divendres, 4 d’abril de 2008

Nàpols a València


(Encetem un micaco històric...)Portes Quart

Hi ha diversos llocs a València on un passejant distret pot patir moments de confusió, i avui parlarem d'un d'ells. Si aquest hipotètic passejant està caminant tranquil·lament, per exemple, per la Gran Via Ferran el Catòlic i mira cap al fons del carrer Quart pot veure una imatge que, en un primer moment, associarà a una altra ciutat. Concretament a Nàpols i molt més concretament al Castell Nou de Nàpols. No ha passat, però, res d'estrany, no ha estat teletransportat màgicament a la ciutat napolitana, només està mirant les Portes de Quart de València.


Torres de Quart

Les Torres de Quart es van construir entre 1441 i 1460 i formaven part dela muralla del segle XIV de València, construïda per ordre del rei Pere del Punyalet per a protegir els nous ravals extramurs i per a protegir millor la ciutat en cas de que el rei de Castella, Pere el Cruel, mirés d'atacar-la, com de fet va passar. Tot i presentar una sòlida defensa de l'exterior, i tal com passa a les Torres de Serrans, la part que dona a l'interior de la ciutat està oberta i sense cobrir, formades per sales obertes formades per voltades gòtiques. Això és així com a petició dels Jurats de València per assegurar-se que les portes tindrien una finalitat defensiva només cap a l'exterior i que no es podrien utilitzar contra la pròpia ciutat.


Part Posterior

L'estil de les portes és un gòtic català tardà inspirat en el que va realitzar alCastell Nou de Nàpols el mallorquí Guillem Sagrera després de que aquesta població fou conquerida per les tropes d'Alfons el Magnànim. Encara podem veure en el seu morter les marques rebudes pels projectils d'artilleria que es van disparar contra elles en diverses guerres com la Guerra de Successió o la Guerra del Francès.


Perspectiva lateral

La Porta de Quart té aquest nom perquè per allà passava el camí que anava des del centre de València a la veïna població de Quart de Poblet. A més, aquesta porta era l'accés per a tots aquells que provenien de ponent i, per tant, de Castella. Suposo que per aquest motiu la bandera espanyola acompanya a la bandera de la ciutat de València, a diferència del que passa a les Torres de Serrans on només està la bandera de la ciutat de València.


Porta de Quart

Fa poc les van restaurar i les van obrir per a poder-les visitar. Gràcies a això podem apreciar molt millor els molts detalls del nostre gòtic militar, ja sigui en les arquivoltes per defendre l'entrada...


Voltes de defensa de l'entrada

... com les voltes de les portes ...


Portes interiors

... les magnífiques escales de caragol que condueixen a la part superior de les torres ...


Turó i Castell

... o els merlets de dalt de tot. Una altra part de la nostra història que no està de més conèixer i una visita inexcusable si mai aneu per la ciutat de València. Per cert, part de les dades d'aquest apunt han estat extretes d'aquesta entrada de la Viquipèdia, lloc in encara hi trobareu moltes més si esteu interessats.


Merlets

Clickables

Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

5 comentaris:

nimue ha dit...

gràcies per aquestes històries i aquestes fotos tan boniques de la meua ciutat...

Valqui ha dit...

M'agraden aquests posts que fas sobre València. Així descobreixo la ciutat on només hi he passat unes poques hores esperant un tren.

Rita ha dit...

Conec el castell napolità i no el valència. Fa massa anys que no he tornat per València i em sembla que toca una "actualització de dades". :)

M'agraden els posts que fas, sempre n'aprenc coses. Gràcies!

ddriver ha dit...

Ni m enrecordava de les portes..vaig fer la mili aqui,despres i vaig treballar..i mai mes he anat,nomes algun cop al carrer arago a un campet de futbol que tenen alla

Carquinyol ha dit...

nimue: De res, és un plaer !
valqui: Si un dia pots, visita-la. Val la pena ;)
rita: De res!! A vegades el que tenim al costat és el menys conegut.
ddriver: el campet de futbol ara el canviaran de lloc, però hi ha coses interessants de la nostra nació per visitar allà.

Publica un comentari a l'entrada