dimecres, 16 de desembre de 2009

Un munt de grans petits gestos


(Encetem un micaco consultiu...)Consultes

El dia en que una estranya tardor càlida va decidir disfressar-se d'hivern una part de la meva nació va fer un fet significatiu, un fet senzill (com ho solen ser els fets significatius) però ple de simbologia, un fet que era un petit gest, el petit gest de ficar un paper a una urna, un petit gest d'enorme poder encara que ho oblidem massa sovint, un petit gest que va néixer com a conseqüència d'un altre petit gest que va ocórrer ara no fa gaire a un petit poble del Maresme. Però el més important de tot era que aquest petit gest es va tornar a realitzar.

Segurament haureu llegit mil i una opinions i mil i una valoracions sobre les consultes de diumenge passat. Bé, jo només voldria remarcar dues coses: la primera és que una organització bassada en la societat civil, sense grans partits ni organitzacions al darrera i sense gran campanyes de publicitat hagi aconseguit un resultat similar al d'altres campanyes electorals pesadament publicitàries té molt de mèrit, diguin el que diguin els demés... i estaria per veure si hi hauria prou mobilitatzació per a organitzar un moviment similar de signe contrari. La independència és una idea fortament arrelada en part de la nostra població i això els partits polítics, aquests partits que sempre tenen a la boca que han de preocupar-se dels temes que interessa a la gent i no pas de futileses, ho haurien de tenir ben clar. Volen temes que interessin a la gent? Doncs la independència és un tema que interessa a força gent. Senyors polítics, prenguin nota.

La segona cosa a remarcar és la gran repercussió internacional que ha tingut la notícia, tanta que sembla que a alguns els ha molestat i tot. De totes elles caldria destacar l'editorial que el diari Le Monde va dedicar a aquesta qüestió a on reclamava que la Unió Europea ha de parar atenció al fenomen que està passant al Principat. Aquest comentari em va agradar particularment, sobretot quan sé que un dels principals comentaris que realitzen els nacionalistes espanyols més rabiosos és de l'estil "pues que se les de la independencia, pero del todo!! se construye una muralla en la frontera y que se olviden de la UE!!", com si la UE fos un patí de propietat exclusiva a on Espanya pot fer i desfer a voluntat. I per molt que m'hagi semblat del tot correcte aquest editorial, cal a dir que m'agradaria veure el que dirà aquest diari quan això passi a la Catalunya Nord (què passarà un dia o un altre...)

En canvi dins de l'àmbit estatal la resposta va ser la de sempre, una barreja d'indignació i malestar coberta amb una subtil capa d'indiferència i ganes de ridiculitzar als participants. Des de l'àmbit popular la resposta és la de sempre, el "españa se rompe" i la condemna furiosa acompanyada de les sempre presents demandes de repressió judicial corresponents, o sigui, res de que estranyar-se, ja que aquesta gent no reconeixeria la democràcia ni pintant-la de vermell i situant-la en mig d'un camp nevat amb grans rètols lluminosos identificatius. Per a ells tota expressió de voluntat popular que no es realitzi de la forma i amb el fons que ells decideixin ha de ser reprimida.

Els socialistes opten més per la indiferència i la ridiculització: per a ells és un fet purament anecdòtic i només una campanya de publicitat política a la que no cal fer-hi gaire cas. O sigui, que uns quants milers de catalans facin saber de forma lliure i democràtica la seva opinió sobre un determinat tema és, des de l'òptica socialista, superficial i anecdòtic. En canvi, que dos-cents artistes facin saber la seva oposició a les actuals lleis estatals sobre drets d'autor és quasi un mandat diví que justifica el poder violar sense control judicial els drets més bàsics dels ciutadans. Curiosa forma de pensar... però clar, tenint en compte que això de les consultes independentistes agafa als socialistes a contrapeu és ben lògic que les vulguin desprestigiar. Per això no es cansen de repetir que tot això no és gens extrapolable, que aquestes consultes només s'han fet a llocs on el "nacionalisme" és fort (com si ells no ho fossin pas, de nacionalistes....) i que queda per veure què passaria a altres indrets (o sigui, als indrets a on ells manen). No els hi falta part de raó, però realment estaria bé saber que passa amb l'independentisme als seus feus,... tot i que, sense aquestes consultes a les que s'hi oposen, no ho podrem saber, oi? I després també podria ser interessant quin factor social fa que hi hagi més o menys independentistes en una determinada zona i relacionar-la amb el vot socialista a aquella zona...

El que és realment patètic és veure com, en un intent de treure importància als referèndums, un grapat d'alcaldes socialistes es concentren per a defensar aquell estatut fet a Madrid que ni així ens volen donar dient-nos que "Avui la nostra prioritat és l'Estatut". Perquè dic que és patètic? doncs perquè enfront de la possibilitat d'obtenir una Constitució Catalana, l'obtenció d'un estatutet que no ens garanteix res de res no arriba ni a premi de consolació. I és que això de vendre una cosa que ja està obsoleta des d'un bon inici és penós, talment com ho eren aquells venedors de DAT domèstics quan hom sabia que davant els CD-R no hi tenia res a fer.

