dimecres, 31 de març del 2010

dilluns, 29 de març del 2010

Vida sana


(Encetem un micaco alimentari...)el Doctor

El Dr Paulo Ubiratan és el director mèdic de l'Hospital de Porto Alegre, al Brasil. Aquest és l'extracte d'una entrevista a la TV local, on se li preguntava sobre temes d'alimentació i esport ...

Pregunta: És veritat que els exercicis cardiovasculars prolonguen la vida?

Resposta: El cor està fet per bategar una quantitat de vegades determinades. No malgasteu aquests batecs en exercici. El seu període de vida es gastarà, independentment del seu ús. Accelerar el seu cor no farà que vostè visqui més. Això és com dir que vostè pot prolongar la vida del seu cotxe conduint més de pressa. Vol viure més? Faci la migdiada.

P: He de deixar de menjar carns vermelles i menjar més fruites i vegetals?

R: Es necessita entendre la logística de l'eficiència en alimentació. Què mengen les vaques? Herba i blat de moro. Què és això? Vegetals. Aleshores un filet és el mecanisme més eficaç de posar vegetals al sistema. Necessita menjar cereals? Mengi pollastre.

P: He de reduir el consum d'alcohol?

R: De cap manera. El vi està fet de fruita. El brandi és un vi destil.lat, el que significa que s'elimina l'aigua de la fruita de manera que vostè tregui més profit d'ella. La cervesa també està feta de cereals. No limiti massa el seu consum.

P: Quins són els avantatges d'un programa regular d'exercicis?

R: La meva filosofia és: si no té dolor, no faci res. Vostè està bé.

P: Els fregits són perjudicials?

R: Avui en dia el menjar es fregeix en oli vegetal. La veritat és que queden impregnades d'oli vegetal. Com pot ser que més vegetals afegits siguin perjudicials per a vostè?

P: La gimnàstica ajuda a reduir l'obesitat?

R: Absolutament no. Exercitar un múscul l'únic que fa és augmentar la mida del múscul.

P: La xocolata fa mal?

R: És cacau. Un altre vegetal. És un aliment bo per a ser feliç. La vida no ha de ser un viatge cap a la tomba amb la intenció d'arribar sa i estalvi, amb un cos atractiu i ben conservat. El millor és emprendre el camí, amb una cervesa a la mà i un entrepà a l'altra. El millor final és haver tingut molt sexe i un cos completament gastat, totalment usat, cridant: va merèixer la pena, quin viatge tan extraordinari ...

P: Algun consell més que ens pugui donar?

R: Si caminar molt fora saludable, els carters serien immortals. Les balenes es passen nedant tot el dia, només mengen peix i només beuen aigua. Però estan grasses. Les llebres corren, salten i no paren, però no passen de 15 anys de vida. La tortugues no corren i no fan res, però viuen 450 anys.

Nota: Aquest text em va arribar l'altre dia per correu electrònic, i com el vaig trobar la mar de curiós i divertit (tot i que segurament és mentida) vaig decidir publicar-ho!



Nota rinocerontística : Fa uns mesos vaig parlar d'en Rómulo, el rinoceront de l'antic zoo de València que va ser traslladat al nou Bioparc i que patia un cert trauma a causa de les estretors de la seva antiga parcel·la. Doncs bé, l'altra dia vaig poder llegir que sembla ser que les teràpies han donat resultats inesperats i el bo d'en Rómulo ja ha sortit del seu cerclés viciós i interactua amb altres animals. Me n'alegro moltíssim per ell, i també de veure que alguns animals tenen un esperit de superació que ja voldrien moltes persones. Ja tenia ganes de posar una notícia positiva sobre animalets !!.


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 26 de març del 2010

El costat fosc de la llei


(Encetem un micaco monstruós...)Foscor

Els estris generalment és fabriquen per a fer una tasca determinada. Així, per exemple, la tasca de les culleres és permetre'ns menjar coses com ara una sopa, la finalitat d'un rellotge és indicar l'hora i la finalitat d'una pistola sol ser disparar projectils. Evidentment hom podria utilitzar-la per a fer altres coses, però seria un xic estrany (excepte si ets en McGyver, és clar...) menjar sopa utilitzant una pistola (i un xic perillós també si aquesta està carregada), clavar un clau utilitzant una cullera o consultar l'hora utilitzant un martell, de la mateixa manera que també seria estrany consultar l'hora amb una pistola (tot i que segurament et donarien el rellotge, la cartera, ....), menjar sopa utilitzant un rellotge o disparar projectils utilitzant una cullera. I és que fer tasques amb eines inadequades per a fer-les pot comportar problemes com els que ens recorda aquest curiós vídeo.

