Miro, Penso, OpinoAra fa uns dies El Periódico de Catalunya va dedicar tota una sèrie d'articles a explicar que, gràcies a una tesi doctoral, el gran públic podia assabentar-se que la imatge que llueixen bona part d'edificis del Barri Gòtic de Barcelona es va dissenyar i construir en realitat al segle XIX. Us adjunto tot seguit els titulars d'aquests articles i una petita part dels seus continguts...
![Font: El Periódico](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRDrE9CleKa35q_zoHI03piMfgu5zQWTzPjyGGKl1RySy73h4iuEwdgAVelUx_47ngJnwvfaLXNDE9MQ8r7Uq6IeaNNKjt4WPNuYI7YLL6CTXagUHGo7b9wt_Z1CtPBQGdQ2UJHA/s523/Untitled.jpg")
"La casi circense reconstrucción de la que ha sido objeto el centro de Barcelona a lo largo del siglo XX para darle ese capa de barniz gótico que tanto gusta a los turistas tiene, como los relatos breves de Shua, un final inesperado. Varios de los edificios manipulados por los arquitectos para que lucieran un aspecto más medieval y acorde con el mensaje que se pretendía transmitir, que Catalunya tuvo un pasado glorioso..."
"...al trampós barri gòtic del qual Barcelona presumeix davant milions de turistes cada any. Poca cosa té en realitat d’autèntic. Té més de parc temàtic del segle XX que no pas de gloriós passat medieval català..."
"No era aquesta fins ara una història absolutament desconeguda, però per incòmoda per a una ciutat entregada avui al turisme s’ha mantingut gairebé premeditadament en un discret segon pla..."
... i adjunto també l'apunt de les reaccions a aquestes notícies ...
La publicació diumenge (seguida d'una altra entrega ahir) de com es va construir el centre històric de Barcelona, el Barri Gòtic, va sorprendre un bon nombre de persones. Especialment els que no es dediquen a l'arquitectura ni a la història. En els comentaris que corrien per les xarxes, destaca, per resumir en poques paraules el sentiment de molts, un que hi havia a Facebook: «Vaja, els Reis són els pares». L'autor de la frase és el cineasta Manuel Huerga. «Em va sortir de l'ànima», explica Huerga a aquest diari, «al saber que el casc antic és una mena de Poble Espanyol d'estil gòtic». Dels exemples exposats per aquest diari, Huerga es queda, per sorprenent, amb la façana de la catedral i confessa que ara, quan s'acosti per aquestes latituds intentarà «descobrir el truc», afirma rient. I afegeix:«Ara és quan et comences a qüestionar l'autenticitat de tot».
Em sembla un exercici necessari i sa que s'expliquin aquestes coses. Sóc un gran seguidor de qualsevol notícia relacionada amb la nostra historia o el nostre patrimoni. Ara bé, no ens enganyem, el propòsit d'aquesta sèrie d'articles no ha estat merament informatiu, no han estat escrits des d'un punt de vista neutre com ara 'Curiositats de la història i l'arquitectura: Un gòtic molt recent a Barcelona', sinó més aviat de l'estil 'Manipulacions del nacionalistes catalans: La nació catalana és tan falsa com les construccions del Barri Gòtic'.
I és que, per començar, i com es fa sovint, es volen jutjar fets del passat des del punt de vista actual. Al segle XIX intervencions com les que es van realitzar al Barri Gòtic de Barcelona eren habituals. Només cal recordar el cas de la restauració de la ciutat fortificada de Carcassona. En aquest llibre que es pot consultar per internet podeu trobar nombrosos casos similars. En el cas de Barcelona també és cert que va haver un clar component polític, recordem que la ciutat estava en plena Renaixença i les elits burgeses catalanistes volien recuperar l'antic esplendor de la ciutat alhora que deixaven empremta del seu poder.
