dimarts, 31 de març del 2009

Senyals preocupants


(Encetem un micaco breu...)

Després d'assistir a els tires i afluixes teatrals protagonitzats pels dos grans partits espanyols i espanyolistes i, sobretot, els seus ràpids acords a País Valencià, Nafarroa, Galiza i ara Euskadi, només se m'acut parafrasejar a Martin Niemöller com a principantí i dir ...

Primer van venir a pels valencians i no vaig dir res perquè jo no era valencià.
Després van venir a pels navarresos, i no vaig dir res perquè no era navarrès.
Després van venir a pels gallecs i no vaig dir res perquè no era gallec.
Després van venir a pels bascs i no vaig dir res perquè no era basc.
Després van venir a per mi, i aleshores ja no quedava ningú que digués res.

A hores d'ara, cal tenir molt en compte allò que diu la versió tradicional d'Els Segadors ...

"Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres."


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 26 de març del 2009

Troians


(Encetem un micaco lingüístic...)Cavall de Troia

La història té camins recaragolats francament imprevisibles. Qui anava a dir fa més de dos mil anys que quan hom fes referència a un troià a ningú li vindria al cap ni Hèctor, ni París, ni Príam, ni qualsevol altre dels personatges famosos de Troia, sinó un enginy tecnològic creat, quines coses, per Odisseu, un dels mítics conqueridors grecs d'aquella ciutat del'Àsia Menor. Un gir semàntic el d'aquesta paraula tan fascinant com el de la estratègia que s'amaga al darrera seu. Estratègia que, per cert, ara, dos mil·lennis després, segueix sent perfectament vàlida, sobretot en un dels camps més actuals de la tecnologia: la informàtica. La mitologia clàssica i la informàtica puntera unides en una paraula, vés quines coses !!

Però no us enganyeu, de troians no en trobem només a la informàtica. El món està ple de troians, de coses positives que amaguen les intencions més obscures al seu darrera. I el camp de la llengua no és aliè als troians, almenys en la parcel·la que ens pertoca a la nostra realitat social, ja que, podríem ben bé dir que el bilingüisme, bé, precisem... que 'el bilingüisme a l'espanyola' és, de fet, un troià.

I és que la idea del bilingüisme no és dolenta, ben al contrari. Això de que dues llengües puguin conviure en una societat en una relació d'igual de forma que qualsevol dels seus membres les pugui utilitzar indistintament és molt atraient, tan atraient que si fos així un apostaria per canviar el 'bi' pel 'tri', 'tetra', 'penta' o el que calgués. Però aquesta platònica idea de bilingüisme no és la que correspon al 'bilingüisme a l'espanyola', ja que aquesta modalitat és bastant asimètrica i injusta, miraré d'explicar-me tot seguit.

Considerem que els membres d'aquesta societat bilingüe formen un conjunt que anomenem (be). Tal i com estan les coses, qualsevol membre d'aquest conjunt es podria, teòricament, relacionar amb qualsevol altre membre del mateix conjunt utilitzant la llengua que desitgés, aquesta és la premissa bàsica. En la realitat, aquest conjunt està format per dos subconjunts, els monolingües espanyols (me) i el bilingües espanyols-català (bc). No fa falta ser un geni de la teoria de conjunts per veure que qualsevol element pertanyent a (be) està inclòs dins de (me) o de (bc). Tampoc cal cap tipus de genialitat per veure que qualsevol element de (me) pot relacionar-se lingüísticament sense problemes amb qualsevol element de (be) utilitzant qualsevol de les llengües que sap (en aquest cas, una), però, en canvi, qualsevol element de (bc) no pot fer el mateix amb qualsevol element de (be), ja que si l'element amb qui es vol relacionar pertany a (me) haurà d'utilitzar, forçosament un idioma específic. Aquest fet imposa una restricció als elements del subconjunt (be) i trenca el principi d'igualtat, aquest principi que feia tan atraient la idea platònica del bilingüisme que comentava al principi. I, més curiós encara, aquesta restricció afecta, precisament, als individus més preparats per a que la societat sigui bilingüe realment. Qui amenaça, doncs, amb el bilingüisme ?

