divendres, 26 de maig de 2017

Banderetes 2017 Edition

(Encetem un micaco de símbols…)

Tots hem pogut llegir darrerament notícies de actuacions legals en contra de les estelades. L'any 2012 vaig fer aquest apunt sobre la curiosa interpretació de la llei 39/1981, més coneguda com a Ley de Banderas. L'any 2013 vaig tornar a fer un altre apunt sobre el tema. I com diuen que no hi ha dos sense tres, aquest apunt segueix la saga.

Dilluns passat el President Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva van fer una conferència a Madrid per explicar el procés independentista. Davant del lloc on el van fer es van manifestar grups contraris a la independència i vam poder veure imatges com aquesta…

Imatge concentació a Madrid

Ara m'agradaria recordar el que diu la Ley de Banderas :

Art. 8 Ley de Banderas
Art. 9 Ley de Banderas

Es pot veure que vulnerant l'article 8 hi ha una bandera espanyola amb el símbol de la Falange, partit polític. També n'hi ha una amb l'escut franquista (no contemplat a la llei) i tres amb frases escrites (que poden o no vulnerar la llei segons quina sigui la interpretació que es faci). També es poden veure agents de policia que vulneren l'article 9 de la Ley de Banderes al no corregir la vulneració que fa la bandera amb el símbol de la Falange.

I tot això no estaria de més recordar-s'ho a aquells que el seu únic argument consisteix en repetir de forma continuada que les lleis estan fetes per a complir-se.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 23 de maig de 2017

El gestor rèmora

(Encetem un micaco gestor…)

Una de les múltiples funcions que fa un estat amb els seus ciutadans és la de gestor. Així, ha d'administrar els diners que l'arriben des de diferents vies i revertir-los en el funcionament de tots aquells serveix que ofereix a la seva ciutadania. Per fer-ho bé, hauria d'utilitzar els mitjans més eficients amb l'objectiu tant d'assegurar una bona entrada d'ingressos com per garantir que els serveix oferts es poden mantenir amb aquells ingressos i ofereixen la qualitat mínima que necessita la gent.

Això en el nostre cas no passa. Només cal veure el lamentable servei que s'ofereix als Rodalies i a les connexions ferroviàries que no són AVE en general. Per no parlar de diferents instal·lacions que també gestiona l'estat com ara l'Estació de Sants. Que a aquestes alçades la principal estació ferroviària de Barcelona no tingui *un* ascensor per comunicar-la directament amb la xarxa de metro és una autèntica vergonya.

Però després tenim casos més flagrants, com el de l'aeroport. I ja no és només que l'Estat, com a gestor, no es preocupi pel seu bon funcionament sinó que sembla que ja els hi està bé, cosa doblement greu sabent que és un dels que majors beneficis. Com igual de greu és no potenciar els ports amb el Corredor Mediterrani i vendre un traçat ferroviari que evita la majoria d'ells.

És el que passa quan el gestor prima aspectes polítics sobre aspectes socioeconòmics. Així és com pots explicar que en comptes de cuidar la gallina d'ous d'or et dediques a mirar de que aquesta gallina vagi al niu que a tu més t'agrada amb el perill de que, pel camí, et quedis sense gallina i sense ous.

I mentrestant tant, qui paga tot el desgavell són el conjunt de ciutadans, tots, els d'aquí i els d'allà, els que voten A i el que voten B però això sembla només escandalitzar a uns quants. I a sobre molts dels altres encara s'indignen de que ens escandalitzem.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 16 de maig de 2017

Quo Vadis, PSC ?

(Encetem un micaco actual…)

La setmana des de l'entorn del PSC ens van arribar unes quantes notícies si més no que criden l'atenció…

Recull notícies PSC

Comencem per la dels llibres. Voler fer una campanya per fomentar la lectura enviant llibres a en Trump no és que sigui poc efectiva, és que és populista amb P majúscula. Segurament servirà per sortir una estona als mitjans i l'única lectura que fomentaran serà la dels articles que parlin d'aquest fet. Que a més la campanya la realitzi l'empresa que va dirigir la campanya electoral al candidat socialista a la batllia de Barcelona i on, curiosament, el cap d'aquesta empresa és amic del candidat és força lleig.

