Rondaire xocolataire

En primera persona

(Encetem un micaco xocolatat...)

Un dels darrers apunts de l'antic bloc parlava del carrer de Petritxol i de la llegenda que explicava el seu origen. Com a més d'un interessat per la història i el folklore del nostre poble també sóc "una mica" golafre, no em vaig poder resistir la temptació de fer esment de les xocolateries tan típiques d'aquest carrer i, ves per on, aquest tema va ser el més comentat, tan que vaig pensar en iniciar el nou camí del bloc amb un apunt xocolataire i, bé, no va poder ser el primer, però no m'he esperat gaire.

Arribats a aquest punt cal que faci una advertència : Si encara no heu esmorzat millor serà que deixeu la lectura de l'apunt per més endavant!! I no mireu les fotografies !!

Comencem el nostre camí, un camí que comença al sud de la nostra terra, a València cap i cassal. I on vaig quan vull prendre'm un bon xocolata, tot i que hi ha molts llocs hi ha un que és infal·lible...

... la xocolateria Valor de la Plaça de la Reina, lloc emblemàtic amb unes vistes força interessants de la Seu i del Miquelet i on podreu trobar una amplia varietat de xocolates. A mi el que més m'agrada és el xocolata a la taronja...

... encara que Alalluna es decanta més pel clàssic xocolata a la tassa, ben bo per cert...

... amb la panxa plena agafem el camí del nord, i pugem i pugem fins a arribar a Barcelona, Ciutat Comtal. I a on anem a prendre un xocolata? Doncs a un petit carreró de Ciutat Vella prou conegut per tots vosaltres, com no podia ser d'una altra manera ...

... al carrer Petritxol, al Dulcinea per exemple, que està al tocar de la llibreria Quera i de la Plaça del Pi ( segur que ara si que el trobes Marga ) on el xocolata va acompanyat d'aquest tipisme ancestral d'allò que porta anys i anys fent-se al mateix carrer, i és que no prens només xocolata, prens una mica de la història de la ciutat ...

... per acabar continuem el camí una mica més al nord, així arribem a la meva a vegades gran i a vegades petita Badalona, lloc a on, com no podia ser d'una altra manera, també tinc un lloc xocolataire on hi vaig de tant en tant, aquest lloc és ...

... El Neuler, al carrer Canonge Baranera, on fan una excel·lent xocolata forta i uns deliciosos melindros que, junts, esdevenen els acompanyants perfectes per a una tarda grisa d'hivern ...

... i és que, a més de xocolata, venen neules, carquinyolis, pets de monja i tota una sèrie de dolces temptacions (com ara els anomenats micacos) que estan tan i tan bons que és estrany que no surti d'allà amb una bossa almenys.

Tres llocs ben diferents amb tres maneres diferents de fer la xocolata i els seus acompanyants però que sempre estan plens a vessar, és veritablement complicat trobar-hi lloc a certes hores. Serà per culpa de la màgia del xocolata ?

Nota Xocolataire : M'agradaria força que compartíssiu els vostres llocs xocolataires preferits. Jo em comprometo a "fer un esforç" i anar a provar-los així que pugui per a fer un nou apunt sobre les experiències. Per a què després digueu que no faig sacrificis pel bloc !! ;)

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Atac de boira

Imatges

(Encetem un micaco boirós ...)

Diuen que la natura sempre ens sorprèn, i suposo que és veritat. L'altre dia estàvem aprofitant la jornada passejant per la muntanya, en concret vam decidir anar a donar un tomb per un dels camins del parc del Garraf, al costat del nucli de població del mateix nom. Era un camí molt agradable, ampla, sense cap mena de dificultat apart de la que comporta la breu pendent que ens permetia anar pujant per una cara de la muntanya que ens oferia unes magnífiques vistes del poblet i del mar. A més, el dia era força clar, no feia gens de fred i la calor del sol feia que el clima fos totalment primavera, de fet, podíem veure més d'una papallona ( i més d'una fila de processionària també ). Tot apuntava a una jordana plàcida.

Però de sobte una mena d'enorme núvol blanc va venir del mar i va començar a volar terra endins, amb una velocitat prodigiosa. De fet, en pocs segons vam deixar de veure el poble i veiem com avançava cap a nosaltres. En pocs segons tota la magnífica vista que teníem als nostres peus va desaparèixer enmig d'un teló fumós. Tot i no ser la primera vegada que contemplàvem aquest fenomen, el nostre punt d'observació i la seva velocitat el van fer molt més espectacular que en altres ocasions. Ací podeu veure una mostra de la velocitat...

... i ací sota una altra de com es veia l'aproximació ...

... una estona més tard, quan el núvol de boira s'anava trencant i deixava passar la llum per certs indrets, vam poder contemplar imatges com aquesta, amb un mar il·luminat al fons que penetra enmig de la boira ...

Més tard, per sort, la boira es va anar dissipant poc a poc i vam poder tornar a gaudir del sol i de la passejada... durant unes hores, doncs al començament de la tarda la boira va tornar. La veritat és que, tot i no ser pas un fenomen estrany, quan et passa allà enmig de la muntanya sembla ben bé un efecte de pel·lícula de terror !!

