo trobo molt bé que defenguin el seu idioma a Europa, de fet els hi dono ple suport, doncs qualsevol ciutadà de la Unió Europea ha de tenir dret a dirigir-se i utilitzar a les seves institucions el seu idioma matern (els catalans també, i és clar!). Però han de tenir en compte també que la gran majoria dels milions de persones que parlen espanyol no estan dins de la Unió Europea, i que en àmbit estrictament europeu hi ha idiomes amb més parlants que l'espanyol.

Un ha de saber sempre a on està... o no és això el que sempre ens repeteixen ells ? Com sempre, hi ha dos jocs de regles, una per a ells i unes pels altres. Està vist que així potser sortiran del graner, però de la caverna... qui els traurà?


Nota Eurovisiva : Llegia l'altre dia que el PP demanava a la Federació de Futbol que sancionés a l'Athletic de Bilbao i al Barça per les xiulades que es van realitzar quan sonava l'himne espanyol a la Final de la Copa d'Espanya. Doncs bé, l'altre dia mirant aquest vídeo de l'actuació de la representant espanyola a Eurovisió també vaig escoltar uns quants xiulets... demanarà també el PP que sancionin a Rússia per mostrar-se irrespectuosa amb la representant espanyola ?


I parlant d'Eurovisió, el millor detall es pot veure gairebé al final del vídeo ...


Font: TVE

... què hi feia una bandera independentista gallega a Moscou? Va influenciar en la mala posició obtinguda per la representant espanyola? Perquè el PP no demana aclarir els fets ? Si és que se'ls acumula tanta feina...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 18 de maig del 2009

Flors i castells


(Encetem un micaco capdesetmana...)Temps de flors

Aquest passat cap de setmana ha estat un d'aquells en els quals sembla ben bé que el temps flueix de forma diferent per la quantitat de coses que hem pogut fer. Van començar dissabte, visitant la sempre preciosa ciutat de Girona, ciutat que en aquestes dates de Temps de Flors encara llueix més gràcies als guarniments florals que presenta. Però a mi el que més m'agrada es poder perdre'm pels carrers de la vella Girona i poder visitar aquells patis i aquells indrets que, generalment, estan vetats al públic, així que haig de reconèixer que m'atreu més poder fer aquestes visites que no pas gaudir de les flors, tot i que s'ha de dir que hi ha més d'un motiu floral realment espectacular ...

Claustre de la Catedral

Sant Nicolau

Detall al costat de Sant Pere de Galligants

Detall floral als Bans Àrabs

Patí de la Casa Lleó Avinay

Casa La Porta

Pujada de Sant Domènec

Diumenge, per la seva part, vam aprofitar per descansar una mica i anar a veure la diada castellera que es feia a Badalona en motiu de les Festes de Maig. Hi havia força gent a la Plaça de la Vila per veure les actuacions de les tres colles castelleres que hi van participar: els Micacos de Badalona, els Castellers de Sants i els Minyons de Terrassa...

Castellers de Sants

Micacos de Badalona



I a més el temps va acompanyar, temperatures càlides i un solet que cada dia pica una més. Es pot demanar res més ?



PS: Si ja ho sé... i el Barça va guanyar la Lliga...


Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!

dijous, 14 de maig del 2009

Censura en democràcia


(Encetem un micaco breu...)Censura

De traca i mocador el que es va poder veure ahir per TVE durant la retransmissió de la final de la Copa de España (anomenada també Copa del Rey) a València. I no és només que just quan comença a sonar l'himne espanyol i es comencen a escoltar les primeres xiulades facin una oportuna connexió amb Bilbao i Barcelona, sinó que per a rematar-ho, els de TVE diuen que ha estat una "errada humana", que rectifiquen i que emeten les imatges durant el descans , tot i que el que fa realment TVE és *emetre un vídeo editat*, on s'havien esmorteït considerablement les xiulades i havien augmentat el volum al himne !! Realment, més que rectificar sembla que el que havien necessitat era temps per a netejar allò que havien d'emetre.

En aquest enllaç podeu veure el video tal i qual el va transmetre TV3 i en aquest altre el diari Marca fa un muntatge amb tot el que va succeir.

Realment se'ls hauria de caure la cara de vergonya als responsables de tot això, més propi d'una república bananera que d'una democràcia. Però sabeu què? Veure una xiulada com aquesta dirigida al Borbó i al Himno Español, amagada i retocada per TVE i, a més, feta a València, territori que els més espanyolistes del espanyolistes tenen com a seu, ha estat un autèntic plaer !!


