La nostra llenguaPer si no estàvem prou entretinguts els catalans amb el sr. Peces Barba i les seves ocurrències, ara el sr. Carlos Dívar,president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem espanyol ha decidit sumar-s'hi a la festa :
Realment no acabo d'entendre el motiu de tanta indignació. Els espanyols només es dediquen a explicar la realitat, i la realitat és que a l'Estat Espanyol els catalanoparlants no és que siguem ciutadans de segona, és que simplement tenim 'unes concessions' que, quan ells volen, atorguen a qualsevol estranger. I a mi que em reconeguin com estranger ja m'està bé, perquè el que estan dient és justament el que no ens cansem de repetir: que no som espanyols.
Jo, realment, no m'he sentit ofès. Voler fer veure el contrari és voler representar una realitat que no existeix. El fet que els catalanoparlants puguem utilitzar la nostra llengua amb normalitat al món judicial és, actualment, una quimera. De la mateixa manera que ho és anar al cinema, trobar determinats tipus de llibres, parlar en el Congreso, interaccionar amb segons quins organismes estatals o, simplement, intervenir al Parlament Europeu.
Per a ells som tan estrangers com els mandingues, només que a nosaltres ens van incorporar al seu Estat i com de tant en tant (massa de tant en tant) fem alguna que altra protesta ens fan alguna petita concessió per a tenir-nos calladets i que pensem que ens tracten amb igualtat de condicions.
Però la cosa no és així, i per denunciar-ho i mirar de fer obrir els ulls a aquells compatriotes que no s'han assabentat de la pel·lícula el que ens caldria ens fer córrer el màxim possible notícies com aquestes i fer jugar al nostre favor la prepotència dels nostres ocupants. I és que, com diuen els castellans, 'por la boca muere el pez'.
2 comentaris:
Mira que si em d'apendre Manding perquè la justícia ens faci cas...
jo crec que ni així...
Publica un comentari a l'entrada