divendres, 20 de desembre del 2013

Els fantasmes nadalencs de l'hostal megalític

(Encetem un micaco nadalenc…)

A les rodalies de Cardedeu hi ha un dolmen que, entre altres noms, es coneix com l'Hostal de la Grossa. El motiu d'aquesta denominació és que, sembla ser, l'origen prehistòric d'aquesta construcció era o bé desconeguda o bé inconcebible per a la sabiduria popular, i aleshores aquesta va cercar altres explicacions.

I la explicació que va trobar va ser relacionar aquelles restes amb un mortífer i esgarrifós hostal. Així, hom assegurava que en aquell indret existia un hostal que en realitat estava regentat per una colla de lladres que estaven sempre mirant a veure qui dels viatgers que hi passava tenia fortuna. Quan veien un que semblava tenir diners, li assignaven una habitació que estava acondicionada de tal manera que mitjançant un resort el llit es plegava i aixafava a qui hi dormia. Per si el macabre de la situació no fos ja prou gran, les restes del desditxat es cuinaven al dia següent com a teca pels clients de l'hostal, que evidentment no sabien pas què estaven menjant

Dolmen i fantasmes

Un bon dia va arribar a l'hostal un guapot fadrí al qual els hostelers van creure poseidor de fortuna, així que li van assignar de seguida la terrible habitació. Per sort per a ell, una de les serventes es va fixar amb ell i el va avisar, aconsellant-li que dormís sota el llit i no pas dintre. Com era d'esperar, per la nit el llit es va convertir en una trampa mortal i el fadrí i la serventa van aprotifar l'enrenou del moment per fugir i avisar a la justícia, que va fer penjar a tots els lladregots i va fer enderrocar l'hostal, deixant només les runes que es veuen com a record del fet.

I sembla ser que el record perdurà, ja que la tradició assegura que cada any, la Nit de Nadal, surten de sota terra en aquell indret una sèrie d'esperits que són les ànimes de totes les víctimes que van ser mortes (i devorades) allà. Hom assegura que les animetes fan un gran ball rodó al voltant de les maleides pedres enmig d'un silenci sepulcral només trencat pel cruixement d'ossos de llurs esquelets.

També hi ha qui assegura que apareixen unes altres ànimes, la dels lladregots, que són perseguides i castigades eternament per les ànimes de llurs víctimes i que fa molt perillós endinsar-se per aquells verals en aquestes dates, per por que les víctimes confonguin als vius amb les ànimes dels seus botxins.

Així que ja sabeu, si teniu per costum passejar la Nit de Nadal vora restes megalítiques porteu, si més no per si les mosques, un bon grapat de sal i unes barres i cadenes de ferro a la motxila. Sí, de ben segur tot seran contes de velles, però...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 16 de desembre del 2013

I la pregunta és...

(Encetem un micaco qüestionador…)

Dijous passat finalment es va saber una d’aquelles coses que tenia tots els números de forma el triumvirat de ‘coses per fer’ del Principat juntament amb la Sagrada Família i la Gigafoto de la Via Catalana : la pregunta i la data del referèndum sobre la independència.

La Pregunta

La primera impressió no va ser gens bona: la data em semblava massa tard i la pregunta no m’acabava de fer el pes, la veia poc clara i amb masses opcions. Tot i així, rumiant, vaig acabar de veure que no estava gens malament, ja que permetia respondre tres opcions (No, Sí/No i Sí/Sí) que semblen ajustar-se perfectament als sentiments de la majoria de la població catalana.

I diem tres opcions tot i que realment n’hi ha moltes més, perquè s’ha de tenir en compte el vot en blanc, així que podem arribar a tenir Sí/Blanc i Blanc/Blanc també. El que no podem tenir és un No/Sí i No/No, opcions que pregunta en mà són invàlides i que podrien anul·lar el vot, tot i que jo miraria de ser comprensiu i tolerant i afegir-les al grup del No.

Penso que aquesta pregunta pot ajudar a augmentar la participació (element clau en aquest tipus de consultes) i pot facilitar que aquells que no s’acaben de sentir identificats cap a un lloc o cap a un altre diguin també la seva. De fet, el PSC es podria haver trobat perfectament còmode en aquesta opció sinó s’hagués enrocat en el sector espanyolista a corre-cuita.

Sé perfectament que a hores d’ara una Catalunya estat no independent no té cabuda enlloc, però ja que preguntem a la població, anem a veure que hi diu. I si surt aquesta opció com a majoritària hom hauria de reflexionar sobre l’estructura d'Espanya, tot i que a mi em sembla molt molt difícil que ho facin. Trobo que una tercera qüestió estil “en cas de voler una Catalunya Estat i no voler-la independent, si no fos possible la voldria independent?’ hagués ajudat a clarificar encara més la situació, tot i que potser era embolicar massa la troca.