Nota Baetulona : Sovint comento al bloc aquelles coses que penso que l'Ajuntament de Badalona no fa gaire bé, i per a ser just cal comentar també aquelles que fa correctament .L'altre dia em va arribar un correu electrònic de l'AAVV Dalt la Vila on comentaven amb satisfacció la darrera reunió que van tenir amb la gent de l'Ajuntament, concretament amb la Gerència Tècnica de Dalt la Vila, la regidoria del districte i l'Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural. Sembla ser que, entre altres coses, per fi, es remodelarà el Carrer de la Costa mantenint la seva fisonomia i que es canviaran els fanals i els bancs de la plaça de la Constitució. Sincerament és una bona notícia i tant de bo que es continuï aquesta línia d'actuacions i que es traslladi a altres àrees de la ciutat. Per cert, que just a Dalt la Vila aquest cap de setmana és fa la Fira de l'Arrop, tot i que també és un cap de setmana de flors a Girona i Casteller a Badalona, aneu on aneu espero que tingueu un molt bon cap de setmana.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 11 de maig del 2009

Llengües i titulars


(Encetem un micaco educatiu... )Debats

Jo no sé de qui va ser la idea original, però aquesta moda del "políticament correcte" ens ha complicat més la vida que cap altre cosa. I mireu que els catalans això ho sabem de fer temps i per això ens agradava parlar "clar i català", però ara està mal vist, ara sembla que hagis de dir les coses com sense dir-les, mesurant les paraules i demanant perdó amb anticipació cada tres minuts no sigui pas que algú es senti ofès. Doncs jo ho sento molt, però com en aquest aspecte sóc força tradicional, deixaré la correcció política per a aquells a qui els agrada parlar molta estona sense dir res.


Per a solucionar un problema el primer que s'ha de fer és explicar-ho de forma clara, evitant qualsevol floritura. Doncs bé, *España és un problema pels catalans*, de fet és "el problema". Diguem-lo ben clar, a España no hi tenim lloc. España no serà mai ni la "nació de nacions" que diuen uns ni "la unión de los pueblos en lo universal" que prediquen uns altres. I perquè? Doncs perquè España, com altres estats, ha volgut ser homogènia des del principi, des d'abans d'existir, des de que era Castella i uns altres reines peninsulars units per motius dinàstics. Des d'aquells mateixos moments, Castella, el que després seria España, ha volgut eliminar, per activa o per passiva, qualsevol identitari que no sigui castellà, ja sabeu, "Castilla es España y lo demás tierra conquistada".


Gran part dels espanyols i tots els espanyolistes (que cal dir que no són el mateix) tenen clar aquesta idea d'homogeneïtat, sobretot en tema lingüístic. Així, per a ells, en França es parla francès, en Anglaterra l'anglès, en Suïssa el suís, en Austria l'austríac i en España l'espanyol (ja, he exagerat, però pregunteu-ne a més d'un i ja veuríeu les respostes que obteniu). Per això no porten gaire bé que dins d'aquesta España tan estimada per a ells hi hagi gent que tingui com a llengua mare una diferent a l'espanyol, i encara menys que la vulguin posar al mateix rang que la "lengua común". I no us enganyeu, per molt que els espanyolistes facin veure que respecten aquesta pluralitat lingüística i cultural, en quan poden impulsen aquesta homogeneïtzació que porten impresa de sèrie als seus gens culturals, sense importar-los res més.


Sense anar més lluny, el mateix dia podíem trobar aquests dos titulars en dos diaris de l'Estat Espanyol que demostren clarament per on van els trets :


Portada d'El Mundo

Portada Levante-EMV

Mentre la Brunete mediàtica espanyola posava el crit en el cel perquè l'ensenyança en el Principat es fa (en teoria) en català, allà on els espanyolistes manen a plaer fan desaparèixer la llengua de la terra substituint-la per una d'estrangera, de la "pérfida Albión" per a més inri !! Així, mentre uns buscaven augmentar els decibels dels brams de la caverna espanyolistes amb titulars incendiaris creats amb l'estratègia exacte per a despertar les seves més baixes passions (o sigui, utilitzant els mots "independència","Catalunya" i "España" tots junts), els altres mostraven que eren els veritables defensors de la "llengua valenciana" i atacaven la línia de flotació de la seva supervivència expulsant-la de les aules per afavorir dues llengües forasteres.


