Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!
A un Estat on les línies de tren d'alta velocitat es projecten segons criteris polítics i no pas econòmics i on es bloqueja un dels principals eixos ferroviaris de mercaderies avalat per l'Unió Europea perquè no passa per on els hi agradaria que passés al Gobierno Central i a on estan disposats a gastar una pila de diners en una alternativa que econòmicament no és gens rentable i menys en l'actual situació, escoltar que el Ministro de Hacienda diu coses com …
… és símptoma de la hipocresia, poca-vergonya, manipulació i barra que té el Gobierno Español.
Sr. Montoro: el país artificial es diu Espanya !
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
25 d'abril, Diada reivindicativa del País Valencià. Important això de 'reivindicativa'. A diferència del 9 d'octubre, la Diada del 25 d'Abril és un d'aquells dies on es veu clarament qui coneix la seva història i qui no. No és pas la diada dels folklòrics que els agrada desfilar ni dels que afirmen ser allò que no són, no, és la diada d'aquells que saben que tal dia com avui de fa més de 300 anys van perdre llur llibertat a causa del resultat d'una batalla de la Guerra de Successió espanyola que es va desenvolupar al voltant del poble manxec de Almansa. Reivindicar allò que es va perdre només ho poden fer aquells que saben el que eren i aspiren a tornar-ho a ser.
Tot això és va resumir perfectament en una dita popular: "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança". Sempre que hi penso no puc evitar relacionar-la amb aquella altra que diu "De ponent, ni vent ni gent". Fa mes de tres-cents que el mal vent va entrar per ponent i s'hi va ficar a casa nostra. Al seu pas s'ho va endur tot: els nostres furs, els nostres usatges, les nostres constitucions, les nostres organitzacions, les nostres banderes, l'ús de la nostra llengua i, sobretot, la nostra llibertat. I tot això gràcies, en part, al beneplàcit atorgat pels nostres 'aliats' europeus que, a l'hora de la veritat, ens van deixar amb el cul a l'aire. No està de més recordar que Sa Graciosa Majestat a nosaltres no ens provoca gens de gràcia.
Durant tots aquests anys aquest vent del mal no ha parat mai de bufar. Ha canviat de tipus i d'intensitat, però ha continuat bufant. I, de fet, encara bufa a hores d'ara. Actualment estem en una època en que les ventades semblen enfortir-se configurant un nou atac que escudant-se en la crisi. Els mitjans canvien, però no així els objectius: si durant tots aquests anys hem pogut recuperar una part molt minsa de tot allò que ens arravataren ara ens ho volen furtar de nou, i per això és fixen als nostre petit i tutelat autogovern i en tot allò que pot permetre esborrar-nos com a poble : l'educació, la llengua, els mitjans de comunicació, el desenvolupament econòmic…
I el més trist és que, ara, a casa, manen els botiflers i els enemics.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Al Principat (i a molts altres indrets) avui vivim la més romàntica de les jornades literàries o la més literària de les jornades romàntiques, segons com es miri. Durant tot el dia d'avui els carrers de les nostres viles estaran plens de roses i de llibres, així com de centenars d'escriptors que s'acostaran als seus lectors i els hi dedicaren llurs obres amb frases més o menys ingenioses i/o tòpiques que brollaran de les seves plomes.
Però no són aquestes les úniques plomes que Sant Jordi ha vist. De fet, n'hi ha d'altres molt més antigues.
Fa molts i molts anys a un regne situat al sud un monarca va atorgar a una ciutat situada al costat d'un riu un privilegi especial, en reconeixement als serveis que les seves hosts li havien prestat. Així, va permetre que la ciutat constituís una milícia fixe per a la seva defensa, tot i que la seva principal tasca era escortar la senyera de la ciutat. Aquest grup va rebre el nom de Centenar del Gloriós Sant Jordi, puix estava sota la protecció d'aquest sant i estava format per cent homes.
Molt bé, però… i on estan les plomes ?
Doncs bé, les plomes apareixen perquè aquests cent homes eren tots ballesters, i segons la costum de l'època, els ballesters portaven al capell una ploma de garsa. Això va fer que ben aviat prenguessin el nom de Centenar de la Ploma amb el que van passar a la història. Tot i així, Sant Jordi seguia sent llur patró i la bandera de Sant Jordi llur insígnia.
Però aquest apunt no fora acabat sinó digués que aquell rei fou en Pere el Cerimoniós, que l'any de la creació de la milícia va ser el 1365, que el regne va ser el Regne de València i que la ciutat era la ciutat de València. I tampoc estaria bé que no comentes que la senyera de la ciutat que protegien els ballesters era per aquells temps la Senyera Reial (la Quatribarrada, ja que la Senyera Coronada que actualment és la bandera de València no va aparèixer fins anys més tard). I un altre detall: la insígnia d'aquesta unitat era la mateixa que anys més tard va adoptar el Regiment d'Infanteria de la Generalitat de Catalunya, el Penó de Sant Jordi.
Per cert, el Centenar de la Ploma va desaparèixer el 1707 per ordre del Rei de Castella Felipe V.
I per seguir la tradicions d'altres anys, us dedico una rosa a tots vosaltres. Espero que pugueu gaudir d'una magnífica Diada de Sant Jordi acompanyats d'aquells a qui estimeu. Jo, tot i que aquest any ho tinc complicat, provaré de fer-ho !
