dimarts, 24 de març del 2015

Movimientos Ciudadanos en la Oscuridad

(Encetem un micaco ciutadano…)

Un dia hom hauria d’estudiar el curiós cas dels Ciudatanos C’s. Van aparèixer no sé sap ben bé com pel Principat per anar ‘contra el nacionalismo’, tot i que des de bon començament el que tothom sabia era que realment anaven contra ‘el independentismo’ puix ja feia anys que ‘el nacionalismo’ funcionava sota les sigles de CiU i fins aleshores cap ‘ciutadano’ havia sortit a dir res de res. Des del seu origen, tot i no tenir mai poder decisori real al Parlament, ha tingut una forta presència als mitjans (sobretot espanyols), molt superior a la d’altres partits amb més representació, però ha estat en aquests darrers dies quan aquesta presència s’ha disparat exponencialment. Sembla ser que davant de l’enfonsament del bipartidisme a Espanya i del fenomen “Podemos” qui sigui que estigui al darrera de Ciudadanos ha decidit que ha de ser alternativa, i Déu n’hi do com s’han posat a fer feina !

No fa pas tants gaires anys sabeu quin era un dels polítics millor valorats a Espanya? Duran i Lleida (increïble eh?) Sabeu quin és ara un dels més valorats? Albert Rivera. Que podem deduir d’això? Bé, jo no ho sabria dir exactament, però a mi em fa la sensació que la base d’aquest fenonem és una barreja de desconeixement i de la sensació de ‘va contra los independentistas’. I just al voltant de C’s hi ha molt desconeixement per part de la gent de les Espanyes en general. Anem a veure uns “moviments ciutadanos” ben curiosos...

Comencem per Sant Cugat del Vallès. A una web d’informació municipal es van escriure dos articles d’opinió d’un simpatitzant de Ciudadanos, com de forma regular fan tots els partits que van presentar-se a les darreres eleccions. El curiós del cas és que la foto facilitada per Ciudadanos del ‘simpatitzant’... és la d’un professor d’una universitat alemanya! Contactats C’s des del mitjà de comunicació (que va ser qui ho va descubrir) els van assegurar que havia estat un ‘error informàtic’ (ehemm) i que controlarien més la informació per a que no tornés a passar… però no els van dir pas qui era el “simpatitzant” que va escriure els articles!  A mi aquest cas em recorda molt al de Bernad Weiss, aquell “suposat” catedràtic alemany que els blavers utilitzaven per a donar justificació acadèmica a les seves esborrajades teories lingüístiques i que realment no va existir mai. Curiosa aquesta coincidència entre aquests dos col·lectius, eh?

Seguim per la vessant del País Valencià. Resulta que el candidat a la batllia de la ciutat de València és un tal Fernando Giner, economista i conseller d’empreses. Fins aquí tot correcte, el problema és que segons la normativa interna de Ciudadanos per a que un militant pugui presentar-se a unes primàries ha de tenir una antiguitat com a militant de sis mesos, i el bo d’en Fernando… no portava ni un mes! Però bé, Ciudadanos ho va justificar com que si una persona és ‘relevante para el proyecto’ es poden fer excepcions... i apa! O sigui, que es salten les seves pròpies normatives alhora que van defensant que tots els altres ‘hemos de cumplir la legalidad vigente’. Per cert, aquest senyor és conegut per ser força pròxim al PP...

I és que una cosa que també és com indefinida és la vessant ideològica de Ciudadanos, sovint diuen que no són ‘ni de izquierdas ni de derechas’ recordant massa al discurs que feia un altre ‘Rivera’ fa més de 80 anys. El problema és que, com diuen els castellans, “entre el el dicho y el hecho hay mucho trecho”, per això, i tot que el ‘dicho’ ja sabem quin és, el ‘hecho’ és que el candidat de Ciudadanos a l’alcaldia de León és un empresari conegut per haver proposat que són els treballadors acomiadats els que han de pagar una indemnització a l’empresa que els acomiada.  Aquest fet sembla deixar ben clar cap a on va l’ideologia “ciutadana".

Arribats a aquest punt no puc evitar parlar de les eleccions andaluses on els senyors de C’s han obtingut diputats i poden ser clau en la governalitat d’aquella comunitat (cosa que a Catalunya no els hi ha passat mai…) M’ha fet gràcia escoltar que des d’ahir tothom parla de possibles pactes més o menys estables entre PSOE i  C’s, pactes que ràpidament han desmentit els uns i els altres. I m’ha fet gràcia bàsicament perquè sí hi ha una cosa clara per aquells que coneixem als Ciutadanos és que, ara mateix, no pactaran amb ningú! Perquè? Doncs perquè això seria posicionar-se políticament i a ells (com als Podemos i Guanyems varis) el que més els interessa és la màxima indefinició possible per atreure vots de tots els camps ideològics. I no feraixò, en un any com el 2015 en que hi ha moltes convocatòries electorals, per a ells seria un error fatal.

Ara mateix ja els hi està bé vendre fum i imatge, ficar-se en un govern seria renunciar gratuïtament a un abundant viver de vots, perquè fer-ho? Quan tinguin els vots i vegin que no en poden guanyar més serà quan decidiran amb qui i a on pactar (i manar, si s’escau) i serà aleshores realment serà quan veurem la seva veritable cara, la que ara encara resta a la foscor de la indefinició.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 17 de març del 2015

Antipaties? No, fòbia...