No és estrany veure com, sovint, els diferents fabricants es miren de curar en salut indicant clarament com no s'han d'utilitzar els productes que fabriquen. Així un petit fabricant d'un, posem per cas, obridor d'ampolles de vi, adjunta un paperet amb tota una sèrie d'instruccions (totes força lògiques) de com no s'ha d'utilitzar l'aparell. I tot això em crida l'atenció al veure com diferents governs, de vegades, "s'obliden" de limitar certs aspectes de certes lleis que, utilitzant-les per a allò que no van ser pensades, poden originar comportaments intolerables a una democràcia. De fet, això m'impacta tant que arribo a pensar si això no ho fan pas deliberadament...

Aquestes darreres setmanes hem tingut l'exemple clar de com uns bombers catalans es van veure públicament acusats de terrorisme en un tres i no res en virtut dels poders de mobilització que atorguen les diferents lleis antiterroristes. És comprensible que lleis que persegueixin delictes greus puguin obviar momentàniament drets elementals com ara el de la privacitat de dades personals (on s'inclou la imatge de les persones). Ara bé, justament per dotar d'aquests elevats poders legals s'ha de ser molt primmirat alhora d'utilitzar-les, o bé pot passar el que va passar, que s'acusa públicament de ser terroristes a uns ciutadans que no tenen res a veure amb tot això. Una errada molt greu de la que, ves per on, ningú s'ha responsabilitzat ni ha ofert explicacions més enllà de les gairebé obligades disculpes.

No és aquest, però, l'únic exemple. L'altra dia explicava aquesta notícia com EUiA denunciava que la Guàrdia Urbana de Badalona utilitzava la Normativa Cívica per prohibir la utilització de megafonia en diferents actes de protesta social, cosa que es podria considerar com una limitació de la llibertat d'expressió (realment ja podrien aplicar la famosa normativa als diferents cotxes-discoteques que paren cada cap de setmana al semàfor de davant de casa, però sembla ser que estan massa ocupats cercant altres utilitats a la norma). Un afer similar va passar a València, quan l'Ajuntament de València va prohibir la utilització de megafonia a la Plaça de la Mare de Déu per part de l'Associació de les Víctimes del Metro amb el raonament de que era aquell un lloc de culte religiós i un centre turístic important, tot i que altra gent, com ara els de UPyD, si que ho van poder fer. Cal dir que finalment se'ls va autoritzar.

I és que semblen ser precisament la protecció de dades personals i la llibertat d'expressió les principals afectades per aquests efectes col·laterals de les legislacions poc precises. Recordem tot l'enrenou que ha hagut al voltant de les organitzacions defensores dels drets d'autor que volien obtenir sense autorització digital les adreces IP i les identitats d'aquelles persones que compartien arxius a les diferents xarxes P2P i que finalment s'ha concretat en la famosa llei Sinde, llei que permet tancar webs sense necessitat de que un jutgi ho digui i que, utilitzant-la sense miraments, podria legalitzar perfectament el tancament del famós Google.

Un veu que li volen detectar i emmagatzemar la informació personal fins i tot sense estar acusat de res i veu com, per una altra banda, com és d'habitual que es declarin il·legals les escoltes realitzades als imputats dels principals casos de corrupció política, com l'actual Gürtel o el quasi oblidat cas "Naseiro" (on es va veure involucrat en Zaplana) i no pot evitar sospitar que la privacitat (i també la llibertat d'expressió) només la tenen protegida per llei uns quants mentre que, per a la resta de la població, hom s'ha encarregat d'obrir escletxes per a que es puguin vulnerar els seus drets de forma legal.



Nota Bomberística: De tot el desagradable incident dels bombers catalans voldria destacar un fet que em va cridar l'atenció: als diferents telenotícies de les diferents cadenes es parlava de "govern català", "govern espanyol" i "govern francès" en termes d'igual importància. Realment era curiós escoltar que mentre "el gobierno catalán ha acelerado el regreso de los bomberos a Catalunya, el gobierno español y el francés han presentado sus disculpas por el incidente"...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 24 de març del 2010

El gat que va venir per la teulada


En Descarat

Quan darrerament parlo d'un animalet no és pas per donar bones notícies i avui, lamentablement, la cosa no canviarà. No vaig saber mai el seu veritable nom. Nosaltres l'anomenàvem Descarat i una nit d'agost va apareixer al badiu de la casa de ma mare mentre sopàvem. Ens va fer gràcia perquè era molt atrevit, espavilat i petitó, semblava ben bé una minicòpia del gat de ma mare, en Mixino. Poc a poc va anar venint cada dia. Més tard vam saber que no era un gat rodamón, tenia casa però com el seu amo sovint estava fora el gat es dedicava a recórrer el veïnat. I així va estar més de dos anys, vivint més a casa de ma mare que a la seva fins que un bon dia fa poc no va aparéixer a prendre el seu acostumat esmorzar... i és que, pobret, l'havia atropellat un cotxe.

