divendres, 31 d’octubre de 2008

La missa fantasmal


(Encetem un micaco esotèric...)Missa Fantasmal

Demà és Tots Sants, dia màgic per excel·lència en el que, segons les diferents tradicions, els mons dels morts i dels vius s'entrellacen d'alguna manera esotèrica i es poden arribar, fins i tot, a comunicar. I com passa en aquestes dates des de fa uns dos anys (com passa el temps...) des de El Badiu dels Micacos publiquem una d'aquelles llegendes nostrades de fantasmes i apareguts en general. La d'aquest any té com escenari uns dels llocs emblemàtics de la ciutat vella de Barcelona: l'església del Pi.

Església del Pi

Conta la llegenda que una vegada un sacerdot d'aquesta església va dir missa sense escolanet que l'ajudés. La mala fortuna va voler que el mossèn morís al cap de pocs dies i que, per causa d'aquella missa mal celebrada, fou condemnat al Purgatori fins al moment en que pogués esmendar la seva culpa realitzant una missa ben oficiada. Així cada dia al punt de les dotze de la nit es presentava al peu de l'altar major de l'església del Pi, i amb veu molt llastimosa deia per tres vegades "Qui m'ajudarà?".

Això va durar molt de temps, tant que el veïnat es va adonar que cada nit es presentava una ombra blanca a l'altar major, cosa que va fer que tothom tingués una gran por i així que es feia fosc ningú no gosava sortir de casa seva per por de no topar-se amb el fantasma. En aquell temps era costum deixar les esglésies obertes a tota hora i heus ací que una nit un lladregot s'amagà a l'església, sense saber res del que hi passava al punt de la mitjanit. Arribada l'hora va presentar-se l'ombra acostumada i des del peu de l'altar realitzar el seu tètric ritual i preguntà "Qui m'ajudarà?".

El lladre el sentí des del seu amagatall i molt diligent va dir-li "Jo us ajudaré". Entre tots dos van celebrar la missa i un cop acabada el capellà beneí el seu ajudant i li digué "Déu t'ho pagui i et faci bo". El sacerdot va desaparèixer i se'n va pujar al Cel, puix havia acabat la seva penitència al Purgatori. Les seves paraules sembla que van ser escoltades, ja que van colpir tant l'esperit del lladregot que abandonà la mala vida i es va fer home de bé.

Nota Micaquil: No està de més recordar avui les entrades publicades els altres anys, així aquests dies podeu llegir la llegenda de Castellruf, la vigilància de la princesa, els fantasmes de la Seu o del cant de la Torana. Bon cap de setmana i bons panellets !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Fonts

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Tants cops que he passat per davant de Santa Maria del Pi i ara em dius que hi havia fantasmes!? Ja no hi passaré més, quina por!

nimue ha dit...

m'encanten aquestes històries de fantasmes, jeje! Bo cap de setmana!

Dan ha dit...

El lladre es va tornar bo? Això vol dir bona persona o bon lladre? Que també seria una interpretació possible. Perquè un lladre que ajuda als esperits no es gaire bon lladre!

Jordi ha dit...

Crec que quan passi per davant de l'església del Pi no tornaré a fer la mateixa cara!! Visca la terra... lliure de fantasmes!!

Anna ha dit...

mmm... l'aigua també deu recordar-se dels fantasmes?

Carquinyol ha dit...

xexu: mentre no siguin les 12 de la nit, cap problema ;)

nimue: me n'alegro que t'agradin !!

dan: és va tornar home de bé, que no és el mateix que home de be ;)

joan: volem fantasmes catalans!! :P

anna: doncs crec que no!! bàsicament perquè en moltes llegendes s'assegura que els rius, rierols i llocs amb aigua en circulació actuen de barreres pel que fa als esperits.

Laia ha dit...

Ufff... la de vegades que he dit jo això quan he volgut fer panellets a la cuina i ningú ha estat tan diligent! Ara, si és un "qui m'ajudarà... a menjar-me'ls?" surten boques de tot arreu!

Que passis una bona castanyada i a menjar panellets!

Carquinyol ha dit...

laia: és que per segons quines coses és molt fàcil oferir-se ;)

Publica un comentari a l'entrada