Bé, ara la pilota està en l’altre camp i a hores d’ara diuen que se la queden i no la retornen. Espero que s’ho repensin i ho facin, una consulta pactada seria el millor per a tothom i faria rebaixar uns ànims massa caldejats per les dues bandes. Estem parlant d’un fet que marcarà el futur de molta gent i és una cosa que cal parlar-lo amb consens i amb calma. Seria el millor exemple i la millor imatge que espanyols i catalans podríem oferir al món, perquè un poble ha de tenir dret a dir allò que vol ser.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 11 de desembre del 2013

Espanya contra Catalunya

(Encetem un micaco recordatori…)

“Tenga Vuestra Majestad por el negocio más importante de su monarquia el hacerse Rey de España; quiero decir, Señor, que no contente V.M. con ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barcelona, sino que trabaje y piense con consejo maduro y secreto, por reducir estos Reinos de que se compone España, al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia…”, això recomenava el Conde Duque de Olivares al Rey Felipe IV en 1624.

Aquests darrers dies vivim en la polèmica creada des de l’espanyolisme vers el simposi ‘Espanya contra Catalunya’. Curiós que durant anys des de certs mitjans de comunicació no hagin deixat de generar odi vers els catalans de les formes més banals, absurdes i manipuladores possibles i ara vagin el PP, UPyD i C’s i denunciïn a la fiscalia un simposi de tres dies on participen historiadors i catedràtics.

I és que a Espanya qualsevol dia d’aquests a la llibertat d’expressió i de comunicació l’hauran de declarar en perill d’extinció. En aquest Estat no existeix l’augment de l’atur sinó el seu creixement negatiu, tampoc existeixen pagaments il·legals realitzats per partits polítics sinó indemnitzacions en diferit i, evidentment, no hi ha llocs per marees negres sinó ‘hilillos de plastilina’. Observant aquest grapat de filigranes verbals no és estrany que un acte amb un nom tant directe com ‘Espanya contra Catalunya’ aixequi ampolles, i més si toca un altre dels temes tabús a Espanya: la història.

No cal ser un herudit en història per cercar nocions de les tempestuoses relacions d’Espanya i Catalunya al llarg dels segles. Una petita cerca a internet ens retorna resultats com aquesta web on es fa un recull interessant o aquest altra on es parla de la repressió que ha patit la llengua catalana. Evidentment no cal creure’s tot el que un troba en internet, però en aquest cas no és gaire costosa verificar la informació, sobre tot partint del text repressor de catalans per excel·lència: el Decret de Nova Planta.

Fent una petita recopilació, podem observar com des del segle XV Castella (el que després s’anomenaria Espanya) ha mirat de castellanitzar i absorvir Catalunya. I per a fer-ho ha prohibit numeroses vegades les seves institucions, ha imposat per llei la llengua castellana en l’administració, teatre, educació, mitjans de comunicació, comerç, sector editorial i fins i tot en l’àmbit religiós, en noms propis de persones, de viles i de llocs i ha derogat les lleis pròpies de Catalunya i el seu marc jurídic, entre altres coses. Ha estat una persecució tan brutal que podem estar ben contents els catalans de mantenir encara avui en dia la nostra llengua i la nostra identitat.

Així que, amics del PP, UPyD i C’s, us podeu posar com volgueu, però la història és la que és i es pot mirar d’amagar però no es pot canviar. El poble català, tot el poble català, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ha patit durant centenars d’anys lleis injustes i repressores encaminades a minvar la seva identitat. Just és que parlem d’elles, talment com han fet altres pobles en situacions similars, perquè formen part de la nostra història i, encara que no us agradi, de la vostra també. I diuen molt de vosaltres, encara que segurament no allò que us agradaria escoltar.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 5 de desembre del 2013

La piscina i la muralla

(Encetem un micaco badaloní…)

Una de les joies més desconegudes per bona part dels badalonins és el Museu de Badalona. En aquest petit museu que s'ha anat fent gran poc a poc hom pot visitar interessants restes romanes de l'antiga Baetulo, la ciutat romana precursora de l'actual Badalona. Aquests darrers anys, s'han anat ampliant les zones visitables i ja no es redueixen només al que hi ha a l'edifici seu, sinó que es poden trobar per diversos racons de Dalt la Vila, el barri antic de la ciutat.

Piscina de Quintus Licinius

Un d'aquests indrets és l'anomenat Piscina de la Casa de Quintus Licinius, que són les restes de l'estany d'una domus, la casa d'una família benestant. El nom de Quintus Licinius correspont a un important personatge del segle I dC de la qual es va trobar una 'tabula hospitalis' amb el seu nom a les restes de la domus en que està l'estany. Les tabulae eren un document jurídic que testimoniaven un pacte entre un patró (que oferia protecció) i una comunitat (que rendia un cert vasallatge). En concret, a la 'tabula hospitalis' dona fé d'un pacte d'hospitalitat i patronatge entre Quint Licini, fill d'un cavaller de Tarraco, i els baetulonesos.