A mi sempre en quedarà la imatge del gatet baixant les escales i venint per sota de la meva cadira a fer-me festes mentre estava redactant la memòria del projecte final de projecte. Espero que estigui a un lloc on pugui gaudir del seu caràcter nerviós, extravertit i curiós.



Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!

dilluns, 22 de març del 2010

La ruta fallera


(Encetem un micaco faller...)Empremtes

Aquesta setmana passada vaig gaudir de tres intensos dies de falles. Ja fa anys que reservo part dels meus dies lliures per poder visitar València durant aquestes festes i he adquirit una certa ruta que m'agradaria compartir amb tots vosaltres, més que res per si hom no ha anat mai i li serveix de referència per a la seua primera visita. I ja de pas, és una excusa perfecte per a publicar també les fotos d'algunes de les falles que he visitat.

Aquí sota us adjunto un plànol amb la ubicació de les falles que visito de forma fixe any rere any. Si cliqueu al damunt de la imatge podreu accedir a la ruta amb més detall mitjançant Google Maps.

Ruta fallera

Els numerets corresponents a les següents falles :

· 1. La vella de Campanar

· 2. Nou Campanar

· 3. El Pilar

· 4. Quart

· 5. El Tossal

· 6. Na Jordana

· 7. Corretgeria

· 8. La Mercé

· 9. Ajuntament

· 10. Convent de Jerusalem

· 11. Exposició

· 12. Almirall Cadalso

· 13. Antic Regne

· 14. Cuba

· 15. Sueca

En aquesta llista podeu trobar moltes de les falles grans, aquelles que pertanyen a la Secció Especial (1,2,3,6,8,9,10,11,12,13,14 i 15) i d'altres que sempre m'han cridat l'atenció ja sigui per la seva temàtica o per la gràcia que li posen (4,5 i 7). Si us fixeu he marcat les falles, però no pas la ruta que faig, i això és així perquè tot i tenir "uns punts de pas obligats" el camí pot variar depenen de les falles que vaig veient i que em poden cridar, més o menys, l'atenció. Així, per exemple, fa un parell d'anys que també visito una falla que està molt a prop de la de l'Ajuntament, situada al carrer del Periodista Azzati.

Tot i no tenir una ruta definida tinc un patró per a fer el camí. Generalment divideixo la visita en dos dies, o millor en dos nits, perquè m'agrada més visitar-les de nit. La primera nit vaig a les falles de la 1 a la 9, començant per les situades a Campanar (1 i 2) a on arribo i me'n vaig mitjançant el metro (que durant falles funciona tota la nit) i després segueixo per les 3, 4 , 5, 6, 7, 8 i 9 en aquest ordre. La segona nit també començo agafant el metro i anant al número 11, i després segueixo el recorregut visitant 12, 13, 14, 15 i finalitzant en la 10 (tot i que aquesta a vegades la visito la primera nit).

I després de tot aquest "rotllo" us adjunto les fotografies d'algunes de les falles que he visitat :

Falla Nou Campanar
Falla del Pilar
Falla Na Jordana
Falla de l'Ajuntament
Falla de l'Ajuntament
Falla de Convent de Jerusalem
Falla infantil Convent Jerusalem
Falla infantil Exposició
Falla infantil Exposició
Falla Exposició
Falla Almirall Cadalso
Falla Cuba
Falla Cuba


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

diumenge, 21 de març del 2010

Breu nota fallera


Aquests darrers dies he estat gaudint de les falles de València (com la Nimue va suposar encertadament) El fet de tenir un dia menys de l'habitual per a fer allò que m'agrada fer any rere any, tenir uns horaris majoritàriament nocturns (ja que prefereixo visitar les falles de nit) totalment diferents als que estic acostumat i voler aprofitar fins l'últim instant ha fet que tingués el bloc totalment abandonat, tot i que he anat publicant al Buzz allò que anava veient. En un proper apunt parlaré d'aquestes falles que ja han passat, però per a fer una mica de boca us deixo quatre detallets...


La nena de Rajoy

Què boti Rita ?

Temps moderns

La temptació ve d'abaix


Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!

dilluns, 15 de març del 2010

Gent amb poques llums


(Encetem un micaco energètic...)Energia

De petit m'agraden fer castells de cartes, era el meu entreteniment preferit quan tothom feia la becaina. Depenent de com estigués d'inspirat apareixien construccions més o menys elaborades però totes amb un punt en comú: la seva fragilitat. Així, sovint, un petit cop d'aire o un copet a la taula feia que hagués de començar de nou tot el procés. Doncs bé, darrerament tinc la sensació que les infraestructures que tenim al Principat són com aquest castells de cartes: vistoses però fràgils.