Nota aclaradora :
Quan una planta té les fulles grogues per falta de rec i no es vol que llueixi aquest color es poden fer dues coses :
• regar-la
• pintar les fulles de verd
Als nostres polítics els agrada més pintar.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
IRPF, IVA, IBI, impost de circulació, impost de donacions, IAE (impost sobre activitats econòmiques), impost de societats...
Sr. Feijóo: Per a què es pensa que hauria de servir tot el que li acabo d'enumerar ?
Pista: No és per a que alguns portin una vida de collons ni per a rescatar bancs...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Al Principat hem començat a viure una guerra de banderes. Tot ha començat a Sant Pol de Mar però la cosa segurament s'estendrà arreu del territori...
L'origen de tot això ha estat el zel que en aquest tema ha aplicat la Delegada del Gobierno en Catalunya, Maria de los Llanos de Luna (és curiós veure un nom tan hippy en una persona tan…) . Segons Llanos de Luna la mesura no respon a motius ideològics, sinó a la voluntat de fer complir la llei.
Bé, anem a veure que diu la llei.
El tema de les banderes està regulat per la llei 39/1981. A grans trets, aquesta llei el que fa és definir com és la bandera espanyola i on i com s'ha d'utilitzar de forma obligada. Bàsicament el que ve a dir és que ha d'estar present a tots els llocs oficials i naus diverses, col·locada sempre en el lloc d'honor i ha de ser com a mínim tan gran com les altres O sigui que si un consistori pengés tres banderetes tamany miniature totes iguals amb l'espanyola al mig estaria complint la llei. Per cert (important pel que comentarem més endavant) s'especifica que a la franja groga es pot incorporar l'escut de l'Estat (obligatori en certs usos).
Ara bé, és interessant observar l'article 8 que diu ...
... cosa que fa que les banderes espanyoles de les següents imatges siguin il·legals ...
... i al ser il·legals, se'ls hauria d'aplicar l'article 9 que diu el següent ...
… cosa que, com tots sabem, no es fa. I no és pas gaire difícil, la Delegación de Gobierno de Catalunya no cal que vagi gaire lluny per trobar aquestes banderes il·legals, en qualsevol botiga de souvenirs de la Rambla de Barcelona en pot diversos trobar exemples.
Per cert, no puc acabar sense mencionar allò que va dir la delegada de govern de que l'estel·lada era una bandera inconstitucional i il·legal. Inconstitucional ja vaig deixar clar que no pot ser, però amb la llei a la mà podem veure que il·legal tampoc ho és. De fet, com ja hem vist, les veritables banderes il·legals no estan essent perseguides per aquesta senyora
I és aquest un assumpte més greu del que sembla, ja que el fet d'aplicar la llei només als ajuntaments però no a altres usos il·legals és una falta definida com a incompliment de deure i que es considerada com a greu per l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. A més, qualsevol tipus de discriminació o assetjament per motiu d'opinió o ètnic també està tipificada també com a falta molt greu pel mateix estatut.
La pregunta és: perquè ningú no ho denuncia això?
Aquesta curteta Setmana Santa que hem pogut gaudir l'hem aprofitada per a anar al País Valencià. I a més de passar temps amb la família, cosa que ens agrada força, també hem pogut gaudir de la primavera...
... devorar una magnífica paella de marisc cuinada amb llenya de taronger ...
... acompanyada de llonganisses de Pasqua ...
... i un excel·lent pa cremat ...
... petites coses que et fan comprendre que per molt emboirada que estigui la vida al final, si t'hi poses, sempre surt el sol ...
PS: Per aquells que sempre em comenteu que no tinc vergonya de posar fotografies de menjar de bon matí us haig de dir que us he tingut en compte: les he posat a mitjanit !. A més, el reportatge gràfic del dia de la torradeta el deixo per més endavant...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Que un conseller d'interior de la Generalitat de Dalt proposi retallar un dels drets fonamentals que tenen els ciutadans dels règims democràtics és indicatiu de què no s'ha assabentat que la seva feina és justament protegir que la ciutadania pugui exercir aquest i altres drets amb total llibertat, seguretat i sense cap tipus de coacció.
Només per aquest motiu ja hauria de presentar la dimissió.
Però si a tot això afegim que aquest senyor menysprea de forma reiterada la presumpció d'innocència i que des de que està al seu càrrec els ciutadans en comptes de sentir-nos més segurs ens sentim coaccionats per part d'aquells organismes que, en teoria, estan per protegir-nos quan exercim el nostre dret a manifestar-nos, no puc més que concloure que per higiene democràtica és absolutament imprescindible que aquest senyor abandoni càrrec que ocupa.
I és que fer les seves tasques de la mateixa forma que les feia un ministro español de fa més de seixanta anys avui en dia és del tot inadmissible.
Senyor Felip Puig, dimiteixi !
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Aquest bloc estarà una setmana i poquet hibernant durant aquests dies de primavera ...
... lamentablement en Carquinyol no podrà fer el mateix, puix sembla ser que la seva feina és de vital importància per a acabar de treure al país, a l'Estat i a tota la Unió Europea de la crisi que estem patint. És per això que no només no pot descansar, sinó que és ab-so-lu-ta-ment imprescindible que treballi més dies i més hores que abans.
Desitjant que vosaltres almenys si que pugueu descansar un dies m'acomiado fins d'ací uns quants dies. Aneu amb molt de compte que us vull veure ben aviat de nou per aquí !