dimarts, 31 de gener del 2017

Deslleialtats i desobediències

(Encetem un micaco lleial…)

Una de les coses que més ens han dit als independentistes des de les Espanyes és que hem de ser lleials i que les lleis estan per obeir-les. Quan et diuen una cosa així el primer que has de comprovar és que si qui t'ho diu ho fa.

Doncs bé, la primera sorpresa bé quan comproves que el Gobierno Central, sí, el mateix que porta al Tribunal Constitucional tot allò que s'aprova a Catalunya i que no l'agrada, ha desobeït 26 vegades els dictàmens del Tribunal Constitucional en que s'ha donat la raó a la Generalitat de Dalt. No una ni dos... 26 ! I tenen la santa vergonya d'anar dient que 'las sentencias estan para cumplirse'.

De fet, des d'Espanya no només es procedeix amb desobediència (quan no els interessa) sinó també amb deslleialtat, com ara la deslleialtat de posar traves a l'hora de pagar les beques als estudiants catalans escudant-se en que la tramitació des de la Generalitat de Dalt s'ha fet malament... quan, curiosament, a totes les altres comunitats autònomes ja ho han cobrat i allà no hi ha hagut cap problema ni errada, ves per on.

I les deslleialtats no acaben aquí. Des de sempre s'ha denunciat les poques ganes amb que l'Estat executa inversions a Catalunya. No fa gaire es va poder posar números a aquest fet, precisament en un d'aquells punts que més couen als catalans: les infraestructures ferroviàries. Segons vam poder saber, Adif només va executar el 26% del que tenia previst fer a Catalunya. La cosa és més perversa del que sembla, ja que no és que no tinguin les coses previstes ni pressupostades, és que si les tenen… però no les fan !

Així que la propera vegada que ens parlin d'obediències i de lleialtats ja sabreu que els hipòcrites no són els més adequats per parlar d'aquests temes.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 27 de gener del 2017

El tracte que ens mereixem

(Encetem un micaco diplomàtic…)

El món de la diplomàtica és un món complex i on s'han de fer concessions i tot una sèrie d'equilibris i de jocs malabars difícilment justificables en altres casos. Per això és un món on la discreció es valora de tant i on el llenguatge i les formes són molt importants. I és un món on la futura República Catalana ha de saber moure's des de abans de néixer. Per això és important la feina que fa el DiploCat i per això és important la conferència que van fer l’altra dia el President Puigdemont i els consellers Junqueras i Romeva a Brussel·les.

La independència no és guanyarà ni a Brussel·les, ni a Madrid ni a Berlín, és guanyarà a Barcelona, però des del moment de guanyar-la és important tenir els recolzaments necessaris per enfortir-la. Tal i com diu sovint en Vicent Partal, els estat no s'acabaran de definir fins que no hi estiguin obligats, i aquest moment serà just quan ens declarem independents. Per això és tant important la feina que es faci abans.

I és aquí on hem d'emmarcar la conferència d'aquesta setmana a Brussel·les, en aquest esforç per preparar el camí de després. El president de la Generalitat de Dalt i els consellers van anar a explicar als estats de la Unió Europea el que fem, el que farem, el perquè ho farem i com ho farem.

Evidentment això a Espanya no agrada gens. I ha estat vent evident com a respòs, com sempre, amb boicot i menyspreu. El boicot va quedar ben explícit en la carta que va enviar un eurodiputat del PP a la resta d'eurodiputats (en un to ben poc diplomàtic, per cert) i el menyspreu venia directament de la mà d'en Mariano Rajoy quan a Madrid i entre riallades va dir que a en Puigdemont se l'havia donat "el tracte que es mereixia". No hi ha canvis, és el tracte que rebem els catalans des de sempre quan reivindiquem dignitat a Madrid: boicot, burles i riallades. No en saben més.

L'altra dia a Brusel·les vam fer el que havíem de fer. I la resta d’estats també van fer el que havien de fer: veure, escoltar, callar i no posicionar-se. Si això des d'Espanya ho interpreten com fracàs és que no saben interpretar el món en el que viuen, però això tampoc és res de nou, amb Catalunya ho venen fent des de fa anys.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 24 de gener del 2017

Temporal de gregal

(Encetem un micaco remogut…)

Aquest passat cap de setmana la costa va patir els efectes d'un temporal de gregal fort. Us deixo ací unes fotos que vaig fer a la platja de Badalona.