Si una cosa es va encarregar de mostrar la nevada que dilluns va caure damunt del Principat va ser que les nostres infraestructures són un gegant amb peus de fang. Només van caler unes hores de nevada intensa per crear el caos a les xarxes de transport i deixar molta gent sense electricitat i, de retruc, sense aigua, calefacció i telèfon. No és la primera vegada que passa això, no fa gaire també vam tenir la xarxa ferroviària molt afectada, una vegada per descarrilament i una altra pels esvorancs que van sorgir durant les obres del TGV. Sembla mentida que en un país on un dels passatemps es malparlar del centralisme que sovint patim tinguem les principals infraestructures tan centralitzades i sense cap tipus de sistema de suport.

Ara tothom li fot la culpa a les elèctriques, i realment en tenen molta de culpa. Em sorprèn que no ho hagi comentat ningú, però potser caldria dir que aquestes mateixes línies que ara han caigut i han deixat a molta gent sense electricitat als mesos d'estiu també són sospitoses habituals d'originar focs forestals, i tampoc és estrany que quan patim alguna pluja intensa el subministrament elèctric pateixi talls més o menys importants, el que demostra que les xarxes elèctriques estan lluny de ser òptimes. Tot i així, el darrer culpable no són només les elèctriques, empreses es mouen, com és natural, pel benefici i sovint el que faran es construir la infraestructura mínima per a que tot funcioni de forma "habitual". El govern també té bona part de culpa al deixar en mans privades infraestructures vitals, infraestructures que han de tenir en compte que vivim en un país amb un clima força canviant: podem patir tan fortes sequeres com plujes torrencials, onades de fred importants i nevades que, tot i puntuals, poden ser intenses. Tot això s'ha de tenir en compte alhora de dissenyar les diferents xarxes, així com definir sistemes de suport per a poder solucionar problemes que, de ben segur, apareixeran.

A tots els problemes creats s'ha d'afegir la postura que han adoptat les elèctriques, i que tal com deia en Vicent Partal l'altre dia, encara ens renyen !. I és que una altra cosa que es pot criticar al govern es que sembla no tenir cap tipus de força ni de pressió vers aquestes empreses, que sembla ben bé que poden fer el que vulguin. De fet, la meva experiència personal és de una total desprotecció envers elles: des de juny de l'any passat, amb això del canvi de tarifes, no m'envien els rebuts de la facturació del consum elèctric. I puc assegurar que m'hi he cansat de trucar, fer reclamacions i fins i tot denúncies a l'Agència de Consum. El resultat? des de l'empresa em demanen disculpes perquè és un error informàtic seu, però no em poden dir quan l'arreglaran... i de Consum fa uns tres mesos que espero resposta.

I per si amb tot això no hi hagués prou per a sentir-se insultat, uns quants ha aprofitat aquest caos per a reivindicar de nou la MAT. I què és la MAT ? La MAT, o línia de Molta Alta Tensió és una xarxa elèctrica que interconnectaria Espanya i França i que, sembla ser, té com a objectiu final, el vendre els excessos d'electricitat francesos als països de Magreb. Tot i això, els defensors d'aquesta obra s'encarreguen de fer notar que seria solució als greus problemes que en matèria energètica tenen les comarques gironines. Ara bé... si la MAT hagués estat construïda, que hagués passat ? Doncs bé, tenint en compte que si bé és cert que la xarxa d'alta tensió ha estat afectada, però que no és menys cert que també la xarxa de mitja i baixa tensió ha patit importants danys, es pot suposar que el panorama no hagués canviat massa a l'actual, això sempre i quan els torres de la MAT no haguessin també anat a parar a terra. I és que, intuitivament, semblen molt més eficients les solucions que proposen els contraris a la MAT : la generació elèctrica de fonts renovables a prop dels llocs de consum, desterrant per sempre més el model obsolet basat en grans línies de transport.

Una xarxa distribuïda de titularitat pública i que connectés grans centrals elèctriques amb petites centrals més locals d'energies renovables, de tal forma que es pogués redirigir la circulació de l'energia en cas de talls d'algunes línies o, fins i tot, que les centrals locals permetessin garantir un certs mínims a les poblacions locals en cas de grans averies... no seria aquest un model molt més efectiu que no pas el que tenim ara ?



Nota Urbanísitica: Aquests darrers dies han aparegut molts battles dels ajuntaments afectats mostrant el seu lògic emprenyament per tot el que està passant. Ara bé, també caldria un reflexió per part dels diferents consistoris. Moltes de les poblacions afectades disposen d'enormes urbanitzacions (a vegades superiors en extensions que el propi nucli urbà) que, ja sigui per la seva situació o estructura, comporten problemes afegits alhora de fer arribar els diferents serveis i infraestructures, per no parlar del mal que fan en qüestió de destrucció del territori. Una millor planificació urbana, situant els habitatges en nucli urbà mitjançant una ampliació d'aquest, minimitzaria els problemes de mobilitat i infraestructures que sovint pateixen els habitants de les urbanitzacions. I és que realment a vegades aquestes semblen ben bé estar a terra de ningú.


