El món on vivim
La cançó ‘Mentides’ del disc ‘Benvinguts al Paradís’ dels valencians Obrint Pas comencem amb aquestes paraules del Franco del Polònia : “Españoles todos: Ya está a la venta la obra definitiva sobre la Guerra Civil: ‘la Guerra Civil contada por mi’. Una obra objetiva en la que se muestra sin maniqueísmos quienes fuimos los buenos y quienes fueron los malos". Una de les característiques del Polònia és utilitzar la ironia, la paròdia i l’exageració per parlar, i sovint deixar en evidència, diferents aspectes polítics de la nostra societat. I per això fa por veure que a vegades no exageren massa.
Per si no ho sabíeu, al país del costat tenen una institució anomenada Real Academia de Historia aprovada per Felipe IV d'Aragó ,.... cosa que als catalans ja ens ha de fer témer el pitjor considerant l’amor que li tenia Felipe IV d'Aragó a aquest camp del saber, demostrada perfectament en el seu desig d’esborrar la ciutat de Xàtiva de la història, tan física com nominalment.
Darrerament aquesta institució s’ha dedicat a fer el ‘Diccionario Biográfico Español’, obra on s’ha d’explicar la vida de diversos personatges importants de la història espanyola i realitzada mitjançant un conveni amb el Ministerio de Cultura espanyol. Segons expliquen ells mateixos, el seu procediment de treball és “Bajo la supervisión de las comisiones de académicos -coordinadas por el académico Quintín Aldea-, se seleccionan los personajes, se clasifican, se decide el autor más calificado, se asesora bibliográficamente al equipo de trabajo y se revisan los trabajos finales”.
Doncs bé, sembla ser que aquesta supervisió, decisió d’autor i revisió és, com a mínim, peculiar. Tenim, per exemple, el cas de la biografia de la Rita Barberá on es va demanar la fitxa del personatge directament a l’Ajuntament de València i el va acabar fent una periodista que treballa com a assessora. Veient aquestes coses ja podem pensar el que va passar amb la fitxa d’un altre d’aquest personatges il·lustres: Francisco Franco.
Davant de la impossibilitat de que fos el mateix personatge qui l’escrigués (cosa que ves a saber si fins i tot van tenir en compte) van encarregar-li la feina a Luis Suárez, patró de la Fundació Francisco Franco i president de l'Hermandad del Valle de los Caídos. Veieu una mostra del resultat...
“Va muntar un règim autoritari, però no totalitari, ja que les forces polítiques que li donaven suport, Falange, Tradicionalismo i Derecha, van quedar unificades en un Movimiento i sotmeses a l'Estat”.
... on, òbviament, no és titlla a Franco de dictador en cap moment i s’amaga la repressió física i el genocidi cultural del seu règim. De fet, sembla ser que nombrosos personatges franquistes han rebut aquesta mena de tracte de favor, favor del que no han gaudit personatges republicans, ja que si bé a Franco no se l’anomena dictador en cap moment al govern republicà espanyol de Negrín se’l titlla de "prácticamente dictatorial" i a l’entrada que fa referència a en Santiago Carrillo es pot llegir ...
“Va aplicar una política de terror revolucionari que van compartir totes les organitzacions del Front Popular. [...] Va coincidir així amb els assassinats de Paracuellos i Torrejón de Ardoz, on milers de persones de totes les edats i condicions, la majoria tretes de les presons madrilenyes, van ser afusellades sense més ni més. Carrillo mai va assumir la seva responsabilitat en aquestes matances”.
Segurament el sr. Carrillo no haurà estat un angelet, però després de llegir aquestes entrades hom pot arribar a pensar que qui va ser dictador durant quasi quaranta anys va ser Carrillo i no Franco !!
Després de la polèmica i de diversos tires i arronses la RAH espanyola ja ha comentat que rectificarà la seva obra, però només en noves edicions i en la seva versió digital... tot i que vist el vist a mi em fa por pensar en les rectificacions !!
Si voleu consultar aquesta obra elaborada amb fons públics només cal que us la compreu, són 3500 euros de no res, o que aneu a la Biblioteca Nacional, ja que de moment no hi ha edició digital en obert. En fi, només una mostra més de que la famosa ‘Transición española’ no està acabada ni de bon tros i que ho van deixar tot ‘atado y bien atado’ i de que els vencedors són els que escriuen, i continuen escrivint, la història.
Nota històrica : Després de veure aquest manipulació històrica barroera i sense vergonya no puc més que fer un somriure sarcàstic al recordar el rebombori que es va organitzar quan a TVE se li va ocórrer parlar de la ‘corona catalano-aragonesa’, tant que fins i tot van haver de demanar disculpes públicament. Potser no estaria de més recordar que, si bé el terme s’ha utilitzat poques vegades històricament, la realitat de la confederació s’ajusta molt més a aquest terme que no pas a ‘Corona d’Aragón’, que hom fora de les nostres contrades generalment associa a ‘Reino de Aragón’ i sembla representar una submissió dels comtats catalans al regne aragonés que no va succeïr mai. Ara bé, no cal oblidar que hi ha gent molt interessada en que això sembli que ha estat precisament així. I per què no parlen mai dels reis catalans del Reino de Aragón, em pregunto jo ?...
7 comentaris:
"Em pregunto", Carquinyol...
Garcia.
Què et preguntes, Garcia?
=P ;)
Sona a monstruositat de pel-licula de terror americana. :-(
I a més paguem!!! per tot això. Si Espanya fos un país civilitzat, com Alemanya que tant tenen com a model, aquests senyors estarien a la presó.
Ufff... aquestes coses m'acaben donant un mal rotllo... però és bo saber-les, que viure pensant que les coses han canviat tampoc és bo. És, pel que veig, utòpic.
Molt bé, Carquinyol. Així es fa.
AhSe: pitjor i tot !!
Jordi: País civilitzat... tant de bo
Laia: Massa utòpic encara !
Garcia: Gràcies, gràcies !! :)
Publica un comentari a l'entrada