Com animals socials que som és habitual que existeixin conflictes entre individus i/o col·lectius. Davant el conflicte es poden adoptar diverses postures: n'hi ha que prefereix estratègies més pactistes i calmades i n'hi ha qui prefereix de més agressives. Totalment respectable també, cadascú pot defensar allò que pensa de la forma que cregui més adient.
Ara bé, hi ha una fina línia vermella que no s'ha de mirar de sobrepassar mai, la del respecte al contrari i allò que pensa. Sempre s'ha de respectar al contrari, perquè la seva opinió és, com a mínim, tan respectable com la pròpia. I resulta que en la relació Espanya-Catalunya aquesta fina línia vermella s'ha trencat tantes vegades que és impossible de recordar-les totes, però és ben fàcil donar exemples actuals :
I aquí si que ja no em puc contenir més. Qui coi es pensa que és en José Maria Aznar per amenaçar-me com si fos un patètic pinxo garrulero de Sant Roc ? Qui nassos es creu que és per amenaçar-me només perquè no li agraden els meus ideals? Què pensa fer, fotre'm a la foguera com si en comptes del segle XXI estiguessim al segle XI ? Però que s'ha cregut !
I en Wert? Qui es pensa que és en Wert? Es pensa que per molt "ministro" que sigui pot venir a dir-me amb tota la seva prepotència que pensa rentar el cap al meu nen i adoctrinar-lo ? I que a més evitarà que aprengui una de les seves llengües maternes? Què s'ha cregut aquest home? No van adoctrinar als meus pares ni als meus avis enmig d'una dictadura feixista i ara vindrà aquest a fer-ho i a fotre'ns seixanta anys enrere utilitzant els nostres fills ? Però què nassos s'ha cregut?
I en Vázquez? Però aquest home sap de què parla? Sap primer de tot que al Principat no és castiga a cap nen per parlar castellà al pati? I sobretot, com pot tenir els sants dallonses de comparar el fet d'utilitzar una determinada llengua a l'escola amb la persecució, denigració, assassinat i cremació de milers de persones? Aquest home hi toca?
El meu pare sempre em va ensenyar a evitar els conflictes i a mirar de trobar solucions raonables i satisfactòries per a tothom, i sobretot que justament amb qui més s'ha de mirar de parlar és amb els que no pensen com tu. Però també em va ensenyar que amb qui no et respecta no cal perdre el temps fent-ho, cal ignorar-lo i anar a la teva. I aquests senyors, entre altres, fa mesos que ens tracten de nazis, egoistes, lladres i no-se-quantes-coses-més no es mereixen ja una altra cosa. No tinc res a negociar amb qui no em respecta. És més, haurien d'estar denunciats. Prova a dir tu això del Rei d'Espanya o del Presidente del Gobierno i veuràs que ràpid et cau una denúncia.
El 1416 Alfons el Magnànim es va dirigir al Parlament de Barcelona en castellà. El malestar que va crear es va originar es va materialitzar per boca de l'Arquebisbe de Tarragona en la frase "si vis amaris, ama" (si vols ser estimat, estima) convidant-lo a interessar-se per la terra de la que era comte i rei i en la seva llengua i costums.
No estaria de més que avui dia hom li recordés al Gobierno Español i a tot l'espanyolisme mediàtic que, si volen que ells i les seves idees siguin respectades i escoltades, comencin respectant i escoltant als altres i allò que diuen.
El dia 28 de febrer de 2011 publicava aquest apunt on es podia llegir el següent fragment ...
... només cal recordar que això que ha fet la Generalitat Valenciana d’augmentar la quantitat de les multes a ACPV per tancar TV3 és il·legal, ja que la Generalitat de Sud no té competències per a fer-ho, puix “La Comissió del Mercat de Telecomunicacions assegura que té la competència exclusiva per a sancionar els repetidors “il·legals””. I com són competències estatals qui hauria de dir la seva és el Gobierno Central, que ja ha dit la seva : “No col·loquin sobre el govern espanyol un problema que és dels territoris”.
… ahir, 12 de desembre de 2012 podíem llegir la següent notícia …
Si un petit blogaire com jo, que no sé res de res de temes legals ni m'hi dedico ni tinc gaire temps per a res, pot arribar a saber llegint diferent notícies i cercant informació per internet que una determinada cosa no s'acaba d'ajustar a la legalitat vigent,… com pot ser que tot un Govern Valencià, amb els seus assessors jurídics i els seus advocats, i tot un Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, amb els seus jutges, fiscals i advocats no ho sàpiguen ?
