El món on vivimEn aquests temps de certa tensió que ens toca viure una de les coses més assenyades que es pot fer dialogar. Ho ha demanat el sr. Mas, ho ha demanat el sr. Rajoy, ho ha demanat la sra. Alicia i segur que molts més també ho han fet. I està molt bé,… el problema està quan veus amb qui has de dialogar. Anem a veure uns quants exemples...
Primer exemple: un senyor que directament ens acusa de manipular ideològicament als nostres xiquets des de la més tendra infància, així de partida i sense presentar cap tipus de prova. I per si no hi hagués prou resulta que aquest mateix senyor fa pocs dies que va aprovar una reforma educativa que envaeix les competències de les comunitats autònomes amb una finalitat mes d'adoctrinament que no pas de l'ensenyament. Creu el lladre que tots roben…
Segon exemple: un senyor que ens tracta de terroristes, de vinculació amb els terroristes, de convivència amb banda armada, de totes les anteriors o de coses pitjors o similars a les comentades. I sense ambigüitats de cap mena. Personalment, i de bon rotllo, penso que aquest senyor té un problema que s'hauria de fer mirar.
Tercer exemple: Uns senyors, molt democràtics ells, que justifiquen l'utilització d'un grau no determinat de força envers aquells que no pensen com ells, tot i que aquest col·lectiu demostri el seu desacord de forma pacífica i democràtica.
Quart exemple: Un senyor de l'altre gran partit contrari a la independència (aquell d'aquella cosa federal i tal…) que ens ve a dir que a la nostra terra hem assimilat i convertit als immigrants utilitzant qui sap quines esotèriques i diabòliques tècniques.
Cinquè exemple: Una senyora que després de sentir les declaracions d'una comissaria europea que no li acaben d'agradar, bàsicament el que fa es obviar-les, negar-les i remodelar la realitat al seu desig i interès personal, com si ella sabés més de política europea que no pas l'altra personatge.
Ara em direu: "eps, sí, molt bé, però t'has anat als cassos extrems, perquè no menciones els cassos més moderats?". Mireu, ja m'agradaria a mi fer-ho, però és que… els cassos de moderats són com les meigas, segur que "de haberlos haylos" però no parlen ni diuen res de res! O sigui, com si no existissin…
I aleshores tornem al nucli del problema… és amb aquests personatges amb els que hem de "dialogar"?
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
4 comentaris:
He vingut a fer-te una visiteta (ho faig de tant en tant)i, com no tens comentaris, aprofite per deixar-te'n un i saludar-te.
Jo també vull que Catalunya siga independent, si això és el que voleu els catalans.
Cordialment.
García.
El discurs de la por, el de si no feu el que volem, el que està establert, us farem pam pam al culet. Però cada vegada fan menys por i més pena. I el que és millor, generen més rebuig i més independentisme. Danys col·laterals de dir bajanades, ja veus tu.
Estem tant i tant acostumats a aquest comportament que crec que un cop escoltat ni cas.
Relacionat amb això us recomano aquesta entrevista.
http://www.xarxaradio.cat/audio/33983/play
García: Hola García, agraït de la teua visita i de les teues paraules.
Xexu: El problema del discurs de la por és que arriba un moment, com tu dius, que ja no fa por.
Jordi: Fa anys que tenim anticossos !! :D
Publica un comentari a l'entrada