En època romana Baetulo i la veina Barcino eren ciutat totalment equiparables en termes de superfície i habitants, tot i que Barcino era 'colonia' (el rang més important) i Baetulo va arribar a 'municipium' (segon rang més important). Una mostra de la importància de Baetulo és la troballa de restes d'un teatre romà, el segon conegut al Principat després del de Tarragona. I justament la Piscina de la Casa de Quintus Licinius ens pot ajudar a explicar com es que Barcino va guanyar importància mentre que Baetulo pràcticament va desaparèixer.

Muralla Romana de Barcelona

I és que la piscina està construïda damunt de les restes de la muralla de Baetulo, una muralla que es va enderrocar al voltants del segle I dC sense que es coneguin ben bé els motius, tot i que sabem que era l'època de major esplendor de la ciutat, just poc abans de la construcció de la domus de Quintus Licinius.

Per aquella època, Barcino encara disposava de les muralles construides el segle I aC. Les primeres incursions dels francs al segle II dC van fer que Barcino reforcés la seva muralla entre els segles III i IV. Per aquella època, Baetulo ja estava sense muralla, en plena decadència i caminant cap a la pràctica desaparició.

Hom assegura que que un dels motius pels quals Barcino va guanyar importància front Tarraco, antiga capital, va ser justament la fortalesa de les seves muralles. Sembla ser que es podria aventurar que un dels factors que va incidir també en la caiguda de Baetulo va ser, precisament, l'absència d'elles.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 2 de desembre del 2013

Relaxing animalada

(Encetem un micaco vergonyós…)

La vida de la gent com en Dan ha de ser molt dura: dedicar-se hores i hores a investigar coses sense saber si en podràs treure res d'aprofitable, mirar de convèncer als que distribuixen els calers que allò que fas és interessant des del punt de vista del progrés i des del punt de vista econòmic, passar nervis per si cap altre descobreix poc abans que tu el mateix o, pitjor, que allò que estudies no serveix per a res …

I tot per a llegir després coses com ara …

Paraules Ana Botella

… i queda ben clar que, per al progrés de la humanitat, ni el foc, ni la roda, ni la siderúrgia, ni les lleis d'en Newton ni l'energia nuclear. El que de debò és important pel progrés de la humanitat és una llei redactada per un grapat de senyors que poden no tenir ni el batxillerat ni ser experts en res concret.

Hi ha llocs que ves a saber què els hi posen als relaxings cups of café con leche

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 28 de novembre del 2013

Mariano L'Anticlarivident

(Encetem un micaco visionari…)

En els darrers temps s’ha parlat molt del do d’oratòria del Sr Rajoy: que si el ‘fin de cita’, que si el ‘y tal’, que si ‘llueve mucho’. Si sembla ser que l’oratòria no és el seu fort i contestar preguntes compromeses tampoc, sembla ser que la clarividència tampoc és el seu fort …

Notícia El Plural
Notícia RTVE

I sí, ja sé que ‘home, qui no s’equivoca de tant en tant?’ I teniu raó,… però és que… ja en porta dues !

Notícia El País
Notícia Ara

Ara bé, cal reconèixer que com ‘anticlarivident’ té un futur d’allò més prometedor !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 25 de novembre del 2013

Red John

(Encetem un micaco televisiu…)

Cada dia passo dues hores al metro. Aquests temps el passo bàsicament llegint webs de notícies, blogs i twitter (quan hi ha cobertura) però sobretot mirant sèries de televisió, gairebé sempre subtitulades. Hi ha sèries que he vist tots els episodis d’aquesta manera i una d’elles és The Mentalist (El Mentalista).

Aquesta és una sèrie policíaca que ens parla de Patrick Jane, un ex-estafador que es feia passar per mentalista i espiritista gràcies al seu gran poder d’observació i deducció al que un assassí en serie conegut com a Red John va assassinar la dona i la filla per culpa d’uns comentaris que va fer sobre ell a un programa de televisió. Després de recuperar-se es va unir a la brigada criminal de Califòrnia (CBI) per mirar d’atrapar-lo, tot i que durant el procés participa en molts altres casos que no tenen cap relació amb Red John. La marca que deixa Red John als llocs on comet assassinats és aquesta....

Red John

Parlo avui d’aquesta sèrie perquè just ahir a la nit als Estats Units van emetre l’episodi en que finalment Patrick Jane descobreix i atrapa a Red John. Després de cinc temporades completes i 8 episodis de la sisena temporada aquesta trama acaba i això és una cosa de celebrar per part dels fans de la sèrie. Jo per la meva part espero haver-me llevat avui prou d’hora per haver fet una ullada a l’episodi i descobrir els seus principals misteris !

