divendres, 27 de novembre de 2009

Un dia de fúria


(Encetem un micaco enfadat...)España i Catalunya

Ahir s'alçava el dia amb la publicació d'una editorial conjunta titulada "la dignitat de Catalunya" per part de dotze diaris catalans (en una maniobra sense precedents) defenent l'Estatut aprovat pel Parlament del Principat, el Congreso de los Diputados i pel poble del Principat en referèndum davant el molt més que probable pronunciament en contra per part del Tribunal Constitucional español. I seguint fidelment la Tercera llei o llei d'acció i reacció, "l'altre banda" no s'ha pogut estar de dir també la seva i el diari El Mundo, exercint una altra vegada d'avantguarda de l'espanyolisme més ranci, ha contestat ràpidament d'aquella forma prepotent que a mi particularment tan em toca els nassos i, de fet, me'ls ha tocat tan que avui he decidit que millor no practicar allò que faig de tant en tant de sintonitzar Intereconomia TV per a veure com escenifiquen els seus odis els representants mediàtics d'aquella España casposa intransigent i cavernícola que tan m'agradaria a mi tenir a un estat de distància. I dit això, i sabent que aquestes coses millor treure-les fora perquè a dins fan més mal que bé, voldria comentar allò que penso de tot plegat als següents punts.

· L'Estatut és una merda, així de senzill, més clar i català impossible. Ni obtenim un nou tipus de finançament més interessant com el que gaudeixen el País Basc o Navarra, ni obtenim noves competències transferides totalment sense control estatal i, en canvi, veiem que aquest control es present fins i tot en aspectes interns i en la definició i ús dels nostres símbols. Sembla ben bé un Estatut fet per a tapar-nos la boca mentre tot continua igual i estic segur que, per dins, això ho sabem fins i tot els senyors populas i altres espanyolistes en general.

· Coincideixo plenament en l'argumentació que ha fet en Vicent Partal i penso que "la dignitat de Catalunya" ja es va perdre quan van acceptar oblidar l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i van tramitar aquell que els hi va arribar fortament retallat i modificat des de Madrid. No seré jo qui defensi aquest Estatut aprovat finalment (del que he deixat molt clar el que en penso al punt anterior), però el que toca ara no es tan defensar una dignitat empassada fa temps sinó evitar la humiliació que representaria que després d'haver abaixat el cap i d'haver-se resignat amb les molles que ens volia donar l'amo ara vingui l'amo i ens digui que pensa que aquelles molles són encara massa per a nosaltres.

· El Parlament de Catalunya aprova un Estatut, aquest arriba a Madrid on es retallat de totes les formes possibles i retornat al Principat, on el fan seu, l'aproven i l'envien al Congreso de los Diputados, el qual al seu torn l'aprova permetent d'aquest forma que es convoqui un referèndum al Principat per a que la població en digui la seva i aquest finalment el torna per aprovar. I després d'haver fet tot això apareixen uns senyors que formen el Tribunal Constitucional español i que estan als seus càrrecs gràcies, sobretot, als dos principals partits espanyols i ens diuen que tot això no ha servit per a res perquè va més enllà de la Constitución. En resum, que seguin mitjans democràtics, pacífics, consensuats i a més segons les seves normes, i tot i així no aconseguim res de res. Aleshores, què hem de fer? Jo la resposta la tinc ben clara, i vosaltres?

· El Tribunal Constitucional pot decidir moltes coses de l'Estatut, pot dir si segons el seu parer qualsevol dels seus punts s'ajusta a la Constitución o no. Però una cosa es decidir que una cosa s'ajusta a la Constitución Española i una altra molt diferent dir que "és" aquella cosa. O sigui, El Constitucional té competències per a dir si la definició (ambigua en l'actual Estatut) de Catalunya com a nació té cabuda o no en el marc de la Constitución, però no té cap tipus de competències per a decidir si Catalunya és o no una nació. I no les té perquè això només ho podem decidir els catalans, una decisió que, per molt que els hi pesi, fa ja molts segles que vam prendre. No caiguem en la trampa d'atorgar-los unes competències sobre nosaltres que no tenen, i que mai de la vida poden tenir.