(Encetem un micaco fobiatitzat…)

L’altra dia parlava de la ‘antipatia’ que existeix a l’Estat Espanyol cap a tot allò que estigui relacionat amb Catalunya. Vaig fer curt. Molt curt. Des de dijous passats hem pogut llegir notícies com aquestes ...

Notícies

El PP utilitza el ser català com a arma electoral: a València per atacar a tots aquells que defensen la catalanitat del País Valencià i de la unitat de la llengua, fet acceptat acadèmicament i que els populars ignoren per motius electoralistes i nacionalistes, cosa gens estranya si, per motius també electoralistes, van voler enganyar a tothom sobre qui eren els responsables de l’atemptat del 11M a Madrid. A Andalucía utilitzen la mateixa tècnica per ficar-se amb els seus rivals electorals de Ciudadanos que, ves per on, poden ser titllats de moltes coses però ‘catalanistes’ no és una d’elles. En tot cas, ja sigui a un lloc o a un altre tot l’assumpte fa un ferum de xenofòbia que tombaria d’esquenes a qualsevol… excepte a Espanya, on sembla ser que és una cosa ‘normal’ ficar-se amb qui o què si el seu origen és català.

I per si no hi hagués prou amb això, a Brusel·les a un ciutadà català (i, de moment, amb nacionalitat espanyola) se li denega tramitar un document… perquè està en català, llengua que, ves per on, és cooficial a l'Estat Espanyol, cosa que sembla ser molesta a alguna persona en aquell consolat. I tot això en mig de la polèmica de les ‘ambaixades catalanes’ i la seva inutilitat

S’acaba aquí la cosa? Noooo… una coseta més: com sembla ser que a la final de la Copa del Rei (espanyol) molts s’esperen una nova xiulada a l’himne i al nou rei (espanyols) per part de les aficions del Barça i del Bilbao ja hi ha qui diu i demana que si això passa es suspengui el partit. O sigui, que un acte esportiu quedi suspès perquè la gent que assisteix mostri el seu desacord amb determinats símbols polítics que estaria bé que hom expliqués perquè se'ls vol retre homenatge any rere any en un partit de futbol. I La pregunta és: penseu que passaria el mateix si a qui es xiulés fos el President de la Generalitat de Dalt i els Segadors ?

Doncs així està l'Estat amb que una colla s’entossudeix que ens hem de federar i amb qui hem de conviure. I sabeu què? Davant de tot això CALLEN ! Ara, fes una cosa similar però de signe contrari i ja veuràs com parlen...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 11 de març del 2015

Antipaties

(Encetem un micaco perceptiu…)

L'any 2006 vam anar a veure l'obre de Dagoll Dagom 'Mar i Cel' a València... bé, com ja vaig explicar al seu moment, en realitat vam veure 'Mar y Cielo' perquè la Generalitat de Baix va negar a la companyia els permisos per fer tantes obres en català com ells volien. Precissament aquesta setmana el director de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo, parlava de "l'antipatia" que nota a Espanya cap a tot allò que prové de Catalunya.

Sovint als independentistes se'ns etiqueta de victimistes i de que maximitzem (si no que ens ho inventem directament) pressumptes greuges cap a Catalunya per part de l'Estat Espanyol. En casos com aquests jo prefereixo veure i analitzar els actes i els gestos més que no pas les paraules.

I què podem veure? Per començar, que un partit gens sospitós de ser 'nacionalista catalán' com pot ser Ciutadans (perdó, Ciudadanos), el primer que va fer va ser canviar el nom català al nom castellà quan va pensar en presentar-se fora del Principat, de fet, quan han modificat la web a la llengua que han donat prioritat absoluta ha estat, oh sorpresa, el castellà. No, en aquest cas no hi ha hagut bilingüísme igualitari.

També diu molt de la visió de les coses catalanes a la resta de l'Estat que una de les primeres accions que va fer el PP per atacar a Ciudadanos va ser... anomenar-los amb el seu nom en català ! Quan hom fa això és que sap que ja existeix un mecanisme que relaciona el català amb aspectes negatius, i ho vol aprofitar. És com allò que fan els blavers d'acusar de "catalanista" a tothom qui els critica.

Però on millor es pot veure "l'antipatia" que comenta l'amic Bozzo és en el comerç... qui no recorda les crides als boicots als productes catalans? Els cartells de "Disponemos de cava no catalán" ? Coneixeu "Casa Tarradellas" ? Sabeu que al principi es deia "Can Tarradellas" ? I "Melody"? Us heu fixat en les campanyes de Nadal on "misteriosament" als anuncis de "Melody" la part de "Crema Catalana" queda fora de l'imatge ?

Però no us enganyeu, tot això que acabo de comentar només són símptomes, símptomes de que a Espanya existeix una "antipatia" cap allò català. I tot i així, hi ha qui ens vol vendre que la relació que tenim és d'iguals i que podem viure "Juntos e iguales".

Vosaltres voldríeu viure amb qui us mira malament i menysprea? Jo no...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!