Cal a dir que és una cloenda de trama atípica, ja que passa quasi al començament de temporada i no al final de la mateixa (com és habitual). Sembla ser que això ho fan així per donar temps a crear una nova trama sòlida, però, repeteixo, això no és el que sol passar.

I com a curiositat sobre la sèrie, el nom de tots els episodis emesos fins ara han tingut alguna relació amb el color vermell. Just a partir d’aquest la cosa canvia, el següent fa referència al color blau i el que va després al color verd. Pel que sembla, els noms seguiran tenint algun motiu cromàtic. Espero que la trama sigui, com a mínim, tan entretinguda !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 21 de novembre del 2013

Coherència

(Encetem un micaco coherent…)

Una de les nombroses crítiques que des d'Espanya li fan al procés independentista català és la seva falta de seriositat. Adjectius com 'feble', 'volàtil’, 'frívol' o 'confús' apareixen sovint a les notícies, comunicats o discursos que realitzen els contraris a la independència del Principat de Catalunya. Al mateix temps, no escatimen moments per a recordar-nos la 'seriositat' d'Espanya i els seu 'gran reconeixement' a l'exterior.

La 'seriositat' és una característica que depèn de molts factors, dels quals uns són objectius i uns altres relatius. Però podríem acordar que un dels factors bàsics és la coherència. Doncs bé, anem a veure tres exemples de la coherència de la 'seriosa' Espanya.

· 1. Independència i economia

Una de les màximes repetides des d'Espanya és que Catalunya viu pràcticament subsidiada per l'Estat Espanyol i que amb la independència Catalunya s'arruïnaria...

Notícia El Mundo

... aleshores, com pot ser que el Ministro de Economía espanyol ens digui que serà Catalunya qui traurà Espanya de la crisi ?

Notícia La Vanguardia

· 2. Independència i diàleg

Una altra de les constats repetides des d'Espanya és que hi ha d'haver diàleg, diàleg i més diàleg per resoldre la situació ...

Notícia Ara

... però quan veus la sensibilitat i empatia que t'ofereixen des de l'altra part la cosa és fa difícil ...

Notícia Ara

Realment, és difícil dialogar quan l’altra bàndol t’apunta al cap amb una pistola i està desitjant prémer el gallet.

· 3. Rigor de la Justícia

Per molt que hom pensi, és molt difícil d'argumentar que l'Audiencia Nacional espanyola investigui el genocidi realitzat per la Xina al Tibet i, alhora, es mostri contrari de col·laborar amb la justícia argentina per investigar els crims que el franquisme va fer en Espanya al·legant que 'són de fa molt temps' o 'han prescrit'. De fet, no haurien d'estar investigant-los ells mateixos ?

Notícia Ara
Notícia 20 minutos

Tres exemples només (en podríen trobar més) de la 'seriositat' d'aquells que diuen que nosaltres 'no som seriosos'...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 19 de novembre del 2013

Tardor remullada

Tardor remullada

Fulles de tardor surant a un petit estany

 

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

dijous, 14 de novembre del 2013

Ganga

(Encetem un micaco curiós…)

Ara que s'acosta Nadal i Reis (i en el meu cas l'aniversari d'en Micaquet el 29 de desembre) pàgines com ara Amazon són un dels millors aliats que hi ha per cercar regals sense haver de perdre molt temps.

I mirant mirant trobes cosetes com aquesta…

Captura Amazon

Que un castell de joguina costi gairebé 22 milions d'euros ja és una cosa excepcional… però que hom deixi un comentari dient 'Es caro, pero vale la pena’ és AB-SO-LU-TA-MENT GENIAL !

 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 11 de novembre del 2013

El valencianisme del PP

(Encetem un micaco valencià…)

Durant molt anys Canal 9 ha estat un dels pilars del 'valencianisme' entès a la forma del PP. Els altres dos pilars han estat l'enaltiment de certes manifestacions culturals (bàsicament en la seva vesant més folklòrica) i els grans esdeveniments que 'posaven a València al mapa'. El més curiós d'aquest 'valencianisme' és que té les pitjors característiques dels nacionalismes radicals sense ser-ho, ja que la seva base és totalment coincident amb el nacionalisme espanyol. Potser ho podríem anomenar 'ultraregionalisme valencià', una forma de potenciar els símbols identitaris vinculant-los i assimilant-los a un nacionalisme foraster.

Aquest model que havia funcionat durant molts anys va començar a fer aigües paral·lelament a la crisi just quan un dels seus pilars, els grans esdeveniments, es va ensorrar fent aflorar les corrupteles del partit governant alhora que tallava el discurs d'excel·lència d'imatge internacional que havien utilitzat per distreure a bona part de la gent dels desastres domèstics.