· N'estic fart. N'estic fart de fer pedagogia, que n'estic fart de que ataquin a la meva llengua, que n'estic fart que de qualsevol cosa que diem se'ns hi tirin al damunt, que n'estic fart de que no respectin els meus símbols ni la meva forma de pensar, que n'estic fart de que em diguin nacionalista per mostrar la meva bandera i ells no s'apliquin el mateix raonament quan ensenyen la seva sempre que poden, que n'estic fart que em demanin moderació quan el que volen realment és que calli, que n'estic fart que em diguin totalitari per defensar la meva llengua quan jo no obligo ningú a que la parli sinó a que m'entenguin a diferència del que fan molt d'ells, que n'estic fat d'haver d'escoltar cada Nadal allò del "boicot al cava catalán", que n'estic fart d'haver de llegir sempre els comentaris de l'estil "pues si quieren que se hagan independientes pero que no pidan nada, hacemos una muralla en la frontera y que se queden en su tierra, y que se olviden de la UE", que n'estic fart de tantes coses que necessitaria un blog sencer per a parlar-ne i és que ja n'estic realment fins al capdamunt.

· I, sobretot, n'estic fart de que ens fiquin amb nosaltres només per reivindicar de forma pacífica i democràtica allò que volem i que se'ns vulgui manipular amb titulars com el que m'ha fet explotar avui ...


Notícia El Mundo

... i més si recordo "perles" d'aquest diari com ara ...

Notícia el Mundo

... "Es imposible decir más falsedades con peor intención en menos espacio". Doncs no, ni molt menys, els de El Mundo particularment ens demostren que, en aquesta matèria, són capaços de superar-se cada dia més.

I per acabar només dir que si realment el que es vol es recuperar aquesta dignitat i no utilitzar de nou als catalans com a carn de canó en la guerra que mantenen en España socalistes i populars, queda força clar després de tot el que hem vist durant anys que la nostra única sortida és la independència. Encara hi ha algú que pensi que hi tenim lloc dins d'España sense renunciar a allò què som i que del no res des d'España es respectarà la nostra forma de pensar, la nostra llengua i la nostra forma de fer les coses ?



Nota Personal : Els de El Mundo anunciaven per avui "una respuesta" a l'editorial dels diaris principantins i molt em temo que seguirant tensant una corda que comença a estar massa tensada, avisats quedeu... Jo, per la meva part, aquest cap de setmana m'ho penso passar el millor que pugui i sense deixar que aquella colla de desgraciats em toquin el que no sona. Bon cap de setmana a tots !!


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

13 comentaris:

AhSe ha dit...

Bravo Carquinyol! Si fossiu aixi de decidits tot el temps ja us haurieu separat d'Espanya.
Molt bon post. :-D

Rita ha dit...

La llastima, ahse, és que en som molts com el Carquinyol i com ho ha estat la premsa avui, però lamentablement els nostres polítics no. Sembla que els vagi més bé, viure contra ecspanya que fent-nos independents.

Carquinyol, plas plas plas (aplaudiments!)

Ho podries dir més alt, però no més clar i ho subscric tot, tot i tot!
Petó!

tobuushi ha dit...

Poques vegades t'he llegit tan "emprenyat", i tens raó. Jo fa temps que n'estic fart.
Vaig votar en contra del nou Estatut perquè no era el que m'havia il·lusionat tant. Des de l'exterior el nacionalisme espanyol és més present. A diferència de viure a Catalunya on ningú et va preguntant la nacionalitat pel carrer, a nosaltres ens pengen l'etiqueta enseguida. I en alguns moments no tens més remei que cedir. Sobretot en qüestions legals.
El que em fa més ràbia és que uns jutges a Madrid i una Constitució rància basada en la por i les represàlies militats tinguin més poder que el poble de Catalunya.
Ens agradi o no el nou Estatut va estar aprovat pel poble i en un Estat democràtic el pobre hauria de tenir l'última paraula.

kika ha dit...

hi ha molts raons i de molt pes per estar emprenyat i tip de tot això.
tots els polítics són uns falsos i mentiders.
i si els diaris han decidit fer això vol dir que és tan escandalós que fins i tot ells (venuts i comprats) se'n volen queixar.
fot fàstic tot.
millor no pensar-hi.
que tinguis un bon cap de setmana,c arquinyol.
no se si desitjar-te'l com l'anterior o millor... no ho vaig acabar de pillar :-)

Marga ha dit...