Els bancs del temporal
Onades i escuma
Onades i mirador
El pont i les onades
El Pont
 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 17 de gener del 2017

Típics i tòpics

(Encetem un micaco judicial…)

Cada lloc té les seves coses típiques, per exemple, a Barcelona són les xocolateries del carrer Petritxol, a Badalona l'Anís del Mono, i a València les Falles i les taronges. Si parlem de coses típiques d'Alacant de seguida ens ve a la ment els torrons (encara que realment són de Xixona…), les Fogueres i les platges... però sembla ser que hi ha quelcom entestat a crear una nova cosa típica d'Alacant: els jutges.

I és que la setmana passada primer vam poder llegir això …

Notícia Jutge Alacant demana traducció català

… com un jutge deia que el català era una llengua no oficial al País Valencià. Evidentment, utilitza el diferent nom de la llengua al País Valencià (valencià) per no equiparar-lo al català. I també, evidentment, no demana la traducció del text presentat per la Generalitat de Dalt al valencià sinó a... oh sorpresa... al castellà!. I ho fa saltant-se les com a mínim tretze sentències del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, una sentència del Tribunal Supremo i una altra del Tribunal Constitucional on s'admet que dóna validesa tant al terme "català" com al terme "valencià" per a referir-se a la llengua que es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Aquí tenim un exemple clar d'aquell tòpic que parlava dels grans 'defensors del valencià'. Per cert, us sona allò de que 'les sentències estan per complir-se?', doncs ja veieu...

Però clar, per a crear una tradició fan falta més espècimens peculiars, i poc després en vam tenir un altre...

Notícia Jutge Alacant restituir noms franquistes als carrers

… un jutge que entre altres coses ens ve a dir que un consistori no té competències per canviar el nom dels carrers gràcies a que el PP va presentar una demanda al jutjat. Potser sóc jo, però jo el que veuria més lògic seria portar al jutjat a tots aquells que volen mantenir noms feixistes als carrers d'una població, de fet crec que seria el més habitual en qualsevol país normal... Per cert, defensar el franquisme també és un tòpic bastant arrelat a molts llocs.

Però de fet, a un país normal no es permetria als jutges fer política des dels seus càrrecs, o almenys no fer només la política que l'interessa al Gobierno Central, no?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 10 de gener del 2017

Comencem amb 11 !

 

Qui apunt publica any empeny i empenyent empenyent aquest blog ja fa 11 anys que està en funcionament. I no vegis les coses que canvien en 11 anys en tots els aspectes. Queden lluny aquells temps en que et felicitaven perquè el blog complia 2 anys...

Quan vaig començar amb el bloc ho vaig fer en la pàgina bloc.cat, amb un ordinador mig barebone amb Windows XP, utilitzant com a gestor de blog el WB Editor i l'editor d'imatges Paint Shop Pro. Les notícies que m'agradaven les guardava en del.ici.ous i els apunts a mig escriure els feia amb el Open Office.

No gaire temps després em vaig passar al món Mac. De Fet, quan estava amb el blog estava provant un Hackintosh que em va agradar tant que va fer que comprés el meu primer ordinador Mac, un Mac Mini que el vaig utilitzar de servidor 24h al dia i que 8 anys després encara funciona... per a segons quines coses !

Doncs bé, 11 anys després el panorama és el següent: la plataforma és Blogger, on vaig canviar després d'un periode mooolt llarg de problemes amb bloc.cat, el meu ordinador és un iMac de 21" de l'any 2009 que tot i que Apple ja l'ha marcat com 'vintage' em funciona perfectament (i que duri!), el programa gestor de blogs és el MarsEdit, l'editor d'imatges és el Pixelmator, les notícies les guardo al Pocket i els apunts els edito amb el Microsoft OneNote.

Uns quants canvis... però ja veureu dintre d'onze anys més !!!

 

Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra lliure !!