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 12 de març del 2010

Allà on viuen els monstres


(Encetem un micaco monstruós...)Monstres

La meva tia holandesa em va contar que als Països Baixos quan un nen no fa bondat se l'amenaça que si no canvia d'actitud vindrà "el conde duque de Olivares" i se l'emportarà... i és que la fama que van deixar "los tercios" i els castellans en aquella terra no va ser massa bona. Els catalans no som aliens tampoc a aquest fenomen, ja que si a l'actual Albània el mot "català" significat "home lleig i dolent" , a Bulgària "català" significa "home malvat, sense ànima, torturador" i a la regió de Parnàs un refrany deia allò de "vaig fugir dels turcs per caure en mans dels catalans" no és precisament perquè els nostres avantpassats es dediquessin a recollir floretes quan van estar per aquelles terres. Tot això és degut a esdeveniments que, més o menys mitificats, han quedat registrats en els respectius folklores locals.

I tot això em porta a preguntar-me que nassos li haurà fet el poble català al poble castellà per a que tot allò on aparegui el mot "català" provoqui una reacció d'inadversió (quan no directament d'odi) que alguns no dubten en aprofitar sempre que poden. Sense anar més lluny, anem a veure un titular que es podia llegir ahir a un diari "amic de la terra" que s'anomena 20 minutos...

20 minutos

... i quan penses "què hauran posat?" i mires la recopilació de titulars que acompanyen al text anterior...

Font: 20 minutos

... veus que tampoc és pas res de l'altre món. Aleshores, et preguntes perquè han afegit allò de "prensa catalana" i arribes a la conclusió de que és només per crear polèmica, com ja han fet moltes altres vegades. Perquè, sembla ser, en un sector dels seus lectors, i m'atreviria a dir que fins i tot en el subsconscient castellà, el mot "català" provoca rebuig. I perquè passa això? Doncs no ho tinc jo pas tan clar, ja que fent un repàs així ràpid a la història que tenim en comú no recordo pas que els catalans haguem massacrat la població de cap vila castellana, ni que els haguem prohibit parlar llur llengua a la seva terra ni tan sols que haguem abolit cap de les seves institucions. Aleshores, perquè ens tracten com si fóssim una mena de monstres menjanens ?

A més a més sembla ser que aquesta mena de "odi ancestral" té força importància ja que, de fet, hi ha gent que s'hi guanya les garrofes amb això, com per exemple el nostre "amic" Jiménez Losantos, professional en aquesta feina i que que l'altre dia esbombava des del seu programa de ràdio el següent segons informava el diari Avui :

Font: Avui

... umm Matrix, no sabia jo que en Fernando era "friki", jo pensava que no havia vist res després de "Raza" !! Però tornant a la qüestió, d'on penseu vosaltres que hi ha tota aquesta antipatia a tot allò català?



Nota Personal: Jo penso que aquesta antipatia bé, sobretot, del fet que hem rebutjat "amablement" la "invitació" a castellanitzar-nos (i no em refereixo només a l'idioma) que des de fa uns quants centenars d'anys ens venen "oferint". Vaja, que som una mica com el poble de l'Astèrix, aquell que fa que quan un espanyolista de pensament homogeni es formuli aquella pregunta que solia fer el Cèsar : "¿están todas las Españas castellanizadas?" no pugui contestar que si per culpa, entre altres, de "la región nordeste".


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 10 de març del 2010

Bicis i fonts


El passat dia 8 de març la companya Laia publicava un apunt titulat "Té un altre títol el dia d'avui?" on mostrava fotografies de la gran nevada que va caure a bona part del Principat. Doncs bé, jo tinc un altre títol per aquell dia : "les bicicletes són per l'estiu"

Bicicletes blanques

.. i aprofito l'ocasió per a mostrar-vos el darrer model de font pública que en breu estrenarà l'Ajuntament de Barcelona. Una font d'aquestes modernes que permeten triar a l'usuari si l'aigua la prefereixen fresca o natural...

Font dos ambients


Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!

dilluns, 8 de març del 2010

Un atac de banyes


(Encetem un micaco taurí...)Braus

El dia de Sant Jaume, el 25 de juliol de 1835 hi hagué una cursa de braus a Torín, la primera plaça de braus de Barcelona, situada a la Barceloneta. Sembla ser que els animals no varen ser massa braus i això va aixecar els ànims dels espectadors, i va ser l'espurna que va fer esclatar una tensió social acumulada des de feia temps i que es va materialitzar de forma anticlerical en una gran cremada de convents i esglésies. Aquest episodi, així com les nombroses places de braus que existien arreu, serien una mostra de com les curses de braus gaudien de certa importància temps enrere al Principat.

