dilluns, 21 de desembre de 2009

Esperits de Nadal


(Encetem un micaco llegendari...)Llums nadalenques

Si parléssim de fantasmes en aquesta època segur que a molta gent els primers que els vindrien al cap són els fantasmes de la famosa novel·la A Christmas Carol (la cançó de Nadal) de Charles Dickens, ja sigui els de la versió clàssica o els de les seves múltiples variacions, de les que podríem destacar aquella que inevitablement programen any rere any per questa època les diferents cadenes televisives i que es titula "Scrooged" (joc de paraules referent al protagonista de "la cançó de Nadal") i que en aquest Estat, com no, van traduir com a "els fantasmes ataquen al cap"...

Doncs bé, tornant al tema fantasmal, cal a dir que per a la tradició popular assegura que la Nit de Nadal és una d'aquelles nits màgiques de l'any, tal com ho són la Nit de Sant Joan o la Nit de Difunts en que s'esdevenen tot de fets sobre-naturals. Així, hom diu que tot remei aplicat aquesta nit gaudeix d'una virtut curativa molt més forta que d'ordinari, i també s'assegura que nombrosos éssers malèfics i encantats perden gran part del seu poder i és, per tant, durant aquesta nit una de les poques èpoques de l'any en que la gent es pot acostar per aquells indrets per recuperar els nombrosos tresors que vigilen.

I una nit com aquesta també és una nit plena de llegendes i, com no, de fantasmes. Segons la gent de mar aquesta nit, al punt de mitjanit, tots els sacerdots que han mort ofegats al mar reviuen i celebren las olemne missa del Nadal a illots deshabitats, ajudant-los a oficiar aquells mariners i pescadors que també van morir ofegats. Assegura la tradició que els que estan en gràcia de Déu gaudeixen el do de poder veure, des de terra, les gran lluminàries que inunden l'indret de la fantasmal celebració i de sentir els cants dels àngels que acompanyen l'acte. Tal i com he esmentat, la celebració s'assegura que es fa a illots deshabitats, i hi ha tradicions que asseguren llocs concrets. Així. al recent llibre "Fantasmes de Barcelona" podem llegir que un d'aquests indrets és la desapareguda Illa de Maians, enfront de les platges barcelonines, un altre indret sembla ser que eren els illots de les Illes Medes...i ves a saber si fins i tot l'illa Roja de la companya Rita no és una d'aquestes illes encantades durant la Nit de Nadal !!

Illes Medes

Avui, tal com vaig fer fa un parell d'anys, volia recuperar una d'aquelles històries nadalenques que semblen ben bé de tot menys nadalenques. Si en voleu llegir unes altres d'aquestes històries que fan referència a Montjuïc, a Banyoles o ha indrets de la Ciutat Comtal com ara la Plaça del Rei o el Passeig del Born us recomano que doneu un cop d'ull a aquest apunt.



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

5 comentaris:

Alepsi ha dit...

Uhm... interessant lo de les misses enmig del mar. Però... s'hi pot assistir? Ja que s'hi posen igual volen algun cor de gospel que els hi canti els salms...

Els hi podries preguntar, siusplau?

XeXu ha dit...

Ui no, jo els fantasmes ben lluny, que no m'agraden gens. Espero no trobar-ne cap la nit de Nadal.

AhSe ha dit...

No diuen també quins remeis es poden aplicar per curar les dents? M'agradaria que tornessin a ser noves i deixessin de fotre'm la vida d'una vegada i fins al final! Ah, i també vull que els meus sins i l'interior del meu nas tornin a estar tan nets com si mai haguessin estat infectats! Creus que podria passar aixo durant aquest Nadal? Com que ja sé la llegenda que diu aixo... ;-)

Laia ha dit...

Oh! Igual que aquells que baixen amb una antorxa a la mà per les pistes d'esquí, podrien anar els fantasmes amb un llum d'oli als dits... i farien un caminet o una illa de llum ^^ Seria maco! :P

Met ha dit...

El Nadal no és res més que la lectura cristinana del naixement del déu persa Mitra que gaudia de molta devoció a a Roma imperial. I que s'esdevingui pels volts del Solsitici d'Hivern no és res més una alatra manera de fer cristià ritus que existien abans del naixement de Jesús.
Amén.

Publica un comentari a l'entrada