(Encetem un micaco en moviment...)
L'altre dia em vaig adonar que des de que vaig traspassar el blog a Blogger encara no havia fet ni una sola entrada utilitzant la categoria "La Finestreta". Per posar-hi remeï vaig decidir escriure un d'aquests apunts que sempre has pensat a fer però que mai acabes de fer, ja sigui perquè has de dedicar massa temps o perquè sempre n'hi ha un altre tema que passa al capdavant.
Com molts sabreu, faig sovint el trajecte Barcelona-València en tren. En tots els anys que el faig no m'he cansat mai de mirar per la finestreta, i just per aquesta finestreta per on tot passa de forma molt ràpida he vist una de les coses que més m'agrada veure: castells. I d'això us parlaré avui, dels castells que podeu veure si mai feu aquest trajecte ferroviari i que, com bé indica el títol de l'apunt d'avui, sovint només estan visibles un moment de no res.
Abans de començar voldria aclarir que les fotos que acompanyaran aquest apunt no fan justícia, ni de bon tros, a cap dels castells que hi apareixen… però fer-les des de darrera d'un vidre dins d'un tren que pot anar tranquil.lament a 200 Km/h fa difícil agafar l'angle òptim per a fer-les !!
El primer castell el podem veure al cap de poc temps d'haver sortit de Sants. Just quan el tren deixa enrere l'estació de Gavà si hom mira cap a la banda dreta del tren en sentit de la marxa pot veure la silueta d'un castell a una muntanya, És el Castell d'Eramprunyà, un dels castells mítics del món excursionista. Realment no es veu de forma gaire clara (les fotos no solen quedar gens bé, està molt lluny) però no cal fixar-se gaire per a veure'l.
Tot seguit el tren entra a Castelldefels i allà, si ho sabem i estem a l'aguait, podem veure el castell que dona nom a aquesta població. Es veu durant poc més d'un segon entre dos blocs de pisos si mires cap a la dreta. No he aconseguit mai fer-li una foto !
Travessant el primer dels túnels del Garraf el tren arriba al poble del mateix nom i allà a la dreta, al poc temps de sortir del túnel es pot observar una de les nombroses torres de guaita i defensa que també podem veure al llarg del camí. Aquesta en concret està just al costat de l'edifici modernista el Celler Güell. I allà mateix, en un petit turonet que hi ha al fons es poden divisar també les restes del Castell de Garraf, també conegut com a Castellet.
Seguint el camí cap a Tarragona el següent castell que es pot observar de forma clara és el Castell de Creixell, ja al Tarragonès. De fet, entre el Castell de Garraf i el de Creixell n'hi ha uns quants altres, però o no es veuen des del tren o no els he sabut veure, i per això no els menciono.
I ja de seguida, gairebé al tocar si parlen del temps que triga el tren, podem veure el Castell d'Altafulla.
Si tot just veure el Castell d'Altafulla girem el cap i mirem cap a l'esquerra, cap al mar, podem veure en la llunyania la silueta del Castell de Tamarit, castell romànic situat en primera línia de platja, una cosa poc habitual.
Després d'això estarem una bona estona sense veure'n cap, i haurem d'esperar a arribar a l'Hospitalet de l'Infant per a veure una torre de guaita, la Torre del Torn, edificada en un antic illot (Illot del Torn) que actualment ja no ho és, puix està connectat amb la platja.
El tren segueix el seu camí i una vegada passat el riu Ebre i pràcticament al llindar entre el Principat i el País Valencià observem el Castell d'Ulldecona…
Mirant-lo entrarem de sobte al País Valencià, i a no gaire distància d'allà, una vegada passada l'estació de Benicarló si ens hi fixem i mirem cap a la platja podrem veure en la llunyania la silueta del Castell de Peníscola al mateix moment en que el tren poc a poc es va separant del litoral i es fica per una ampla vall on hi trobarem dos castells més, primer el Castell de Polpís ...
… i després el Castell de Xivert...
… poc després el tren torna a acostar-se al litoral i poc abans d'arribar a aquella monstruositat coneguda com a Marina d'Or podrem veure les poques restes del Castell d'Albalat dels Ànecs, on el més visible és l'església fortificada que hi ha a peus del turó del Castell...
… i més tard podrem observar el Castell d'Orpesa, al vell mig de la població i una vegada passat Benicàssim en un petit turonet el Castell de Fadrell (encara que el més visible és l'ermita de la Magdalena), quasi de seguida el tren es fica sota a terra i arribem a Castelló de la Plana.
Continuem el camí cap a València i més o menys a mig camí ens trobem amb el Castell d'Almenara i les seves dues torres aïllades, una de les quals es va reutilitzar com a torreta de telègraf òptic (torretes de les quals, per cert, es poden observar unes quantes durant tot el trajecte en el tren) ...
…i al cap de poc temps el Castell de Sagunt, que de forma apropiada hauria de ser la Ciutadella de Sagunt perquè la superfície que encerclen les muralles és tan gran que dins cap un poble d'una mida gens menyspreable…
…i aquest és el darrer castell que es pot observar, ja que tot i que el tren passa pel costat de la muntanyeta de El Puig no es veu a simple vista cap resta del castell que va ser testimoni de la batalla que va permetre a en Jaume I conquerir la ciutat de València.
Espero que us hagi agradat el relat i que si mai feu el trajecte en podreu gaudir.
Nota Itinerari: Si us estranya que n'hi hagi un número tan elevat de castells al trajecte penseu que les vies fèrries generalment es van traçar al costat de les carreteres existents, i aquestes carreteres seguien els vells camins, molts d'ells amb origens a les vies romanes. A més, penseu que els castells tenien una doble funció: defensiva i d'assegurar i controlar el territori, i quina millor forma de controlar-lo que controlant els nusos i les vies de comunicació !
Me'n vaig al badi….
Visca la terra !!
