divendres, 19 d’abril de 2013

El full de ruta

(Encetem un micaco brúixola…)
Notícia Vilaweb
Notícia Ara

Quan les coses comencen a anar-se de mare i existeix una sensació de que no es sap ben bé cap a on es va, és moment d'aturar-se, agafar cinc minuts per a reflexionar i recordar cap a on volem anar. Comencem per les coses simples.

· Punt 1 : Els polítics han de ser conscients de que són triats pel poble per executar la voluntat del poble. Ni la seva, ni tan sols la del seu partit: la del poble. Això que sembla tan elemental i indiscutible lamentablement no ho és. Al país del costat queda ben patent rere dia rere i al nostre país, encara que no tan descarat, també Déu n'hi do. Sort que encara hi queden polítics, com en Junqueres, que ho recorden de tant en tant.

Foto 11S 2012 naciodigital.cat

· Punt 2 : Aquesta curiosa senyera que té un estel al capdamunt ben visible i nombrosa en la foto anterior del 11 de setembre de 2012 a Barcelona no representa cap voluntat confederal, tampoc cap voluntat federal i, evidentment, cap voluntat de negociar un millor finançament. L'estrella solitaria vol dir llibertat, i en aquest cas concret llibertat vol dir independència. Aquella munió de catalans que van sortir al carrer l'11 de setembre demanàven això Aquells votants que van votar una CiU on el seu cap, el sr. Mas, apareixia en els cartells electorals rodejats d'estelades volien això; els votants d'ERC volen això; els votants de la CUP volen això i els votants d'ICV troben perfecte que deixin a la gent triar amb llibertat si volen això o alguna altra cosa. Ningú no els va pas enganyar (com sí ha passat al país del costat amb les promeses del PP) i tots sabien de forma clara que votaven.

Per tant, arribats a aquest punt, cal a dir que la realització d'un referèndum d'autodeterminació té  el suport necessari entre la població i la majoria suficient al Parlament per a realitzar-se, sigui o no sigui amb el beneplàcit d'Espanya. I en aquest cas concret el beneplàcit d'Espanya hauria de ser una qüestió totalment secundària perquè, evidentment, és part interessada, i molt, en una de les dues opcions. Òbviament, mirarà de fer tot el possible per a que aquesta opció sigui la guanyadora.

Pel mateix raonament, és totalment legítim i democràtic una declaració d'independència, ja que aquesta la faria un Parlament escollit democràticament sota unes condicions que, com he comentat abans, van quedar ben clares en la campanya electoral.

I arribat a aquest punt, i com sé que el Govern té moltes preocupacions i molts temes en que pensar ja li deixo jo aquí tot seguit el full de ruta a seguir :

Foto 11S 2012 naciodigital.cat

I si necessitem cap full de ruta més a partir de que siguem independents que sàpiga el Govern que estic disponible i de ben segur podem arribar a un acord ;)

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Com sempre, a mi tot el que expliques em sembla lògic i evident, però sembla que no és l'opinió més generalitzada, almenys entre els polítics que els encanta marejar la perdiu. I ara estem com anestesiats. Em sembla que si no ens donem una empenteta amb Sant Jordi la cosa s'anirà diluint cada cop més.

Jordi ha dit...

Mira que és senzill. Però sembla que els polítics van a la seva. Potser encara tenen una síndrome de serf dels amos espanyols.

El que no entenc, tant intel·ligents que se'ls suposa és tancar-se vies i esperar l'autorització d'un govern que no ens reconeix cap dret i ens té sota el seu domini.

pons007 ha dit...

amb aquest diagrama no té perdua! fins hi tot els polítics serien capaços d'entendre-ho! o no...

Carquinyol ha dit...

xexu: Jo tinc l'esperança de que no, ja tenim gent a l'altra banda que s'encarregarà de 'despertar-nos' ;)

Jordi: Hi ha coses que no hi caben dins la legalitat, quan la legalitat la marquen els que tenen interessos ben concrets.

Pons007: Em guardo la resposta...

El porquet ha dit...

Aquest full de ruta que has posat és meravellós. De tant senzill, espaterrant. D'una lògica tan assoladora que encara em produeix més dolor d'estómac veure segons quins canvis d'opinió o quines ziga-zagues intenten fer alguns...

Publica un comentari a l'entrada