La resposta lògica és: si que ho sabien, i tant que ho sabien. I tot i així van decidir saltar-se la legalitat vigent. I això, amics meus, té un nom: prevaricació.
La prevaricació és un delicte que es comet quan una autoritat, jutge/advocat o funcionari públic dicta una resolució arbitrària en un assumpte administratiu o judicial, sabent que aquesta resolució és injusta, per la qual cosa incompleix els deures del funcionariat.
I ara que hom sap que aquella decisió no s'ajustava a la legalitat vigent el que s'hauria de fer és investigar perquè va passar. Bé,… això és el que passaria en un país mitjanament democràtic que té molt clar que un dels grans pilars de la democràcia és la separació de poders i que sap la perversitat de la influència política i executiva en el poder judicial. Hom creu que s'iniciarà aquesta investigació ? No fa falta dir gaire més sobre el nivell de la democràcia en aquest país,…
Encara hi ha, però, un altre detall a tenir en compte. Repassem per un moment el que ha dit la Generalitat Valenciana sobre aquest assumpte …
… i ara recordem el que van dir el 2007 …
… us és familiar el raonament ? Cinc anys després, amb una sentència en contra i el PP del País Valencià mira d'utilitzar el mateix raonament per mirar de frenar una cosa que sap perfectament que no pot frenar perquè no depèn d'ell. I, no cal dir que, moralment, és aquest un argument vomitiu, ja que ve a dir que com el missatge no els hi agrada s'ha de canviar o no permetran que es difongui. I això també té un nom concret: censura.
Així que ja veieu, en un momentet de no res llegint un petit blog d'un blogaire que gairebé no té temps per a res heu pogut saber que el Govern Valencià ha practicat la prevaricació i la censura. Un no pot evitar preguntar-se el que es podria arribar a saber amb un estudi acurat fet per gent competent, intel·ligent, professional i independent !
Per cert, i per acabar, sabeu que la persona que el 2007 volia censurar l'expressió País Valencià està ara mateix processada pel cas Gürtel? No? Doncs ja ho sabeu...
Després de la Wertgonya de la setmana passada del Gobierno Español vaig veure com tant l'amic Xexu com l'amic Isaac compartien amb tots nosaltres als seus respectius blogs les seves experiències escolars amb la nostra llengua. Em va agradar la iniciativa i ara m'hi vull sumar fent el mateix.
Jo vaig fer l'EGB (la primària) a una escola pública del barri del Gorg de Badalona, un d'aquests que es van crear entre els anys 60 i 70 del segle XX per acollir als immigrants que venien d'altres parts de l'Estat Espanyol. Com no podia ser d'una altra manera, la composició lingüística de les aules era un reflex de la composició social del barri, així que d'uns quaranta xiquets només hi havíem dos amb el català com a llengua materna.
En aquells dies a l'escola el català només apareixia a la classe de català, i venia a tenir si fa o no fa les mateixes hores setmanals que la llengua estrangera, i ni tan sols en classe de català hi havia immersió ja que sovint la professora havia d'utilitzar més d'una vegada l'espanyol. Fora d'aquestes poques hores i del meu àmbit familiar tot era en espanyol: els jocs amb els amics, els dibuixos de la televisió, les cançons infantils, les pel·lícules del cinema,… el català no apareixia enlloc. A diferència de l'amic Isaac jo no vaig patir cap tipus de 'bulling', només algun comentari sorprès d'algun company que en deia 'hala… ¿ así en tu casa sólo hablais en catalán ?" Jo era la minoria lingüística en la meva pròpia terra. Evidentment, el meu nivell de català a l'acabar l'EGB era molt, però que molt pobre.
La cosa no va canviar gaire ni al BUP ni al COU (ESO i batxillerat) que vaig cursar en un institut públic situat enmig del barri de Sant Roc. La proporció de catalanoparlants materns fins i tot va disminuir (a vegades era només jo). Tot el meu ambient seguia movent-se en espanyol però a tercer de BUP i a COU ja van aparèixer assignatures que es van fer integrament en català, me'n recordo que una d'elles era Biologia. Algun company va deixar anar allò de "si no era ya bastante difícil la asignatura, encima en catalán". Evidentment a mi em donava igual, tot i que si que hi havien paraules que no havia escoltat mai en la vida. Però tret d'aquestes excepcions, el català continuava pràcticament desaparegut de la meva vida social fora de la família. El meu nivell de català, sobretot escrit, continuava sent força dolent.
