Un dels darrers apunts de l'antic bloc parlava del carrer de Petritxol i de la llegenda que explicava el seu origen. Com a més d'un interessat per la història i el folklore del nostre poble també sóc "una mica" golafre, no em vaig poder resistir la temptació de fer esment de les xocolateries tan típiques d'aquest carrer i, ves per on, aquest tema va ser el més comentat, tan que vaig pensar en iniciar el nou camí del bloc amb un apunt xocolataire i, bé, no va poder ser el primer, però no m'he esperat gaire.
Arribats a aquest punt cal que faci una advertència : Si encara no heu esmorzat millor serà que deixeu la lectura de l'apunt per més endavant!! I no mireu les fotografies !!
Comencem el nostre camí, un camí que comença al sud de la nostra terra, a València cap i cassal. I on vaig quan vull prendre'm un bon xocolata, tot i que hi ha molts llocs hi ha un que és infal·lible...
... la xocolateria Valor de la Plaça de la Reina, lloc emblemàtic amb unes vistes força interessants de la Seu i del Miquelet i on podreu trobar una amplia varietat de xocolates. A mi el que més m'agrada és el xocolata a la taronja...
... encara que Alalluna es decanta més pel clàssic xocolata a la tassa, ben bo per cert...
... amb la panxa plena agafem el camí del nord, i pugem i pugem fins a arribar a Barcelona, Ciutat Comtal. I a on anem a prendre un xocolata? Doncs a un petit carreró de Ciutat Vella prou conegut per tots vosaltres, com no podia ser d'una altra manera ...
... al carrer Petritxol, al Dulcinea per exemple, que està al tocar de la llibreria Quera i de la Plaça del Pi ( segur que ara si que el trobes Marga ) on el xocolata va acompanyat d'aquest tipisme ancestral d'allò que porta anys i anys fent-se al mateix carrer, i és que no prens només xocolata, prens una mica de la història de la ciutat ...
... per acabar continuem el camí una mica més al nord, així arribem a la meva a vegades gran i a vegades petita Badalona, lloc a on, com no podia ser d'una altra manera, també tinc un lloc xocolataire on hi vaig de tant en tant, aquest lloc és ...
... El Neuler, al carrer Canonge Baranera, on fan una excel·lent xocolata forta i uns deliciosos melindros que, junts, esdevenen els acompanyants perfectes per a una tarda grisa d'hivern ...
... i és que, a més de xocolata, venen neules, carquinyolis, pets de monja i tota una sèrie de dolces temptacions (com ara els anomenats micacos) que estan tan i tan bons que és estrany que no surti d'allà amb una bossa almenys.
Tres llocs ben diferents amb tres maneres diferents de fer la xocolata i els seus acompanyants però que sempre estan plens a vessar, és veritablement complicat trobar-hi lloc a certes hores. Serà per culpa de la màgia del xocolata ?
Nota Xocolataire : M'agradaria força que compartíssiu els vostres llocs xocolataires preferits. Jo em comprometo a "fer un esforç" i anar a provar-los així que pugui per a fer un nou apunt sobre les experiències. Per a què després digueu que no faig sacrificis pel bloc !! ;)
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!