divendres, 30 de maig del 2014

El sol, el pastor i el ramat

Ramat

Pastor recollint al ramat quan el sol comença a caure (Real - Ribera Alta - País Valencià)

 

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

dilluns, 26 de maig del 2014

Zasca!

(Encetem un micaco electoral…)

Anem a fer una ràpida valoració dels resultats de les eleccions europees d’ahir, però m’agradaria comparar-les amb el resultat de les autonòmiques d’ara fa anyet i mig, elecciones molt més properes temporalment i situades ja dintre del ‘procés’. Per tant, comparar amb aquelles dades ens pot ajudar a visualitzar l’estat del procés sobiranista.

El primer que cal recordar és que en aquelles eleccions la participació va ser molt alta (un 67’76%) molt més que el 47’63% que es va obtenir ahir, tot i que per a ser unes eleccions europees no està gens malament. Aquesta diferència fa que comparar número de vots sigui peliagut, tot i que en certs casos pot ser força aclaridor.

El primer que cal dir és que el 2012 el bloc del SíSí (CiU+ERC+CUP) van sumar un 47’87% dels vots i el del bloc del dret a decidir (l’anterior + ICV) va ser d’un 57’76%. En les eleccions d’ahir el bloc del SíSí (sense la CUP que no es presentava i va demanar el vot per forces de fora de Catalunya) va sumar un 45,53% (CiU+ERC sumaven 44,40% al 2012) i el del dret a decidir un 55,83%. Podem observar que el sobiranisme no decau ni molt menys com alguns ens han volgut fer creure, tot i que hagués estat bé que la CUP s’hagués sumat a la campanya per a poder tenir una millor visió del procés. Cal destacar que si abans era CiU qui liderava el procés ara passar a ser ERC qui ho fa, una força amb menys dubtes sobre el seu independentisme.

L’unionisme per la seva part (PP+Cs+PSC) el 2012 va sumar un 34,96% i ara suma un 30,36%, una caiguda de més de quatre punts. Sembla que els hi passa més factura a ells el ‘procés’ que no pas als sobiranistes. Cal destacar que, tot i que sembli el contrari, no és el PSC qui es porta la pitjor part, ja que el seus vots cauen un 0,15% en percentatge (en vots ja és una altra cosa), qui ho porta pitjor és el PP que cau un 3’17% i Ciudadanos que cau un 1’28%. De Ciudadanos, la gran promesa unionista, voldria recalcar que no recupera ni de bon tros el que perden els altres partits i, a més, perd tant en percentatge com en número de vots respecte el 2012, mostrant el que sembla una cara estancalització. De fet, té eurodiputats gràcies als vots aconseguits fora del Principat.

Amb tot això, el Zasca del moment se l’emporta la següent senyoreta…

Frase Camacho

… senyoreta que té molt complicat entrar a treballar a una televisió de vidents quan deixi la política.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 23 de maig del 2014

Perquè sóc independentista?

(Encetem un micaco personal…)

Quan un és petit veu el món amb altres ulls. Hi ha coses que no t'acaben de quadrar però com veus que tothom ho accepta penses que és el normal. A mi em xocava veure que la llengua que parlava amb els meus pares quasi no s'utilitzava al carrer, ni a l'escola, ni a la televisió, ni als "tebeos" (els còmics actuals) ni als jocs d'ordinador on. Gairebé tot era en espanyol (excepte els jocs d'ordinador que eren en anglès)

Després et fas gran i veus que la teva percepció infantil del món era correcta i que allò no era gens de normal. I veus, a més, moltes altres coses que van formant poc a poc la teva personalitat i la forma en que veus el món. Una d'aquestes coses és voler la independència del teu país, però et passa com amb la teva llengua materna quan eres petit: que poca gent sembla voler-la.

I passa el temps i arriba un bon dia en que veus que aquest desig creix a la societat on vius i ja és força habitual trobar-se amb independentistes pel carrer. I des de l'altra bàndol comencen a buscar l'explicació a aquest fenomen i llancen un munt d'explicacions (algunes francament vergonyoses) de perquè hi ha ara tants independentistes.

Aquest fet et porta a fer-te una autopregunta: perquè sóc independentista jo ?

Potser per motius econòmics? Una de les explicacions que esgrimeixen els unionistes és que els independentistes som una mena de garrepes rics insolidaris que no volem compartir amb els demés. Els meus ideals socials contemplen la solidaritat amb el menys afavorits, el problema és quan la solidaritat es converteix en espoli i, sobretot, quan alguns dels afavorits per la solidaritat es permeten el luxe de donar-te lliçons econòmiques. Això fot més ràbia que l'espoli en sí. Evidentment, no estaré en contra de tenir un país independent amb més recursos econòmics, però no és aquest un dels meus motius principals per a ser independent.

