diumenge, 23 de juny del 2013

La Nit dels canvis de sexe

(Encetem un micaco llegendari…)

Cada any que passa per aquestes dates se'm presenta el mateix desafiament, amb la diferència que cada any és més complicat que l'anterior. Com tots sabeu (i de ben segur la teniu ben preparada ja) aquesta propera nit és la més curta de l'any, i és en la que és celebra la Revetlla de Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans. Aquesta nit, la gresca, la xerinola, la música, les fogueres i les coques i altres dolços similars seran ben presents a tots els pobles situats entre Salses i Guardamar i entre Fraga i Maó.

I com cada any per aquestes dates jo tinc el propòsit de parlar d'una llegenda associada a aquesta nit, una de les nostres nits màgiques tradicionals. I clar, cada any està més complicat. Fent un breu repàs, en anys anteriors he parlat de ciutats encantades submarines, de ballarines fantasmals, de tresors encantats en les runes de castells, en portes de l'infern, en fantasmes de castells i fins i tot d'arbres casamenters.

Vist tot això, la qüestió era: de què puc parlar aquest any que sigui una mica original ?

Per sort, la nostra tradició és prou diversa poder mantenir el nivell de sorpresa. Avui parlarem de com canviar de sexe en una nit i sense necessitat de cirurgia !

L'Aranyó és un petit poble del municipi de Plans de Sió (Segarra, Principant de Catalunya) gairebé deshabitat, ja que al 2009 només contava amb 8 habitants. Tot i que petit, el poble té dues característiques úniques: La primera és que al castell del poble va néixer l'escriptor Manuel de Pedrolo. La segona són dues grans roques situades prop del nucli urbà conegudes com els Pallers de Pedra.

Aquestes dues roques tenen unes quantes històries associades. Mentre que uns afirmen que són d'origen tumular i prehistòric, altres defenen que són simplement un capritx de la natura. I per la seva banda, la tradició afirma que tenen un origen màgic ja que afirma que sota d'elles està el cos d'un ric àvar que li va negar una mica de palla a un pobre que havia de dormir sobre el terra nu mentre ell no sabia que fer-ne de tanta com tenia i que va rebre un càstig diví per la seva mala acció. La gent creu que algunes nits, al passar a prop, es pot escoltar els laments del desgraciat ric.

Però si bé aquesta és una de les típiques tradicions que podem trobar associats a molts indrets, una de les altres que hi ha no és tan habitual.

S'assegura que si durant la Nit de la Revetlla de Sant Joan, des de la mitjanit fins l'eixida del Sol, hom conta totes les pedres de munt sense esgavellar-ne cap (o sigui, sense moure cap)… mudava de sexe !. Això sí, les havia de contar tres vegades per assegurar-se que no es descomptava pas.

Ara bé ,sembla ser que encara ningú ho ha aconseguit fer, però si hom compta molt ràpid, li agraden els desafiaments, no sap que fer durant la Revetlla i té molta curiositat i cap mandra de canviar de sexe pot ser una pla interessant…

NOTA: M'hagués agradat acompanyar el text amb una imatge dels Pallers de Pedra, però no n'he trobat cap amb llicència CC, així que us heu de conformar amb l'enllaç a una de les imatges que he trobat.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 17 de juny del 2013

#DretASaber : Lídice i Xàtiva

(Encetem un micaco recordatori…)

La setmana passada el PP va llançar la campanya #DretASaber per explicar als habitants del Principat aquelles coses que, al seu parer, el Govern 'nacionalista' no explica. M'agradaria aprofitar la campanya per explicar una d'aquelles coses que no són tan conegudes com ho haurien de ser.

Lídice és un poble de la República Txeca. Aquest poble és va fer lamentablement famós durant la Segona Guerra Mundial perquè Hitler va ordenar que desaparegués completament com a represàlia per l'assassinat d'un capitost nazi. L'objectiu era eliminar completament Lídice i fer oblidar el seu nom. Així, el 10 de juny de 1942 les forces alemanyes van envoltar el poble i van agafar a tota la població. A uns els van executar al dia següent i unes quantes dones i nens van acabar els seus dies als camps d'extermini. El poble va ser completament arrasat i convertit en camps de conreu.