Amb aquesta explicació (espero que no massa rebuscada) el que vull explicar és què per a que una societat sigui realment bilingüe tots els seus membres han de poder dominar els dos idiomes que coexisteixen. Això, a la societat catalana actual, no passa ni de bon tros i, a més, tots els intents per a que passi són boicotejats des de sectors espanyolistes extrems. Com a mostra només cal veure la ja quasi eterna polèmica de la llengua que s'utilitza en l'educació, i la d'aquells pares que en nom dels seus drets, els dels seus fills i del 'bilingüisme' s'oposen a que el català sigui la llengua de l'ensenyament al Principat. Potser se'ls hauria de recordar que en situacions de coexistència de una llengua forta i una feble, el que s'ha de fer, per garantir realment aquest bilingüisme tan preat, es potenciar la llengua feble.

Aquesta polèmica va arribar fins i tot a òrgans europeus, i si bé el primer que va aconseguir aquest col·lectiu va ser que la Comissió d'Educació i Cultura del Parlament Europeu aprovés un informe sobre el bilingüisme que defenia el dret dels pares ha decidir l'idioma en que han d'estudiar els seus fills (un model com el que s'utilitza, amb pobres resultats bilingües, al País Valencià, resultats pobres causats, en part, per una implementació, com a poc, descuidada del sistema), fa pocs dies El Parlament Europeu va rebatre aquest informe i va aprovar un text alternatiu que defensa el model d'immersió lingüística (model utilitzat al Principat).

Més enllà dels tires i arronses polítics i de majories sembla clar que la batalla de la llengua continua ben viva a la nostra terra. No és una batalla banal, és una batalla amb profundes arrels polítiques i nacionals. Sovint ens ataquen des de lameseta acusant-nos de polititzar-ho tot en els àmbits de la nostra societat, des de la llengua a l'esport. És un atac trampa on solen caure molts catalans de bona fe. Sí, sens dubte polititzem molts d'aquests àmbits, però no perquè ens agradi fer-ho, sinó com a resposta a lapolitització en sentit contrari que es fa des d'allà. Un exemple clar és aquest comentari que apareixia, com no, al 20 minutos, en una notícia en que el tema a tractar era precissament la llengua ...

Comentari Llengua

... els espanyolistes no es cansen de repetir que som espanyols, però veuen com amenaça que utilitzem i defensem la nostra llengua, una llengua tan espanyola com el castellà si de veritat es creiessin allò que tant prediquen.

No és un sols problema lingüístic, aleshores, el que tenim aquí: és un problema polític. I en aquest problema el 'bilingüisme a l'espanyola' no és més que una altra tàctica, una tàctica molt 'troiana', per aconseguir allò que sempre han buscat: una castellanització de la nostra terra. Però ni tan sols és una tàctica nova, de fet, al Decret de Nova Planta ja deia allò de "... el mayor cuidado en introducir la lengua castellana , a cuyo fin se darán las providencias mas templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".

Amb comentaris com l'anterior, "el efecto" no sé si es notarà, però "el cuidado" es nota moltíssim...


Nota de Sèrie : Recuperem les cites de sèries, en aquest cas amb una nova sèrie d'aquesta temporada, Castle ...

Comentari Castle

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 23 de març del 2009

Colors


(Encetem un micaco primaveral...)Primavera

Finalment, la primavera ja ha arribat, i no només a aquells grans magatzems d'eslògan repetitiu sinó a tot l'hemisferi nord. Ha estat una arribada anunciada, ja que fa dies que el cos sembla despertar-se del llarg son hivernal i demana cada vegada més sortir al carrer, passejar pel camp, gaudir del vent, en definitiva, totes aquelles coses que en hivern es podien assegurar un bon refredat !! (i que ara també ens ho asseguren sinó anem amb compte).

