Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!
La data del 25 d'abril és sovint pràcticament ignorada al Principat, però la veritat és que ens ha marcat tant la nostra història com el 11 de setembre, de fet és el nostre segon 11 de setembre, sense 25 d'abril no hagués hagut 11 de setembre.
A València sempre es fan manifestacions i actes per part de les forces nacionalistes (valencianes) per recordar-ho. Jo vaig estar present a la manifestació del 2007, quan feia tres cents anys de la desfeta, i va ser impressionant: una València plena d'estelades ! Potser al Principat no semblarà gaire impressionant, però recordem que al 2007 el PP controlava TOT el poder polític al País Valencià.
I aquest any ha estat una altra ocasió per a la història, per dos motius: el primer perquè era el primer 25 d'abril després de que el PP deixés de manar tant a la Generalitat de Baix com a la batllia del Cap i Casal. Segon, perquè les forces valencianistes van poder tornar a fer un gran acte reivindicatiu a‡ la Plaça de Bous de València, lloc on ho feien abans de que el PP "segrestés" l'espai pels seus usos particulars.
Aquí en Vicent Partal fa una crònica de com va anar tot plegat, però deixeu-me que destaqui un frase: la va dir el valencià Eliseu Climent, fundador d'Acció Cultural del País Valencià : “valencians, catalans i balears no som iguals; som els mateixos”
Cada territori té el seu ritme i el del País Valencià no és el mateix que el del Principat ni el de Les Illes, però les coses es van movent. Fa no masses anys tampoc pensaríem mai que el Principat estaria al punt on està, així que no hem de perdre de vista el que passa als altres llocs, perquè poden haver-hi sorpreses i de les grosses, sobretot amb la costum que tenen des d'Espanya de voler apagar aquests focs amb benzina.‡
Jo, de moment, em conformaria amb que alguna figura notòria del Principat digués les mateixes paraules que en Eliseu Climent va dir al ben mig de València un vespre de Sant Jordi.
Demà tornarà a ser la festa del llibre i de la rosa, el dia de Sant Jordi, patró del Principat de Catalunya. Però Sant Jordi també és patró d'altres indrets, com de la nostra veïna Aragó. Allà també és festa grossa (de fet, festa laboral i tot…) i, com aquí, tenen moltes llegendes al voltant d'aquest sant, la més coneguda de totes en la seva versió de lluitador contra l'Islam.
Explica la llegenda a la primavera de l'any 1096 que estaven les tropes aragoneses comandades pel rei Pere I d'Aragó assetjant la ciutat de Washka (Osca), amb ajuda de navarresos i gascons. Portaven ja sis mesos de setge quan l'emir de Saragusta va reunir un poderós exèrcit musulmà amb reforç de tropes castellanes amb la missió de socórrer la ciutat i evitar la seva caiguda en mans aragoneses.
Finalment el 15 de novembre de 1096 van xocar els dos exèrcits en una feroç lluita, i quan semblava que els aragonesos anaven a ser derrotats va aparèixer Sant Jordi al camp de batalla, i amb les seves accions va encoratjar la reacció dels guerrers de l'Aragó que capitanejats pel seu rei van acabar guanyant la batalla. Sense possibilitat de socors, Washka es rendia el 24 de novembre.
Afegeix la llegenda que, després de la batalla, les tropes aragoneses van trobar els caps decapitats dels quatre principals cabdills sarraïns, i a partir d'aquell moment, i en honor a l'ajuda rebuda per part de Sant Jordi, els Reis d'Aragó van adoptar com senyal reial una creu de Sant Jordi amb els quatre caps dels reis sarraïns abatuts, emblema que es va conèixer com a Creu d'Alcoraç.
I tot i que la llegenda assegura això, sembla ser que els primers registres històrics d'aquest emblema són del segle XIV utilitzat per Pere III d'Aragó…
Us desitjo que tingueu una molt bona diada i esperem que el temps acompanyi !