‡‡Aquesta barbaritat, però va tenir precedents a la història. Un d'aquests precedents va passar tal dia com avui, un 17 de juny de l'any 1707. Aquell dia, les tropes francoespanyoles de Felipe V de Borbón van començar a eliminar del mapa la ciutat de Xàtiva. El motiu: la forta resistència oferta a les tropes borbòniques i un avís a la resta del Regne de València. Recordem que Xàtiva era la segona ciutat d'aquell regne, seria l'equivalent a voler esborrar Sevilla avui dia.

Vista de Xàtiva

El dia abans van forçar la deportació de la major part de la població cap a La Manxa (fins i tot volien enviar-los a Amèrica). Per aquesta ruta d'exili molts van morir. Després les forces francoespanyoles van començar a cremar edificis, sobretot els oficials, amb els quals es va perdre gran part de l'arxiu del Regne de València. Una vegada acabat l'incendi van començar a enderrocar les restes que quedaven per a fer lloc per a construir la nova Colonia Nueva de San Felipe.

Fins i tot es va substituir el nom de Xàtiva als mapes oficials. En aquells moments, l'illa gran de Terra de Foc figurava als mapes com a Illa de Xàtiva, doncs bé, el nom també va desaparèixer. No deixa de ser irònic que aquell lloc ara s'anomeni Terra de Foc.

Avui en dia encara s'anomena 'socarrats' de forma informal als habitants de Xàtiva. No va ser, però, l'única de les poblacions que va patir el foc de la repressió borbònica puix Quart de Poblet, Vila-Real, Caldes de Montbui, Sitges i unes quantes més també el van haver de suportar.

I trobo que avui, que fa 306 anys d'aquell extermini, tenim #DretASaber i a recordar que un dels primeres intents (sinó el primer) d'esborrar i aniquilar una població de totes les formes possibles a la història de l'Europa moderna ho va fer el primer Rei d'Espanya contra una de les poblacions de la nostra terra.

Per cert, no se'n va sortir… és que som com la mala herba nosaltres !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 14 de juny del 2013

dimarts, 11 de juny del 2013

Titulars i credibilitats

(Encetem un micaco postal...)

Sempre s'ha tingut el debat sobre si els mitjans de comunicació són instruments més orientats a crear opinions que no pas a difondre opinions. Bona part d'aquest debat gira al voltant del fet que, amb més o menys freqüència segons el mitjà, aquests informen utilitzant punts de vista que podríem anomenar 'curiosos'.

Anem a veure dos exemples molt innocents però que denoten un cert què. Primera notícia ...

Notícia La Voz de Galícia

... fa falta explicar gaire de què pots pensar al llegir això? Evidentment, que Chewy ha deixat de banda la tradicional arma del Wookies, la ballesta, i ha optat per l'honorable espasa dels Jedi (i dels Sith), cosa que segurament va contra les lleis del Consell Jedi que l'ha fet detenir.

Si deixem de banda el frikigeekisme la notícia té una altra lectura: l'actor que va interpretar a Chewbacca ha estat retingut a un aeroport dels EUA perquè portava un bastó en forma d'espasa làser que les autoritats han identificat com una possible arma (bastó, no espasa) que anava a portar al damunt durant el trajecte en avió. I ja sabem com estan als EUA amb les coses que pensen que es poden utilitzar d'arma als avions.

Segona notícia, aquesta més nostrada ...

Notícia La Voz de Galícia

... d'acord que ara que en Micaquet té dos anyets i mig gairebé un està més versat en el món de l'animació televisiva, però pensar que una sèrie com'Bob Esponja' faci un homenatge a la dolçaina o a 'Al Tall' és viure en un (perillós) univers paral·lel.

L'explicació és molt més senzilla. Un anònim usuari va fer un hàbil montatge amb una seqüència de la sèrie d'animació on va canviar la música original per un fragment de 'El Cant dels Maulets' de 'Al Tall' i el va pujar a Youtube. A partir d'aquí tot es collita pròpia de 'Las Provincias'.