Seguim per la de l'accent andalús. Si això l'hagués dit qualsevol membre d'ERC o del PDeCAT les acusacions de xenofòbia s'haguessin escoltat fins a Copenhaguen, però no ha estat el cas. I és sorprenent, ja que no és la primera vegada que passa… recordeu quan el exministre Sevilla deia que en Montilla no era un bon candidat a la Generalitat per 'charnego' ? Aquestes són coses de la 'gauche divine' barcelonina, coses que no ens són pas estranya a uns quants…

I acabem amb la que més rebombori va aixecar, la de que ERC no vol obrir les fosses del franquisme per motius (ves per on) xenòfobs. Bé, només cal recordar un comentari de l'ONU sobre el tema…

Notícia ONU i memòria història

Fa temps que penso que el PSC ara mateix és com un gall sense cap, que corre però que no sap cap a on va. Haver-se alienat de format tan clara amb el PP i C's contra el Procés (ells que havien defensat el 'volem votar'), la submissió total davant del PSOE i l'aliança (més o menys clara) del PSOE amb el PP a Madrid els ha passat una forta factura, tot i que no ho vulguin demostrar. Amb les sortides de to com la de les fosses només demostren que no tenen projecte polític, que estan totalment perduts i que l'únic que saben fer és mirar d'atacar a altres per fer-se notar, mentre segueixen fent (sempre que poden) la ‘política d’amiguisme’ que havien practicat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. S'han posat a fer de PP sense veure que la gent, si ha de triar, triarà l'original o com a molt la seva marca 'moderna'

I, al final, aquest partit que durant anys era la insígnia de l'esquerra i del 'catalanisme amable' al final acabarà desapareixent. O sigui, com UDC. I és que, cada vegada més, s'està demostrant que Catalunya no és país de terceres vies.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 9 de maig de 2017

divendres, 5 de maig de 2017

dimarts, 2 de maig de 2017

El corredor de pa sucat amb oli

(Encetem un micaco corredor…)

Uns dels apunts que més m'agraden del company XeXu són aquells que fan referència a "l'excursionista de pa sucat amb oli", tal com s'anomena a ell mateix. Doncs bé, jo avui confesso que sóc un 'corredor de pa sucat amb oli'.

Sembla ser que anar a córrer (o 'running' com li agraden dir ara) s'ha posat de moda, no és estrany llegir notícies sobre el dolent que potser fer-ho sense preparació o dels diners que es gasta la gent que practica aquest esport. Jo ho vinc fent des de fa més de 25 anys, tot i que quan va néixer en Micaquet ho vaig deixar durant uns anys i ara farà justament un any que ho vaig reprendre, sobretot per consell del metge que hem va dir que m'aniria molt bé per la hipertensió (i realment ho va).

Sempre he fet més o menys el mateix trajecte, de Badalona a Montgat per la platja, uns 10km (una mica més d'una hora) que faig dues vegades per setmana a un ritme tranquil (no arriba a 9 km/h). De vegades puc fer una carrera més de 5km a la setmana, però d'aquí ja no hi passo.

Recorregut

I tinc moltes manies sobre aquest assumpte: no m'agrada córrer pel mig de la ciutat, m'agrada fer-ho per la platja (mira, el corredor mediterrani!...), ja que allà tinc dues coses que trobo fonamentals : aire menys viciat (tot i que no deixes d'estar en una ciutat) i no haver d'estar parant i arrancant cada dos per tres, agafes el teu ritme i vas tranquil, cosa que mentalment em va d'allò més bé. Unes altres manies són sobre l'equipament: no m'agraden les coses ajustades i no m'agrada portar allò del braç per portar el mòbil. Prefereixo portar una motxilla on guardar les coses i… la meva gorra de córrer de sempre !

Equipament

La motxilla, a més, em va bé per portar una jaqueta pels temps en que fa fresqueta i que em poso just a l'acabar, ja que una altra de les manies és que m'agrada caminar una estona abans i després de córrer. De fet, generalment acabo pel centre de Badalona, compro el pa al forn que més m'agrada de la ciutat i vaig caminant cap a casa.

