(Encetem un micaco sobirà…)
"En l'ordre judicial, ha obstruït l'administració de justícia, oposant-se a les lleis necessàries per consolidar l'autoritat dels tribunals, creant jutges que depenen només de la seva voluntat, per rebre d'ell el nomenament de les seves feines i el pagament dels seus sous, i manant un eixam d'oficials per oprimir al nostre poble i empobrir-lo amb les seves estafes i rapinyes.
Ha atemptat a la llibertat civil dels ciutadans, mantenint en temps de pau entre nosaltres tropes armades, sense el consentiment de la nostra legislatura: procurant fer al militar independent i superior al poder civil: combinant amb els nostres veïns, amb pla despòtic per subjectar-nos a una jurisdicció estranya a les nostres lleis i no reconeguda per la nostra constitució: destruint el nostre trànsit a totes les parts del món i posant-nos contribucions sense el nostre consentiment: privant-nos en molts casos de les defenses que proporciona el judici per jurats: transportant-nos més enllà dels mars per ser jutjats per suposats delictes: abolint el lliure sistema de la llei anglesa en una província confinant: alterant fonamentalment les formes dels nostres governs i les nostres pròpies legislatures i declarant-se ell mateix investit amb el poder de dictar lleis per a nosaltres en tots els casos, fossin quins fossin ".
Aquest extracte de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica fa referència a part de les acusacions que de les actuacions del rei anglès George III fan els habitants de les colònies americanes. Fa feredat veure com als catalans ens són de conegudes i actuals algunes d'aquestes actuacions del segle XVIII.
Avui el Parlament del Principat ha aprovat la Declaració de Sobirania. Hi ha molta gent que es pregunta, i això que és? Una resposta curta seria dir que el que ha fet avui el Parlament es deixar constància davant del món sencer que Catalunya serà allò que els seus habitants vulguin que sigui, sense tenir en compte a ningú més. I per a què serveix es pregunten altres? Serveix per a legitimar tot el procés d'autodeterminació que es pot encetar a partir d'aquest moment, ja que qui ho encetarà ha estat investit de forma democràtica amb el poder per a fer-ho gràcies justament a aquesta declaració.
Hi ha a més un aspecte molt important a tenir en compte: amb aquesta declaració el Parlament del Principat es situa fora del marc legal espanyol. A la sentència de l'Estatut el Tribunal Constitucional espanyol deia 'la sobirania nacional no és fragmentable ni tampoc ho és, en conseqüència, el poble espanyol. No és aquest un concepte federatiu, format per agrupació dels pobles de les diferents comunitats espanyoles'. El Parlament justament ha emancipat la sobirania de Catalunya de la de la resta de l'Estat i es situa, si l'exerceix, fora de la legislació espanyola. I fora d'aquesta legalitat no hi ha consulta d'autodeterminació il·legal, excepte que les lleis catalanes diguin el contrari.
No està de més, penso jo, recordar a hores d'ara que una part del catalanisme polític ha tingut sempre una certa obsessió en voler justificar les ganes d'independència en termes històrics, linggüístics o econòmics. Aquesta obessió ha estat utilitzada de forma insistent per la part contraria per fer just el contrari. No us seran estranyes aquelles declaracions que volen restar importància i personalitat al nostre poble : que si no som una nació, que si mai hem estat independents, que si parlem un dialecte de l'espanyol, que si només erem una 'pedania' del Regne d'Aragó (una 'pedania' que convocava unes Corts, ves per on…) i altres arguments de similars.
Els colons americans ho van tenir força clar :
"Sostenim com evidents per si mateixes aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests estan la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat, que per garantir aquests drets s'institueixen entre els homes els governs, que deriven els seus poders legítims del consentiment dels governats; que sempre que una forma de govern es torni destructora d'aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la, i instituir un nou govern que basi els seus fonaments en aquests principis, i que organitzi els seus poders de tal manera que a ells els sembli més probable que generi la seva seguretat i felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que els governs establerts fa molt temps no es canviïn per motius lleus i transitoris , i, d'acord amb això, tota l'experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer-se justícia mitjançant l'abolició de les formes a què està acostumada. Però quan una llarga sèrie de abusos i usurpacions, que persegueix invariablement el mateix objectiu, evidencia el designi de sotmetre sota un despotisme absolut, és el dret d'ells, és el deure d'ells, enderrocar aquest govern i proveir noves salvaguardes per la seva futura seguretat."
Aquest és el preàmbul de llur Declaració de la Independència dels Estats Units d'America. Fixeu-vos un moment en el següent paràgraf :
"Però quan una llarga sèrie de abusos i usurpacions, que persegueix invariablement el mateix objectiu, evidencia el designi de sotmetre sota un despotisme absolut, és el dret d'ells, és el deure d'ells, enderrocar aquest govern i proveir noves salvaguardes per la seva futura seguretat."
Tres línies que resumeixen el que hem patit durant més de tres cents anys. Tres línies escrites fa gairebé tres cents anys per gent que no havien patit això que denunciaven més de cent anys. Tres línies que ens donen la suficient raó per actuar com estem actuant i que deixen ben clar que per a garantir el nostre futur com a poble i el benestar de la nostra gent tenim motius de sobra per a fer el que estem fent.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!