dimecres, 23 de desembre del 2015

Bones festes !

(Encetem un micaco nadalenc…)

 

A aquestes alçades en qualsevol altre any ja hagués publicat una llegenda nadalenca i una imatge amb motius nadalencs amb els micacos i la taronja. Aquest any no només no ho faré sinó que, a més, el ritme de publicació des d’un temps ençà (que ja de per si era baix) ha estat inexistent.

La culpa ha estat una concatenació de malalties que hem patit els diferents membres de la família des de mitjans de novembre : gastroenteritis recurrent, angines, hipertensió, gastroenteritis, vertigens perifèrics i, per acabar, varicel·la. Tot seguit i pràcticament concatenat. En fi, esperem que ara la "serie de catastróficas desdichas" hagi passat finalment.

I encara que no sigui de la forma habitual, voldria destijar-vos un bon nadal, unes molt bones festes i que el 2016 et porti tot allò que us calgui per a ser feliços.

dilluns, 21 de desembre del 2015

Quatre coses sobre el 20D

(Encetem un micaco postelectoral…)

Només quatre comentaris sobre les eleccions espanyoles de l'altre dia. Per reflexions molt millors recomano aquest article d'en Vicent Partal.

• Abans de res: això no ha de canviar res en el camí que ha agafat el Principat. No hem d'esperar "què" faci Madrid, massa temps ho hem fet. Ara hem de seguir amb el nostre camí, formar govern i anar directe a la independència. I, mentrestant, ja anirem responent al que arribi des de "la capital del reino (de al lado)"

• La notícia "estrella" que semblen voler vendre certs mitjans és que Podemos es reforma en la selva voluntad (ja veieu, és noticia que un partit faci una cosa que diu el ser programa que farà…) vol impulsar fer un referèndum sobre Catalunya. El que no he llegit per enlloc és com seria aquest referèndum (es votaria a Catalunya o a tota Espanya per exemple?) ni com pensa portar-lo cap endavant, car Podemos no té majoria ni al Congreso ni al Senado com per a poder modificar la Constitución, i el cas del Senado és justament el més destacable ja que allà qui té majoria ab-so-lu-ta és el PP.

Podria provar de fer un referèndum sense modificar la Constitución? Podria, però immediatament tindria denúncies per inconstitucionalitat, i ja sabem que n'opina el Tribunal Constitucional de tot això.

I això considerant que 'realment' vol fer aquest referèndum com s'ha de fer, que aquesta és una altra qüestió, no serà de primera vegada a Espanya una cosa era 'de entrada no' i després va ser sí...

• La CUP té tot el dret a no presentar-se a les eleccions espanyoles pel motiu que sigui... ara bé, utilitzar-ne els resultats pels seus interessos ho trobo poc ètic i molt oportunista. I molt menys encara dir que el resultat del 20D representa el que vol la societat catalana, deslegitimant així el que va dir aquesta mateixa societat el 27S en clau més casolana.

• Que el partit amb més diputats a Espanya i que fins ara governava des de Madrid, el PP, sigui l'últim a Catalunya diu moltes coses de com és la relació Espanya-Catalunya i no ajuda a legitimar al govern espanyol al Principat.

• Ara en que a Madrid estan en estat de shock i encara no saben com formaran govern és el moment de fer-ho a Catalunya. Aconseguir tenir un govern independentista estable al Principat seria un cop molt dur, política i informativament. No podem deixar passar (una altra) oportunitat, i menys com aquesta.

• I seria molt interessant veure com respondria Espanya a la formació del govern català !

Esperem esdeveniments, però si us plau... no fem més el passerell !!

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 14 de desembre del 2015

Els monàrquics francesos i el 20-D

(Encetem un micaco recordatori…)

El passat 14 de setembre en Joan-Lluís Lluís escrivia aquest article a Vilaweb, on ens explicava una història que jo desconeixia totalment: Cap a final del segle XIX la monarquia francesa va estar a punt de ser restablerta. Hi havia una majoria de diputats monàrquics que es van posar d'acord per restablir al rei, Què va fallar? Van perdre el temps, es van obsessionar en textos legals i en el calendari i van deixar de tenir clar l'objectiu principal: restablir la figura del rei. Al final, uns quants diputats monàrquics es van cansar i es van fer republicans. I fi de la història.

Aquí portem tres mesos de victòria independentista al Parlament però seguim sense tenir un govern independentista perquè la CUP i Junts pel Sí encara no s'han posat d'acord. La bona notícia és que sembla ser que encara ho intenten. No estaria de més que tant uns com altres no perdessin de vista que l'objectiu principal és aconseguir la independència i que deixessin per quan siguem independents les picabaralles, ja tindran temps per barallar-se més endavant. Ara estem en temps de negociar, i negociar vol dir que les dues parts han de cedir.

Ja hem perdut molt de temps, i el temps (com van saber els monàrquics francesos) és una cosa que no et pots permetre perdre encara que tinguis majoria.

I quan encara estem discutint sobre els resultat del 27-S tenim un nou front obert: les eleccions espanyoles del 20-D. I, com no podria ser d'una altra manera, en comptes d'enfrontar-les amb una estratègia comuna tornem a tenir estratègies dividides.

Doncs bé, si abans els monàrquics francesos ens ensenyaven que no s'ha de perdre el temps tot i tenir majoria i que no pots dir blat fins que no està al sac i ben lligat, ara anem al sud on el mestre Joan Fuster va dir una d'aquelles coses que no hem d'oblidar mai : "Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres".

Per tant, el 20-D no  podem permetre que a Catalunya puguin guanyar els contraris a la independència (i dins d'aquests contraris està Podemos) No els hi podem regalar aquesta mena de titulars a la premsa espanyola, car es dedicaran a esbombar-ho a tort i a dret per rebaixar la nostra força en l'àmbit internacional (cosa que nosaltres també estem fent amb les nostres perepunyetes…)

Així que si aquest 27-S vas votar independència ara toca tornar a fer-ho, s'ha de tornar a enviar un missatge clar de quina majoria hi ha ara mateix a Catalunya i no es pot donar cap tipus de respir al contrari.

NOTA: En l'article original, en Joan-Lluís Lluís utilitzava aquest succés històric per parlar sobre l'estratègia de Catalunya Si que Es Pot, però trobo que és força adíent també per a la situació actual.

 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!