Això sí, les explicacions les tenen totes preparades: Així, mentre que al Principat "els nens de família castellanoparlants no tenen dret a rebre ensenyament en el seu idioma" al País Valencià els que vulguin l'ensenyament en català "podran anar a altres escoles". El que no diuen els molts murris és que cada vegada hi dediquen menys recursos per a aquestes escoles, que cada vegada hi ha menys i  que cada vegada és més difícil poder accedir-hi, de fet, avui en dia ja hi ha molts nens que no poden cursar l'ensenyament en valencià per falta de places. Tampoc diuen que al Principat no trobaràs un sòl d'aquests nens que no entengui, parli i escrigui espanyol. A més, si mirem el percentatge de castellanoparlants aquest augmenta any rere any, de forma sorprenen per una llengua "atacada" i "reprimida" segons defenen contínuament els espanyolistes. I després de tot això, veus la campanya que han llançat els peperos que viuen al Principat contra la llei d'educació principantina amb arguments com ara que "nega als pares la llibertat constitucional d'escollir la llengua bàsica dels estudis dels seus fills i arracona i menysprea definitivament el castellà", cosa que ells fan a l'inrevés de forma descarada al seu feu del País Valencià i et poses de molta, però molta, mala llet.


Tornem a dir les coses pel seu nom: Els espanyolistes no estan pas en contra de la societat bilingüe. I tant que no, puix només ho veuen com un estat transitori fins arribar a allò que volen: la total castellanització del territori. Així que millor deixar-nos de punyetes i posar-nos mans a l'obra, ja que cada dia que passa ens queda menys temps i menys marge de maniobre per a reaccionar i obtenir la solució a tot això, la única possible i que té un nom: independència.



Nota Badalonina: Tot i que ja va cremar ahir a la nit, el disseny del dimoni d'aquest any era aquest ...


Dimoni de Badalona 2009

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 7 de maig del 2009

Arbres, pedres, ciment i foc


(Encetem un micaco badaloní... )Badalona

Hi ha dos barris de Badalona als quals tinc una estima especial, són dos barris amb una personalitat marcada i que es diferencien de la resta de la ciutat i, curiosament, no he viscut a cap d'ells. Un ja aparegut sovint per aquesta pàgina, Dalt la Vila, l'origen històric de la ciutat i molt relacionat amb la meva família; un altre és Canyet, el barri més gran, rural, forestal i menys habitat de la ciutat, el lloc on el meu pare em portava a fer les meves primeres excursions "a la muntanya" i on, per cert, em van batejar. Dos barris que són notícia darrerament per les decisions urbanístiques de l'Ajuntament.

Canyet és un barri format bàsicament per una vall, la Vall de Canyet, travessada per la riera més llarga de Badalona, la Riera de Canyet. Zona rural i forestal, hi podem trobar masies disperses al voltant de la riera i nuclis d'habitatges més recents formant colònies.

Canyet

I és precisament d'una de les antigues masies de la zona, Can Mora, on ha esclatat la polèmica. Tot comença l'any 2006 en que el Club Joventut de Badalona adquireix quatre hectàrees de terreny en aquella zona. Anys després, i amb la finalitat de rendibilitzar aquella compra, es planteja vendre els terrenys per a que hi puguin construir una escola privada vinculada a l'església catòlica, d'aquelles on es separen els nens de les nenes a classe. Però per a fer-ho, cal que l'Ajuntament prèviament re-qualifiqui el terreny, i això, en un barri com Canyet, pot veure's com tota una declaració d'intencions i un potencial perill de que la ciutat acabi devorant la seva gran àrea verda. I no és que estigui immaculada precisament, que més d'una salvatjada a patit en nom d'un urbanisme mal desenvolupat (com també ho ha fet la resta de la ciutat), però s'hauria d'impulsar la salvaguarda, la protecció, la rehabilitació i la restauració d'aquelles zones i edificis històrics singulars d'un barri que, en gran part, està inclòs a la Serralada de Marina.

Però que a l'urbanisme de l'Ajuntament de Badalona la paraula "protegir" sembla inexistent ho saben molt bé els habitants d'un altre dels barris distintius de Badalona, Dalt la Vila. Divendres passat m'assabentava, gràcies a un correu electrònic enviat per l'AA.VV. Dalt la Vila de la darrera juguesca que vol fer l'Ajuntament en aquest barri.

