divendres, 11 de desembre de 2009

Rebel·lió a la xarxa


(Encetem un micaco telemàtic...)Drets a la xarxa

Una de les coses curioses de mantenir un blog durant uns quants anys es veure com hi ha coses que no canvien en el pas dels anys. Un d'aquests temes són les ganes que tenen les associacions estil SGAE per controlar tot allò que consideri contrari als seus interessos que estigui circulant per internet. Aquestes ganes són, sovint, secundades des dels governs que veuen aquest tema com un excel·lent "troià" per mirar de controlar (de forma legal) el mitja de comunicació més revolucionari dels darrers temps. Si voleu obtenir més informació sobre la SGAE, la còpia privada, el canon digital i altres temes relacionats us recomano rellegir aquest i aquest altra apunt que ja vaig publicar fa temps. Per centrar una mica les coses només voldria fer dos breus apunts : a l'Estat Espanyol no hi ha cap jutge que hagi sentenciat mai que descarregar-se material audiovisual amb drets d'autor de la xarxa mitjançant xarxes P2P sigui delicte, ni tampoc ha tancat cap pàgina web que facilités enllaços a aquest tipus de material (i cal remarcar enllaços i no el material pròpiament dit).

Dit això, anem a veure de forma molt breu tot l'enrenou que ha hagut darrerament al voltant d'aquest tema. Tot va començar fa uns mesos quan el Gobierno va nombrar ministra de Cultura a la cineasta Ángeles Gonzáles-Sinde, contraria declarada a l'intercanvi lliure d'arxius a internet (i signatària del Manifiesto por la lengua común, no ho oblidem...). La cosa va precipitar a començaments de desembre, quan emmarcada dins de l'anomenada "Ley de la Economia Sostenible" (això de posar "sostenible" a les coses es veu que queda d'allò més bé) es preveia modificar la LSSI per a poder tallar el servei d'internet amb l'objectiu de "salvaguardar los derechos de propiedad intelectual", posant així aquest dret a l'alçada dels altres casos en que és legal tallar aquest servei (mantenir ordre públic, la defensa "nacional", investigació penal, defensa "nacional", protecció de la salut pública, de la infància i de la dignitat de la persona). Com no podia ser d'una altra manera l'alarma es va encendre ràpidament entre el col·lectiu internauta.

Qui també va reaccionar ràpidament va ser la Ministra de Cultura, assegurant que «No se va a cortar internet a ningún usuario en ningún caso» (però no deia res de retirar la proposta de modificació de la LSSI que permetia fer-ho...) i es reafirmava en un altre dels aspectes polèmics de la llei : el bloqueig de pàgines web per part d'una Comisión de Propiedad Intelectual depenen del Ministerio de Cultura, sense cap tipus d'intervenció judicial i saltant-se així, en un únic moviment, la independència de poders a l'Estat i la quasi divina Constitución Española. I això, encara que no ho sembli, era força greu, ja que qualsevol pàgina que tingues un rendiment econòmic, per petit que fos, estaria al seu punt de mira. Així, per exemple, podrien, legalment, tancar qualsevol blog amb publicitat on s'hagués utilitzat una fotografia sense permís o bé una cita que no quedés perfectament validada pel Dret de Cita. Per a fer una símil, que us semblaria que una comissió pogués tancar qualsevol diari o cadena de televisió sense mandat judicial? És lògic que el Ministerio de Justicia per a tancar una web amb apologia del feixisme hagi de demanar una ordre judicial mentre el Ministerio de Cultura (bé, una comissió seva) pugui decidir tancar una web perquè, al seu parer, vulnera els drets d'autor ?

Aquestes declaracions van tenir també una molt ràpida resposta per part de nombrosos col·lectius i pàgines de la xarxa, que van publicar un manifest conjunt (redactat de forma conjunta utilitzant el Google Wave) on al seu primer punt remarcaven que "Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos". I a partir d'aquí es va generar una immensa maror d'adhesions al comunicat, que va aparèixer publicat a moltíssimes webs i blogs. Tan rebonbori es va muntar que va haver de sortir el mateix presidente de gobierno español declarant que «No es tancarà res. Cap web, cap bloc» (encara que venint de l'autor de "aceptaré el estatuto que apruebe el parlamento de cataluña" la frase té menys credibilitat que una profecia d'Aramis Fuster).

I tot i que semblava que la cosa s'ha calmat, no és així, és més aviat com un volcà adormit a punt d'esclatar. Cap a on ens dirigim? Doncs, segons es podia entreveure en alguns articles, cap a Europa, ja que com el Gobierno ha vist que adoptar aquestes mesures els hi podia suposar un elevat cost electoral, sembla que volen aprofitar que l'any vinent presidiran la Unió Europea per a aprovar-les com a normativa europea i implantar-les amb l'argument de que és una "directiva europea". Sembla que l'any vinent pot ser un any força mogut en aquest camp.

Evidentment els autors han de ser recompensats per la seva feina (i per això existeix, en part, el famós "canon"), però aquest dret no pot sobreposar-se a altres drets que tenim la resta de mortals, com ara el de la privadesa de comunicacions o el de un judici just. Perquè els polítics acusats de corrupció són "presumptes corruptes" i en canvi les webs pirates no són "webs presumptament pirates" si no hi ha cap resolució judicial en ferm? Perquè en un cas s'és molt prudent fins que un jutge decideixi i en l'altre cas ja s'està decidint abans de saber la sentència? Del que estem parlant ja no és de si còpies o deixes de copiar una cançó, aquest punt ja fa temps que el vam deixar enrere, ara el tema és de qui i com controla (i censura) la informació que circula per la xarxa.



Nota Informativa : Us recomano que mireu aquest apunt del web Sinergia Sin Control on expliquen tot això de forma gràfica de forma clara i divertida.

Nota Googleística: Parlant de Google Wave, tinc algunes invitacions disponibles. Si algú està interessat que em faci arribar un correu i li envio una.


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

3 comentaris:

AhSe ha dit...

Moltes merdes fan aquests dels ministeris... No hi ha cap manera de parar-los?? :-(

Anònim ha dit...

El ministerio de "cultura" és un instrument burocràtic inútil que no servveix per a res i que hauria de desaparèixer. Molts diners tirats pensats en col·locar incompetents i en controlar tot allò que no agradi al "gobierno" de torn.

Met ha dit...

Això és voler posar portes al camp.
Al poder li fa por la xarxa; massa llibertat i imediatesa que no permet el control de la massa anònima.

Publica un comentari a l'entrada