Només cal donar un tomb per l'exterior per nota el canvi, en el verd de les plantes ...

Planta

... en el verd-groguenc dels nous micacos que vindran aquesta temporada ...

Micacos

... en el blanc de les flors dels ametllers ...

Flors ametller

... o en el roig de les flames de les falles cremades la nit de Sant Josep, com si anunciessin que arriba una nova estació. I és que en el nostre país tenim molta tradició en això de rebre els canvis d'estació mitjançant el foc, oi ?

Cremada


Nota Agrícola : Segons el que vaig poder veure, aquest any hi haurà una gran collita d'aigua mineral...

Aigua Mineral

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

dijous, 19 de març del 2009

Els premis Micaquers Fallers


(Encetem un micaco faller...)Sant Roc

Ja estem a la darrera jornada de les falles d'aquest any i és moment de fer algunes valoracions. Començo responent al comentari que va fer Vicent a l'apunt anterior dient que, de les falles que he vist, no hi ha cap que tingui un missatge crític interessant, exceptuant Na Jordana, però el seu missatge crític es limita al món faller (tot i així, ja és molt!!). De la resta de falles es pot trobar alguna amb algun ninot interessant però poca cosa més. Sembla ser que enguany la crisi no només ha estat econòmica (moltes de les falles grans es veuen molt despoblades de ninots) sinó també d'idees. Aquest text també podria servir com a resposta a en Met, però voldria matissar que, segons el meu parer, ni disseny ni crítica.

Ni tan sols la tan aplaudida falla guanyadora, Nou Campanar, m'ha semblat res especial, l'he trobada certament molt fluixa i, sobretot, amb una mancança gran de ninots (sobretot si comparem amb l'any anterior). Realment sembla, malauradament, han perdut aquell puntet de gràcia i malla llet que et feia deixar anar sovint una riallada al veure certs ninots i al llegir certs textos. I parlant de textos, tot i que la majoria estan en català, caldria destacar que molts d'ells no sé si estan mal escrits o directament estan escrits en blavencianol, però realment alguns fan pena de llegir (mireu les fotos i veureu el que us dic).

I com els diferents premis atorgats a les diferents falles a mi no m'acaben de fer el pes, he decidit crear els meus propis guardons: Els Micaquers Fallers. Aquests guardons consten de varies categories, i tot seguit presentaré els guanyadors d'aquest any.

En la categoria Falla Micaquera, o sigui, la falla que més m'ha agradat, el guanyador és la falla d'El Pilar ...

Falla El Pilar

... mentre que el guardó a la Falla Micaquera Xicoteta, o sigui, la falla infantil que més m'ha agradat, se l'emporta la falla d'Almirant Cadalso ...

Falla Almirant Cadalso

... el premi Sorpresa Sorpresa que designa el ninot que amaga quelcom inesperat se l'emporta la falla de Nou Campanar, pel ninot que utilitza gavardina per amagar el pardalet ...

Falla Nou Campanar

... i en la categoria Favo Rita, que premia la millor representació de l'alcaldessa de València, el premi és per Na Jordana i la seva Rita Hyde ...

Falla Na Jordana

... passem al premi Lletraferit, premi que designa el text més irònic-graciós que he trobat, i en aquest cas el premi és, de nou, per Na Jordana i la seva explicació de la festivitat de Sant Josep (cliqueu al damunt per a llegir-ho )...

Falla Na Jordana

... el guardó Assumptes Exteriors, que premia al millor ninot de temàtica de política internacional, és per a la falla d'El Pilar i el seu ninot d'Obama i els seus pretendents ..

Falla el Pilar

... falla que també s'emporta el premi Calents i Contents, que designa als ninots que treuen fum abans de la Cremada i que aquest any és pel ninot La Flauta Màgica ...