I com deia al començament, si en casos tan innocents i tan clars com aquests els diferents mitjans fan unes acrobàcies que Déu n'hi do, què no faran en altres notícies molt més fàcils de 'guarnir' ?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 4 de juny del 2013

Sobre l'AVE extremen

(Encetem un micaco ferroviari…)

En aquest blog he parlat un parell de vegades sobre l'AVE a Extremadura al tocar-me en primera persona el tema de les infraestrucures de transport públic extremenyes almenys una vegada l'any. Poques coses puc afegir a les que ja vaig comentar aquí i aquí.

Jo segueixo pensant que Extremadura sortiria guanyant amb xarxes de trens convencionals estil Euromed per connectar les principals ciutats completada per xarxes de trens lleugers (estil FGC) per unir les principals viles amb altres de segona categoria però importants de forma local i que servirien com a punt d'unió amb xarxes d'autobusos per arribar a la resta del territori. S'ha de tenir en compte que Extremadura té més superfície que Catalunya però menys població que la ciutat de Barcelona.

Tot i així, voldria fer un parell d'observacions: No fa gaire, la Ministra de Fomento va anunciar l'AVE extremeny assegurant que el trajecte Madrid-Badajoz es farà en 3h 35 minuts en un trajecte amb només dues parades (Talavera de la Reina y Cáceres) i reduint el temps de trajecte en 1h 35 minuts.

Qualsevol dels quatre recorreguts que trobem actualment entre Madrid i Badajoz té com a mínim unes 10 parades intermèdies, i en 3 dels 4 s'ha de fer transbordament). Comparar aquest trajecte amb un de semidirecte penso jo que és fer trampa, és com si comparéssim el temps de durada d'un futur TGV Barcelona-València amb el que triga el regional Barcelona-València i no pas el que triga l'Euromed.

Però el que trobo més curiós de tot plegat és: si hom pensa que un servei d'AVE semidirecte Madrid-Badajoz pot ser interessant… perquè a hores d'ara no existeix un servei de regional express semidirecte entre Madrid i Badajoz que segurament reduiria força el temps de trajecte ?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimarts, 28 de maig del 2013

Pa & Micacos

Aquesta petita història comença, com moltes altres, en un tranquil entorn rural on hi ha una època de l'any en que el verd és tan intens que l'esperança sembla envoltar-te per tot arreu…

Blat Verd

… i passa el temps i arriben els temps daurats, d'espigues ballant amb la brisa sota el sol …

Blat Daurat

… mentre allà a prop s'escolta la melodia que emet el rajar d'un doll d'aigua …

Aigua

… aigua que es barrejarà amb la farina que surt del blat i que ens donarà un dels millors menjars que hi ha, un pa boníssim …

Pa & Micaquet

… tan bo que només necessita una mica de tomàquet, un raig de bon oli i un grapat de sal per conformar un dels millor àpats del món mundial… però no em va donar temps de fotografiar-lo ! nyam !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 22 de maig del 2013

Ni oblit ni perdó

(Encetem un micaco ferm…)
Pintura de l'avi

Liborna (Libourne en francès) és un petit poble occità de l'Aquitània. Un de les seves imatges característiques és la torre medieval que protegia el port fluvial, que podeu veure pintada aquí dalt. Fa molts anys jo vaig passar aprop, però era tan petit que no me'n recordo pas. Només recordo un requadre de terra amb fulles seques al voltant, cuidat i guarnit amb flors que era el que anàvem a visitar.

Aquest dibuix el va fer el meu avi patern per a felicitar al meu pare pel seu aniversari. Fa uns anys ja vaig explicar part de la història del meu avi, així que no la repetiré. Només vull recordar que per causa de la Guerra Civil Espanyola va haver de marxar, no va poder tornar i descansa en un cementiri d'un petit poblet de les rodalies de Liborna que no seria capaç de situar.

En canvi sóc perfectament capaç de situar la tomba del culpable de que tot allò passés, i tot i que per sort no ho vaig viure sóc perfectament capaç de recordar com un grapat de persones van utilitzar la força de les armes per imposar la seva voluntat sobre aquells que havien votat democràticament en contra d'ella.