Alhora, també cal indiciar que la forma de restaurar d'aquella època no és, ni de lluny, la mateixa que hi ha avui dia. I és que mentre actualment les restauracions s'han de fer de forma que quedi ben clara quina és la part original i quina la part nova, antigament es feien de forma en que no es notés l'actuació, i, per tant, aquelles modificacions més o menys inventades que es poguessin afegir. No és menys veritat que altres actuacions realitzades al segle XIX com ara la demolició d'edificis històrics com el Palau Reial Menor (per molt malmesos que estiguessin), el Monestir de Santa Caterina o l'obertura dels carrers Ferran, Princesa i Via Laietana en ple nucli històric avui en dia serien impensables. Per sort, no es va perdre tot el patrimoni afectat i tot i que fins aleshores el que es solia fer era enderrocar edificis perdent-ho tot, es va començar a guardar certes parts que es reaprofitarien en la rehabilitació (més o menys fantasiosa) d'altres construccions. Històricament parlant segurament era una aberració, però des del punt de vista del patrimoni construït es van poder salvar força elements interessants.
El problema apareix quan es vol utilitzar aquest fet per ficar-se amb el 'nacionalisme català', cosa que es denota clarament en el 'simpàtic' titular dedicat a Domènech i Montaner, catalanista declarat, o en el reiterat ús de l'adjectiu 'gloriòs'. El problema també el tenim quan es vol fer creure que això era una mena de secret o de pacte de silenci, quan en realitat, i sense anar més lluny, en aquest blog mateix ja s'ha parlat diverses vegades del tema, com ara del pont de la Generalitat, de la Casa dels Canonges i de la reutilització i reubicació d'elements arquitectònics, ... i això que jo d'historiador en tinc ben poca cosa ! Per si no n'hi hagués prou, el problema també ve quan es vol disimular l'atac polític utilitzant als turistes com excusa. I és que argumentar que s'esta enganyant als turistes i que se'ls ven gat per llebre quan a pocs metres d'allà a les Rambles el negoci muntat es bassa en vendre una imatge flamenca amb barrets mexicans de la ciutat de Barcelona on es serveixen uns poti-potis inmenjables a preu d'or com si fossin paelles és de traca i mocador.
Vivim a un continent on el patrimoni arquitectònic ha patit incendis, destruccions, abandonaments, remodelacions per canvi d'ús, bombardejos, cataclismes naturals i tota mena d'agressions en general i, per tant, és ben normal que qualsevol edifici hagi necessitat multitud modificacions al llarg de la seva història. Què aquestes modificacions hagin estat subjectes a les qüestions polítiques, estètiques o funcionals imperants en el moment en que es van realitzar és d'allò més natural i gens estrany.
Ara bé, aplicar objectius com 'circense', 'trampòs','parc temàtic' o el 'Poble espanyol del Gòtic' d'en Manuel Huerga només són interpetables des d'un punt de vista de voler denigrar els edificis i, de retruc, la història associada a ells i a tots als que ens identifiquem amb un passat més català que no pas espanyol. La façana de la catedral no tindrà centenars d'anys, el pont de la Generalitat tampoc i el Centre Excursionista no presentava a principis del segle XIX cap finestra gòtica (abans no ho sabem perquè no tenim dades), però això no vol dir que ens haguem inventat una catedral, unes cases antigues, uns palauets o un palau reial del no res. Els edificis estaven allà, van patir el declivi que va patir tota la nació catalana durant molts anys i, de la mateixa manera, van gaudir del revifament que es va començar a gestar a finals del segle XIX. Que aquestes alçades vingui el sr. Huerga, que per cert té estudis d'història i em sembla increïble que de tot això no en sapigués res, dient que 'això et fa qüestionar tot' ho trobo molt desencertat. En tot cas, s'ho farà qüestionar a ell, perquè jo sé qui sóc i d'on vinc.
I és que tinc molt clar que el passat no es menys "gloriós" perquè els edificis s'hagin ensorrat, els hagin ensorrat o s'hagin restaurat sense seguir unes línies fidelment historiques. El passat és el que és i ens explica que els regents d'una petita ciutat fundada pels romans van acabar controlant una bona part de la Mediterrània Occidental i que amb el pas del temps el regne del costat els va conquerir arrebatant-los la independència i volen fer-los oblidar llur llengua i llur memòria històrica. Jo no necessito pas veure cap finestra gobellada gòtica per recordar el que va ser el meu país, que no és ni millor ni pitjor que cap altre ni té una història més o menys gloriosa que els demés, però que té una identitat i una història pròpies ben definides.