Tot i així, en temps de batxillerat si que va haver alguna cosa que va canviar. Gràcies a la televisió el català si que es va anar fent lloc en el meu entorn d'amistats: sèries com Magnum PI, Star Trek The Next Generation i sobretot Bola de Drac van ser els cap de platja de l'entrada del català entre els meus companys i amics. També va ajudar, i molt, els partits de bàsquet i de futbol que feien per TV3. Tot això va fer que, tot i que la llengua que utilitzaven no canviés, si que el català es va deixar de veure com una cosa estranya i s'acceptava amb més normalitat.
És per tot això que us acabo d'explicar que m'emprenya tant veure com des del Gobierno Español s'ataca a la llengua en aquests fronts: l'escola i la televisió. Jo he pogut comprovar com, abans de la immersió, la gent sortia de l'escola sense saber pràcticament res de la llengua catalana, i de l'institut amb una mica més de nivell però no gaire més. I no estic parlant de temps tan llunyans, estic parlant dels anys 80 i 90 del segle passat. Si els únics punts de contacte amb la llengua del país que veig que han funcionat, l'escola i la televisió, els dinamiten, tornarem molt però que molt enrere. I això no ho podem permetre. Que no us enganyin, la cosa no va ni de garantir drets a les famílies ni d'estalviar, la cosa va d'atacar la normalització de la llengua catalana en aquells àmbits on s'ha demostrat que l'actuació ha estat efectiva.
I ja per acabar només una petita reflexió: tots aquests que es volen carregar el català sempre ens repeteixen que els pares han de poder escollir l'idioma en que s'escolaritza als seus fills. I jo em pregunto,…. perquè només l'idioma? Perquè no també el punt de vista en que s'explica la història, per exemple? O la geografia? O les matemàtiques, i així triar més àlgebra que càlcul? O la història de l'art? O la filosofia, triant quina corrent ha de ser més estudiada ? Oi que tots aquests raonaments són absurds i són coses que s'han de deixar en mans dels professionals de l'ensenyament? Doncs la llengua també, i els professionals avalen la immersió com a mètode per dominar les dues llengües, l'amenaçada i l'altre. No ho oblideu !
L'altra dia mirava d'analitzar els resultats de les eleccions al Parlament del Principat de Catalunya fixant-me en el eix nacional. Avui faré el mateix però centrant-me en el eix de polítiques socials.
Comencem per l'oferta. De nou, ens fixarem en els partits parlamentaris:
Partit | Orientació |
---|---|
CiU | Neoliberal |
PSC/PSOE | socialdemocràcia moderada |
PP | neoliberal |
Esquerra | socialdemocràcia |
ICV | ecosocialisme |
C's | sense identificar |
CUP | Socialisme democràtic |
Cal especificar dos casos :
· En el cas del PSC he optat per socialdemocràcia moderada perquè estan en el poder no ha estat pas estrany veure'ls adoptar posicions més neoliberals que no pas socialdemòcrates.
· El discurs de C's està tan centrat en l'espanyolisme i l'anticatalanisme que les poques pincellades que de tant en tant surten sobre polítiques socials o bé fan directament menció a temes identitaris (com ara retallar subvencions a entitats d'un determinat tipus) o són contradictòries des d'un punt de vista ideològic (es poden arribar a declarar de centre-esquerra i liberals…)
Recordem els resultats de les eleccions …
… i analitzem ara el resultat cas per cas ...
Orientació | 2010 Vots | 2012 Vots |
---|---|---|
Neoliberals | 56,30% | 42,75% |
Socialdemòcrates | 28,13% | 27,56% |
Ecosocialistes | 8,17% | 9,71% |
Socialisme democràtic | 0% | 3,41% |
Sense identificar | 3,46% | 7,46% |
Podem observar que els partits que han realitzat polítiques neoliberals han tingut una disminució del número de vots significativa (14 punts), les opcions moderades (socialdemòcrates) pràcticament no han variat i han crescut les opcions més esquerranes i la no identificada.
Evidentment, l'opció 'sense identificar' ha variat per l'eix nacional, que ha tingut més pes en els seus electors que no pas l'eix social. I és precisament aquesta cohabitació de dos eixos una de les característiques de la societat principantina i el que fa que els anàlisis dels resultats siguin tan complicats en el nostre cas. Sabent que Catalunya no és precisament un país on la majoria de la població visqui a la riquesa i sabent també que ara mateix la taxa d'atur és massa elevada, hom s'esperaria precisament uns resultats de baixada en picat dels neoliberals, pujada significativa dels socialdemòcrates i augment encara més considerable de les forces més esquerranes (com a principi de reacció a les polítiques neoliberals aplicades).
I tot i que sembla que, en part, el resultat és aquest, quan combinen els dos eixos això no surt ben bé així: en el cas dels neoliberals, per exemple, sabem que uns baixen força però uns altres (que han aplicat la mateixa política social) augmenten.
