dilluns, 17 de setembre de 2012

Hem de parlar...

(Encetem un micaco emparellat...)

Sembla mentida que aquesta simple frase "hem de parlar" sigui una cosa tan temible, una autèntica bomba nuclear en termes de parella. Anem a veure seria una possible conversa de parella una vegada pitjar aquest botó nuclear …

membre A : Escolta, hem de parlar

membre B: Tu diràs

membre A : D'un temps ençà no em trobo a gust en aquesta relació. Sovint no em fas cas, no m'escoltes i fins i tot em faltes el respecte.

membre B : Tot això són imaginacions teves…

membre A : I també són imaginacions meves veure com a altres els tractes millor que a mi ?

membre B : Tot això t'ho imagines tu soleta, bé, soleta no, que estan després aquests tan amiguets teus que t'estan tot el dia burxant a l'orella. Tu estàs boja i veus coses que no són, jo no tinc favoritismes amb ningú.

membre A : I a sobre tens el morro de dir-me que jo això m'ho invento? Doncs mira, potser per a no inventar-me les coses el millor serà que a partir d'ara anem cadascú per una banda ?

membre B : I a on aniràs ? Si tu sense mi no ets res! Junts encara podem fer coses, però tu tota sola? Au va, no em facis riure! Acabaràs sota un pont…

membre A : Saps el que et dic? Que millor sota un pont que aguantar ni un minut més el menyspreu que cada dia em fas ! Et deixo !

membre B : Bé, en tot cas això no ho pots decidir tu tota sola. Com a membre de la parella jo també haig de dir la meva opinió. I com sóc més gran que tu la meva opinió val més que la teva. I jo dic que no, per tant, hem de continuar sent parella…

Canvieu Membre A per Catalunya i Membre B per Espanya i tindreu una visió força aproximada (en el surrealisme també) de bona part de la discussió que copsa ara mateix el panorama polític de l'Estat.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Ja m'imaginava jo que la cosa tenia un rerefons diferent del que semblava. I és clar, tractant-se de tu, havia d'anar per aquí la cosa, però m'has sorprès i tot. I això que aquesta idea ja fa dies que plana al meu voltant, de vegades amb els veïns semblem un matrimoni no massa ben avingut. A més, sembla que el divorci també ens pot costar car, oi? Uns 40000 milions, diuen.

Anònim ha dit...

.....I DIUEN QUE SOLS SEREM MEINYS QUE CHIPRE.
I ELLS QUE SERAN?.
JUGANT AMB BARCELONA

El porquet ha dit...

Bé, ja diuen que la política pot treure les més baixes morals que hom pot tenir a sobre. Però m'encanta que s'alcin les veus que ens volen fer agafar por... ai xiquets, que no ho veuen que ens han dut a un carreró sense sortida i preferim saltar al desconegut que seguir un minut més amb ells?

Jordi ha dit...

A més estan les amenaces. Si fos un matrimoni l'Estat té sistemes contra aquestes però com és Catalunya doncs a amenaçar que si que es pot.

pons007 ha dit...

em sembla que aquesta relació no ha anat mai bé...

Carquinyol ha dit...

xexu: Aquests el que volen és fer negoci amb el divorci, company !! ;)

anònim: Sembla ser que el PIB per càpita de Xipre no és pas tan diferent a l'espanyol

El porquet: És curiosa aquesta tècnica de voler espantar a gen cabrejada...

Jordi: Vers Catalunya sempre s'hi ha pogut...

pons007: Mai dels mais !!!!

Publica un comentari a l'entrada