La història com a arma

Llegint

(Encetem un micaco lector...)

Confesso que darrerament no llegeixo gaire. Podria dir que és per falta de temps i en part seria cert, ja que el temps que hi dedicava a la lectura (el viatges de metro) ara els dedico a anar veient els episodis d'alguna de les diverses sèries de televisió que segueixo, però no seria del tot cert. I és que ja fa temps que no trobo pas gaires llibres que em sedueixen per a llegir-los, algun vaig trobant de tant en tant però no pas tants com fa un parell d'anys. Potser és culpa meva perquè ja no cerco tan com abans, o potser és que m'he fet més exigent , i és que sempre he estat una mica especial en això dels llibres: m'ha d'interessar el tema de que tracten i m'ha de cridar l'atenció per alguna cosa en especial, sinó realment hem costa començar a llegir-los, i em costa per una altra de les meves rareses: odio moltíssim deixar un llibre a mitges, si el començo l'haig d'acabar ! En tot cas avui voldria parlar-vos d'un dels darrers llibres que m'he llegit : el Plan Maestro.

El Plan Maestro ha estat escrit per la periodista i escriptora Heather Pringle i publicada en la nostra terra per l'editorial Debate. És un llibre d'història que tracta un tema molt concret de la Segona Guerra Mundial: la manipulació que va fer la Alemanya Nazi de la història i de la ciència per "justificar" les seves doctrines de supremacia racial. I molt concretament segueix la història del principal instrument que van utilitzar per a fer-ho: l'Ahnenerbe. L'Ahnenerbe va ser un institut d'investigació nazi que va fundar Himmler i que tenia una doble missió: Desenterrar les evidències de les fites i glòries dels ancestres alemanys i transmetre'ls a l'opinió pública en general mitjançant revistes, llibres, exposicions i congressos científics.

El llibre segueix una línia de narració temporal molt precisa, mostrant la trajectòria de l'Ahnenerbe i dels seus integrants des d'abans de l'inici de la guerra fins a després d'aquesta. Pas a pas, hom pot veure com el que volien fer els jerarques nazis era un reescriure de dalt abaix les normes i costums socials, judicials, urbanístiques i fins i tot religioses per a que giressin en torn dels ideals nazis de supremacia de la raça ària. Com a més volien fer-ho obtenint l'admiració del món sencer van mirar de fer tot això presentant les seves idees polítiques de la millor forma possible i sempre amb el suport de científics i intel·lectuals, alguns d'ells nazis convençuts que deformaven inconscientment els seus estudis per obtenir allò que estaven segurs a priori que passava i d'altres simples oportunistes que distorsionaven la veritat sense escrúpols per tenir l'aprovació de les classes dirigents i progressar dins de la nova societat.

I coincidint amb aquesta línia temporal trobem una altra línia dins de la narració, una línia de foscor podríem dir. Així, als seus primers temps, l'Ahnenerbe estava orientada sobretot a excavacions i expedicions arqueològiques i antropològiques per mirar de demostrar i de presentar proves de fantàstiques teories històriques sobre una hipotètica i desconeguda gran civilització ària que vivia al nord d'Europa en temps immemorials, però poc a poc, i sobretot quan avança la guerra, aquesta organització (inclosa, no ho oblidem, dins de les temudes SS) va participant en les diferents atrocitats que es comencen, des de l'espoli cultural als experiments amb humans als terribles camps d'extermini.

En definitiva un llibre força interessant si us agrada estudiar aquest període de la història i si voleu saber com un determinat poder pot utilitzar la història passada per a justificar les seves decisions actuals, un tema aquest que nosaltres coneixem prou bé i en el que s'ha d'anar molt en compte, tan per evitar enganys intencionats per part d'altres com per no fer nosaltres el mateix, la història és la història i el que s'ha de fer és conèixer-la i no justificar-ho tot basant-se en ella, ja que si bé és cert que hi ha coses que tenen una justificació història contundent hi ha d'altres que o bé no la tenen o bé no la necessiten. De la lectura d'aquest llibre jo he tret tres conclusions : que "és ben cert que qui controla el passat controla el present i que qui controla el present controla el futur", que "s'ha de tenir clar que tot poble té una història pròpia que no és ni millor ni pitjor que la d'altres, sinó diferent" i que "la línia que separa la llum de la foscor és molt prima".

• L'estil Churchill

• ISphoto (img)
• El Plan Maestro

Nota anecdòtica: Des de les pel·lícules i llibres ambientats en la Segona Guerra Mundial a vegades s'ha ofert un imatge d'Hitler com la d'una persona obsessionada amb els objectes mítics dels passat i amb la suposada històrica mítica d'Alemanya, i tot i que això té part de veritat qui realment estava obsessionat amb aquests temes era Himmler. Una vegada, davant de l'eufòria que sentia Himmler amb aquests temes, Hitler li va comentar a Albert Speer, l'arquitecte en cap nazi, el següent "Perquè hem de cridar l'atenció del món sencer sobre el fet de que no tenim passat? Ja és bastant dolent que els romans construïen grans civilitzacions mentre els nostres avantpassats vivien en cabanes de fang; i ara Himmler es posa a desenterrar aquelles aldees de cabanes de fang i s'entusiasma amb cada fragment d'àmfora i cada destral de pedra que troba"

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!