Nota Blocaire: Ja me'n recordo que tinc uns memes pendents ( Ahse, DDriver, Waipeduca ). Perdoneu el retard, però això de canviar de plataforma blocaire m'ha trencat el calendari !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Fakes i presumpcions

Per la xarxa

(Encetem un presumpte micaco ...)

Una de les paraules més utilitzades a la nostra societat és "presumpte". Tan se val si enxampen a un polític en ple tracte urbanístic amb un grup de constructors, a una persona conduint un cotxe ple d'explosius o a un individu encaputxat i amb una pistola dintre d'un banc, en qualsevol d'aquests casos no parlarem ni de corrupte, terrorista o atracador sinó de "presumpte corrupte", "presumpte terrorista" o "presumpte atracador".

Però això no és sempre així, ja que també podem trobar casos on la paraula desapareix completament i el sospitós passa a ser culpable automàticament. Quins són aquests casos? Bé, depèn..., depèn de qui sigui el protagonista, de que hagi fet, d'on i de quan es parli... De fet, hi ha tantes condicions que sembla quasi aleatori !!

Hi ha, però, aquells altres casos on, tot i que la persona no ha fet res de dolent, ja se l'acusa directament. Veiem sinó el següent titular...

Si un és llegeix només el titular es pot fer una idea com ara "per culpa de la relliscada d'un pirata informàtic babau han pogut enxampar una xarxa de pederastes". La realitat, però, és bastant diferent. Primer, que la persona que baixa música o pel·lícules a l'Estat Espanyol no infringeix la llei ( sempre que ho faci sense ànim de lucre, com es va recordar no fa gaire ) i no és, per tant, pirata de cap tipus. Segon, que com qualsevol usuari d'emule sap, és freqüent trobar-se fakes , i tot i que la majoria només et fa perdre el temps, altres poden amagar casos de pederastia. El protagonista de la noticia en qüestió va tenir l'actitud que haurien de tenir tots els usuaris davant d'aquests fets, denunciar-los. I gràcies a la seva denúncia s'han pogut detenir unes quantes d'aquestes fastigoses persones.

Una iniciativa com aquesta és mereixeria un titular del tipus "Detingut un grup de pederastes gràcies a una troballa casual d'un cibernauta", resaltant l'esperit cívic de la persona en qüestió. Però en comptes d'això el titllen de mig culpable i aprofitem per a relacionar, una altra vegada, la pederastia, internet i les descàrregues P2P. Simplement deplorable.

Nota: A mi aquesta tota aquesta manera de redactar em recorda a aquest conegut acudit...

Estaven dos nens jugant futbol en una plaça a Madrid, quan a un l'ataca un ferotge gos dels anomenats rottweiler.

Pensant ràpid l'altre noi agafa un pal d'allà a prop i li dóna un cop al clatell al gos i el mata.

Un reporter que passava va observar l'escena i corre a entrevistar el valent nen.

- Valent fan del Reial Madrid salva amiguet dels ullals d'un agressiu gos. -Escriu a la seva llibreta.

- Jo no sóc del Madrid, - replica el petit heroi.

- Perdona, com estem a Madrid, vaig assumir que ho eres, -va contestar el reporter.

- Valent fan de l'Atletico salva company de terrible atac, -anota a la seva llibreta.

- No sóc de l'Atletico, tampoc, -li diu el nen.

- Vaig assumir que sent a Madrid, doncs series del Madrid o de l'Atletico. Llavors de qui ets?, -pregunta el reporter.

- Del Barcelona,-li diu el nen.

El reporter comença un nou full de la seva llibreta i escriu:

- Maniàtic català assassina pacífica mascota de família.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Nervis preelectorals ?

Llegint

(Encetem un micaco curiós ...)

Que aquestes properes eleccions generals espanyoles estan molt igualades és una cosa que, a aquestes alçades, no ha de sorprendre a ningú. Que aquesta igualtat està posant dels nervis als responsables i mitjans de comunicació afins a cada partit tampoc és res estrany, ara bé, la forma que té aquest nerviosisme es força curiós.

Així, per exemple, divendres passat algú li hauria d'haver portat una til·la al responsable de maquetació de la web d'El Periódico de Catalunya, perquè a l'apartat dedicat a les eleccions del 9 de març es podien trobar unes notícies una mica fora de lloc, amb unes fotografies encara més fora de lloc ...

... quina relació té el sr. González i les barbaritats que cometen alguns membres de l'exèrcit dels EUA en terres japoneses? té relació amb "la Catalunya Optimista" ? I els sr. Rajoy amb els vols secrets de la CIA en terres angleses? serà perquè "con Rajoy es posible" ? Què s'està insinuant res d'ocult o estrany amb tot això?

Bromes apart, estic segur que tot és degut a una patinada a la maquetació, però clar, en aquests temps on aels polítics cuiden fins al més mínim detall qualsevol aspecte, jo recomanaria que anéssim amb una mica de compte...