Per sort, cada vegada hi ha més gent que sap el que vol, i ho demostra amb petits gestos... petits, però contundents.



Nota anecdòtica: Llegir coses com ara "Una sesentena de manifestantes de Alianza Nacional marcharon por las calles de Barcelona -desde la plaza Uquinaona a Arc de Triomf-, bajo el lema «Referendo ilegal»" et permeten veure que la vida quotidiana té mostres de surrealisme ben patents. Que a una democràcia un grapat de feixistes es manifestin protestant de la il·legalitat de convocar una certa consulta popular és un fet indescriptible...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

8 comentaris:

XeXu ha dit...

És normal que aquests dies a la porció catalana de blogosfera molta gent parli d'aquest tema. És evident que els que vivim dia a dia el català i sentim la nostra terra com a nostra, i no una altra, tinguem aquesta opinió. Només parlant de llengua, també hi ha molts catalans que trien el castellà per fer els seus blogs, però curiosament, no en llegeixo cap. No m'interessa massa. Per tant, és evident que la gent que jo llegeixo siguin de la mateixa opinió que jo pel que fa a sentiments.

Dit això, et fotré el mateix rotllo que he fotut a tot arreu, tot i que he de reconèixer que els teus escrits tenen molt més fonaments que els d'altres, i les dades que aportes són objectives i no només mogudes per aquests sentiments dels que parlava.

Els resultats obtinguts jo no me'ls crec. Sóc feliç de que el meu país decideixi muntar consultes, com a pas previ a referèndums, o decisions unilaterals o el que sigui. Però els resultats no són els desitjables. La participació és molt baixa, més que en unes eleccions, en alguns llocs, tinc entès, no superava el 10%. Quan muntes una consulta buscant un Sí, demanant el Sí, íntegrament volent un Sí com a resposta, i ningú no es planteja demanar el No perquè queda malament, el que estàs fent és recollir signatures. Llavors et trobes que en pobles amb tendència clarament catalanista, només van a signar la meitat dels habitants (que poden). I tots voten que Sí, és clar, per això se'ls ha cridat. Però per mi, els que no hi van anar, o bé tant se'ls en fot (però no allò de 'm'estarà bé qualsevol cosa', sinó 'me la sua completament tot'), o són Nos que no s'han atrevit a manifestar-se. Els del Sí hi van anar tots, i tant. O penses que hi ha partidaris del Sí que es van quedar a caseta? No pas, no té sentit. Un dia que et deixen dir que Sí, no t'ho penses dos cops. T'asseguro que si al meu poble es pogués, tot i tenir en poca consideració el valor dels resultats, aniria a dir que Sí ràpidament, no me n'amagaria, no descarto que hi anés fent saltironets i cantussejant alguna cançó dels Pets.

Per tant, al meu entendre, el balanç és força negatiu, ja que més de la meitat de la gent no va participar, i no és extrapolable, no podem multiplicar per dos i quedar-nos tan panxos, això ens hauria de fer reflexionar més que començar a penjar l'estelada a Plaça Catalunya.

Per no dir, i amb això em veig obligat a donar la raó als socialistes (encara que em costi), que hi ha com una corona de 5 milions de persones que encara no hi han pogut dir la seva. El meu poble, com el teu, té un gran nombre de votants potencials. Estic convençut que guanyaria el Sí, com a tot arreu. Però la participació seria tan mínima...

El dubte que plantejo és: bé, sent generosos, un 30% de la població catalana vol la independència. És suficient això?

Alerta, no ho dic segons la visió espanyola, per ells això seria una prova més, una evidència de que és una minoria exaltada. Ho dic pels nostres propis ulls. Volem ser independents si la majoria del nostre poble no ho vol? Perquè els podem expulsar a tots i quedar-nos només els que sí que volem, però em semblaria lleig. A més, mira al teu voltant i pensa en algú a qui estimes o aprecies que no vulgui la independència. A que et venen noms al cap? Algú podria dir que tota la gent que coneix i s'estima és de la mateixa opinió i unànimement volen la independència? Jo crec que hem de mirar una mica més al voltant i no només dins el nostre cor. Ja sabem que hi ha amors que maten, el cor de vegades és cec.

Bé, per primera hora del matí no està malament, oi?

kika ha dit...

home xexu, que un país es faci independent no vol dir que hagi de fer fora a la gent que no hi estigui d'acord.
si catalunya fos independent estaria al mateix lloc que és ara, i ofeririria bàsicament les mateixes oportunitats laborals (que és el que compta per molta gent a l'hora de decidir on es viu, no?)
les institucions polítiques cambiarien, però la gent seria la mateixa. i la democràcia està per això: perquè aquestes decisions es prenguin quan prou gent n'està covençuda. amb un 30 per cent de soport real no té sentit tirar endavant al independència.
ara bé, encara no està escrit en cap lloc que el suport real sigui del 30 per cent. per això hauríem de tenir un referendum ben fet.
per altra banda, el suport que la gent dona a les diferent posicions polítiques no està escrit en cap lloc tampoc. de fet, les opinions de la gent canvien constantment, i depenen molt del que passa pel seu voltant i de com ho interpreten. fixat que els polítics no intenten altra cosa que manipular el que pensem.
la independència serà considerada per més gent, com més gent li doni suport i més arguments ofereixi l'entorn per suportar-la. tant de dins com de fora.

carquinyol, quina inspiració que encomanes avui, eh?
:-)

vullunfestuc ha dit...

