Durant un any no precisat a un lloc desconegut d'Alemanya potser hauria nascut un nen anomenat Bernard Weiss. Segurament hagués passat la seva infantesa, adolescència i joventut fent coses d'alemanys (que no sé pas quines són) i convivint amb un fenomen realment curios: el de canviar-li el nom a les coses. Aquesta mania, com segur que compreneu, pot provocar més d'un aldarull domèstic, com seria el cas que la seva mare li demanés sal i el bon d'en Bernard li portés sosa càustica.
I així, entre anècdotes, a l'inexistent Bernard li va agafar afició a això de jugar amb les paraules i va acabar com a filòleg al Departament de Llengües Romàniques de la Universitat de Munic. Potser un bon dia, avorrit per haver canviat de nom a tot allò que els alemanys li van deixar canviar, va mirar cap a on anaven els seus compatriotes de vacances cap, va veure la nostra terra i si li va obrir tot un món de noves possibilitats. Engrescat pel nou escenari que se li va obrir al davant, va començar a enviar ponències a reunions blaveres i articles per a la premsa valenciana en què validava el secessionisme tot donant-li una legitimació científica. Tot anava tan rodat que els blaverets el van convidar al "primer congrés de la llengua valenciana" fet l'any 1985 i allà va fer el major dels miracles: anar i no anar alhora!! Això ho poden comprovar en dues contradictòries notícies que van aparèixer al diari Las Provincias...
... i a partir d'aquell dia més res es va saber d'en Bernard. Consultada la Universitat de Munic aquesta va dir que allà no tenien ningú amb aquell nom i, finalment, no es va aconseguir aclarir si l'assumpte va ser un un invent dels blavers per a legitimar les seues teories o bé un intent de ridiculitzar-los. Encara que, potser, l'assumpte té més ramificacions de les que veiem a primera vista... i si resulta que en Bernard no era alemany? I si resulta que era... soviètic ? Aleshores la història canviaria substancialment... així, hagués passat la seva infantesa, adolescència i joventut fent coses de soviètics (que tampoc sé pas quines són) i s'hauria encarregat de vetllar per la "llengua moldava" que, de fet, és el romanès que es parla a Moldàvia i que durant l'època soviètica es va pretendre que fos una llengua diferent i se li va imposar l'alfabet ciríl·lic. Caiguda la Unió Soviètica tot va anar tornant a la normalitat, i qui sap si en Bernardov va saltar a l'antiga RDA i des d'allà (amb el nom canviat a Bernard) va seguir fent de les seves ?
I per si no fos prou gran la paranoia que acabo de crear basant-me en aquest personatge inventat... encara la puc fer més gran ! Així, després de ser descobert a mitjans d'anys 80 en Bernardov-Bernard es va amagar a l'Aragó, i allà es va dedicar a provar de fer plantacions d'enciams espigats a los Monegros sota el nom de Bernardo. Poc a poc es va fer a la seva nova terra amagatall fins que va ingressar al PAR, en concret a la seva divisió lingüística, des d'on va continuar fent de les seves ser el principal impulsor de la següent jugada...
Així que ja sabeu amics, no és que els blavers s'inventessin un filòleg alemany per a validar les seves teories, ni que els soviètics volguessin fer desapareixer els romanès a Moldàvia, ni tan sols que la catalanofòbia romanent al PP i al PAR vulguin atacar la llengua catalana fragmentant-la encara més... és que existeix un estrany ésser sobrenatural conegut com Bernard* i que volta pel món des de temps immemorials al qual li encanta fer aquesta mena de coses qui sap amb quin fosc propòsit...
Nota Personal : Millor cercar la part divertida de les rucades, no ?
4 comentaris:
Bona historia, tot i que no deixa de sorprendre la quantitat de merdes que es poden fer a aquest estat. Ja ho deia Dali fa temps que aqui tot es possible, pero... inventar professors d'altres paisos que validin les teves parides i fer public l'invent perque tothom sapiga que no es pot fiar de tu?!?
Saps que certs romanesos venen a robar aqui *perque poden*?
molt bona història... sobretot com l'expliques tu... perquè així ja fa gràcia de cop... sinó faria una mica de ràbia... és que ja n'hi ha de gent que no té vergonya de res...
és una manera graciosa de mostrar-ho... que no ens hauria d'amagar la vilesa d'anomenar Aragonès Oriental al català...
Tant d'odi acumulat no ha de ser bo. Compte no reventin un dia!
Publica un comentari a l'entrada