Aleshores el PP es va tornar aferrar a la bandera de València i va tornar a erigir-se com a únics defensors de 'valenciania'...

Retall notícia PP La Pobla
Retall notícia Las Províncias

... arribant al punt de fer passar 'exàmens de valenciania' als contraris, ... cosa que si hagués passat més al nord hagués desfermat un escàndol colossal.

Retall notícia Levante-EMV

Així les coses no està de més fer un breu recordatori del que ha fet el PP per la 'valenciania' aquests darrers anys:

· Ha endeutat enormement al País Valencià fent grans esdeveniments (F1, America's Cup, visita Papa) que han estat un desastre econòmic.

· Ha estat incapaç d'aconseguir infraestructures claus pel país com el Corredor Mediterrani. El que han venut com a gran èxit (AVE a Madrid) ha estat fent per interessos purament de Madrid.

· Ha perseguit cada vegada més la llengua a l'escola i als mitjans de comunicació.

· Ha retallat l'estat del benestar, sobretot en educació i sanitat.

· Ha menyspreat a les víctimes i llurs familiars del pitjor accident de metro en la història d'Europa.

· Ha fet desapareixer la banca valenciana (CAM, Banc de València, Bancaixa)

· Ha fet una política agraria nefasta que fa que els camps estiguin més abandonats que mai.

· Ha permès que els grups feixistes tinguin una impunitat vergonyosa.

Aquests han estat les grans actuacions del PP per a defendre la 'valenciania', al país i als seus habitants. Aquests són els grans defensors de 'la millor terreta del món'. Amb defensors així... qui necessita atacants ?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 5 de novembre del 2013

Com es fan les coses i com s'haurien de fer

(Encetem un micaco molest…)

Una vegada al mes faig el trajecte Barcelona-València en tren. Sóc, per tant, un client assidu de Renfe, registrat a la seva web i que faig les compres amb la major anticipació possible.O sigui, Renfe sap els viatges que he comprat i tenen tant la meva adreça electrònica com el meu número de telèfon mòbil.

Aquest passat cap de setmana de Tots Sants tenia bitllets per anar a València, així que quan vaig assabentar-me de la convocatòria de vaga vaig mirar si m'afectava. Vaig anar a la web de Renfe i vaig estar mirant el document que pengen (generalment del Ministerio) on vaig comprovar que el tren d'anada no estava afectat. Bé... però i el de tornada? No ho vaig saber veure, així que vaig enviar una consulta, mitjançant la pròpia web de Renfe, a atenció al client.

Em van contestar el dia 29-10 amb un missatge pre-escrit dient que havia de consultar a la pàgina de venda de bitllets de Renfe si el tren estava bloquejat i se m'explicava que si ho estava s'informaria de l'alternativa prevista per Renfe. Bé, vaig a consultar la web de Renfe i, per assegurar, primer miro el tren d'anada, del dia 31-10... veig que no està cancel·lat i que hi ha d'altres que si ho estan i una nota indicant que es reubicaran els passatgers que vulguin viatjar aquell dia en el següent Euromed.

Miro aleshores el tren de tornada del 4-11... bloquejat ! Vaja ! Però a més... no indiquen cap tipus d'alternativa ! Genial ! Truco a informació a client per preguntar, em confirmen que sí, que està bloquejat. Els hi pregunto per l'alternativa i em pregunten 'quina tarifa té?' No entenc per a què ho necessiten saber però contesto 'Promo+', 'Ha d'anar a assistència al viatger' Genial, més viatges! Surto de la feina i passo per l'estació de Sants. Allà em diuen, de nou, que si, que està afectat... però que encara no els han informat de l'alternativa! Fantàstic, viatjo el dia 04-11 i el dia 29-10 Renfe encara no ha decidit com arreglar els problemes.

Em fan un paperet autoritzant el canvi de bitllet per l'Euromed següent del dia 04-11 i em fan anar a les taquilles de 'venda per avui' per a que em canviïn el bitllet. Faig una cua enooorme (a causa dels canvis provocats per les vagues) i em canvien el bitllet... per un bitllet Barcelona-València el dia 29-10 ! Torno a anar a parlar amb el que me l’ha canviat i em diu 'ah, i com és que vens aquí sinó és per avui','perquè m'ho han dit a assistència al viatger i us han trucat per avisar-vos','ah.. i no t'ha estranyat que no et preguntés res','com he vist que has mirat el bitllet... per cert, mira de posar-me en un seient que no sigui de quatre que anem amb un nen petit','ah... sí sí'...

I què va passar el dia 4? A l'entrada del tren dues cues, una per la gent que tenia el tren anul·lat però que encara no els havien fet el canvi de bitllet i una altra pels que ja teníem el bitllet del tren en qüestió... i els seients? Doncs dos agradables seients en un grup de quatre d'aquests tan macos de l'Euromed que no tenen tauleta enmig... Sort que en Micaquet té més seny que els senyors de Renfe i es va passar gairebé tot el viatge dormint...