Falla El Pilar

... i la falla d'El Pilar obté el seu quart premi amb el de la categoria Personatges, per la seva representació d'en Groucho Marx ...

Falla El Pilar

.... el premi Donde estàs Corasson, per ninots amb temàtica rosa, va a la falla Almirant Cadalso pel seu ninot de la Duquesa d'Alba ...

Falla Almirant Cadalso

... per la seva part, el guardó Il·luminats, que designa la falla que fa més feliç a les companyies elèctriques va a parar a la falla Sueca ...

Falla Sueca

... mentre que el premi Fallerisme va a parar a la falla de Mestre Gozalvo, per la representació de la fallera plorant i, sobretot, les senyals que l'acompanyen ...

Falla Mestre Gozalvo

... i el següent premi va a parar a la falla d'Almirant Cadalso. Aquest és el guardó Micaco Blau que designa aquells ninots que es fiquen amb els catalans, i en aquesta falla podem veure com als catalans ens tracten de llops que anem a menjar el finançament espanyol ...

Falla Almirant Cadalso

... falla que també s'emporta el següent guardó, en la categoria Espanyolitu, que designa els afers del país veí, en aquest cas concret el sarau que té organitzat el PP madrileny ...

Falla Almirant Cadalso

... i el darrer premi, el guardó Gran Rialla, se l'emporta la petita falla del carrer Corretgeria, una de les més gracioses que he vist aquest any i de la que destacaria aquest ninot que representa a una velleta que està en un ambulatori ...

Falla Corretgeria

... i fins ací l'entrega dels Micaquers Fallers d'aquest any. Espero que us hagin agradat i que l'any vinent puguem fer la segona edició !!


Nota Personal : Tot i que aquests dies estic força desconnectat del món, m'ha indignant profundament l'actuació dels Mossos d'Esquadra a Barcelona contra els estudiants universitaris, una resposta totalment fora de magnitud. I encara m'indigna més quan comparo amb el que va passar l'altre dia al barri de Sant Roc de Badalona. Sembla ser que si quant uns gitanos agredeixen a uns Guàrdies Urbans la resposta ha de ser cercar mediadors. En canvi si els que protesten són estudiants universitaris la resposta ha de ser enviar els antiavalots. Aquest govern d'esquerres que ens toca patir té coses molt de dretes...

Me'n vaig de falles !!
Visca la terra !!

dimarts, 17 de març del 2009

Primera passejada


(Encetem un micaco faller...)

Ahir vam fer la primera passejada nocturna per València per anar mirant les falles, i la veritat és que va resultat força profitosa, ja que vam poder veure, entre altres, les tres primeres classificades en la Categoria Especial (la que inclou les falles més grans). La primera classificada va ser la mateixa que l'any, anterior, la Falla de Nou Campanar que anava de temàtica tèxtil ...

Falla Nou Campanar

Detall falla Nou Campanar

... en segon lloc va quedar la Falla d'El Pilar i els seus temes operístics ...

Falla d'El Pilar

... i en tercer lloc la Falla de Convent de Jerusalem i la seva temàtica força més tradicional i els seus fantàstics detalls ...

Falla de Convent de Jerusalem

Detall falla Convent de Jerusalem

... el premi en la categoria Enginy i Gràcia va ser per la Falla de Na Jordana ...

Falla Na Jordana

... i en falles infantils la guanyadora va ser la falla de Convent de Jerusalem ...

Falla Infantil Convent de Jerusalem

... laFalla de l'Ajuntament, fora de concurs com és habitual, parlava del BioParc ...

Falla de l'Ajuntament

... i la passejada ens va poder veure també imatges on s'ajunten diferents icones de la ciutat de València ...

Detall falles


Seguirem informant des de les falles de València...

Me'n vaig de falles !!
Visca la terra !!

dilluns, 16 de març del 2009

Agafant forces


(Encetem un micaco faller...)