Per acabar, només recordar que els turistes que venen a Barcelona no tenen com a principal incentiu l'atractiu del Barri Gòtic, sinó la Sagrada Familia, el Park Güell i el conjunt d'edificis modernistes que van ser projectats, ves quines coses, pels colegues, pels mestres, pels deixebles i per aquells als que ara acusen de falsificar els edificis del barri de la Seu.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
5 comentaris:
Faria riure si no fes pena. I aquests són els que es queixen de les manipulacions d'altres diaris o d'alguns partits?
Exacte, els edificis cal remodelar-los (i més si ens els bombardegen) i van decidir fer-ho amb estil gòtic, que fet el segle XX o abans no deixa de ser estil gòtic. No es fan a l'actualitat edificis neoclàssics o d'altres estils. Hi ha esglésies amb façanes d'estil romànic que són del segle XX i que es veu que són modernes. I què?
La grandesa de Catalunya no depèn d'un grapat d'edificis al mig de Barcelona. Hi ha edificis originals que mostren el seu imperialisme: castell de Montjuïc amb els seus canons, edificis de la Ciutadella.
M'alegro d'haver topat amb aquesta notícia aquí, per tot el que n'expliques després. Em penso que m'hauria quedat de pasta de moniato si m'ho hagués trobat directament al diari i no hauria sabut massa què pensar, ni on informar-me. Jo no sé massa res d'aquests temes, però la teva manera d'explicar-ho em sembla d'allò més sensata. Tot és oportunisme i ocasions per tirar-nos pedres. Si tanta mania ens tenen, perquè no ens deixen marxar?! =(
vullunfestuc: Aquests mateixos. Ja saps... fes el que dic, no el que faig
Jordi: Es queixen de que els catalans feien nacionalisme amb l'arquitectura i els espanyols la fan amb el futbol. Prefereixo l'estil català.
Yáiza: Aquest era el truc, explicar-te les coses segons a ells els interessa. Sempre és el mateix.
He trobat la tesi i me l'he llegida, la veritat és molt fluixa, he llegit treballs de segon de carrera a Belles Arts amb més profunditat i més documentats que aquest. El rebombori és que diu coses que molta gent vol esbombar per fer la guitza, però les actuacions arquitectòniques sobre el barri gòtic no són novetat, jo les conec des de petit, per això sempre he preferit Santa Maria del Mar a la Catedral. Quan a la universitat pensava escriure una tesi el meu director em va dir que havia de ser original i aquesta d'original no en té res.
Molt bé el gòtic que es pot veure no és originari del període històric, però igual de bell.
Si ens posem així a Madrid van fer igual, imitant els famós estil "Herreriano" de l'Escorial, per construir els seus ministeris, o el príncep Felip que es va fer construir la seva residència del mateix estil castellà, de pedra freda vetusta amb teulades de pissarra.
Almenys el nostre gòtic, real o no, és bell, elegant, viu i alegre, i no fosc, depriment i llòbrec con el famós palau-monestir on ni els Borbons hi van voler viure.
Els fa ràbia que aquest neo-gotic tingui més èxit que la Puerta de Alcalà, o la Cibeles monuments clàssics a la mediocritat messetària. O que els turistes estrangers no s'acostin a Burgos ni per casualitat.
Tanmateix, i com bé dius, això era una pràctica molt normal de l'època, com la restauració de Carcassona. Però sembla que només si ho fem nosaltres és dolent. El pitjor de tot és que es vulgui negar el passat gloriós de la nostra nació, no n'han tingut prou en anar intentant esborrar els testimonis d'ultramar. Que volen desmentir la història. Si Barcelona era la capital d'un imperi que arribava a Grècia d'alguna manera aquesta riquesa s'havia de veure reflectida als seus edificis públics, o és que els prohoms catalans vivien en casetes rònegues en comptes de palaus.
Publica un comentari a l'entrada