divendres, 17 de març de 2017

dimarts, 14 de març de 2017

L'origen i el final

(Encetem un micaco actual…)

Ahir van condemnar a l'ex-president de la Generalitat i dues ex-conselleres per fer la consulta del 9N. Potser aquest 13M passarà a la història juntament amb el 10J, la data en que un altre tribunal va donar ales a l'independentisme i ens va portar al moment en que estem ara mateix.

Recordem que si som on som no va ser perquè Espanya es dediqués, de sobte, a ficar-se amb els catalans. Recordem que abans d'aquell 10J, els catalans van votar un referèndum per decidir si acceptaven un nou Estatut pel Principat. Un nou estatut que, recordem, no és que atorgués a Catalunya cap cosa que fos inacceptable per l'Estat Espanyol (que, recordem de nou, ja havia modificat el text i li havia donat el vist-i-plau). No era pas un text que ens millorés enormement el sistema de finançament, ni que ens anés a arreglar el desastre dels Rodalies, ni ens garantia pas la construcció del Corredor Mediterrani, ni ens facilitava ser més competitius, poder controlar els nostres aeroports i ports o tenir un sistema judicial propi. I tot i això, la majoria dels catalans que van anar a votar ho van acceptar.

Però tot i així i havien espanyols que ho trobaven massa, i aquests espanyols ho van portar als tribunals. Bé, als tribunals en general no, a un de particular. El que decidia sobre tot això. I, ves per on, el que ells controlaven. I un 10J va dictar a favor seu (és clar). I això va originar el que va originar.

Veient el problema que van crear, van pensar que ho podrien arreglar com sempre: fent-nos por. Però no va funcionar. Aleshores van pensar que ho podrien arreglar desprestigiant per corrupció a una part dels que defensaven, pel que fos, la independència. Però van fallar de nou, més que res perquè hi ha, si més no, la percepció que ells són més corruptes que nosaltres. Aleshores van provar la via judicial sense pensar que allà va ser on va començar tot. I aquí estem, amb uns polítics condemnats per haver posar unes urnes per a que els catalans votessin.

Tot va començar amb el que va dictaminar un tribunal i tot pot acabar en el que dictamini un tribunal, sobretot ara que vindran més sentències d'aquest tipus. Pel camí, la justícia espanyola ha quedat ben retractada per tot arreu i fins i tot des del Consell d'Europa li diuen, ni que sigui suaument, que no veuen clar això que fan.

De la mateixa manera que els tornavisos estan pensats per treballar amb cargols i no amb claus els tribunals de justícia no estan pensats per solucionar problemes polítics. Utilitzar-los per això no només no solucionarà el problema polític, sinó crearà molts d'altres que sorgiran al qüestionar-se com d'independent és realment el poder judicial. I un poder judicial depenent de l’executiu i ficant-se en temes polítics és tota una declaració de mort de la democràcia. I qui no ho vulgui veure...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 10 de març de 2017

dimarts, 7 de març de 2017

La llengua, la policia i el bilingüisme

La setmana passada va ser notícia el fet de que un ciutadà valencià va ser denunciat a Benidorm (Marina Baixa) per dirigir-se a dos polícias nacionales en valencià. Segons es podia llegir a la denúncia presentada pels agents :

«Realizando un control en vía pública el arriba denunciado cuando los actuantes proceden a identificarlo se dirige hablando en Valenciano. En retiradas (sic) ocasiones se le dice que no hablamos valenciano y que se dirija a los actuantes en castellano a lo que se niega en retiradas (sic) ocasiones manifestando que realizamos un servicio de chulería»

D'entrada a mi el que em sembla estrany és que, si tal com indiquen els agents ells no parlen valencià i el denunciat no els parlava en castellà... com saben que els va dir que realitzaven 'un servicio de chuleria' ? Sí, ja sé que és fàcil per a un castellanoparlant entendre el valencià, i això fa que els dubtes encara augmentin: realment no l'entenien o no el volien entendre?