Ahir va ser la nit de la plantada, nit en que s'acaben de muntar les falles grans (les infantils ja estan muntades). Com a mi m'agrada veure les falles de nit, aquesta nit serà la primera en que tingui ocasió per a fer-ho. Així que aquests dies el que he estat fent és recuperar son i forces per a fer les caminades nocturnes que permeten gaudir dels ninots i de l'ambient faller.

I per recuperar forces va molt bé, per exemple, la següent combinació: Primer un bon plat de clotxines, seguides d'una bona paella..

Paella

... que tenia molt molt bona pinta i millor sabor ...

Detall de paella

... per rematar, un bon plat de maduixes amb suc de taronja i un tortell de pa de pessic ...

Pa de pessic

... i no es pot acabar sense una bona safata de bunyols de carabassa amb xocolata... però a aquests ja no hem va donar temps de fer-los la foto !!


Seguirem informant des de les falles de València...

Me'n vaig de falles !!
Visca la terra !!

divendres, 13 de març del 2009

Bruixes de Pedra


(Encetem un micaco llegendari...)Bruixes

La humanitat és una màquina cercadora de perquès. Tenim molts defectes com a espècie, però una de les nostres virtuts és cercar el perquè de les coses. Sempre necessitem una explicació de tot el que ens envolta, de perquè les coses són com són. Això no vol dir que tinguem l'explicació adequada, ni molt menys. De fet, hem canviat d'explicació molt sovint, tant com ha anat canviant el nostre grau de coneixement de tot allò que ens envolta. Podríem definir l'evolució humana com una dessacralització dels perquès; així, si al començament dels temps tot el que passava era per influència o efecte d'uns misteriosos i poderosos éssers sobrenaturals avui en dia ho és per culpa d'unes lleis naturals que cada vegada ens resulten més familiars. El camí que ens ha portat de la il·luminació divina a la il·luminació lògica ens ha regalat, a més, un ampli saber antropològic i popular. Així, per exemple, moltes llegendes van néixer de la necessitat que tenia el poble d'explicar fets que li semblaven excepcionals, que no tenien (des del seu punt de vista) explicació o que, simplement, sortien d'allò que hom anomenava normalitat.

Comencem el nostre apunt d'avui a Girona, on precisament va aparèixer una llegenda d'aquest tipus. Va ser justament a la catedral, aquesta catedral antiga que guarda tants i tants secrets i històries. Com a la resta de catedrals gòtiques, la de Girona disposa d'una sèrie de gàrgoles, generalment canals de pedra que representen a éssers grotescs i fantàstics, que compleixen un missió vital: buidar d'aigua les teulades per evitar que el seu pes provoqui l'enfonsament de l'edifici. Però aGirona una de les gàrgoles és diferent. Situada al costat de la Torre de Carlemany aquesta particular gàrgola representa una dona amb vestit llarg, cap cobert i un pergamí a la mà. La seva singularitat l'ha batejat, i hom coneix aquesta gàrgola com la Bruixa de la Catedral.

Bruixa i Torre de Carlemany

Diu la llegenda que temps era temps habitava la ciutat de l'Onyar una dona dedicada a les males arts de la bruixeria i que odiava profundament la religió cristiana, odi que materialitzava llançant pedres i malediccions a la Catedral (segons uns) o a la Processió del Corpus (segons uns altres). El fet és que un bon dia sembla que el seu comportament va molestar a algú per allà dalt, que tip d'aquest color va decidir acabar aquests episodis convertint-la en pedra. Davant d'aquests fets, els gironins van decidir col·locar-la en la part més alta de la Seu, de forma que estigués perpètuament mirant cap a terra i mai pugés mirar al cel i fent, a més, que de la seva boca no sortissin renecs, sinó només aigua de procedència celestial.