Així és com funciona Renfe. I així és com podria funcionar...

Quan saben que un tren no pot circular, podrien consultar qui té bitllet en aquell tren i, aplicant la política de l'empresa, fer el canvi automàtic de bitllet al tren marcat com alternativa en seients equivalents o millors. Aleshores se'ls envia un correu electrònic als clients afectats informant-los del procés i dels nous bitllets i afegint que en cas de que no els hi vagi bé poden anul·lar o canviar el bitllet sense cost per un altre tren que faci el mateix recorregut, canvi que hauria de ser possible per la web. Fàcil, ràpid, sense cues ni molèsties innecessàries pels clients. Cost total de l'operació? Unes horetes d'uns tècnics de la mateixa companyia, que encara serien menys si ja tenen preparat el procés amb anterioritat i el poden reutilitzar tants cops com sigui necessari.

Evidentment, per aquella gent que va adquirir el bitllet en taquilles o en agències de viatges l'únic procés que pots fer és informar mitjançant la web i dirigir-los a assistència al viatger. Però ja et treus un important gruix de viatgers del damunt, sobretot perquè comprant per la web s'obtenen bitllets a molt millor preu que fent-ho per taquilles i això la gent ho sap.

De debò costa tant fer les coses ben fetes ?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 31 d’octubre del 2013

La batalla espectral

(Encetem un micaco ectoplasmàtic…)

Fa uns anys vaig aprofitar Tots Sants per viatjar amb ma mare a Occitània a visitar la família. Em va sorprendre molt veure com la tradició anglosaxona de Halloween s'havia assimilat per aquelles terres, ja que fins als poblets més petits era habitual veure els guarniments propis d'aquesta celebració. Han passat els anys i ja fa uns quants que això mateix ha passat aquí.

No tinc res especialment en contra d'aquells que volen incorporar celebracions forànies, però sóc un ferm defensor de potenciar les nostres. Assimilar sí però substituir no. I en aquest cas, les dues tradicions són força coincidents ja que si pels anglosaxons la Nit de Halloween del 31 d'octubre és el centre, per la tradició catalana aquest període va des d'aquesta mateixa nit, vigilia de Tots Sants fins el dia 2 de novembre, Dia de Difunts.

I justament el Dia de Difunts segons la nostra tradició passa una d'aquelles coses que semblen més propies de pel·lícules o de terres llunyanes. Però l'escenari de la història que us explicaré tot seguit no la trobareu en camps llunyans més allà de l’oceà sinó en el petit poble de Riells del Fai.

Soldats fantasmes

Assegura la tradició que en temps medievals vivien en aquest poble dues poderoses famílies enfrontades: els senyors de la Torre de Bellpuig (que no he estat capaç de trobar) i els amos d’un castell veí. Les batusses eren constant i semblava que l’odi entre les dues famílies no tenia fi, però vet aquí que l’hereu dels Bellpuig es va enamorar de la pubilla de l’adversari, i contra tot pronòstic, es van casar i van aconseguir establir entre les dues famílies una concòrdia del tot inesperada.

Malauradament no va durar gaire. El senyor del Bellpuig va enviudar i es va tornar a casar. La nova esposa va mirar d’enemistar-lo amb el seu fill, amb l’objectiu que el desheretés, i va fer tot el possible per a malmetre entre ells. Al final ho aconseguí i el senyor de Bellpuig va caure amb totes les seves hosts una nit damunt la casa forta on vivia el fill amb llur família. La lluita fos aferrissada i el pare i el fill s’enfrontaren cara a cara i caigueren ambdós morts per la mà del contrari alhora.

I des d’aleshores els veïns de la contrada asseguren que la nit del Dia de Difunts els combatents d’aquella batalla tornen de les seves tombes i envolten la casa forta (ara convertida en masia) reproduint tot el que va succeir aquella nit. Hom assegura que la gent de la rodalia té por de passar per aquell indret per a no veure’s embolicat en la batussa fantasmal.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 25 d’octubre del 2013

El mar i les palmeres

(Encetem un micaco sobre rails...)

L'Euromed passa per zones molt maques del nostre país, algunes a tocar del mar. Però hi ha un lloc on aquesta proximitat és quasi màgica, assegut al seient hi ha uns segons que sembla ben bé que el tren estigui passant pel mig de l'aigua. Aquest lloc és entre Cubelles i Vilanova i la Geltrú, al Principat, i de tant en tant provo de fer alguna foto amb l'iPhone, foto que gairebé mai surt bé… però de vegades queda una mica decent …

La Mediterrània des del mar

… i més endavant, ja per terres properes a Torredembarra el tren acompanya durant una bona estona un llarg passeig marítim. Allà vaig provar de fer una altra foto, amb uns 'resultats particulars'

Palmeres surrealistes

… sembla ser que a la càmera de l'iPhone a més de la realitat també li agrada el surrealisme !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Webs multillenguatge curioses

(Encetem un micaco web...)