Però el temps passa, la societat canvia i moltes d'aquelles places ja no existeixen avui dia. El mes de desembre passat el Parlament del Principat de Catalunya va aprovar la Iniciativa de Legislació Popular (ILP) promocionada per la Plataforma PROU per prohibir les curses de braus al Principat. En virtut d'aquesta aprovació, aquests darrers dies els parlamentaris han escoltat testimonis diversos tan a favor com en contra de prohibir les curses de braus. Els arguments a favor fan referència, sobretot, al caràcter tradicional de les curses, a la proteccó/respecte que ofereixen als animals fins el moment de la cursa i a que l'animal no pateix (jo vaig llegir una filòsofa que va dir això i bé... pensar que un animal amb ferides internes, que s'està desagnant i al que fan moure's sense parar no pateix se'n fa realment estrany). Els arguments en contra destacan el respecte i la protecció als animals i que les tradicions no són pas una cosa inmutable al llarg de la història.

Però darrere de tot aquest debat de tradició versus modernitat i drets animals, la veritable lluita està en el camp nacionalista: català versus espanyol. És per això precisament que aquest tema aixeca tanta expectació. Hom podria dir que això és una banejada i els nacionalistes catalans veuen coses que no són, però no es pot negat que les curses de brau (i el brau en particular) és tota una icona del nacionalisme espanyol. Potser abans no ho era, però els hi ha passat el mateix que li va passar a l'esvàstica: que tot i no ser un signe nazi (a l'hinduisme té varis significats, per exemple) l'extensiva utilització que d'ella va fer aquest tipus de feixisme ha fet que, almenys a Occident, s'identifiqui immediatament amb ell. I a les curses de braus els hi passat el mateix: tan utilitzar el símbol del toro amb les banderes espanyoles i símils toreros fins i tot en la parla ha fet que per a altres nacionalismes de la península les curses de braus s'hagin convertit en un símbol nacionalista espanyol.

Així, com a resposta al debat obert al Principat, la sra. Esperanza Aguirre ha decretat que les curses de braus a Madrid siguin Bé d'Interés Cultural per decret (i si es descuida també fa mana construir un parell d'embassaments ja posats...). Tot seguit el sr. Camps i un senyor de Múrcia han fet exactament el mateix. A mi m'ha cridat l'atenció (però sense soprendre'm) el xou que porta amb els BIC el sr. Camps, ben bé el podríem anomenar el sr. "BIC Venc" a partir d'ara, perquè amb la mateixa velocitat que va retirar el BIC al barri del Cabanyal a València ara se'l col·loca als braus. Aquestes accions-reaccions no fan més que confirmar a on està el nucli de la qüestió. Si bé és cert que els impulsors de la ILP va ser una organització a favor dels drets dels animals no és cap secret que hi va haver gent que va recolzar la iniciativa més per motius identitaris que no pas per motius de respecte animal, fet que denúncien sovint des de les Espanyes. Ara bé, també caldria recordar a les Espanyes que molts dels que estan en contra de la prohibició de les curses de braus a Catalunya ho són també per motius identitaris però de signe oposat. I potser també s'hauria de recordar que la prohibició de les curses de braus al Principat no implica que es prohibeixin a altres indrets de l'Estat i que és independent de protecció que puguin gaudir aquests esdeveniments a Madrid.

Però si el que cercaven era seguir mantenint aquesta fictícia homogenitat de la societat espanyola el que han aconseguit és justament el contrari. Mentre que al Parlament de Catalunya abans d'arribar a dictaminar res s'està escoltant a una banda i a una altra, a Madrid, al País Valencià i a Múrcia les coses es fan de forma immediata, sense escoltar a ningú i per decret. I és que segurament, a l'igual que les curses de braus, aquesta manera de fer les coses potser també és una vella tradició espanyola...



Nota Ministerial : Personalment considero difícil que es prohibeixen les curses de braus al Principat, ja que no només populars i ciutadanos votaran en contra d ela prohibicó, sinó que estic segur que la majoria de socialistes també ho faran, i també convergents i republicans (pel cas dels correbous i similars, cosa que penso que també haurien de prohibir per a ser coherents amb la protecció als animals). I a tot això contribueix el fet de llegir opinions com les de la sra. Pajin que va fer cas a la premsa més casposa de totes i va arremetre contra el que va dir un filòsof sense aturar-se un moment a analitzar el que era i del Ministre Celestino Corbacho que va dir al respecte "No m'agraden els toros, però encara m'agraden menys les prohibicions". Curiosa frase per a un ministre però molt oportuna per a no "mullar-se"... ara bé, deixaria ell de prohibir això de tenir treballadors sense contracte ?