Diuen que va ser Confuci qui va dir que 'Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit'. Ahir vam tenir un nou exemple d'això amb la polèmica de l'Empar Moliner i la crema de la Constitución Española a TV3. Avui en Vicent Partal ho explica de forma genial.
Tota la polèmica s'està centrant en el gest de protesta de la periodista però no en el perquè ho va fer. Hi ha qui diu que el perquè no importa, però generalment és el més important, ja que pot canviar molt l'opinió de les accions. Així, per exemple, no un cosa com ara 'un home mata un gos' canvia molt si és de l'estil 'un home mata un gos per poder-se anar de vacances' o si ho és de 'un home mata un gos que atacava al seu fill'. En aquesta polèmica ens hem quedat amb la primera frase i prou.
Que el Tribunal Constitucional anul·li el Decret de Pobresa Energètica perquè vulnera la Constitución amb la premissa del Gobierno Español de que això crea 'desigualtat' entre espanyols és una veritable vergonya. Que a 895 famílies de Catalunya no se'ls pugui garantir l'electricitat entre novembre i març (i no és un regal, per què després l'hauran de pagar igual) amb l'excusa de que a unes altres famílies de la resta de l'Estat no s'ho fan és un escàndol, sobretot quan el mateix dia vam saber que els universitaris catalans paguen el triple que altres universitaris de la resta de l'Estat. Això d'arreglar les desigualtats a la baixa és una de les característiques de l'Estat Espanyol que hem de corregir més ràpidament en el futur Estat Català.
Mentrestant dels drets socials que el Tribunal Constitucional ha eliminat a les persones necessitades no es parlar gairebé gens, només del fet que una periodista catalana va cremar la Constitución Española en la televisió pública catalana. Això serà tot. Ja veureu com ni les més esquerres de les esquerres espanyoles dirà res al respecte ni parlarà del dret a la llibertat d'expressió.
Ja fa temps quan des de qualsevol cosa relacionada amb Catalunya s'utilitza d'una forma no convencional els símbols de l'Estat Espanyol la polèmica esclata i els espanyolistes ataquen com a braus sense entrar en raons. Pero després els nacionalistes som nosaltres…
Us imagineu que dirien els defensors del bilingüisme si a la futura República Catalana s'increpés als regidors que parlessin en català, si un jutjat et digués que si vols tramitar una demanda en castellà trigarà cinc anys més, si tots els jutjats del Principat només tinguessin una traductora al castellà per tramitar-ho tot o si la Generalitat de Dalt es negués a comprar llibres digitals en castellà?
Doncs bé, aquesta és la 'normalitat' bilingüe que hi ha en la nostra meravellosa societat bilingüe. Al País Valencià concretament, on a Elx se li va increpar a una regidora per parlar en valencià, i on un jutjat va dir que si es presentava una demanda en català s'endarreriria la gestió uns cinc anys, i arran d'això és va saber que els 406 jutjats del País Valencià només tenen una persona per fer traduccions de i al valencià. I per acabar-ho d'arreglar ahir vam saber que l'Estat Espanyol no compra llibres digitals en català per a la seva plataforma eBiblio.
Heu escoltat pas a cap d'aquests bilingües que ens anomenen 'racistes' queixar-se d'aquests casos i d'altres similars ? Doncs ja sabeu que el bilingüisme que defenen és un bilingüisme, com a mínim, asimètric. Només silenci, un silenci que val doble, ja que ens demostra dues coses: que la seva queixa no és perquè qualsevol de les dues llengües que defenses pateix greuges i que ja els hi està bé el model actual on el castellà té una posició de força i de prevalença respecte el català.
Evidentment que els ciutadans de la República Catalana han de tenir els mateixos drets parlin en català, en castellà, en aranès (si la Val d'Aran ens vol acompanyar per aquest camí) o en qualsevol altra llengua que es vulgui considerar. Ara bé, això no vol dir que el castellà o les altres llengües (amb l'excepció de l'aranès si els aranesos així ho volen) hagin de tenir el mateix status que el català. És tan senzill com això.