Estava l'altra dia consultant la web del Mercadona quan em vaig adonar que entre les diferents llengües en que pots triar visualitzar la pàgina diferenciaven entre 'català' i 'valencià'. No és un cas estrany, n'hi ha unes quantes que ho fan (fins i tot oficials) i, per molt que els 'no nacionalistes' no ho diuen, és una forma de fer política de forma més o menys dissimulada.

Perquè si el que realment es volguès és utilitzar les variants dialectals d'una determinada llengua es podrien utilitzar fórmules més utilitzades en molts llocs com ara 'català/valencià' o 'català (valencià)'. Aquesta darrera, per exemple, s'utilitza de forma habitual quan s'utilitzen localismes, només cal recordar el procés d'instal·lació d'alguns sistemes operatius i programaris on hi ha diverses opcions d'espanyol o anglès.

I no és que jo tingui res en l'utilització de localismes, ni molt menys, ja em sembla prou bé. De fet, trobo que en el cas de la llengua castellana a Espanya no s'utilitzen tant com s'haurien d'utilitzar, ja que hi ha més diferència entre el castellà que parla un gadità i un asturià que entre el català que parla un gironí i un alacantí.

El problema ve quan es vol fer aquesta diferenciació i es fa de forma tan barruera que deixa ben clar per on van els trets. Mirem per un moment les diferències entre la pàgina del Mercadona en català i en valencià :

Mercadona (català)
Mercadona (valencià)

Resulta que hi ha tres opcions que no estan disponibles en valencià... però si en català ! Home, no és per ser perepunyetes, però si estan en català, com no és que no hi són en valencià? Perquè, de fet, el mateix passa en les versions en basc i en gallec, però clar, en aquest cas són llengües diferents! Potser ens volen dir alguna cosa els senyors del Mercadona? Vet aquí la forma dissimulada de fer política.

Hi ha, però, altres exemples més clarificadors encara que deixen ben clar el tipus de bilingüísme que realment volen certs partits polítics. Fem una ullada a la pàgina web de Rita Barberà, batllesa del PP de València. Per defecte la seva pàgina apareix en espanyol i té un aspecte similar a aquest...

Web Rita Barberá (espanyol)

... si us fixeu, a la part superior dreta hi ha una bandera de la ciutat de València que vol dir que podem canviar l'idioma de la pàgina i posar-ho en valencià. Bé, ho faig i el que veig és ...

Web Rita Barberá (valencià)

... o sigui, res de res en valencià, i fins i tot els missatges de disculpa estan en espanyol ! Voleu saber que entén per bilingüísme na Rita Barberá? A la seva pàgina queda ben clar.

I és que en Espanya la política fins i tot arriba al disseny de les pàgines web. Però ei... que els 'nacionalistas' som nosaltres, no ho oblideu !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Èxits fallits

(Encetem un micaco exitòs…)

Molts independentistes esperàvem amb certa curiositat (i cert neguit) quina seria la resposta dels unionistes a les manifestacions del 11 de Setembre. Volíem confirmar si allò que deien les darreres enquestes i que hom intuïa era cert.

Doncs bé, el dia 13 d'octubre podíem llegir això …

Notícia El Periódico

… que va passar el dia 12 ? Van ser tres milions de manifestants unionistes els que van omplir Barcelona ? Dos i mig? Dos? Un? 500.000?

Més aviat no. De fet, segons les dades corregides de Contrastant van ser, com a molt, uns 20000. La Guàrdia Urbana de Barcelona els va xifrar en 30000, la Delegación de Gobierno en més de 100000 (que hagués significat una diada castellera magnifica amb un 3 de 30000 amb folre i manilles) i els organitzadors en 160000 (5 de 30000 amb folre i manilles)

Fer el discurs que van fer tant l'Alícia Sánchez-Camacho com l'Albert Rivera i el Jordi Cañas destacant amb grandiloqüència que 'la Catalunya Silenciosa ha parlat' i veure que aquesta Catalunya Silenciosa són 20000 persones,… bé, què voleu que us digui, que per molt que sigui un discurs per consum intern com explica en Vicent Partal, viure tan allunyat de la realitat és una cosa que cap polític hauria de poder permetre's.