Lamentablement aquest fet que ha passat amb els cossos de seguretat espanyols no és anecdòtic: en Almenara (Plana Baixa) un altre valencià va tenir problemes per parlar a la Guardia Civil en valencià. A Mallorca (Mallorca) un jove manifestant també va ser denunciat pel mateix motiu.

Obligar a una persona a canviar d'idioma, segons com es faci, pot ser un acte d'humiliació, especialment si és per fer que no parli la seva llengua materna i si qui t'ho fa és un agent de l'autoritat. Sobre el paper tens tota la llibertat de parlar amb l'idioma que desitgis, però tots sabem que la realitat no funciona així.

Per a que una societat sigui realment bilingüe tots els seus membres ho han de ser, puix és de l'única forma en que hom pot assegurar el dret de tothom a parlar en la llengua que prefereixi. Des del moment en que hi ha lleis que avalen unes llengües damunt de les altres i permeten que hi hagi persones monolingües aquest principi d'igualtat desapareix, ja que són aquestes persones les que volen a obligar als altres a parlar la llengua que ells trien. On està la llibertat aquí i qui la retalla?

No volia acabar sense enllaçar les denúncies per aquest fet realitzades des dels partits que defenen el bilingüisme... però no n'he trobat pas.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 3 de març de 2017

dimarts, 28 de febrer de 2017

La torre de les muntanyes roges

 

(Encetem un micaco medieval...)

En aquest bloc ja he parlat amb anterioritat de Montroi, un poble valencià de la Ribera Alta. El tret més distintiu d'aquest poble és una torre almohade construïda sobre una muntanya de terra rogenca que està al costat del poble. Aquesta terra s'utilitzava per fabricar teules i atovons i el seu color va donar nom al poble, ja que del llatí vulgar "Monte Rubeos" (muntanyes roges) va derivar "Motrobios" i d'ell "Montroyo" com era conegut l'indret pels àrabs i que tenia certa importància en aquella època.

Vista de la Torre de Montroi

Aquesta torre almohade construïda al segle XII és present a l'escut de la població, i tot i que avui en dia és pràcticament l'únic que es veu al seu origen aquesta torre comptava amb un complex sistema defensiu format per un albacar i una muralla. Dins de la torre, al seu soterrani, també contava amb un aljub i un depòsit de queviures i un magatzem, Avui en dia encara es poden veure les escales que s'utilitzaven per pujar als diferents pisos de la torre, tot i que, lamentablement, plenes de pintades de brètols.

Detall interior torre

Amb la conquesta cristiana la torre es va contenir en un símbol feudal i va passar per les mans de l'Ordre del Temple i de la Ordre de Montesa. Finalment, va tornar a mans de la Corona. A banda de protegir l'alqueria musulmana, formava part del segon cinturó defensiu de la ciutat de València, juntament amb altres fortaleses de la Vall dels Alcalans, històrica comarca del País Valencià inclosa actualment a la Ribera Alta.

Torre de Montroi

Les vistes des del peu de la torre són magnifiques i ofereixen una bona panoràmica de bona part de la Vall dels Alcalans, i podem divisar part dels pobles, el riu Magre, que recorre bona part de la Vall, rodejat de les nombroses terres de conreu i petites muntanyes que conformen un paisatge típicament mediterrani.

Vistes des de la torre de Montroi Vistes des de la torre de Montroi

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 17 de febrer de 2017

dimarts, 14 de febrer de 2017

Lladres de trens

(Encetem un micaco ferroviari…)

Quan jo era xiquet sentir parlar de lladres de trens era transportar-te a temps del Far West, amb un grapat de cowboys amb un mocador lligat a la part baixa del rostre cavalcant i foten trets al costat d'un tren de vapor enmig de praderes mig desèrtiques plenes de pols i cactus. Però el temps canvien i ara els trens es roben des dels despatxos per part de senyors amb corbata que no es conformen només en emportar-se en que va dins dels trens, sinó el tren sencer... i la via i tot !

La setmana passa el secretari valencià d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori Josep Vicent Boira denunciava que la connexió entre les estacions madrilenyes d'Atocha i Chamartín es pagaven amb els fons que la UE destinava al Corredor Mediterrani. I com podia ser això?