I és per això que em fa mal l'ànima quan llegeixo coses com les següents …

Notícia Vilaweb
Notícia Ara

… i el dolor es fa cada vegada més intens quan llegeixo com encara es segueixen fent homenatges a aquella gent i com el Gobierno Español ho justifica. I el dolor continua veient com coses que semblaven superades estan tornant, com ara la religió a les escoles públiques o els atacs a la llengua catalana.

Però el que de debò em fa trencar l'ànima és veure el meu petit Micaquet abraçat a la seva mare i pensar en que va sentir el meu avi havent de marxar cap a França sense poder tornar a abraçar mai més ni als seus fills ni a la seva dona i patint per ells.

I quan penso que avui en dia encara no s'ha condemnat ni que sigui simbòlicament als culpables de tot allò (de fet, se'ls fan homenatges, homenatges! i tenen carrers i pobles al seu nom! ) l'únic que m'agafa és fàstic cap a un Estat incapaç de condemnar a un grapat dels pitjors assassins del segle XX.

Per molt que evitin condemnar-los, per moltes excuses que s'inventin per no voler parlar del tema i per molt temps que passi no ho penso oblidar mai. Mai. I tan de bo els culpables i els qui els defenen cremin eternament en les flames de l'infern.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 16 de maig del 2013

Les intromisions en assumptes valencians

(Encetem un micaco repasador…)

Ahir el PP va aprovar una altra d'aquelles disposicions més pròpies d'una república bananera que no pas d'un estat que s'autodenomina democràtic. No content amb haver creat a Ses Illes la llengua 'balear' del no res i d'haver canviat, de forma unilateral, el nom de la llengua catalana a l'Aragó, el PP fa una nova ofensiva contra tot allò que relaciona amb el catalanisme i aprova vetar qualsevol iniciativa a les Corts Valencianes que inclogui el nom 'País Valencià'. A més, veta el nom de 'català' per a la llengua catalana

El defensor de la ponència, el diputat Rafael Maluenda, ha argumentat que aprovar aquest vet evitaria atacs als 'símbols valencians' i intromissions en assumptes valencians per part d'altres institucions com 'l'Ajuntament de Catalunya', Així mateix, i seguint la darrera costum de moda dins del PP, ha tornat a equiparar a tots aquells que defenem els Països Catalans amb els nazis.

Jo voldria, però, fer nota aquesta queixa respecte les "intromissions". I per fer-ho faré un petit resum dels noms delPaís Valencià. L'actual País Valencià prové directament del Regne de València que fundà el rei Jaume I al segle XIII. Aquest regne es va dotar d'un sistema jurídic, legal i de govern composat per les Corts, els Furs, el dret civil propi i diverses legislacions i institucions. Tot això va desaparèixer al segle XVIII amb els Decrets de Nova Planta, i tot i que el títol de Rei de València seguia (i segueix) existint el Regne de València com a tal va desaparèixer incorporat dins del Regne de Castella.

Parlar actualment de Regne de València seria com donar categoria d'edifici a un d'aquells decorats cinematogràfics de les pel·lícules de l'oest on l'edifici només té la façana. El nom existeix, però tot allò que li donava consistència i forma (les instituciones, l'autogovern, la independència respecte altres territoris,…) va desaparèixer.

Per l'època en que es va eliminar el Regne de València ja existia el terme 'País Valencià', que com molts altres temes emprats a l'Edat Mitjana i Moderna va començar com un distintiu geogràfic però que amb el pas dels anys va anar agafant pes polític, sobretot a començaments dels segle XX.

I així arribem a la Transición Española i a la redacció de l'Estatut del País Valencià. En plena Batalla de València i amb fortes pressions provinents de tots els costats, els partits de la dreta i l'esquerra valenciana van acordar un text a Benicàssim en que, entre altres coses, s'acordava una bandera amb senyera de franja blava però sense la corona típica de la bandera de la ciutat de València (substituïda per l'escut de Pere el Cerimoniós) i amb la denominació oficial de País Valencià. A aquest text se'l va conèixer com Estatut de Benicàssim.