És precisament aquesta confluència dels dos eixos la que fa que sigui tan difícil adoptar acords, ja que sovint forces pròximes en l'eix nacional no ho són en l'eix social. I és el que ens fa perdre molta força i moltes energies per a fer el mateix que fan en altres indrets on les forces polítiques només es mouen en l'eix social. Per això és important poder assolir el més aviat possible la independència del Principat. Per poder deixar de banda d'una vegada per totes l'eix nacional i centrar totes les forces en millorar la societat mitjançant l'eix social.
Per acabar només volia comentar que des de la banda unionista la idea també es acabar amb aquesta dualitat d'eixos, però imposant només una nacionalitat. Això, des del meu punt de vista, no és del tot correcte. Si en gairebé 300 anys no s'ha pogut fer, dificilment s'aconseguirà fer ara. D'acord que tampoc és clar que amb la independència s'aconsegueixi eliminar de sobte el doble eix (segur que en un primer moment hi ha partits que defensin la annexió amb Espanya) però a la llarga sembla ser el camí més estable i segur per a acabar tenint només l'eix social com a únic eix.
Ara que ja han passat uns quants dies des de les eleccions anem a fer el que es va habitualment en aquestes ocasions: analitzar els resultats. Jo voldria, però. fixar-me bàsicament en els resultats. Bé, en els resultats i en allò que oferia cada partit.
Comencem per l'oferta. Ens fixarem en els partits parlamentaris i, per no ser massa llarg, en el gran eix grans eix que ha centrat aquestes eleccions: el debat identitari. Anem a veure que oferia cada partit en aquest eix :
Partit | Orientació |
---|---|
CiU | Independentista |
PSC/PSOE | Unionista Federal |
PP | Unionista |
Esquerra | Independentista |
ICV | Autodeterminista |
C's | Unionista |
CUP | Independentista |
A partir d'aquesta oferta realitzada pels partits, veiem l'acollida que ha tingut aquesta oferta per part dels electors …
Si ens cetrem en l'eix identitari, els resultats obtinguts són els següents:
Orientació | Parlamentaris | Vots |
---|---|---|
Independentistes | 54,81% | 46,76% |
Unionistes | 35,56% | 34,40% |
Autodeterministes | 9,63% | 9,71% |
Amb aquestes dades es pot veure que hi ha una majoria independentista clara tan en diputats com en votants, majoria més clara encara si considerem els partidaris de realitzar un referèndum d'autodeterminació (independentistes + autodeterministes) que sumen un 64,44% dels parlamentaris i un 56,47% dels vots).
Molts anàlisis han comparat el resultat d'aquestes eleccions amb les del 2010 per observar si l'independentisme i l'unionisme han variat. Aquests estudis generalment s'han realitzat tenint en compte tots els partits, cosa que jo no veig clara, ja que, sent rigorosos, no podem interpretar el signe dels votants d'ICV. Però, a més, hi ha una altre gran factor que influeix en aquest estudi, ja que CiU ha canviat força el seu discurs passant-se a l'independentisme (cosa que no passava en les eleccions anteriors), i això fa que no estem comparant exactament el mateix.
Crec que un anàlisi més rigurós de l'evolució es faria estudiant els resultats dels partits que no han variat el seu discurs en aquest eix: Els unionistes per una banda (PSC, PP i C's) i els independentistes per un altres (ERC, SI i CUP). Evidentment en els seus resultats poden afectar molts altres factors (com les polítiques socials) però ara anem a considerar només l'eix identitari.
Orientació | 2010 Parlamentaris | 2010 Vots | 2012 Parlamentaris | 2012 Vots |
---|---|---|---|---|
Unionistes | 36,30% | 37,83% | 35,56% | 34,40% |
Independentistes | 10,37% | 11,40% | 17,78% | 20,84% |
Podem observar que el resultat dels unionistes ha minvat lleugerament mentre que els independentistes "tradicionals" han gairebé duplicat el número de vots i augmentat els seus diputats un 70%. Només amb aquestes dades, i deixant de banda els importants resultats de CiU, es pot dir clarament que al Principat l'independentisme ha crescut notablement mentre l'unionisme està estancat.
I amb totes les dades anteriors podem afirmar que portades com aquesta …
… falten a la veritat vinculant el resultat d'un únic partit amb el debat identitari. I és que a hores d'ara només els independentistes podrien aprovar sense problemes les seves iniciatives al Parlament. Els unionistes simplement no sumen, per molt que ens vulguin convèncer del contrari.