Per seguir el costum d’aquests darrers anys, el primer apunt d’aquest any 2015 serà un d’aquells on parlaré de tres coses diferents… sóc un home de tradicions !
Abans de res, desitjar-vos a tots aquells que encara m’aguanteu un molt bon any 2015, de fet us mereixerieu molt més i tot ! Espero que el que porteu d’any hagi estat positiu i que els Nadals els hagueu pogut gaudir de la forma en que ho volieu fer.
El segon terme del dia és recordar que el passat dissabte 10 de gener aquesta petita pàgina va fer 9 anys que existeix a la blogosfera. I què són 9 anys? Doncs mira, fa 9 anys es podia veure TV3 al País Valencià, Espanya ens prometia un nou Estatut que havia de ser una bicoca, no existien ni l’iPhone ni l’iPad, això del Twitter encara no existia i el Facebook no estava traduit ni a l’espanyol. O sigui, més o menys el neolític, de fet, crec que els primers apunts els vaig fer pintant directament el monitor amb pigments d’origen vegetal! Moltes coses i molts variades han passat aquests anys, la meva disponibilitat (sobretot per culpa del temps que no tinc!) per escriure també ha canviat molt, però tot i això miraré de continuar com sigui perquè… m’agrada i m’ho passo bé! El més curiós és que… el millor potser encara està per venir, qui sap, ens esperen temps de canvis, esperem que a bé ! En tot cas, espero poder continuar compartint opinions amb tots vosaltres.
I en darrer terme explicar, com sempre, una mica de com han anat aquestes vacances de Nadal. Per sort, ens han anat molt millor que l’any passat. El Nadal per a nosaltres sempre és especial ja que al tenir la família fora ens permet passar uns dies en la seva companyia i, a més, també cau en aquesta època l’aniversari d’en Micaquet, que ja ha fet 4 anys! A ell també li agrada estar en família, sobretot amb un cosí que té pocs mesos menys que ell, i amb el que fa un ‘Duo Dinàmic’ meravellós.
Ara bé, les imatges dels nostres Nadals són ben diferents del que solen aparèixer per la televisió: no hi ha neu, ni carrers plens de llums ni tendes atapaides de gent. Un dels llocs on anem cada any és al Parc de la Rambleta a València, és un parc urbà però dissenyat com si fos un bosc, amb molts arbres, rierols i fins i tot un llac. A en Micaquet li encanta i quan va diu que a ell li agrada allò, que la ciutat no li agrada ...
… i de fet no és estrany veure aus que sovint no veus a la ciutat...
Un altre dels llocs on anem és a una caseta de camp que tenen els meus sogres a un poble de València, tot i que aquest any no n'hem pogut anar perquè per temes famílars vaig haver de fet una ràpida escapada a Extremadura. Això va fer que els dies de Nadal encara em passessin més ràpids i em va permetre veure la gran diferència que hi ha entre veure aquella terra en hivern o en estiu, ara tot és de color verd, després tot serà de color groc...
… tot i que, per ser precisos, aquesta foto pertany a la província de Huelva, molt a prop de la de Badajoz, però els paisatges són pràcticament idèntics.
I res més, només agraïr-vos de nou la vostra paciència i tornar a desitjar-vos un Feliç 2015. Una abraçada !
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Els
Els micacos
Els micacos
Els micacos