I va arribar a Madrid… i es va canviar tot. Amb la correlació de forces que hi havia allá, la dreta espanyola va canviar el text i on posava País Valencià va posar Comunitat Valenciana (tot i que volien posar Regne de València…) i la bandera escollida va ser la de la ciutat de València. A aquest text se'l coneix com a Estatut de Madrid i no estaria de més notar que no va ser sotmès a referèndum per part dels valencians.

Així que digui'm senyor Maluenda…. Qui és el gran generador d'ingerències i intromissions en assumptes valencians ? No, no cal que miri cap al nord, miri més aviat cap a ponent ! Vostès, part de tenir una gran desmemoria històrica quan interessa i massa facilitat en titllar de nazis a tothom que sembli independentista, el que realment tenen és una pocavergonya i una barra èpica i digne de passar a la història com a mostra vergonyosa del que no hauria de ser mai ni un polític ni un governant.

I, per cert, curiosa democràcia aquesta que prohibeix noms, i curiosos els demòcrates que ho aproven.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 13 de maig del 2013

Decisions unilaterals

(Encetem un micaco nominatiu...)

Una de les notícies més comentades la setmana passada va ser la decisió del Gobierno Aragonés de canviar el nom de l'aragonès i del català, aquest darrer anomenat 'Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental'. Lamentablement no és aquest un esdeveniment aïllat, puix el Govern de les Illes Balears va decidir agafar aquest camí fa temps, anunciant que els llibres de text de les escoles serien en 'balear' i aplicant la segregació lingüística a la quitxalla als col·legis.

No és aquesta una operació nova, ni molt menys. El canvi de nom de la llengua catalana es una operació que es practica des de fa segles i que cerca bàsicament dues coses: 1) negar i menysprear una realitat lingüística i 2) fer més petit l'àmbit de la llengua i així facilitar la seva desaparició. Només cal recordar com durant el franquisme la llegua catalana era denominada 'dialecto catalán', a la Catalunya Nord se la batejava amb el despectiu nom de 'patois', a l'Aragó se li deia "chapurriau", a Ses Illes es mirava de crear un 'balear' que mai ha existit o d'anomenar-la 'lengua cooficial distinta del castellano'  i a València s'utilitzava el vàlid i oficinal nom de 'valencià' per defendre l'absurda idea de que el valencià i el català no eren el mateix idioma… perquè s'utilitzaven paraules diferents per a denominar a la llengua!

No és casual que sigui en aquests moments quan es realitzen els atacs més forts a la llengua des de fa anys per part del partit que governa Espanya, tal i com deia en Vicent Partal l'altra dia sembla ben bé una estratègia d'acotar els 'danys' que pugui causar als territoris veïns una possible independència del Principat.

El més curiós de tot es veure com reaccionen determinats personatges enfront d'aquestes situacions. Evidentment des d'Espanya no ha sorgit pràcticament cap veu denunciant l'animada que es canviar el nom d'una llengua per interessos polítics, de fet el Gobierno Español ho "respecta".

Justament 'respecte' és també l'argument que esgrimeix na Alícia Sánchez-Camacho del PP del Principat. De fet, ha evitat valorar la decisió però ha demanat 'respecte', perquè 'ho han decidit ells'. Xoca aquesta resposta, i més quan queda patent dia rere dia que ella té un problema ben gros amb el que 'decidim' nosaltres mitjançant el Parlament del Principat.

Al govern Bauzá de les Balears li passa més o menys el mateix. Després de carregar-se la immersió lingüística i de posar condicions per a fer les classes en català molt més complicades que per a fer-ho en espanyol va voler fer front a les campanyes de protesta com Enllaçats per la Llengua prohibint a les escoles penjar símbols que no fossin autonòmics. Ara bé, al mateix temps ignora que al mateix Estatut d'Autonomia de les Balears s'indica ben clarament que la llengua pròpia és el català i que la Constitución Española indica que ha de ser objecte d'especial atenció.