Tampoc no m'agraden les grans curses més o menys populars ni les massificacions, a mi córrer em relaxa i per això prefereixo fer-ho a primera hora i amb tranquil·litat. Tampoc tinc obsessió per reduir temps o fer més distància, el que faig és el que he fet sempre, em fa sentir bé i amb això ja en tinc prou. Em sembla molt bé la gent a qui sí li agradi tot això, però a mi no em va.

I per acabar les manies, m'agrada córrer a primera hora del matí, sortir abans de que surti el sol i veure com es fa de dia mentre corro (o quan just acabo). I això fa que darrerament m'emporti una càmera per fer fotos de la sortida de sol.

Sortida de sol

Durant aquests anys ha canviat molt tot el relacionat amb aquest esport. De fet ha canviat fins i tot l'escenari, recordo que als primers anys a Badalona no s'havia fet bona part del Passeig Marítim i els petrolers encara arribaven al Pont del Petroli, per no parlar del camí entre Badalona i Montgat que era… Ara tot això ha canviat molt, i per a bé. També recordo aquells walkmans que portava i que no tenen ni punt de comparació amb els auriculars bluetooth i els smartphone d'avui dia, que et diuen la distància que portes, el ritme, el temps total… de fet, no sabia que havia fet 10km durant tota la vida fins l'any passat !

En fi, que jo seguiré fent les meves carreres mentre el cos m'aguanti, em trobi bé, em faci sentir bé i el metge no em digui el contrari.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 28 d’abril de 2017

dimarts, 25 d’abril de 2017

Productivitat i sostenibilitats

(Encetem un micaco AVE…)

La setmana passada el Gobierno Español es va dedicar a celebrar els 25 anys de la creació de la primera línia de TGV de l'Estat. Durant aquella celebració el Presidente del Gobierno va dir coses com aquesta …

Notícia Diari ARA

… voldria fixar-me en dues paraules : 'sostenible' i 'productiva'. Comencem per la segona, ‘productiva' : El diari ARA feia l'altra dia aquest article on s'explicava que de productiva res de res, que la inversió feta en els AVEs no es recuperarà mai i que,per exemple, la línia Barcelona-Madrid pot arribar a recuperar el 46% de la inversió al llarg del temps. Ni tenint en compte els criteris mediambientals o de benefici social surten els números. Ara mateix, només el corredor Madrid-Andalucía cobreix el cost de manteniment i finançament de la línia, el Barcelona-Madrid ho fa en el 95% i la resta estan per sota del 40%.

Anem per l'altra terme, 'sostenible': en Rajoy el va dir fent referència a termes econòmics, que acabem de veure que no són certs. Si ho fem tenint en compte termes mediambientals (reducció d'emissions CO2,…) la cosa va una mica més encaminada ja que la línia Barcelona-Madrid és la segona línia de l'Estat Espanyol en sostenibilitat. Però… quina és la primera ?

Doncs la línia Barcelona-València, aquesta línia que no té TGV ni construït ni planificat i que té trams amb una única via. Aquesta és la línia més sostenible de l'Estat Espanyol, d'un estat que, recordem, utilitza línies de TGV per connectar la capital de l'Estat amb poblacions de 66.000 habitants com Zamora mentre, recordem de nou, la 2a i la 3a ciutat de l'Estat segueixen unides per una infraestructura ferroviària d'amplada ibèrica i amb trams on només hi ha una única via.

I per acabar una dada estadística, si entreu a aquesta web podreu veure que a l'any 2010 el trajecte ferroviari València-Madrid tenia 728.000 passatgers i el Barcelona-València 883.900. Un anys després, en 2011, el València-Madrid es dispara fins a 1.815.2000 i el Barcelona-València es manté en 840.000. Què va passar el 2011? Que es va inaugurar l'AVE Madrid-València, un AVE per un trajecte que tenia menys passatgers que el Barcelona-València.

Ara caldria saber quin criteri van seguir per a prendre aquesta decisió…

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 21 d’abril de 2017

Un petit Sant Jordi

(Encetem un micaco amb roses…)
Rosa
Drac
Cavaller
 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 18 d’abril de 2017