Fa anys la UE va definir el Corredor Mediterrani com un dels eixos fonamentals, davant de l'oposició del Gobierno Español (amb la ajuda del PSOE). I què ha passat ara? Doncs que el Gobierno Español ha ‘redefinit' el seu traçat i l'ha fet passat en part per... Madrid, tal com demostra aquest document on queda ben clar que s'ha inclòs la connexió Madrid-Algeciras en el Corredor Mediterrani amb el qual resulta que, a Espanya, el Corredor Mediterrani passa alhora per la costa mediterrània pel mig de la península... i ja sabem tots on es gasten a Espanya els calers quan passen aquestes coses. Per cert, per si no estàveu ja prou enfadats que sapigueu que la connexió de l'aeroport de Barajas amb l'AVE també es pagarà amb aquests diners.

Mentrestant, al Corredor Mediterrani de debò seguim amb zones de via única, amb zero plans d'ampliació i amb una execució de les obres d'Adif a Catalunya del 26,8% de les pressupostades (a Madrid és d'un 77%). El tema és tan greu que els empresaris valencians i catalans s'estan organitzant per reivindicar la seva construcció i a ells s'afegeixen també empresaris andalusos i murcians.

I és que, tot i que sembla increïble, el tema pot ser encara més greu, ja que hi ha gent que afirma que el famós tram Madrid-Algeciras és de fet inadequat per les mercaderies, bàsicament per l'orografia del terreny (que faria limitar massa la llargada dels trens de mercaderia) com pel negoci bàsic del mateix port d'Algeciras, que és més un port de transbord entre vaixells que un port de descàrrega. Així les coses, un pot arribar a sospitar que la utilització que faria el Gobierno Español d'aquesta connexió seria únicament per desviar els fons pels seus propis interessos i per bloquejar aquells que políticament no els interessen. El resultat? Inflar la capital i seguir deixant la indústria de gran part de l'Estat sense infraestructures competitives.

Recordeu allò del 'Espanya ens roba' ? Doncs poques vegades s'ha vist de forma tan clara.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 7 de febrer de 2017

Retorn a 1977

(Encetem un micaco crononauta…)

L'altra dia a Twitter podíem llegir una d'aquelles coses que has de llegir un parell de vegades ja que no t'acabes de creure el que estàs llegint...

Piulada Grup PP a les Corts

... el grup de les Corts Valencianes del PP es fa seu allò que diu un testimoni anònim entrevistat pel diari Valencia Plaza on es ve a dir que el valencià és més un destorb que una altra cosa.

Tot i que el PP valencià sempre ha estat hostil amb la llengua, darrerament està arribant a uns extrems com no es veien des dels temps més àlgids de la Batalla de València. Pocs dies abans, el PP van presentar una proposició per a que el Consell defensi que el valencià i el català són dues llengües diferents. Així tal qual, de cop i volta tirem 40 anys enrere.

El fet és tan bèstia que fins i tot dins del PP ja hi ha hagut discrepàncies. Un eurodiputat del PP li recorda a la líder del PP valencià que el català i el valencià són la mateixa llengua i que en política no tot s'hi val. Per una altra banda el president provincial del PP de València es demarca de la piulada feta pel seu grup de les Corts.

Des del meu punt de vista, revifar de forma tan virulenta aquesta polèmica només demostra que el PP del País Valencià és incapaç de generar noves propostes que facin que la ciutadania aposti de nou per ells. Això, en un partit tan tacat per la corrupció, que defensa re-centralitzar l'Estat i que no vol ni sentir a parlar en millorar el finançament tan deficitari que rep el País Valencià és mortal de necessitat, i per això recorren al vell anticatalanisme que tan bé els hi va funcionar en unes altres èpoques.

No deixa de ser simptomàtic que els populars, tan proclius a demanar als altres que no visquin al passat, vulguin tornar a temps passats de nou. Bé, potser mirant qui van ser els pares fundadors del partit tampoc és tan estrany...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!