També voldria esmentar el cas d'en Jordi Cañas, portaveu de C's al Parlament, que ha comentat que és ridícul el nom que l'han posat en Aragó a la llengua indicant que no hi ha ningú que dubti que la llengua de la Franja és català.  Res que comentar d'aquest raonament, només que he trobat a faltar el lema que els senyors de C's utilitzen des de fa temps, aquell que la possible independència del Principat de Catalunya l'haurien de votar tots els espanyols. Pel mateix raonament, no hauríem de votar tots els catalans sobre el canvi de denominació de la llengua a qualsevol dels territoris on es parla ?

Perquè pot semblar que ara m'he passat una mica amb aquesta darrera afirmació, però no és gens estrany. De fet, l'any 1996 per realitzar unes modificacions ortogràfiques a la llengua alemanya es van haver de posar d'acord quatre dels estats on es parla (Alemanya, Suïssa, Austria i Liechtenstein) tot i que un cinquè (Luxemburg) no va aprovar la reforma. I tot això després de molts estudis i recomanacions per part de filòlegs, creant grups de treball de lingüistes i organitzant nombroses convencions de filòlegs, lingüistes i organismes relacionats.

Exactament igual que a l'Estat Espanyol, on la decisió sobre determinades llengües sovint les prenen polítics que no les parlen...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 9 de maig del 2013

Ignorar,riure,atacar,guanyar

(Encetem un micaco sobirà…)

Una de les més cèlebres dites de Mahatma Ghandi ve a dir el següent : "Primer t'ignoren. Després es riuen de tu. Després d'ataquen. Aleshores guanyes". Sembla mentida amb quina exactitud es pot aplicar aquesta frase al cas català.

Des de les posicions més espanyolistes sempre s'ha vingut menyspreant i ignorant als independentistes catalans : "que si érem pocs, que si érem uns romàntics medievals, que si vivíem d'utopies…", molt "hihihihahaha". Però el riure se'ls va glaçarel 11 de setembre de 2012 quan els carrers de la Ciutat Comtal es van omplir d'estelades.

La cosa, però, va continuar més o menys pel mateix camí, tot i que el "hihihihahaha" es va substituir per una barreja de suposada indiferència, criminalització de l'independentisme (és han dit més vegades la paraula 'nazi' que a Hitler) i amenaces més o menys dissimulades.

La tàctica, però, no els va funcionar, i tot i que semblava que res es movia (per a desesperació de molts de nosaltres que tenim presa) la cosa va seguir avançant i va arribar el dia en que el Parlament de Catalunya, per amplia majoria, va aprovar la Declaració de Sobirania que reconeixia que la sobirania del poble català depenia només de la seva voluntat.

La contesta des d'Espanya va ser la que estem acostumats : menyspreu i atac. De cop i volta allò que semblava 'una tonteria más de los nacionalistas catalanes' va anar a parar ràpidament al Tribunal Constitucional (espanyol). I com no podia ser d'una altra manera en un Estat fet a la seva mida, el Tribunal Constitucional (espanyol) va decidir suspendre-la.

El problema és que han arribat tard, perquè el Tribunal Constitucional (espanyol) no hi pot dir res sobre aquest tema ja que li cau fora del seu abast. Des del moment en que el poble català es considera sobirà, les decisions sobre ell pertoquen només als òrgans de govern que el poble català decideixi. I el Tribunal Constitucional (espanyol) no és un d'ells. Per això no és gens estrany que aquella mateixa tarda el Parlament, fent cas omís a la decisió del Tribunal Constitucional (espanyol) i utilitzant el seu sobiranisme hagi tirat endavant el procés d'autodeterminació.

Per molt que vulguin aplicar les seves lleis per a que al Parlament es faci la voluntat de menys d'una tercera part dels diputats (PP i C's) el cert és que 'esa cosa de la soberania' que es va aprovar de forma totalment democràtica deixa, per primera vegada des de fa molts molts anys, el futur de Catalunya només en mans dels catalans.

Ara bé, cal ser valent, no atemorir-se, no deixar-se influenciar i i seguir pel camí acordat.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!