Nota Debatera: De petit els nens es tiren pedres, i es veu que qaun es fan grans, si són polítics segueixen el mateix comportament però canviant les pedres per xifres que ningú acaba d'entendre i frases de l'estil "jo si i tu no" i "i tu més". S'hauria d'exigir que el Ministeri de Sanitat posés un advertència semblant a la dels fàrmacs advertint que "el debat podia causar somnolència". A més es veu que al país del costat no és normal això de veure debatre als seus candidats a governar l'Estat i han creat una expectativa tal que abans de començar semblava que més que un debat anaven a retransmetre les campanades de Cap d'Any. Una cosa està clara, guanyi qui guanyi, els catalans ho seguirem tenim fotut.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

L'estafa de l'ocellot

El món on vivim

(Encetem un micaco ferroviari...)

Allò que uns anomenen AVE i altres coneixem com TGV té tots els números possibles per a entrar a la il·lustre galeria on ja hi figuren la baixada dels interessos hipotecaris i l'euro, o sigui, on recordem totes aquelles coses que, en teoria, havien de ser tan i tan favorables i que, en realitat, ens han acabat escurant la butxaca tot el possible... i més, per molt que aquella famosa i pesada família de plastilina ens prometés tot el contrari.

D'aquesta manera els principantins vam poder gaudir la setmana passada del gran canvi que ha portat el recentment estrenat TGV, però aquest "avantatge" no ha estat, a diferència del que repeteixen incansablement els grans mitjans de comunicació, ni la reducció del temps de trajecte ni l'augment de la comoditat, no... la gran diferència és que, si, per exemple, el dia 18 de febrer costava 65,30 euros anar de Barcelona a la capital de la nació del costat en tren ...

... el dia 20 de febrer aquest preu mínim havia pujat a 101,30 euros, o sigui, un augment del 55%. I això contant que no et toqui agafar aquell tren que va directe i que té un preu mínim de 119,50 euros on l'augment, en aquest cas, "només" és del 83% ...

"On està el problema?", pensen alguns, "l'AVE val més perquè és més ràpid, si vols pagar menys agafa els que ja existien"... això estaria molt bé si *no els haguessin retirat tots* !! Perquè a hores d'ara els únics trens que fan el trajecte Barcelona-Madrid són TGVs. Aquells fantàstics Alvia o Altaria ( que ja voldria jo per a altres trajectes ) que feien el viatge en unes no gaire pesades quatre hores han desaparegut de la graella d'opcions. Vols anar a Madrid en tren? Doncs hauràs d'agafar el TGV nen, no hi ha més opcions. I després encara diuen que és tot un èxit !!.

I, ja posats, anem a desmitificar una altra cosa que també ha aparegut als diaris. Seons aquests, existeix una "tarifa web" la qual, comprant el bitllet per Internet amb quinze dies d'antelació com a mínim, fa que el preu del trajecte sigui de uns 40 i pocs euros. Doncs bé, això és veritat... a mitges, ja que sí, existeix una tarifa web ( no només pel TGV sinó per a tots els trajectes de gran recorregut ) però si vas a comprar-la amb quinze dies d'antelació el més segur és que no la trobis, ja que en moltes de les ocasions els que parlen de les bondats d'aquesta tarifa "s'obliden" de comentar que té *places limitades*, i pel que he pogut experimentar jo molt molt limitades, tant que, per exemple, al trajecte Barcelona-València pels trens del cap de setmana és fàcil que s'esgotin a les poques hores de posar-les en venta.

Recordem, ja que estem en periode electoral, que tot això està promogut des d'un govern dirigit per un partit "d'esquerres" i amb uns socis "d'esquerres", un partit que s'ha dedicat a utilitzar de la forma més electoralista possible tot el tema que ha envoltat el TGV ( talment com ho faria un govern de dretes ), un partit que està en plena campanya electoral i que es juga molt al Principat, tot i que després sembla que som és un destorb que una altra cosa, un partit que té un "comité federal" i que promou una xarxa de TGVs "tan poc centralitzada" que té tipologia d'estrella, un partit que té els mots "socialista" i "obrero" al seu nom... però en fi, ja sabem que els mots, en política, només són simples paraules sense un significat clar que se'n porta el vent.

Nota Empresarial: Ahir llegia que els empresaris reclamaven un abaratiment dels preus del TGV Barcelona-Madrid. Ja només faltaria que s'introdueixin fórmules que permetessin que aquest col·lectiu obtingués viatges més econòmics que els demés, encara que veient tot l'anterior que voleu que us digui...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

El Badiu dels Micacos, ara a Blogger

Els micacos

(Encetem un micaco d'inauguració...)

Després d'estar uns dies arreglant la plantilla, avui finalment puc inaugurar aquest nou espai a Blogger que, espero, sigui tan entretingut ( i tingui molts menys problemes ) que el vell espai de bloc.cat.

A partir de la setmana vinent calculo que recuperaré el nivell d'activitat blocaire normal, i espero que ens puguem llegir sovint per ací. Espero que us agradi la nova aparença de El Badiu dels Micacos.

Salutacions

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!