Dalt la Vila

Resulta que ja fa temps que l'AAVV Dalt la Vila i l'Ajuntament estan en converses i negociacions sobre diferents temes relacionats amb el barri, des del tema de la mobilitat a la reordenació del mateix. Doncs bé, ara que semblava que, finalment, anaven a poder discutir realment els punts problemàtics, des de l'Ajuntament i el promotor els hi arriba la notícia de què el primer que volen fer és ... obrir un nou carrer !!. Realment no és que sigui un gran carrer, però tampoc sembla que vagi a aportar res de nou, així que no sé sap ben bé amb quina finalitat es vol fer tot això. De fet la zona (Horts de Can Fluvià) la conec prou bé perquè justament allà va estar treballant el meu avi uns quants anys. Realment fa una mica de por mirar d'esbrinar què tenen al cap els planificadors urbanistes de la ciutat i, sincerament, no demostra gaire bona voluntat des de la Casa de la Vila vers els veïns.

I no podria acabar sense parlar una mica d'allò meu, o sigui, del barri del Gorg. Ara mateix, en aquella zona on s'havia de construir un majestuós canal que s'endinsava terra endins seguim tenint tota una sèrie de solars plens de deixalles i en permanent construcció als quals no es sap ben bé que es farà ni quan. L'oposició al consistori ha forçat un ple extraordinari per parlar del tema, cosa que em sembla fantàstic, però molt em temo que ni uns ni altres tenen cap solució rumiada pel problema, amb el qual l'únic que obtindrem serem paraules i més paraules i les típiques baralles entre polítics de tercera fila que no aporten res als veritables patidors del problema.

Gorg

En tot cas, a mi això del canal sempre m'ha semblat una obra faraònica d'aquelles que es plantegen en èpoques de vaques grosses i que en realitat no són més que pous de diners malgastats i em penso que, si ara estem com estem, o sigui, sense *res més que uns solars plens de brutícia* ha estat per culpa d'haver volgut apuntar massa alt. Esperem a veure com evoluciona el tema i que els poders divins facin veure la llum a la gent de l'Ajuntament, que en qüestió de llums sembla que no hi vagin sobrats precisament...


Nota Micaquera: Aquest cap de setmana són les Festes de Maig a Badalona, les festes de Sant Anastasi, aquelles on cremem el dimoni i fem el ball del micaco. Però per a mi són quelcom més, ja que justament per aquestes dates farem el nostre primer aniversari de boda... i sembla que aquesta vegada sense pluja i amb bona companyia !! Bon cap de setmana a tots, i si voleu veure una petita falla principantina, us podeu passar la nit del dia 10 per la Rambla de Badalona !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 4 de maig del 2009

College


(Encetem un micaco webístic...)Escola

Avui començarem tirant de Wikipedia. Segons la Wikipedia, el Caxton College és una escola privada situada prop de Puçol. Aquesta és l'escola anglesa més antiga del País Valencià i ha estat designada freqüentment com la millor escola de l'Estat Espanyol. En aquesta escola els seus estudiants poden gaudir d'una ensenyança bilingüe, en la seva modalitat castellà/anglès, of course !!

I tot això em sembla perfecte, però clar... després fas una ullada a la seva web, entres en aquesta pàgina i veus això...

Captura Web Caxton College

... i tu, amb la teva educació pública monolingüe saps que alguna cosa no quadra, ja que diries que és més aviat això...
Llotja de València
... o sigui, la llotja de València , ja que saps també de primera mà que el Palau de la Generalitat de Baix llueix així...
Palau de la Generalitat Valenciana
... i penses que potser, només potser, la millor escola de l'Estat Espanyol hauria de revisar una mica els detalls de la seva web i així evitar que els seus alumnes confonguin la Llotja de València amb el Palau de la Generalitat Valenciana. Això sí, ho podran explicar amb una dicció notable ja sigui  en castellà com en anglès !!


Nota Cultural: Llegeixo a l'Avui que la Federación de Entidades Culturales Andaluzas de Cataluña (FECAC) ha dit que la Feria de Abril que celebren cada any a Barcelona ha rebut més de dos milions de visites i que això la converteix en "l'esdeveniment cultural més important de Catalunya". Bé, tres cosetes : 

·1 Encara que aquesta xifra fos correcta (que no ho és, ja que sempre s'infla per motius polítics...), l'esdeveniment cultural més multitudinari del Principat de Catalunya és Sant Jordi 

·2 Què per a alguns menjar tapes, beure fino i ballar sevillanes sigui un "esdeveniment cultural" explica molt bé perquè la societat està com està 

· 3 Si ja fins i tot tenim un president de la Generalitat de Dalt d'origen andalús, perquè s'entesten en voler endossar-nos una cultura que és forastera amb l'excusa de la integració? Qui té aquest problema de integració, nosaltres o ells ?


No mos faran andalusos !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!