Bruixa de Girona

Però el més curiós del cas és que, segons diu la tradició popular, això no va passar només a Girona. A Barcelona cap i cassal, sense anar més lluny, s'hi conta una història ben similar. Diu la tradició que al començar la Processió del Corpus, al voltant de la Catedral, tot un eixam de bruixes i mals esperits es situaven per aquells indrets per fer burla, maleir, xisclar i renegar als seus participants i, sobretot, a la Sagrada Forma. Des del cel no es van prendre aquest fet gaire bé, i van convertir en pedra a tots aquests irreverents, fent-los adoptar figures grotesques i esgarrifoses, situats al voltant de la Seu i condemnats eternament a escopir l'aigua de la pluja i a veure el triomf del Santíssim Sacrament.

Gàrgoles de la Seu de Barcelona

I és que, sembla ser, al Cel no s'estan amb gaires miraments per a segons què...


Nota Personal: Demà me'n vaig cap a València per a gaudir de tota una setmana fallera !! I com de costum, la setmana vinent miraré de publicar fotos de les falles d'aquest any. Bon cap de setmana a tots !!

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 10 de març del 2009

Perspectives


(Encetem un micaco badaloni...)Sant Roc

Sovint la perspectiva ho és tot, ja que veure una cosa des de l'angle i la distància correcta pot obrir un nou món de coneixement i un univers de detalls insospitats. Sovint pot passar el contrari: que et parlin d'algun tema que coneixes de ben aprop i notis que hi ha alguna cosa que falla, que no acaba de quadrar en allò que et diuen. Això em va passar la setmana passada, quan, de sobte, als mitjans de comunicació van parlar del barri que tinc tot just al costat de casa. De fet, la primera notícia que vaig llegir va ser aquesta ...

Font: El Periodico

... on se'ns informava que un grup de gent havia increpat i agredit a diversos guàrdies urbans que estaven multant cotxes mal aparcats al voltant de l'església evangelista del barri de Sant Roc, a Badalona. Coneguen, com conec, aquest barri trobava a faltar "alguna cosa" que acompanyés a les paraules evangelista i Sant Roc, i "aquesta cosa" la vaig trobar a El Punt ...

Apunt El Punt

... i era "la majoria d'ètnia gitana". Ara la cosa ja em quadrava... i perquè em quadrava? Doncs perquè estem parlant del barri de Sant Roc, a Badalona, i aquesta dada és força indicadora del que passa en aquest barri. Però, què és Sant Roc ?

Sant Roc és un barri situat al sud de Badalona. Aquest barri es va començar a construir l'any 1962 i va rebre, sobretot, molta gent de les zones marginals de Barcelona, bàsicament barraquistes. Un elevat percentatge d'aquesta gent eren d'ètnia gitana, que conformen un dels grups de població més nombrós del barri (sinó el que més) encara que conviuen amb "paios" i, darrerament, immigrants, sobretot magrebins. Urbanísticament el barri presenta un elevat conjunt de places i placetes que ofereixen força espai lliure d'edificacions, però aquest entorn (a priori ben dissenyat) es fa malbé per la mala qualitat dels edificis que es van construir (molts d'ells tenen aluminosi i s'han de tirar a terra i refer, procés que s'està realitzant actualment), la ferida que produeix el pas de l'autopista de Mataró, que travessa el barri elevada a uns pilars que ofereix un aspecte de suburbi i, sobretot, per la falta de civisme d'alguns dels seus habitants. I és que una cosa queda clara per a la gent que coneix aquest barri: allà les lleis i les normes cíviques és relativitzen, es relativitzen massa sovint. I aquesta relativització es dóna massa sovint al grup majoritari del barri: els gitanos. Bé, en ells i en la panda de killacos-calorros-fatxendes que els envolta.