I per cert, aquests comportaments només fan que incrementar la nostra confiança en els números de les Balances Fiscals Autonòmiques que presentarà el Gobierno Español a final d'any...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 11 d’octubre del 2013

Torres de sang

(Encetem un micaco escuder…)

Aquest cap de setmana vinent és l'efemèride d'una d'aquelles dates que, tot i que ens pot semblar estranya i aliena, van marcar la història d'Occident i, de retruc, la nostra pròpia història. I és que el 13 d'Octubre de 1307 el Regne de França va iniciar la persecució de l'Ordre del Temple empresonant 140 templers, entre ells el Gran Mestre, Jacques de Molay. El procés va acabar amb aquesta poderosa ordre militar-religiosa i va obrir la porta a tot tipus enigmes i conspiracions històriques.

Al nostre país l'Ordre del Temple era particularment forta, no en va van ser els mentors d'un infant Jaume I i tenien moltes possessions tant en terres d'Aragó com del Principat, i després al País Valencià i a Ses Illes. Tot i que en un principi el rei Jaume II no va voler perseguir als templers, la pressió papal i l'amenaça d'un croada per part del rei francès va fer que els perseguís i que fos conquerint per la força (quan era necessari, amb la mínima violència i sense la repressió que es caracteritzava aquestes operacions en altres llocs) les possessions i castells templers un rere l'altre. Així castells com Cantavella, Castellote o el mateix Miravet van ser assetjats per les forces reals fins a la seva conquesta.

Castell de Miravet (foto Lohan11)

I és justament en aquest darrer on hi ha una llegenda sobre aquest fet. Al castell existeix una torre dita La Torre de la Sang que hom assegura que deu el seu nom a que allí haurien estat ajusticiats els sis cavallers templers que no es van voler rendir.

Curiosament, en l'altre punta de la península podem trobar una història idèntica. Fem un salt i anem fins a Jerez de los Caballeros, en terres extremenyes de la província de Badajoz

Jerez de los Caballeros

Aquestes terres van ser conquerides pel rei Alfonso IX de León amb ajuda dels templers, i la vila se'ls va atorgar a ells per a la seva protecció, a més de ser els responsables del seu repoblament i desenvolupament. Si el municipi és diu ' de los Caballeros' és exactament a causa d'ells.

La persecució dels Templers a Castella va ser molt més violenta i sistemàtica que no pas en terres de la Corona d'Aragó. De fet, els bens de l'Ordre a Castella van passar directament a la Corona, a diferència de la Corona d'Aragó que van passar a altres ordres com Els Hospitalers o l'Ordre de Montesa.

Així, la llegenda assegura que en Jerez de los Caballeros els monjos-soldats van presentar una fèrria resistència a les tropes reials, tanta que al final, una vegada vençuts, van ser tots degollats en un baluart de la muralla de la població, que va rebre el nom de Torre Sangrienta.

Enfocs diferents, històries similars i noms idèntics. De vegades, el món de la tradició ens dóna aquestes sorpreses !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 8 d’octubre del 2013

L'església del Penó

(Encetem un micaco commemoratiu…)

Demà és 9 d'Octubre, i com a tal una de les dates importants de la nostra nació, ja que el 9 d'Octubre de 1238 en Jaume I entrava a Balansiya amb les seves tropes després de la rendició de la ciutat. De fet la rendició com a tal es va produir el 28 de setembre quan els andalusins van hissar damunt del que després es coneixeria com a Torre del Temple un penó fet amb una tela blanca i quatre barres vermelles com a senyal de rendició. Aquest penó es va anomenar Penó de Conquesta i es pot visitar avui dia en l'Arxiu Històric Municipal que està situat en l'edifici de l'Ajuntament de València.

Sant Vicent de la Roqueta

La tradició assegura que aquest penó va ser considerat una relíquia i que en Jaume I va ordenar que es conservés a l'església de l'hospital de Sant Vicent, antic lloc de culte cristià dedicat al patró de la ciutat. El Rei volgué restaurar el temple i posar una comunitat monàstica, i convertir-lo en una espècie de santuari commemoratiu del restabliment del cristianisme. Fou el Monestir de Poblet qui es quedà amb la possessió del priorat de Sant Vicent.

Sant Vicent de la Roqueta

Aquesta església està situada en el carrer de Sant Vicent Màrtir, fora de les antigues muralles de la ciutat però molt proper al centre. Va ser construïda segurament als voltants del segle IV sobre la tomba del màrtir Sant Vicent al costat de la Via Augusta, i sembla ser que estaria envoltat per una necròpoli cristiana.

Sant Vicent de la Roqueta

El cronista Pere Antoni Beuter, encarregat de fer el tradicional Sermó de la Conquesta del segon centenari (1538), va dir que el penó es conservava a la volta de l'església de Sant Vicent i va defensar que aquesta peça era el mateix penó hissat pels andalusins. Cent anys després, el Justícia Criminal va assegurar que era vertader com deia la tradició. El 1885 va ser traslladat a la Casa de l'Ensenyança, lloc on avui en dia està l'actual edifici de l'Ajuntament de València.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!