Per motius històrics? Un altre dels arguments unionistes és que volen revifar 'regnes medievals' (tot i que el Principat mai va ser regne com no es cansen de repetir-nos, com si això ens importés una bleda i mitja) i que només vivim mirant en el passat. La història explica moltes coses i ens ajuda a entendre perquè som com som, perquè passa el que passa i perquè volem el que volem. Ara bé, d'això a voler recuperar "tal qual" unes estructures d'organització social i política de temps passats va una distància enorme. No, la història m'ajuda a entendre que vulgui ser independent, però tampoc és la raó per la qual ho sóc.

Serà perquè penso que els catalans som "els reis del mambo" i som millors que els altres? Sempre m'ha fet gràcia aquest argument, sobretot perquè només pot venir de part d'aquells que es pensen que "els reis del mambo" són ells. Jo ho tinc força clar, no som ni millors ni pitjors que altres pobles del món, ni col·lectiva ni individualment.

Aleshores, perquè sóc independentista ?

Per llibertat i per dignitat. Per a ser respectat i per poder decidir, però decidir de debò.

Per deixar de ser tractat com un ciutadà de segona amb una llengua de segona, cosa que passa a l'Estat Espanyol però també passa a la Unió Europea. Per saber que allò que decideixi el nostre Parlament, reflex del que hem votat tots els catalans, és el que es farà i que no haurà de passar una segona 'revisió' al Congreso Español o al Tribunal Constitucional Español, on històricament el que defensem els catalans es retallat, ignorat o simplement vetat. Per a que quan parli amb una persona que no entengui el català em digui simplement "perdona, no entiendo catalán" o "sorry, no speak catalan" i no "habla en español que estamos en España". Per a que quan una empresa no m'atengui en la meva llengua em pugui queixar a organismes governamentals que em facin cas. Per a que quan estigui en desacord amb el meu govern aquest hagi d'assumir les seves responsabilitats i deixin de dir-me que "la culpa és de Madrid", que sí, que de vegades ho és, però de vegades no. Per poder decidir coses com ara el model d'educació a les escoles, la llengua en que puc utilitzar amb les relacions amb l'administració o quines banderes penjar i com dels edificis oficials. Collonades? Potser sí, però l'Estat Espanyol s'ha dotat de lleis i d'eines judicials per a que qui decideixi aquestes collonades sigui ell i no nosaltres.

O sigui, per tenir la mateixa llibertat que tenen altres ciutadans de països que tenen estat. I per gaudir del mateix respecte que han de gaudir per part dels altres tots els pobles del món. I no és poca cosa tot plegat i sinó, pregunteu a qualsevol ciutadà d'un estat independent si canviaria el seu estatus actual pel que tenim ara els catalans, a veure que us contesta.

 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 9 de maig del 2014

Un Dimoni Romà

Badalona torna a estar en festes, en les Festes de Maig. I com cada any tornem a tenir un nou Dimoni al costat de la platja que cremarà la nit abans de Sant Anastasi, patró de la ciutat. I aquest any el dimoni recorda el passat romà de la ciutat, de Baetulo. Així que durant uns dies tindrem un enorme dimoni vestit de legionari al costat del mar i convidem a tothom que pugui a que el vingui a veure.

I per si no podeu venir, aquí us deixo aquesta foto.

Dimoni romà

Dimoni de les Festes de Maig de l'any 2014

 

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

dilluns, 5 de maig del 2014

Crispacions

(Encetem un micaco relaxat...)

Aquests darrers dies el sector espanyolista va esvalotat denunciant la ‘crispació’ en que viu la societat catalana ‘per culpa’ del sobiranisme, i materialitzen aquesta ‘crispació’ en tres fets: el mastegot a Pere Navarro, l’insult a Fernández Díaz, la crema de la bandera espanyola a Terrassa i un atac a una seu d’un partit. O sigui, els espanyolistes ens diuen que a Catalunya hi ha una enorme ‘crispació social’ i com a prova aporten una bufetada (no aclarida), un insult, la cremada d’una bandera i trencar dues finestres a cops de pedra.

Que quedi clar: això és crispació. En canvi, que un grup de feixistes ataquin la delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid, que ultres del Madrid cremin una estelada, que un altre grup d’ultres no deixin treballar a periodistes, que es dediquin a robar estelades, que s’ataqui al president de l’AVL per defensar la unitat de la llengua, que uns feixistes apareguin a un acte de Súmate, que s’ataqui una seu de Compromís o que els fatxes boicotegin la presentació d’un llibre no ho és, només són fets puntuals sense importància.

I tot això sense recordar els foscos episodis de les forces de seguretat espanyola exigint parlar en espanyol o pressumptament apallissant a un seguidor del Barça per portar una estelada.

En tot cas tenen raó: a Catalunya si hi ha crispació. Aquesta, però, no està al carrer sinó a les seus del PP, de C’s i del PSC al veure que el Sí-Sí es dispara al 61%, que ens n’anem i no podem fer res per evitar-ho.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!