Imatge Sant Roc

A partir d'aquí podem posar totes les matisacions que vulguem: que no només hi ha gitanos, que tota la culpa no és seva, que no tots són igual, blablabla... però el fet és que aquest és el seu feu. Aquí fan el que volen sense que ningú els molesti massa: posen concessionaris il·legals de cotxe en ple carrer (he vist més de set cotxes en venda aparcats tot seguits al carrer durant mesos), als transports públics accedeixen sense pagar (no he vist encara cap gitano validant bitllet a la parada del TramBesòs de Sant Roc si dintre no hi ha un guàrdia de seguretat, i encara així...), gaudeixen les seves festes amb sorolls elevats al mig del carrer (entre elles les barbacoes que fan al mig de les places públiques) i no tenen en compte, per a res, les normes de civisme. Però el pitjor de tot és que ja te'n pots guardar prou de dir-los res, o tindràs problemes amb la mitat de la barriada.

Només un apunt com a mostra: al davant de casa van fer, no fa gaire, una remodelació dels jardins. Doncs bé, una tarda, al sortir de l'escola, anava una parella gitana amb el seu nen, i aquest xiquet no va tenir més idea que fotre cops de peu a totes i cadascuna de les plantes davant la indiferència dels pares i de les mirades de desaprovació dels veïns. Però ningú vam dir res... perquè? Perquè no ens hem begut l'enteniment, perquè hi ha gent que sembla estar apart de la llei i que per demanar els seus drets és el primer però que per a complir les mateixes normes que tothom s'escuda en "su forma de vida","sus leyes" i "sus costumbres" i acaba amenaçant-te i cagant-se "en tu raza". És trist, però és així.

Tinc constància que no és la primera vegada que la Guàrdia Urbana de Badalona surt cames ajudeu-me de Sant Roc. Tot i així, ja veieu com va acabar l'incident: sense cap detingut per "no agreujar la situació". Tot per unes multes d'estacionament... si els haguessin demanat el carnet de conduir o les assegurances no vull ni pensar que hagués passat. I això no pot ser. No sóc partidari de la mà dura a totes hores, però tampoc de certes idees pijiprogres que semblen fugir de qualsevol mesura de control. S'ha de saber marcar una línia i s'ha de saber fer-la respectar. No cal ser autoritaris, però si s'ha de ser ferms. No ser-ho el que fa es donar la sensació de que "tot s'hi val" i aleshores passa el que passa i es perd el control de la situació.

Aquests fets contrastant amb el fet que des de fa un temps l'Ajuntament de Badalona fa incís en la seva Normativa de Civisme i el seu compliment... i jo em pregunto: la faran complir també a Sant Roc o quedarà aquest barri (com passa sovint) exclòs de tota regla? Em multaran a mi si baixo la brossa fora d'hores però en canvi no gosaran posar multes d'estacionament al barri del costat? No és desitjable la integració de tots a la societat? No som tots iguals? O és que som iguals per a segons quines coses? Sincerament, a mi tant m'hi fa que siguin gitanos, paios, marcians o venusians, però igual que em sembla perfecte que tinguem els mateixos drets m'agradaria veure que els hi fan complir les mateix obligacions. Potser és una quimera aconseguir-ho, no ho sé, però no estaria de més que l'Ajuntament posés més mitjans per a fer-ho. O és que les normatives només són pels que les respectem ?


Nota bloquística: Us recomano que doneu un cop d'ull al precís i discontinuat bloc "Un veí de Sant Roc" per a fer-vos una idea del que passa en aquell barri. M'agradaria ressaltar un fragment d'un dels seus apunts "A la barriada de Sant Roc no és possible viure en català, i no em refereixo només al dia a dia pel carrer, on ja he renunciat a fer servir la meva llengua, sinó a la relació entre l'Administració i la ciutadania." Més clar, l'aigua.

Nota Dalt la Vila: Segons informa l'associació de veïns de Dalt la Vila, l'Ajuntament de Badalona ha parat la remodelació del carrer de la Costa. Està bé que hagin parat aquest despropòsit, però estaria millor que comencessin a fer un veritable pla de remodelació que mimés i cuidés la singularitat d'aquest carrer. Bona falta li fa !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!