Subscric el que dius fins a l'última coma. El que més em fot és veure que com es poden posar d'acord dotze diaris de diverses tendències i no ho fan els nostres (?) polítics.
Recordant la pel·lícula que dóna títol a aquest post, n'hi hauria per fer com en Douglas al principi del film, perquè és lògic que, en alguns casos, diguem "fins aquí hem arribat".
Potser ha arribat l'hora de deixar de llepar-nos les ferides i agafar la falç.

Bon cap de setmana a tothom.

Anònim ha dit...

Qui l'ha clavada ha estat, com sempre, el Partal. Sembla l'únic capaç de desmarcar-se del stablishment actual.

Met ha dit...

M'uneixo als comentaris de suporta al teu escrit.

No hi ha res a fer. España és un projecte tancat que nomé s'escriu amb Ñ.

Jo no vaig votar la constitució del 78, només tenia 2 anys... però jo m'he anat fent gran, he hagut de canviar de roba, de pis, d'hàbits... però el màxim text legal del Regne segueix fossilitzat en temps de soroll de sabres.

Espanya té por de la democràcia, i cada cop més gent se n'adona, independentment de la llengua que parli.

Jo aquest cap de setmana, aniré a l'acte de presentació de les consultes del 13D al Fòrum. Ja que els habitants de la capital de Catalaunya no podrem votar, si més no aniré a donar suport i a respirar l'ambient de tants municipis catalans on la gent ha passat dels polítics i està parlant clar, sense pors ni violència.

Carquinyol ha dit...

ahse:moltes gràcies !!

rita: asies asies !!

tobuushi: realment des de l'exterior si que ha de ser pitjor tot plegat, si ja aquí ens demanen la nacionalitat cada 2x3 per fer qualsevol paper a fora déu ser ja la reh`òstia. Jo, com tu, accepto la decisió de la majoria, però la considera totalment equivocada i una pèrdua de temps lluitar per un estatutet que no ens atorga res que no tinguem ja.

kika: cap de setmana de pintura i (el que es pitjor) emmasillament i poliments amb paper de vidre...

marga: no es guanyen batalles si només et dediques a fugir !

albert: Realment tenim molta sort de tindre a en Partal !!

met: Aquest és el camí, només hem de trobar el catalitzador que aglutini tota aquesta força i serem imparables.

Marga ha dit...

Carquinyol,
em sembla que no em vas entendre el sentit de la paraula, que diria aquell...
Justament volia dir que de fugir ja n'hi ha prou. Ara toca "anar-hi" i, si cal, amb la falç ben esmolada.

Carquinyol ha dit...

Marga, sóc jo el que em vaig explicar malament. Si que vaig entendre el teu comentari, i per això reforçar-lo volia afegir justament que per obtenir alguna cosa un no pot estar a la defensiva continuament, com tu bé comentaves

ja em passa sovint que vull dir les coses tan ràpides que no les deixo gens clares !!

Marga ha dit...

;-) ...també pot ser que jo no hagi reflexionat la teva resposta, però no passa res perquè, finalment, ens hem entès.

Nota Mac: acabem d'estrenar un nou ratolí, l'Apple Wireless Mouse, una passada!

Carquinyol ha dit...

el nou o el de la boleta? jo tinc el de la boleta, el nou diuen que és una passada, així que suposo que serà aquest el que dius...

...grr... fent-me dentetes eh? :P

Marga ha dit...

El nou, el nou! El de la boleta ja era el segon que teníem i de vegades se'ns encallava.
Aquest és tot llis, lleugerament corbat, sense botons ni rodetes i fa meravelles. És tàctil completament. El preu, 69 euros, transport inclòs.
En tres dies, des de la comanda, el vam tenir a casa i venia d'Holanda. Un servei exquisit.
Te'l recomano pel Tió. ;-)

Publica un comentari a l'entrada