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 5 de març del 2010

Paraula de Díez


(Encetem un micaco gallec...)Paraules

Al col·legi em van ensenyar que hi ha molts tipus de paraules. Podem trobar unes paraules que s'anomenen substantius i que serveixen per a designar coses (una persona, un cotxe...), altres s'anomenen adjectius i solen acompanyar als substantius per complementar el seu significat (una persona alta, un cotxe roig...) i hi ha també, per exemple, els gentilicis (que poden ser substantius o adjectius) i que designen el lloc de procedència de les coses (una persona alta gallega, un cotxe roig alemany...). A més, les paraules poden tenir nombroses propietats, ja sigui per la seva forma, pel seu ús o pel seu significat. Així, per exemple, hi ha paraules polisèmiques, o sigui, que un mateix mot pot significar coses diverses en funció del context. L'art de saber escriure bé (un art certament complicat) requereix dominar totes aquestes particularitats i tècniques.

Però aquest conjunt de regles també serveix per altres coses i una d'elles es identificar com pensen determinades persones. Una prova clara de les idees que té una persona (i de que possiblement té algun problema...) ve donat quan hi ha certa fixació amb els gentilicis (aquella persona és gallega, aquest cava és català) i, més concretament, quan aquests gentilicis adquireixen un fort sentit descriptiu acompanyat del significat polisèmic més negatiu possible. Un exemple d'això el vam tenir no fa gaire, quan "la nostra amiga" Rosa Díez va respondre de la següent manera a una pregunta del periodista Iñaki Gabilondo quan li va preguntar com definiria amb una idea al president del Gobierno Español :

Díez 1

Per sinó va quedar prou clar a la primera, al ésser preguntada sobre quina opinió tenia sobre en Mariano Rajoy, la sra. Rosa va contestar amb un ambivalent i lacònic ...

Díez 2

Per aquesta senyora, líder d'un partit polític d'àmbit estatal que s'anomena Unión Progreso y Democracia que fa gala del seu "no-nacionalisme", el gentilici d'un dels pobles que viuen a l'Estat que ella aspira governar en un futur és un insult. Però no només això, és un insult que, sembla ser, té diferents nivells de "pejorativisme" i que troba perfectament "normal" utilitzar de forma habitual. Curiosa forma de pensar quan un dels objectius del seu partit és "reforzar las libertades ciudadanas y la igualdad , con independencia de la comunidad autónoma en la que se viviera"...

Però el que de veritat fa por és pensar que una persona amb aquest grau de prejudicis podria arribar a ser presidenta de l'Estat. I aleshores el problema no el tindria només ella, el veritable problema el passaríem a tenir nosaltres !

Última Hora: El sr. Arcadi España,.. perdó Espada (en que estaria pensant...) ho acaba d'arreglar a Onda Cero : 'Los que reaccionaron contra las palabras de Rosa Díez son aldeanos estúpidos e ignorantes'. Sembla ser que el més 'in' entre els intel·lectuals espanyols és insultar a tots aquells que no pensen com ells...



Nota Personal: Els catalans no ens lliurem pas de les perles de la sra. Díez, per a ella molts de nosaltres som una colla d'acomplexats... però això millor ho deixo per un altre dia que la cosa es faria massa llarga i no cal començar el cap de setmana de mala lluna...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 3 de març del 2010

Tots els gossos van al cel


l'Habi

Descriure a l'Habi (també coneguda com a Pimpeta) és força fàcil: és la versió canina del gat Garfield ! De la mateixa manera que el gat taronja atigrat odiava les panses, a la Pimpeta no l'agradaven gens els alls: podia menjar-se un plat de llenties estofades i deixar perfectament nets els alls que trobés al fons del plat. Si és prou coneguda la passió d'en Garfield per la lasanya, a l'Habi li passava el mateix amb les pizzes (i les seves caixes); al gat li encanta afilar-se les ungles al sofà i a la Pimpeta perseguir qualsevol pedra que li llancessis (i que després portava a la boca fins que li llençaves una altra); al felí taronja no havia forma de treure'l de casa si plovia i la Pimpeta s'estirava a terra panxa enlaire si anaves per un camí que a ella no li agradava i si el gat atigrat tenia molt clares les seves pautes alhora de dormir (un mínim de 12 hores) l'Habi tenia tot un ritual en que agafava la seva manteta i es feia una combinació de donut i sac de dormir on no es veia un trosset de gossa fora de la manta per enlloc !

Lamentablement la setmana passada es va haver d'anar d'aquest món per a tristesa de tots nosaltres. Espero que allà a on estigui els camps siguin verds (com a ella li agradaven), les pedres juganeres i les pizzes celestials !



Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!

dilluns, 1 de març del 2010

Una enquesta anomenada miracle


(Encetem un micaco secessionista...)Enquestes

Aquest cap de setmana passat s'ha celebrat la segona tongada de consultes sobre la independència del Principat de Catalunya. Paral·lelament a això, la setmana passada es van presentar els resultats d'una enquesta anomenada "Diagnòstic de Percepcions Catalunya-Espanya" realitzada per la Universitat Oberta de Catalunya que tenia com a finalitat estudiar l'encaix del Principat a l'Estat Espanyol i veure les opinions d'espanyols i catalans sobre temes polítics i de govern. Potser ja haureu vist algun dels titular sobre aquest tema als diferents mitjans de comunicació. A mi em va cridar especialment l'atenció aquell que publicava l'altra dia Vilaweb ...

Vilaweb

... i és que, haig de confessar, em va sorprendre, ja que segons el meu parer aquest percentatge seria, a priori, bastant més baix (tot i que s'hauria de parlar molt de que significa aquest "acceptaria"...) I, per a sorpresa meva, van anar apareixent altres notícies d'aquest mateix estil ...

Avui

... aleshores vaig voler saber si aquests titulars eren només cosa de mitjans catalans i vaig anar a mirar que hi deien els de l'altre costat ...

Intereconomia

... i, realment, pel que solen dir ho vaig trobar força moderat. Però, ai-làs, llegint l'article tot aquest "bon rotllo" que tenia dins meu es va començar a esgarrar...

Intereconomia

... dada que es va confirmar des d'un mitjà de comunicació vinculat als "nostres amics" de l'esquerra espanyola ...

Público

I aquí les coses ja no començaven a quadrar gaire, així que vaig anar a mirar els resultats publicats (que podeu trobar aquí) i vaig veure coses realment curioses :

· Tal i com ja he comentat el 80,2% dels enquestats a España pensen que els pobles tenen dret a l'autodeterminació, però en el cas concret de Catalunya aquest valor cau al 40,1%. I alguns encara diuen que som els catalans els que tenim mania persecutòria...

· El 72,4% dels espanyols està a favor d'obrir negociacions per evitar la separació, però el 64,5% no vol que s'inverteixin més recursos al Principat, el 68,7% no vol que s'estableixi l'oficialitat del català a totes les institucions d'àmbit estatal i el 61,0% està en contra de que les seleccions esportives catalanes siguin oficials i competeixin en competicions a nivell internacional... aleshores, què volen negociar ? Una pista: el 55,7% està a favor de que Catalunya pugui recaptar els seus propis impostos, com fan el País Bac i Navarra. O sigui, volen que canviem la independència per un status "a la basca" ?

· El 66,8% de catalans pensen que España i un Principat independent podrien tenir bones relacions, però només el 48,8% d'espanyols pensen això. Recordem que el 51,6% d'espanyols acceptaria la independència del Principat de Catalunya... però sembla ser que aquesta "acceptació" (tal i com he dit abans) s'hauria d'especificar una mica...

· Aproximadament el 58% de catalans i espanyols creuen que hi haurien incidents violents si el Principat de Catalunya organitzés un referèndum d'independència, tot i que tan 89% dels dos col·lectius pensen que no estarien justificats, i només el 9% els troba justificats. Curiós això de que ningú vulgui la violència però quasi la meitat de la gent pensi que hi hauria.

· El 88,8% dels espanyols es mostra contrari a que l'utilització de la força per impedir la independència, una dada realment per alegrar-se. Ara bé, esperem que dintre del 11,2% restant no estiguin els que han de decidir si s'utilitza o no ...

Per acabar, només voldria indicar que les dades d'aquesta enquesta (com la de majoria d'elles) s'han d'agafar amb molt de compte, ja que el número de persones preguntades el trobo francament baix (2614 al Principat i 1883 a la resta de l'Estat) i dubto molt que es puguin treure gaires conclusions veritables d'aquestes dades, i, per tant, no sé perquè se li ha donat tanta publicitat mediàtica, si exceptua la publicació interessada per part d'uns i d'altres. A més, haig de confessar que des d'altres punts d'informació sobre el pensament de la massa social sobre aquest tema (comentaris a diaris (aquí una mostra sobre les consultes d'ahir), converses del carrer, articles d'opinió, programes de televisió de debat i els seus respectius sms i declaracions fins i tot de les "muses" del "Sálvame") les opinions semblen força diferents. Ara bé, a mi m'agradaria força que les publica aquest estudi fossin certes !



Nota comentarista : Ara no fa gaire en una notícia relacionada amb la independència de Catalunya al 20 minutos algú va posar un comentari que deia si fa o no fa "Lo que se tiene que hacer es enviar al ejercito y enviar a los catalanes a francia y a los moros a morolandia". El missatge va acabar essent esborrat, però va rebre una curiosa contesta : "Quin exèrcit? aquell que encara no ha pogut recuperar Gibraltar i que qualsevol dia perdrà ceuta i melilla?"


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!