L'espanyol té la sort de tenir una força i una sèrie d'estat que vetllen per ell, el català no. I això s'ha de canviar.
La setmana passada un grup de lingüistes va presentar un manifest en que demanava que a la futura república catalana l'única llengua oficial fos el català. Això va ser aprofitat de seguida des d'àmbits contraris a la independència, capitanejats políticament per C's i periodísticament per El Periódico. De seguida les pàgines del diari es van omplir de titulars com ara "lingüistes contra el bilingüisme", "sectaris supremacistes" i "colons impurs".
Penso que el que van demanar és força sensat. Per molt que els senyors de C's, El Periódico i molts altres no ho diguin per interessos propis, tenim un bilingüisme que, com a mínim, és asimètric. La demostració és fàcil : no hi ha monolingües en català i no és estrany trobar-ne de castellans, i aquests existeixen gràcies als bilingües. Legalment la cosa no és molt millor: legalment has de saber espanyol però no tens perquè saber català. Aquesta és la realitat que els defensors del bilingüisme solen callar.
Encara que sobre el paper l'ús del català sembla acceptable, només cal anar a certes zones metropolitanes (com a on visc) per veure que al carrer és pràcticament inexistent i que si no fos per l'escoles hauria nens que, vivint a Catalunya, no escoltarien català pràcticament mai. Aquesta és també una d'aquelles coses que els defensors del bilingüisme tampoc diuen. Una llengua viu quan o és útil pels seus parlants o quan aquests estan prou conscienciats i són els suficients.
La nostra feina és fer-la útil i potenciar el número de parlants. Però això vol dir "acabar con el bilingüismo" com diuen els apocalíptics de El Periódico? Doncs no. Ningú vol que els castellanoparlants siguin reprimits i perseguits pel carrer. El que es vol és acabar amb la posició de poder que tenen ara mateix, la llengua a protegir és la llengua menys utilitzada i del país, la llengua que ha patit centenar d'anys de persecució i de repressió. Recordeu alguna vegada en que els bilingües hagin fet una cronologia de la persecució del castellà? No oi? Del català si que n'hi ha. Aquesta és una de les altres coses de les que eviten parlar.
Ara fa uns anys van venir uns representants de l'Ajuntament de Badalona a l'associació de veïns del barri a explicar unes obres que s'havien de fer al carrer. Al poc temps de com‡ençar a parlar els va interrompre una vella veïna per dir-los "hablad en castellano por que así nos entendemos todos". La senyora feia molts anys que vivia al barri, i aquesta frase és l'exemple perfecte del que comentava: n'hi ha monolingües gràcies als bilingües i fan que ens haguem d'acoblar a la seva llengua. Això és una de les coses a evitar.
Per això no puc estar d'acord amb el president de Súmate que va dir l'altra dia que els polítics catalans haurien de parlar castellà al Cinturó Roig. No ho trobo gens assenyat, seria fer diferència entre catalans: perquè parlar en castellà en Badalona i en català a Girona? Quin missatge estem enviant? El que hauria de passar és que si el polític parla en català el parli sempre i si ho fa en castellà també, i aquells que l'escoltin i vulguin intervenir facin exactament el mateix. Ningú renuncia a la seva llengua i tots s'entenen. Aquest seria el veritable bilingüisme.
L'objectiu no es fer desaparèixer als castellanoparlants, és que no desaparegui el català. El castellà pot tenir, i jo de fet ho defenso, un status especial en la nova República Catalana, però no ha d'estar al mateix nivell que el català. S'ha d'acabar a les terres de parla catalana d'una vegada per totes amb el "hablame en español" per imposició. I un dels passos per a fer-ho és declarar com a única llengua oficial la catalana.