Esperem que passi com amb Cuba, que quan van decidir donar-los l'autonomia que reclamaven aquests ja eren independents.

Salut!

Tirai ha dit...

A mi em semblen molt bé totes aquestes consultes sobre la independència. Em sap greu veure la baixa participació i que només és alta en municipis clarament independentistes. Quan es faci al meu poble calculo que la participació serà d'un 40%. Mentre a la meva ciutat hi poso un 25-30% i al meu barri votaré jo i pocs més :p Estic d'acord amb el XeXu que amb aquestes minses participacions no podem demanar la independència, però no deixo de preguntar-me quants haurien votat fa 10 anys a favor de la independència o ja no parlem de en fa 30 en aquell moment era impensable una consulta d'aquest tipus. Per tant, ostres, potser sí que tot plegat vol dir alguna cosa, encara que no sigui tan com volem i el ressó internacional que ha tingut, també, és important, sobretot, perquè no sembla que ens hagin tingut per 4 arreplegats.
A més a més (perdona pel desordre del meu discurs), hem de tenir en compte que estem en un país que participa poc en els comicis oficials, imagina't aquests! Potser, en un hipotètic referèndum vinculant hi hauria més vots independentistes o potser menys, perquè potser alguns que voten sí, voten sí més al dret d'autodeterminació que ala independència (al dret de poder decidir si som o no independents). No ho sé.
D'altra banda, aquests resultats diuen ben poc mentre no s'hagi fet a Barcelona i la seva àrea metropolitana (i ho diu algú de fora d'aquesta zona, que consti).
No sé, és un petit pas, si. És suficient, no. Algun dia arribarem a ser independents? Ni idea, sigui com sigui, si passa no crec que jo hi sigui ja. S'ha de tenir en compte que en aquests moments, el govern espanyol és el que ha d'aprovar un referèndum (iniciativa de qui sigui) i en cas que ho fes (cosa molt improbable) el Tribunal Constitucional hi diria alguna cosa en contra i amb raó (allò de la "indisol·luble unitat d'Espanya")
Hehehe Realment, he fotut un comentari ben llarg per no dir res

Anònim ha dit...

Mentre 200.000 catalans votaven per la independència, 22 alcaldes socialistes feien el ridícul al Parlament. Un gran constrast.

Met ha dit...

Doncs jo estic amb en Carquinyol.

És un petit gest però molt significatiu, sinó, la prema internacional no se n'hauria fet ressò.

Ara es van sabent més dades i podem analitzar els resultats amb més precisió.

A Osona el cens es va augmentar en un quart incloent-hi els immigrats i els joves d'entre 16 i 18 anys. Dos col·lectius que s'han abstingut en la seva immensa majoria. Si només es té en compte el cens que vota en els comicis oficials, la participació a Osona frega el 50%. Lopez tena dixit aquest matí.

Sense suport institucional, apagada mediàtica, sense valor jurídic i organitzat i pagat pel poble... els resultats són molt bons. Un primer pas. Cal millorar el que ara no ha anat del tot bé, i informar la gent. La infrmació és la clau per augmentar la base independentista.

I no menystinguem la barroeria de la premsa de la Meseta que de tant mentir estan deixant d'entendre que la societat catalana s'està movent... i això és el més important

AhSe ha dit...

Amb la politica la petitesa no mola, Carquinyol! O us feu grans, o segiran burlant-se de tot. :-(

Carquinyol ha dit...

xexu: no crec pas que el balanç sigui negatiu, de fet, hi ha qui mana i ha tingut menys suport encara. Però l'important de debò és la mobilització... una societat canvia per la gent mobilitzada, no pas pel que es queden a casa. Per cert, jo no estic a gust amb la idea d'estar a Espanya... i m'haig d'aguantar!! Així que els que no hi estiguin a gust amb la independència hauran de fer el mateix que faig jo ara si aquesta finalment arriba.

kika: és que mirant-ho des de lògica vulcaniana, el que no és lògic és continuar com fins ara ;)

vullunfestuc: això estaria força bé !!

Tirai: Doncs mira, jo crec que si veurem això de la independència :D

Albert: realment sí !!

met: el que de veritat preocupa és que ens movem sense desfalliar, perquè saben que amb això els resultats, al final, acaben arribant...

ahse: no t'enganyis companya, un geste pot semblar petit, però tenir grans conseqüències !!

Publica un comentari a l'entrada